El matí de Tarragona Ràdio.
El matí de Tarragona Ràdio.
La llista de violacions de drets humans és tan llarga que quan es fa una presentació d'un informe moltes vegades és allò quasi com a detenció, no de detenció, sinó sempre diria que un informe d'amnistia internacional és una mala notícia.
Mala notícia que ens porta a molts països d'arreu del món on hi ha situacions molt preocupants a nivell de drets humans i ho va explicar molt bé ahir la presidenta d'Amnistia Internacional de Catalunya, que és la Maria Canyades, i que la podem saludar per a l'altre costat del fil telefònic.
Maria, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
M'han dit que estàs una mica acostipada.
Estic molt acostipada, però espero que em sentiu.
Que no pateixis, com que som tres avui aquí.
Molt bé, molt bé. De moment puc parlar.
Ara ho dèiem, 159 països i situacions que continuen preocupant, que no s'acaba això.
Doncs no, no s'acaba i, a més, vull dir, aquest any una de les coses que destaquem en l'informe anual, que, com saps, es va elaborar al llarg de tot el 2012,
és el fet, o sigui, la situació dels refugiats arreu del món, que és molt, molt delicada en aquests moments, no solament la dels refugiats, sinó també la dels desplaçats,
les persones que viuen en països que estan en conflicte o que estan en guerres i que es veuen desplaçats a països veïns,
que tampoc tenen, moltes vegades, doncs, les eines per poder-se fer càrrec de nombres molt, molt grans de persones.
Estem parlant, per exemple, en el cas de l'Afganistà, teníem 500.000 persones desplaçades a final de 2012, i aquest és només un exemple, no?
En altres àmbits, doncs, a part del que he fet esment ara dels refugiats i dels desplaçats,
hi ha també la situació dels immigrants, que cada vegada és més difícil arreu del món,
i que jo destacaria, doncs, que Europa, en aquest sentit, o no s'està posant gens fàcil,
i quan diem Europa, doncs, aviatment, també parlem de l'estat espanyol, eh?, i d'aquí, Catalunya.
O sigui, que tots aquests problemes, i molts d'altres, malauradament, són els que tractem en l'informe.
Teniu la impressió, o no sé la impressió, la constatació que l'estat està tancant l'aixeta, la cooperació, és a dir, els recursos?
A veure, nosaltres, com saps, som una organització de drets humans, vull dir, que no treballem l'àmbit de la cooperació.
És cert que sí que ja vull retallar en aquest sentit, però això és una cosa sobre el que jo tampoc voldria opinar,
perquè no tinc dades, no? Vull dir, nosaltres el que fem és un seguiment molt curós, molt exhaustiu,
com saps, doncs, de les violacions de drets humans, evidentment, que retallar la cooperació se'n pot considerar una d'elles, no?
Però vull dir que no és el nostre àmbit de treball.
D'aquests 659 països, quina diríeu que són les situacions més alarmants a hores d'ara,
o en cal més actuació de forma urgent?
A veure, sempre és molt complicat de fer comparacions,
perquè cada país té les seves característiques,
però per suposat que puc fer-te un petit resum.
Començarem, lògicament, pel cas de Síria, no?, que ha deixat ja més de 70.000 morts des del 2011,
i on sabem que les forces milícies leials al govern han continuat perpetrant atacs molt indiscriminats contra la població civil.
O sigui, la situació de Síria ens preocupa moltíssim i ens preocupa encara més el fet que la comunitat internacional
no aconsegueixi donar resposta a aquest problema, no?,
i que hi hagi molts països que encara recolzin, doncs, el govern de Síria, no?,
i tot el que està fent.
Amb una altra ordre de coses, doncs, també ens continuem preocupant molt
amb tot el que està passant a Israel i a Palestina.
El govern israelià segueix aplicar una política de càstigs col·lectius,
els territoris ocupats, això fa molts anys que ho denunciem,
i una vegada més, doncs, hem de denunciar ara.
La llibertat, o manca de llibertat d'expressió i d'assemblea,
que es produeix en molts països,
països en els que van ser derrocats els líders
durant les revoltes del 2010-2011, per exemple,
i que en un inici, doncs, van poder gaudir de més llibertat,
però que els nous governs no han complert les promeses que havien fet.
Bé, i ara tenim un exemple molt clar amb el que està passant a Egipte, no?
Sí.
L'utilització de la tortura, que encara segueix aplicant-se arreu del món.
L'utilització de la pena de mort, que si bé s'ha de dir
que s'han produït alguns avanços, que han sigut molt lents, però constants,
encara, doncs, segueix cometent aquesta violació,
màxima violació dels humans, que és la violació del dret a la vida, no?
En països, de part l'anglès o el Caripo, els Estats Units,
a molts llocs encara del món, no?
Com deia, tampoc ho...
A veure, també hem de reconèixer alguns avanços que s'han produït,
com pot ser, per exemple, que països que tenen la pena de mort
no l'hagin aplicat, oi?
Vull dir, que hagin fet una moratòria,
o que simplement no hagin aplicat la pena de mort.
Però a nosaltres el que ens agradaria seria veure l'abolició total
de la pena de mort arreu del món, lògicament.
Una altra situació que ens preocupa moltíssim,
que se'n parla poc,
és la situació que es viu a Corea del Nord,
on sabem que hi ha camps de treball,
que cada vegada s'envia més persones a fer treballs forçats,
retent tortures i fins i tot execucions extrajudicials,
i que poden passar-se anys.
I el fet que a la Xina també existeixin aquests camps,
de qual cosa no se'n parla tampoc massa,
i que ara, precisament, per una sèrie de delictes administratius,
també es podria enviar la gent a aquests camps de treball a la Xina.
I com, doncs, no sé si tampoc puc allargar massa,
que no sé com ho teniu, però la llista és molt llarga, malauradament.
No, però has dit això,
que hi ha sovint realitats que o no ens arriben
a través dels mitjans de comunicació,
o han estat silenciades, apartament,
o formen una part d'una realitat que no coneixem en prou profunditat
del que està passant.
I he posat l'exemple d'Egipte,
i de fet vosaltres denuncieu que Egipte, per exemple,
que hi ha hagut violacions dels trets humans de les dones,
les manifestacions, per exemple, que s'han viatjada.
d'un terribament, per posar un exemple,
de coses que passen però que no trascendeixen, no?
Això és terrible.
A vegades se'n comença a parlar una mica més
de la situació d'assetjament sexual a les dones a Egipte,
però, per exemple, amb el que ha passat aquests dos,
dels trets últims dies, hi ha hagut moltíssimes violacions,
com a producte de totes aquestes revoltes que hi ha hagut.
I, clar, aquest és un fet que ens preocupa moltíssim,
perquè, malauradament, bueno, això no pot passar a ningú,
ni homes ni dones, però, malauradament,
som sempre les dones i les nenes,
les nenes que pateixen aquesta situació,
i llavors ja sabem que, com moltes vegades,
doncs els governs no senten cap mena de respecte
cap a la situació d'una dona que es pugui quedar envasada,
una nena que es pugui quedar envasada,
i fins i tot moltes vegades no es reconeix, no?
Parlant de nenes i dones,
també voldria fer esment, i no solament d'Egipte,
sinó d'altres països, com, per exemple, El Salvador,
Nicaragua, República Dominicana,
que es va continuar negant l'accés a avortaments legals i segurs
a víctimes de violació sexual,
i que les dones i nenes, insisteixo en el de nenes,
perquè a vegades són nenes,
han hagut de seguir endavant amb l'embaràs,
tot i que a moltes ocasions s'ha posat en perill la seva vida, no?
Més coses, doncs, sí,
els atacs que pateixen els defensors de drets humans,
en general,
sembla que hi ha una criminalització
de la tasca als defensors de drets humans.
Això no només a nivell internacional,
com estem parlant ara, no?,
com estem parlant ara,
sinó que també està passant aquí.
Vull dir, per exemple, fixa't en el que ha passat
amb la plataforma dels afectats a les hipoteques,
com s'ha criminalitzat els membres de la plataforma,
quin llenguatge s'ha utilitzat envers aquestes persones, no?
Això, nosaltres pensem que és gravíssim,
perquè, evidentment,
han fet servir certes expressions,
com, per exemple,
fer servir el nazisme,
o fer-ho al nazisme,
per descriure un col·lectiu
que l'únic que fa és denunciar
una molt greu violació de drets humans,
com és un desallotjament forçós,
i que ho fa d'una manera pacífica,
ens sembla, doncs, totalment intolerable, no?
Tenim també, bueno,
els conflictes armats,
els conflictes armats que afecten la vida
de desenes de milers de persones,
sobretot a l'Àsia Pacífica,
a l'Àfrica, a l'Unió Mitjà,
i tenim també la impunitat
que prevaleix encara en molts països del món.
Dit això,
a mi m'agradaria també comentar, doncs,
que bé,
que han rebut amb satisfacció,
doncs, la condemna que es va imposar
a Jorge Vidal, per exemple,
a l'Argentina,
a l'exdictador,
tot i que, bueno,
després ell va tenir un accident,
em sembla que va ser a la banyera,
o a la dutxa,
i va morir,
tot el cop,
però, bueno,
aquesta persona se va condemnar
i això ha sigut una fita històrica,
la condemna en si,
perquè feia molts anys
que l'Argentina i la resta del món
doncs volia veure aquests judicis, no?
Malauradament,
el judici de Fren Rios Mont,
que es va fer
del rexdictor de Guatemala,
bueno, no diria que fracassat,
però sí que està una mica aturat
perquè el seu advocat
va considerar que
que el judici no havia sigut just,
que hi havia hagut algunes eficiències
i ara es repetirà,
però esperem
que també, doncs,
Fren Rios Mont
deixi a compte
de tot el que va passar
a Guatemala, no?
En fi,
una pinçallada força,
força a punts de mira,
de fronts oberts,
campanyes que teniu ara mateix
actives,
perquè vau fer
el balanç
de les actuacions,
de l'informe anual,
però també posant-ne especialment
fàcil en les campanyes
que hi ha en aquests moments, no?
Alguna d'elles suposo
que tenen relació
amb aquests països
que has comentat, Maria.
Sí, nosaltres
sempre en tenim
vàries en marxa,
campanyes,
vull dir,
encara seguim
amb la campanya
de la pena de mort,
tenim la d'Egipte,
estem també fent
un seguiment
molt curós
de tot el que es fa
passant a Síria,
estem fent també
treballar molt
sobre tot el tema
de la xissim dignitat,
que vol dir
les violacions
de drets econòmics,
socials i culturals,
que en aquests moments
s'encometen moltíssimes
arreu
i també aquí
en el nostre país.
Vull dir que
les campanyes
diguem que
cada dos o tres mesos
les anem intensificant
en un sentit
o en un altre,
les anem canviant, no?
Això és una constant
amnistia
evidentment
que depenent
de la situació
internacional
en la que
ens trobem,
doncs
carregarem més
potser
o posarem més eines
en un sentit
o en un altre,
però són tants
els temes
i tantes les coses
que hi ha que fer
que ara no m'atreviria
a prioritzar-los,
no?
Només és
comentar-te
el que t'acabo de dir
o el que estan fent
just en aquests moments.
També estem treballant
molt sobre
el sol col·lectiu
de lesbianes,
gais i bisexuals
i transsexuals,
que és una cosa
que requereix
encara
molt més
recolzament
també en Europa
i per suposat
a la resta del món,
no?
On hi ha països
que com saps
per ser homosexual
doncs
pot aplicar
la pena a mort,
no?
I
bé,
més coses que
m'agradaria
si fer un apunt
si em permets
i és que
nosaltres hem presentat
una agenda
de drets humans
al president
Artur Mas
aquí a Catalunya
i estem pendents
que ens concedeixi
una entrevista.
És una agenda
en la que
inclouim
els següents
punts
violència
i gènere
que considerem
que no està
gens
solucionat
aquest problema
diria
fins i tot
que hi ha
mancances
molt grans
per part
de les
garanties
que han de tenir
les víctimes
l'ús
excessiu
de la força
per part
dels Mossos
d'Esquadra
sanitat
el fet
que l'aplicació
del
decret
real
decret
16
2012
vulneri
els drets
de molts col·lectius
especialment
de col·lectius
d'immigrants
però no només
els millors
immigrants
sinó també
les persones
amb pocs recursos
afegirem
també
altres temes
com pot ser
la necessitat
que la Generalitat
ens informi
dels països
els que viatjarà
els membres
el personal
de la Generalitat
i especialment
el president
Mas
i de les delegacions
que vinguin
de fora
aquí a Catalunya
perquè considerem
que
això que és vital
que Amnistia
pugui informar
la Generalitat
sobre les preocupacions
que tenim
en matèria
de drets humans
a cadascun
d'aquests països
i que no siguin
només
unes visites
per tractar
temes econòmics
sinó que
també serveixin
per tractar
temes
de drets humans
que a fi
efecte
és el més important
Maria
Maria Canyada
és la presidenta
de la Ministeria Internacional
de Catalunya
t'agradaria molt
que hagi detest
avui de trucar
de Tarragona
a ràdio
després de venir aquí
a la nostra ciutat
a parlar
d'aquest informe
anual
ara seguirem parlant
amb l'Enrica
que tenim aquí
als estudis
i també
explicarem als Tarragonins
com fer-ho
per acostar-se
a la vostra ONG
i poder
d'alguna manera
o altra
ser solidaris
també
amb aquestes causes
que molt bé explicaves
doncs
això seria fantàstic
i moltes gràcies
a vosaltres
per la reunió d'ahir
que va ser molt grata
i que també
sempre ens dona
l'oportunitat
d'anar a conèixer
el que fem
i el que passa
al món
amb un així
amb més detall
i el que passa
del nostre país
i moltes gràcies
també per l'entrevista
una forta abraçada
fins aviat
igualment
fins aviat
doncs Enric
això
som molts forns oberts
com es comentava
la Maria Canyades
a nivell internacional
i des de Tarragona
aneu fent també
accions
per i fer campanyes
les campanyes
que ha comentat la Maria
són campanyes
normalment que són molt prioritaris
i que es treballen
a nivell internacional
vull dir que
tots els països
que han amnistia
normalment acostumen
a treballar
aquestes campanyes
però després
els grups d'amnistia
els grups locals
així més petits
acostumem a treballar
en casos individuals
vull dir
amb persones
amb noms
que se'ls ha violat
als drets humans
i ara a Tarragona
hem començat
i l'objectiu
serà treballar
durant aquests pròxims
mesos
i segons si es soluciona o no
hi haurà més mesos o menys
és el cas
de la Maria Sabella Franco
que és una noia
de Guatemala
assassinada fa uns 11 anys
i que el dia d'avui
encara s'ha de fer justícia
s'ha de fer justícia
perquè el govern
de Guatemala
no ha volgut investigar
com s'havia d'investigar
aquest cas
d'assassinat
com ho és també
massa habitual
a Guatemala
l'assassinat
de noies
joves
i la total impunitat
en què es fa
o sigui
que la policia
no es jutja
que s'arxivin les causes
i no només això
sinó
per exemple
el cas
de la Maria Sabella Franco
la mare
que continua
des de fa uns anys
lluitant
per demanar justícia
per la seva filla
rep amenaces
de mort
per entorns policials
i entorns governamentals
ara estirem treballant
durant una bona temporada
el cas per exemple
aquí a Tarragona
del cas de la Maria Sabella Franco
heu notat
que s'acosta
més gent
a amnistia
a més
culobradors
això
puja una mica
i baixa
depenent
de la situació
del país
del que passa
al món
etcètera
jo suposo
que en un moment
en què estem parlant
de retallades
o en què estem parlant
de desnonaments
segurament
que molta d'aquella gent
que està a casa
i té unes ganes
de fer alguna cosa
però a més
sí que s'aprovarà
més amb uns col·lectius
determinats
que no amb uns altres
i l'amnistia internacional
sempre ha anat
una miqueta
a pujar a baixar
pel que fa
sobretot activistes
el que sí que no ens podem queixar
i això
creuem els dits
encara ara
perquè en plena crisi econòmica
perdó
que moltes organitzacions
doncs sí que estan
perdent
sociats
nosaltres de moment
estem aguantant
diguéssim
una miqueta el tipus
estem aguantant
que no tenim
una gran perda
de gent
de socis
hem d'entendre
que l'amnistia internacional
com comentava la Maria
no som una organització
que es dediquem a cooperació
però nosaltres a més a més
per la nostra independència
no rebem diners
dels organismes públics
ni de l'Estat
ni d'Uriu Europea
ni dels ajuntaments
després
nosaltres només ens nodrem
de les quotes
dels socis
i de les campanyes
de captació
que jo què sé
que pots anar
vendre samarretes
després doncs
per nosaltres
és molt important
aquest pes del soci
d'aquell col·laborador
que cada dia
cada mes
fa la seva aportació
a l'organització
i de moment
tot i la crisi
doncs
estem aguantant
doncs força bé
que encara podem una mica
garantir
el nostre treball
diguéssim a nivell
nacional i internacional
ens deia també la Maria
que preocupa el tema
de la situació
de les persones afectades
per la hipoteca
no?
de les persones desdonades
no?
de casa seva
la crisi
de les drets humans
perdó
tot el tema
de les retallades
tot aquest tema
de l'excusa
de la crisi econòmica
ha comportat
una retallada
en drets humans
i que no hauria
de ser així
però el que sí que ho veiem
és amb els drets
de sanitat
i també amb els drets
dels habitatges
amb els drets
de l'habitatge
per ser
ens trobem
per una banda
els desnonaments
forfosos
que això estan prohibits
per normativa internacional
ens estem veient
doncs
a Madrid
per exemple
passant
la Canyada de Rial
després parlem
dels temes
dels desnonaments
sí que ha hagut
una moratòria
de dos anys
però clar
s'ha de tindre en compte
que com parlem
de dret a habitatge
també va lligat
al dret a l'educació
també va lligat
al dret a l'alimentació
a veure
cada cas
com queda la cosa
ens preocupa moltíssim
perquè amb el nom
de la crisi
el que sí que veiem
és que s'estan retallant
molts drets
ahir parlàvem
per exemple
amb Creu Roja
que deien les dades
que s'han triplicat
el nombre de testos
arran de la crisi
és a dir
que també hi ha
tot un gruix
de població
que potser
treballeu més
al tercer món
no?
no vam bé
al tercer món
però vaja
fora
però aquí també
no només allà
sí
jo suposo que
nosaltres
amb l'Institut Internacional
també hem treballat
sempre al propi país
moltes vegades
abans
no treballàvem
nosaltres mateixos
no treballàvem
al nostre propi país
eren els de fora
que es treballava
al nostre
nosaltres ara
ja podem treballar
al nostre propi país
però sí que
la violació de drets humans
és que és una cosa
desgraciadament massa extensa
després també
el tenim aquí
tenim els països
més pobres
però també tenim els països rics
o sigui
és un mal
diguéssim endèmic
un endèmic
que desgraciadament
és massa global
ara de cara d'estiu
fareu alguna campanya
aquí
ara descansarem
una miqueta
cap a l'estiu
normalment
sempre baixem
bastant
el nivell d'acció
vull dir
no només nosaltres
a nivell local
si també
a nivell de Catalunya
vull dir
ara es baixar també
mobilitzar la gent
a l'estiu
també és molt complicat
de cara
passat Santa Tecla
és ja quan ens posem
tornem a posar
les piles
i tornem
a jamegar
a veure aquests carrers
molt bé
doncs Enric
Parades
t'agraïm el que heu vingut
avui aquí
a parlar d'aquell informe
a aquest informe
anual
també n'hem pogut parlar
amb la Maria Canyades
la presidenta
d'Amnistia Internacional
a Catalunya
qui vulgui
per cert
més informació
home teniu una pàgina web
que des aquí
es troba
on es pot veure
canalitzar la manera
de col·loure amb vosaltres
amnistiacaterunya.org
barra Tarragona
també tenim
Amnistia Internacional
a Tarragona
al Facebook
vull dir que també
ens poden seguir
pel Facebook
per tant
doncs
ja ho sabem
que ens hem de localitzar
Enric Parades
gràcies per acompanyar-nos
i bon cap de setmana
Igualment