Aquest imatge, ahir mateix, s'inaugurava la botiga de comerç responsable de roba amiga.
Ocupa l'edifici de la mítica indústria de la goma del carrer Apodaca de la ciutat.
Una botiga, com deia, mítica, històrica, dedicada a tot tipus de material de la llar.
Ahir la nostra companya Tera Ortega parlava amb el que va ser propietari d'aquest negoci, el Sebastià Comas.
Ens explicava els inicis dels anys 30 i descobrirem per què el nom de la indústria de la goma.
Parlem amb el Sebastià Comas, ell és el propietari de la indústria de la goma,
on ara precisament s'ha instal·lat aquesta botiga de roba amiga.
Senyor Comas, bon dia.
Sí, bon dia.
Explica'ns una mica com va néixer la indústria de la goma,
com van ser aquells primers passos per tirar endavant aquell negoci a la ciutat de Tarragona.
Sí, això va ser cosa del meu sogre, no?
El meu sogre era Josep Morell Miseres, que eren de Vilaseca.
I, doncs, havien anat a Xile, que hi tenia un germà,
i li van donar la idea, doncs, de posar un article, els articles de goma.
En aquell moment, l'any 33, posar una casa amb goma,
és com a vidre el plàstic.
Era una cosa nova.
La goma era una cosa nova.
Clar, doncs, m'ha cridat l'atenció i es venien moltes coses a la goma, no?
I moltes coses que també es van vendre molt,
perquè en aquell temps els treballadors tothom anava amb espardenyes,
no portaven sabates.
I llavors va sortir les espardenyes amb sola de goma.
Va ser un gran invent, perquè era més econòmic.
I com que era més econòmic, es venia moltíssim.
I, és clar, tots els articles de goma es van anant vendent, no?
Pel que m'està explicant, era un negoci on els clients eren gent treballadora,
potser, de la ciutat de Tarragona, que buscava preus barats.
Exacte.
Sí.
I, és clar, llavors va vindre la cosa industrial, també, no?
I es va anar veient, és a dir, anàvem fent, diguem, no?
Fins que va vindre el plàstic, eh?
Va vindre el plàstic.
Déu, quan va vindre el plàstic, llavors es fa clar.
La cosa va canviar.
El meu sogre, això del plàstic no li anava gaire bé, perquè ell tenia la idea que tenien de ser coses fortes,
coses que durin, no?
I el plàstic li semblava que no.
Però la meva dona i jo vam dir, és la cosa que té més per vindre.
I, clar, ens vam tirar a anar comprant cada vegada més plàstic.
Vam ser dels primers de venda plàstic a Tarragona, eh?
I es va anar prenent, i vam anar enxamplant-ho.
I del plàstic van passar altres elements, objectes de la llar, de la casa, fins, ho comentava l'alcalde, fins a Baixelles.
I, clar, era la meva dona.
La meva dona també li agradava molt, les Baixelles i aquestes coses.
i ella venia allò, jo em dedicava més a la cosa industrial, eh?
A la cosa industrial vam treballar bastant i molt, eh?
Perquè, a part d'aquí, vam anar enxamplant, eh?
Perquè la indústria de l'au-home, quan vam tindre, era petit,
eren només uns baixos, eh?
I vam anar enxamplant, eh?
És a dir, que vam anar enxamplant, vam comprar la part esquerra
i, a última hora, vam comprar la casa.
És a dir, que ja es va treballar.
I ara, quants treballadors van arribar a tenir aquí, a la indústria de l'alagó?
Quan vam arribar, en un moment, en teníem 20 o 22.
Perquè, ha estat clar, teníem 3 pisos.
que era el gran inconvenient de tindre 3 pisos.
Clar, que tens de tindre pis, gent a cada pis.
Clar, teníem de tindre pisos.
L'última hora, vam dir, massa, massa gent.
No, massa gent.
I la cosa es va enxamplant i la cosa que ens guanyàvem la vida,
i ens l'estem guanyant ara, és amb la cosa industrial, eh?
La goma i el plàstic.
El plàstic, doncs, estem venent moltíssim de plàstic industrial.
perquè les coses de les galletes i tot això,
allà els xinos, els xinos també,
venen tot de cosa de plàstic.
Van dir, deixem-ho córrer perquè ells venien les coses barates.
Els xinos els interessava, bé, de breu,
barat ho vol dir no gaire bo.
I nosaltres veníem el plàstic però bo.
i es va anar fent i mira,
té hora de comprar la casa també.
Molt bé, doncs, aquestes són les explicacions
de la història d'aquest edifici
que ara ha passat a aquesta iniciativa de Robamiga.
Senyor Comas, moltes gràcies, que vagi molt bé.
Gràcies.