I continuem en directe des del Fòrum de la Colònia,
ara per explicar-vos en què consistia,
per què servia aquest espai monumental,
que és una de les novetats d'enguany,
és un dels espais que s'incorporen en aquesta activitat
de Tarragona Història Viva.
Farem la visita guiada,
amb el Lluís Valar, ell és director del Museu d'Història.
Lluís, hola de nou.
Hola, l'altra vegada.
Ara sí que t'has posat el barret, eh?
Ara sí, hem de passejar pel sol, clar.
El que passa és que comentaves que el Fòrum de la Colònia
abans no tenia aquest problema de tot el sol al damunt
perquè justament era un edifici tancat.
Exactament, això era el que se'n diu una basílica,
un edifici que era el centre de l'activitat ciutadana de la ciutat de Tarragona.
Una basílica, entenem la basílica com a edifici religiós avui en dia?
I era així?
Sí, perquè els cristians van adoptar el model de basílica
per fer els seus temples.
El temple pagà, a dins no hi havia fidels,
entraven els sacerdots i prou, no era un espai per acollir masses.
En canvi, els cristians es basen en la reunió,
en l'assemblea de fidels i necessitaven una altra tipologia.
van escollir la basílica i a partir de la basílica es va desenvolupar el creuer
i va donar lloc a les esglésies tal com les coneixem ara.
Per tant, això era una basílica, dius?
Això era una basílica ciutadana, cívica, un edifici que servia tant per reunir el Tribunal de Justícia,
la cúria, un petit altar d'homenatge als déus
i assemblea ciutadana de tot tipus i fins i tot de mercat es podia utilitzar.
Ens anirem movent per aquí, però no sé si ens has de portar en algun racó que tingui alguna història.
A veure, per què es feu la idea?
Fem una descripció per ràdio, per la gent que no ho ha vist mai, per què ho entengui.
És un rectangle?
És una planta rectangular, tenia tres naus,
una estaria a partir d'aquest filer de columnes cap allà,
aquesta seria la nau central on estem ara
i a la nostra esquerra queda l'altra nau lateral.
Per tant, el que veiem a la lateral, si ens posem aquí al davant,
el que veiem a la lateral de l'esquerra, que hi ha dos arcs,
representa això el que dius, a la dreta també serien unes arcades?
No, la nau estaria entre les columnes i les arcades
i a la paret lateral aquesta s'obrien aquestes arcades
que eren diferents dependències d'ús incert.
Podria servir per vendre o altres coses.
Aquí sí que teníem la cúria, l'espai aquest principal,
amb un enllosat de marbre
i seguien els espais aquests, continuaven per allà.
Molt bé. Per tant, si ens situem aquí al mig d'aquesta planta rectangular,
és això que tenim columnat i columnat a cada costat.
A l'esquerra, doncs, es veu, es dibuixa el que serien aquestes naus,
aquests espais, i a la dreta, doncs, no tenim res.
Hi ha edificacions actuals? Com va això?
Hi ha edificacions que van estar a sobre d'allò que hi havia aquí,
és a dir, ha desaparegut aquesta altra nau lateral que estava aquí,
i la plaça que hi havia, la plaça foral que hi havia d'haver aquí al davant,
una plaça porticada que ampliava una primera plaça d'època republicana
que estaria més en direcció al carrer gasòmetre, més avall.
Per tant, com passa normalment amb tots aquests conjunts monumentals romans,
la cosa és molt àmplia, i clar, com que després s'hi ha construït al damunt,
el que ens queda a vegades és un trosset de tota l'amplitud.
Aquí el que conservem ara, aquesta columnata del Fòrum Colonial,
era la part tancada, l'edifici, però això tindria la plaça al costat.
Més qüestions, com són aquestes columnes pels capitells?
Aquestes columnes són d'ordre corinti, i l'edifici aquest va caure molt aviat.
És a dir, aquest edifici tenia ja en origen problemes d'estabilitat,
de fet, si ens acostem a les columnes de l'extrem,
veuràs que estan reforçades amb una doble columna,
i cap allà al segle IV o V això va caure.
Es va ensorrar i ja no es va reconstruir,
i va quedar ja com un terrenyer.
Per què va caure, se sap, alguna...?
Deuria caure per si mateix.
Ja veuràs, de fet, que allí les columnes ja les van reforçar als extrems.
Sí que és veritat, que es veu com un afegitó, no?
Dos columnes que n'aguanten una.
Sí que queda...
Per tant, va quedar en desús.
Quan va quedar en desús, això?
Diré que cap al segle IV, a l'època Baix Imperial,
doncs, hi va caure,
i probablement, com que hi era una època de crisi,
i la població s'estava traslladant cap a la part alta,
ja no tenia l'ús que originàriament es pensava,
i no els va caler tornar a refer.
És important el tipus de pedra amb què estan construïdes les columnes,
on estava feta la construcció?
Sí, és la pedra aquesta, tipus mèdol o sabinosa,
una pedra fàcil de treballar,
que ha aguantat el seu, però que s'erosiona molt fàcilment.
Crec que és important també dir que això està construït
sobre edificis anteriors,
que es van enterrocar i que es va fer l'espai aquest.
De fet, darrere d'aquestes dues voltes que tenim aquí,
hi ha una cisterna molt curiosa,
amb un sistema de cobertes que era reaprofitant les àmfores.
Té unes mosses a la vora
i se li feia una coberta a doble aigua
amb àmfores reaprofitades.
Déu-n'hi-do.
Alguna cosa més a destacar de l'espai?
Doncs a destacar que a l'altre costat
tenim el basament d'un temple,
només es veu una massa...
Anem, anem, anem a veure-ho.
És que ens hem una mica així recolzat a...
Bueno, posat sota l'ombra perquè és insuportable tant de sol.
Bé, a l'altra banda seria una zona més urbana.
Allí hi haurien restes d'edificis
i el que és més destacable
és les restes d'un temple de cel a tripartita.
Per tant, sembla ser que estaria dedicat
a la tria de Capitolina,
Júpiter, Juno i Minerva,
que eren els déus principals de Roma.
és aquesta massa que veus aquí al davant
que té una aparència de formigó,
perquè en realitat és el que és formigó romà
i sobre aquest seria el pòdium
sobre el qual hi hauria el temple aquest.
Clar, nosaltres que estem aquí,
que ho veiem des de dalt,
centra la Fòrum Colonial per carrer Lleida
i ens parteix aquests dos recintes,
aquests dos espais queden partits pel carrer.
Quin carrer és aquest, Lluís?
Aquest és el carrer Soler,
que és una mostra de la impressionant urbanització
que es va fer aquí a finals del segle XIX
i començaments del XX,
amb unes anivellacions de terreny brutals,
perquè ja veus el que es va arribar a baixar
respecte de la cota original del terreny,
que era aquesta d'aquí.
i afortunadament es va poder salvar aquest espai de la construcció
i tenir una mostra d'allò que seria la ciutat romana
i no només el gran complex monumental que tenim a la part alta.
És bonic, eh?
I realment no te n'adones compte fins que no puges.
I aquí ara estem davant d'aquesta columna
doncs recolzada sobre dues columnes
que trobareu al fons de tot d'aquest rectangle.
Anava a dir, no te n'adones fins que no ho visites
o trepitges i dius, home, aquí traspassant el carrer Soler
hi ha l'altra part, no?
I es veu molt bé, t'es veus en unes columnes
i unes compartimentacions.
Per què m'has dit que servia aquest espai?
Aquest espai d'aquí estava relacionat amb el temple
i probablement hi havia una avinguda amb estàtues
i seguint anavall hi ha un carrer asfaltat
amb paviment de pedra,
parcialment reconstruït,
però sí que queda una claveguera original
i és una mostra de com podia ser la trama urbana de la ciutat.
Hi podem accedir?
No ho farem perquè no ens arribaria la connexió amb l'inalàmbric,
però sí que s'hi pot accedir a través d'aquest pont
que hem vist moltes vegades des del carrer Soler
i no ho relacionem,
és el pont simplement que ens porta cap al costat
on hi ha una part més,
perquè això que estaríem, de tot el que podem veure,
què seria?
No m'ho invento, un 20 o un 40% de tot el que era el fòrum colonial?
Sí, sí, sí, poquet, poquet.
Pensa que les places forals
estaven aquí al davant,
on hi ha el carrer gasòmetre i més avall,
i això ha desaparegut pràcticament
tot almenys a sota de les edificacions que hi ha.
Que s'està treballant o ja no es pot,
perquè clar, ara ja les cases hi són i ja la gent hi viu.
S'està treballant amb algun altre raconet
de tot aquest espai que seria el fòrum colonial?
És un espai molt complicat de treballar
des del punt de vista arqueològic,
perquè és arqueologia urbana
i només es fa quan hi ha un enderroc d'un edifici,
aleshores es mira el que hi havia.
Hem de pensar que el passat històric,
els monuments històrics,
no poden tampoc condicionar tantíssim la ciutat moderna.
I s'ha d'arribar a una convivència entre les dues coses.
Val la pena, eh, de veritat.
I és que jo tinc la impressió, Lluís,
i crec que això que estem fent avui
i el que feu amb Tarragona i Història Viva
és molt important,
que el fòrum de la Colònia passa desapercebut.
Sí que hi ha quatre columnes,
bé, hi ha més de quatre, eh,
sí que no són molt altes,
però escolta, només posant-te aquí al mig,
com que t'agafa tot un...
t'hi poses en època romana.
És un dels espais que hem de reivindicar
que potser no coneixem prou?
És un dels espais que primer hem de millorar
des del punt de vista museogràfic.
Aquest arretjament actual
es va fer l'any 1968,
aprofitant un congresso
d'arquitectura típica regional,
que no sé què tenia a veure,
però bé, benvingut sigui.
Des d'aleshores s'ha avançat molt,
perquè en aquella època,
quan això va excavar a Serra Vilaró,
ell ho va interpretar com una plaça.
Després, als anys 80,
el TED va dir que no,
que això era l'edifici aquest que se ve mar-hi.
Per exemple, aquestes dues columnes,
la cornisa que hi ha a dalt,
que és còpia de l'original,
que la tenim al costat,
ara la veurem,
està al revés de com hauria d'anar.
És a dir,
la cornisa hauria de mirar cap a fora.
I què ha passat, doncs?
Doncs que a l'època,
com que es pensava que era una plaça,
es va posar en aquesta posició.
I ara, com que està aquí,
és absurd girar-la,
perquè aleshores no ho veuria el públic,
que el visita.
Només ha advertit,
miri, que això anava al revés,
doncs s'explica.
Vull dir que hi ha coses d'aquestes
que s'han d'actualitzar moltíssim,
s'ha d'explicar molt més aquest espai,
s'han de resoldre algunes errades
que hi ha a l'hora de reconstruir
a l'altra part d'aquest recinte
i que la gent entengui.
De fet, aquest seria un lloc ideal
per fer una reconstrucció en 3D.
Posar-nos aquí una pantalla,
veure l'edifici que aquí hi havia,
jo crec que fora més impactant, no?
Ens mouria més els sentiments aquests
de, carai, quines coses hi havien.
Si volem saber més coses
sobre el Fòrum Colonial,
que avui és el protagonista
d'aquest programa en directe,
hi ha bibliografia,
hi ha alguna cosa específicament editada
sobre el Fòrum Colonial?
Sí, bé, sobre el Fòrum Colonial
doncs hi han publicats diversos estudis,
ara hi ha un llibre molt interessant
de Rui del Arboló i Ricardomar
que val la pena consultar.
Com tot en Tarragona hi ha diverses bibliografies
disperses, però que qualsevol interessat
se'ns pot adreçar i li donarem
una relació detallada de coses que pot consultar.
I encara que no sigui en 3D, una imatge,
algun dibuix de com seria tot això originàriament?
Ricardomar ha fet uns dibuixos molt interessants.
Podeu veure una exposició sobre això
al pretori, a la primera planta del pretori.
N'hi ha una que es va posar amb tarracó viva,
que és temporal, però vaja,
la mantindrem ben bé un any
perquè la gent pugui veure dibuixos
reconstructius de com podia ser això.
Molt bé, doncs estem molt contents
d'haver fet aquesta visita
i haver redescobert aquest espai de la ciutat,
que la veritat no és molt visitat, no?
No, aquest és un espai
que queda despenjat respecte als altres.
L'entorn no ajuda massa
i estem intentant fer un esforç
per veure com fem un pol d'atracció d'això.
Què s'hi farà aquí?
Quina reconstrucció?
Ho saps, Lluís?
O millor els ho pregunto
als grups de reconstrucció?
Això millor els ho pregunto.
Perquè, clar, si passaven tantes coses
en aquest espai,
en aquest fòrum colonial, que clar...
Poden explicar moltes coses
de la vida ciutadana.
Vull dir, des de reconstruccions, jo què sé,
d'una reunió de la cúria local,
fins a explicar quin era el sistema de govern
d'una colònia i la vida quotidiana.
Com ho fem per visitar el fòrum de la colònia?
Com tots els altres recintes,
entrant per la porta,
pagant una entrada i passant.
que abans, ho volia comentar,
però no...
potser no he estat prou àgil,
els tarragonins,
per 6 euros,
tenim 6 i una miqueta més,
són 6 i uns cèntims,
tenim un passe anual
d'on tot l'any
podem visitar tots els recintes.
Vull dir, és una cosa que val la pena
i que amb això jo crec que les visites
es fan molt fàcils de fer
i a molt bon preu.
Fas bé de dir-ho,
que és una cosa que també val la pena recordar,
perquè és fantàstic.
Lluís Valar, director del Museu d'Història,
felicitats per tota la feina que feu
i moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Fem una breu pausa
i dediquem la resta del programa
als pocs minuts que ens queden a parlar
amb els grups de reconstrucció històrica
i, si pot ser, del Tàrrec a taula.