Fins demà!
Fins demà!
Es tracta del surrealisme pop, el còmic en la pintura.
S'inaugura aquest dijous a dos quarts de vuit del vespre
i una mica el responsable, l'artífex d'aquesta exposició,
és l'artista Miguel Villalba.
Miguel, bon dia.
Hola, bon dia.
Vens amb un aspecte una mica diferent.
Exacte, és que he passat...
Què t'ha passat?
He passat tres setmanes tancat a l'estudi
entre olis i tementines interdimensionals
i he sofert una mutació tòxica estranya.
Però això se't quedarà o marxarà o com ho dirà?
Home, ja espero que no.
Ahir encara estava parlant un galimatí, és estranya.
Avui ja començo a parlar un altre cop amb la llengua normal.
Se t'entén, se t'entén.
Exacte, i espero que físicament la cosa vagi passant,
però no crec que m'hagi recuperat del tot per aquesta tarda,
ho dic perquè no s'espanti la gent que vingui.
És a dir, que ja una mica prevenim a la gent
que et veurà en un aspecte diferent.
Sí, que no marxin corrents, que no és una cucaratxa gegant,
això és l'artista.
Deies que portes ja temps preparant aquesta exposició, Miguel.
Com ha estat aquest temps, aquesta preparació?
Ha sigut molt intensa en realitat i molt ràpida,
perquè això m'ho va proposar l'Alícia no fa ni un mes, pràcticament.
Llavors jo tenia alguns quadres a l'oli,
però que eren bastant antics, no?
I sí que tenia en ment organitzar una exposició
i ficar-me en el treball,
però com que estic ficat amb molts follons,
no m'havia trobat al moment.
I aquesta invitació ha sigut una excusa.
Llavors ha estat pràcticament tres setmanes intensives,
perquè el 80% del que hi ha ja és nou,
pintant quadres amb suport de tela, de fusta,
i és tot molt variat i bastant surreal.
És això el que veurem a l'exposició?
Aquests quadres, aquestes obres, teves,
aquest 80% de material nou,
imaginem que l'altre 20% correspon
a coses que ja tenies creades d'un passat.
És tot això el que podrem contemplar
amb aquesta exposició ara a la Cooperativa Obrera?
Exacte.
Si són quadres amb temàtica...
Bé, ho hem enquadrat dins del que és el surrealisme pop,
perquè també em demanen una mica
identificar i etiquetar el treball.
Jo crec que no és necessari,
però normalment ho demanen
per donar una mica més de cara i ulls a les exposicions.
Llavors jo ho hem enquadrat dins del terme surrealisme pop
perquè crec que el que faig,
almenys en aquest període,
i el que es veu allà,
correspon una mica a la definició
d'aquesta mena d'etiqueta pictòrica.
I com la definim, aquest surrealisme pop?
Perquè, clar,
ara demanaré això
i després ho relacionarem amb el còmic i la pintura.
Exacte.
Doncs està bastant interrelacionat, de fet.
Com el còmic està interrelacionat amb el cinema també,
i la pintura amb el cinema.
Vull dir, està tot...
A les arts sovint trobem que estan molt interrelacionades.
El surrealisme pop és un moviment
que oficialment va neixer, diguem,
a la costa oest dels Estats Units
a finals dels anys 60,
a principis dels anys 70,
i van començar a anomenar una mica
la creació pictòrica amb aquest nom
a quadres amb temàtiques
que fossin una mica un híbrid
entre el que és el surrealisme,
la caricatura,
el còmic underground.
Llavors era una imatge bastant iconoclasta
en aquell moment perquè a les galeries
tu no veies aquest tipus d'estètica
i bastant associada, diguem,
a el que els americans en deien lowbrow,
que és art com de...
Art amb A minúscula, no?
Després això amb el temps ha anat canviant,
s'ha anat introduint a les galeries
i ara és un art cotitzat
com a l'art oficial, entre cometes, no?
Però en aquell moment va sortir també
d'un cal de cultiu bastant marginal
com sovint també s'anomena
doncs el còmic i a l'art seqüència.
Clar, tu has agafat totes aquestes idees,
les has unificat, no?,
amb les teves creacions,
podem dir que ho has compactat tot
i llavors has creat aquests quadres.
Com són?
Què podrem veure?
Com ho podem definir?
Doncs, a veure, són indefinibles
perquè pots veure de tot
i és...
Bueno, si ho hem de definir,
jo et diria que tot el passadís
del vestíbul de la cot
ara mateix és com una mena
d'interior del servei
d'alguna persona que està somiant
coses molt variades, no?
Que en aquest cas series tu.
Sí, exactament.
És com ficar-se a les cavernes
del subconscient, no?
És una mica tot molt oníric,
psicotròpic, fosc,
amb tocs també, naïs,
vull dir, és una cosa inexplicable
i això s'ha de veure.
Clar, és que no ens queda d'altre
que anar a veure-les, no?
Exacte, exactament.
Perquè no podem definir, potser,
amb paraules tot el que trobarem allà
i és que, clar, Miguel Villalba,
com ell mateix ho deia,
està exposat en molts àmbits,
amb el còmic, amb la pintura,
és a dir, que a poc a poc
anem descobrint també diverses facetes teves.
Més enllà de l'exposició,
no sé si ens pots avançar a alguna cosa
de la setmana del còmic
que tingui a lloc a Tarragona
de cara al novembre.
I tant, i tant.
Això serà del 16 al 24 de novembre,
ja està tot preparat
amb els cicles de conferències,
projeccions, exposicions,
convidats professionals
que venen de fora, etcètera, etcètera.
Però, precisament, demà,
també, com a antipasto,
diguem, com a aperitiu
de tot el que serà el mes vinent,
farem, organitzarem una festa
al cafè del bar,
el Teatre Metropol,
on farem 10 caricaturistes,
bé, els més coneguts de la província,
jo ara, el Napi, el Somín Medrano,
el Chiqui,
Hugo Prades, Ramon Sarler,
Laura Gualde de l'Iròpolis,
jo mateix,
potser bé fins i tot,
encara no ens ho ha confirmat,
però possiblement vindrà també
el Jaume Cap de Vila,
cap del Mundo Deportivo
i la Vanguardia.
I llavors farem un tour de caricatures
amb tots els assistents,
tot això amenitzat
amb un concert de música en directe
del cantautor Paco en la Luna,
que per mi és un dels millors
que hi ha a la província, també.
És a dir, que tindrem música,
tindrem caricatures,
una mica és fer com una prèvia
del que donarà de sí
aquesta setmana del còmic,
sisena ja, si no m'equivoco?
La sisena ja, sí, sí.
Sisena.
Com encareu l'edició, enguany?
Amb novetats, amb il·lusió?
Què podem avançar?
Doncs, de moment,
tenim un cartell,
de moment,
el responsable de la imatge oficial
d'aquesta sisena edició
és ni més ni menys
que el Francesc Abdevil,
alias Max,
que és un dels il·lustradors
més importants
i amb més projecció internacional.
La gent que té una certa edat
ja el coneixerà
de la mítica revista Víbora
dels anys 80,
on dibuixava el Peter Pan,
etcètera, etcètera.
Després va guanyar també
el Premi Nacional de Còmic
amb el Bardina Superrealista
i diguem que és una figura principal
de tot el món del còmic
i de la il·lustració.
I ell s'ha encarregat aquest any
de posar a cara lluís
el cartell de la nostra edició.
I a banda d'això,
tindrem la visita
de persones també mítiques
en el món de l'art seqüencial
que han fundat revistes
importants com el Papus
als anys 70
o el jueves als anys 80
tindrem a l'avi,
el Ricard Soler,
el Romeu encara està per confirmar,
Toni Guiràl,
que és un no,
jo diria que és l'historiador
més important de còmic
a nivell nacional,
també vindrà a fer una conferència
sobre el còmic
de superherois a Espanya.
Vull dir,
com sempre tenim
un programa molt atapeït
i molt interessant
per tots els amants del còmic
i els que no s'han apropat gaire
però el volen conèixer.
També pot ser un bon moment
per això,
perquè les persones
que s'hi volen introduir
aprofitin aquestes setmanes
del còmic,
que és també una mica
l'objectiu
i la intenció
de treure un nou públic.
Exactament,
precisament és aquesta la intenció.
No tant ja només
la de crear
un cercle
entre la gent
que s'hi dedica
sinó també
la d'obrir una finestra
que doni l'oportunitat
a la gent
que no s'hi ha apropat mai
de conèixer el còmic
com a art
i com a vincle de cultura
i deslligat
de tot aquest estereotip
de producte infantil
adolescent
al que estem acostumats
encara en aquest país.
Doncs ja ho veieu
que Miguel Villalba,
el Chico Triste,
té diverses facetes
i tornant a la faceta
de la pintura
que és el que et porta
però sense deixar
el còmic
perquè imagino
que també té
moltes reminiscències
del còmic
la teva exposició.
Totalment,
totalment sí.
Perquè es nota
que això és una
de les teves passions
i això ho has de plasmar.
Exacte,
de fet el subtítol
de l'exposició
és l'organisme pop,
el còmic en la pintura
precisament perquè
vull també mostrar
tot on es creuen
les diferents disciplines.
pintura,
còmic,
fins i tot
art seqüencial
que està molt relacionat
també amb el cinema,
amb el teatre.
Són totes tecles
que formen part
d'un mateix piano
i estan totes
interrelacionades.
Totes aquestes
interrelacions
les podrem veure
a l'exposició
que s'inaugura
aquesta mateixa tarda,
dos quarts de vuit
a la cooperativa
obrera
tarragonense,
a la Cot,
fins quan
estarà
activa l'exposició?
Estarà activa
fins al 9 de novembre
i estarà oberta
de sis a vuit
de la tarda
cada dia.
Molt bé,
és a dir,
que ens podem apropar.
Miguel,
projectes,
què tens en ment
ara mateix?
Doncs mira,
què et queda per fer?
Doncs mira,
ara mateix,
quan acabi
la festa
de les caricatures
demà,
passat demà
vaig a una altra
vena a fer caricatures
també i el diumenge
pujo a Alcalá de Nares
que hi ha una mostra
internacional d'humor gràfic
organitzada per la Universitat
Alcalá de Nares
i l'Institut Oquevedo
on hi ha algunes obres
meves exposades
i animacions també
i ahir tinc un projecte
que hem parlat
amb el director
de la presó
al Calameco
i faré un mural
al pati interior
de la presó
amb cinc presidiàries
també
que encara estic preparant
una mica
què és el que serà
etcètera,
amb temàtica
Cervantina
però una cosa
també molt surreal
i estaré allí
una setmana
fent activitats
amb l'Institut Oquevedo
d'allà.
Veig que veus
molt del surrealisme,
no?
Una mica
és el fil conductor
de moltes de les teves creacions.
Sí,
estic bastant empapat
de tot això
perquè tot el que és
jo crec que
els processos creatius
estan empapats
sempre
de tot el que és
el subconscient
i llavors
en aquest sentit
sí es pot dir
que és com
la font principal
de la meva
inspiració.
Doncs intentarem
conèixer una mica més
el subconscient
del xico triste
intentarem
introduir-nos
en aquests somnis
onídics
foscos
surreals
i vaja
intentarem també
trobar-te
sota aquest aspecte
diferent
que ens portes
i que aquesta tarda
també podrem veure
a la inauguració.
Vaja,
a poc a poc
esperem que vagis tornant
al teu estat original.
Sí,
jo espero que no duri gaire
això
perquè
les antenes
tampoc em queden tan malament.
A més,
com estàs a la ràdio,
l'antena fa molt de ràdio,
molt de comunicatiu.
Ves en compte
sortir a la porta
que no t'enganxis
una mica
però vaja.
Miguel Villalba,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
molta sort
i que vagi molt bé
la inauguració.
A tu,
fins a tot.
Bon dia.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No deixem l'àmbit del magatzem
de la cooperativa Oreda Terraconense.
Ara parlàvem d'aquesta exposició
que, com dèiem i recordem,
s'inaugura aquesta tarda
a dos quarts de vuit,
la primera exposició
de la temporada de tardor,
el surrealisme pop,
el còmic en la pintura
i que s'inaugura
aquesta mateixa tarda,
parlàvem amb l'artista
Miguel Villalba
que ens explicava
tot l'entrellat
i ara volem parlar
dels cursos anuals
de teatre per adults
de l'aula d'arts escèniques
també de la cooperativa Oreda
que s'inicien
de cara al proper novembre.
Marc Chornet,
molt bon dia.
Molt bon dia.
Encara haurem d'esperar
una miqueta
perquè s'inaugurin
aquests cursos,
perquè si no vaig errat,
són el 9 de novembre,
però imagino
que ja ho teniu tot
gairebé a punt.
Sí, sí, sí, sí.
Nosaltres ja fa
tres anys
aquí ets al quart
que estem duent
a terme
una miqueta
aquesta tasca
a poc a poc
paulatina
d'anar treballant,
d'anar consolidant
una formació
en arts escèniques,
en aquest cas
per adults,
quan diuen per adults
volia partir
de 16, 17, 18 anys.
al llarg
d'aquestes temporades
hi ha hagut
gent de moltes edats,
però que ha sigut
també una cosa
bonica
de compartir
perquè com a pedagogs
nosaltres també
hem pogut
diguéssim
testejar
experiències
diferents,
com viu
la introducció
al teatre
algú
més jovenet
que té
uns equitiquetuts
o com compaginar
la seva vida laboral
a algú
de més edat.
I això també ha sigut
una cosa interessant
d'anar veient
com funcionava
i sempre ha sigut
amb èxit,
sempre ha sigut
diguéssim
en positiu
la relació
d'uns alumnes
amb els altres
i això també
val la pena
remarcar-ho
i bueno,
sembla ser que
en guany
somim el quart.
Sí.
Sí, sí.
Sí, sí.
Sí, Marc,
t'escoltem.
Perdó, perdó.
Sí, sí.
Amb el telèfon
me faig un lió.
Endavant, endavant.
Bé, bé, bé.
I la idea
és una miqueta
seguir amb la mateixa tònica.
Nosaltres el que tenim
és com dos
programes paral·lels
que som molt conscients
diguéssim
de vegades
en el terreny
de les artes escèniques.
L'alumne
no és del tot conscient
de què està rebent
però en canvi
el professor
és molt conscient
d'aquest
que està desenvolupant
una miqueta.
Nosaltres sempre
seguim com dos
programes paral·lels.
Un que té a veure
més amb la iniciació
o la introducció
al teatre
i en aquest cas
es fa a través
d'un programa
molt proper
a teatralitats
així com a molt populars
tipus la comèdia de l'arte
de teatralitats
molt físiques
que és bo tant per gent
que ja està iniciada
perquè ja ha practicat
teatre mater
perquè ja ha practicat
teatre a les seves escoles
doncs donar-li una introducció
bastant més canyera
diguéssim
que la
que la que estan acostumats
i és això
a través d'un treball
molt més físic
que el que s'acostuma a fer
en l'àmbit així
del teatre més popular
molt basat
molt basat
en el moviment
molt basat
en la màscara
molt basat
en la comèdia
i després
hi ha com un programa
paral·lel
que és el concepte
de l'actor creador
que és una miqueta
intentar
en què consisteix
aquest programa
sí
és intentar
que els alumnes
vagin prenent consciència
de les eines
és a dir
que quan arriben
a fer els seus
experiments teatrals
sigui
en un grup amateur
sigui
de cara
a presentar-se
a l'Institut del Teatre
perquè tenen interès
en seguir la seva formació
ja
en un àmbit
professionalitzador
sigui
perquè fan
les seves creacions
que es prenguin
una consciència
de que l'actor
ha de tenir
unes eines autònomes
i que no està
supeditat
només
a una mirada externa
diguéssim
i com consolidar
diguéssim
uns conceptes
digue-li
si has de muntar
un monòleg
tu mateix
quines coses
has de tenir clares
i quines coses
activen
el teu imaginari
no?
Aquestes programes
normalment
els tenim
diguéssim
en paral·lel
perquè normalment
treballem
en un sol grup
de persones
i som
diguéssim
anem discernint
a quin alumne
li anem donant
un tipus d'eines
o a quin alumne
li anem donant
un altre tipus d'eines
no?
Tot això
digues
digues
anem a preguntar
no és que hi hagi
dos grups paral·lels
un en cada programa
sinó que
tots van
al mateix espai
llavors
sou una mica
vosaltres
qui decidiu
quin alumne
potser està més capacitat
o ha de millorar
algunes coses
o s'ha d'iniciar
o ja és més
per a perfeccionament
o per a prendre consciència
de cara al món
més professional
Sí, va per aquí
a veure
si hi hagués
jo què sé
un any
50 alumnes
doncs us hauríem de plantejar
diguéssim
realment construir
dues línies
però el cas és que
la manera com ho hem anat
compaginant
aquests anys
que hi ha hagut
grups numerosos
però
que hem intentat
fer això
és a dir
no
aviam
cap dels programes
és incompatible
amb l'altre
en el sentit que
quan un alumne
ja està molt
iniciat
per exemple
en tècniques
de comè de l'arte
el concepte
d'entrenament
per repetició
per millora
per perfeccionament
li és positiu
de vegades
li és molt més positiu
que algú
que adquireix
aquestes eines
per primera vegada
per tant
això no és un inconvenient
o sigui
el fet que per l'aula
els professors
estiguem treballant
amb conceptes
que alguns
ja els saben
per ells
és positiu
i normalment
en una aula
d'interpretació
una de les mecanismes
fels quals s'aprèn més
és mirant el treball
dels companys
perquè és molt difícil
un mateix
en el moment
d'estar vivint
l'experiència
d'una escena
o del treball
d'un monòleg
prendre absoluta
consciència
de tots els conceptes
que s'està treballant
llavors
és tan important
la vivència
com també
la capacitat
d'observar
i de detectar
els companys
aquelles virtuts
o aquells efectes
que fan
que el seu treball
millori o empitjori
llavors
nosaltres
el que intentem
és sempre
de cara
al taller final
perquè
el seu curs anual
sempre
es procura
que al cap dels mesos
hi hagi un treball final
que sintetitzi
que reculli tot això
doncs a través
d'aquest treball
de creació
que el repte
de cadascú
estigui
en funció
del seu nivell
perquè ens entenguem
Aquestes són
les intencions
també
dels cursos
d'aquest taller final
uns cursos
Marc
que van dirigits
a tothom
és a dir
qualsevol persona
que en tingui afició
o que en tingui ganes
pot ser vàlida
per fer teatre
i per prendre aquests cursos?
Sí
jo crec que sí
jo crec que
el teatre
és un bon
acompanyant
de la vida
igual que la música
igual que
hi ha molta gent
que no es dedica
a la música
professionalment
però que
practicar-la
aprendre
a millorar
li reporta
no només
un plaer
immediat
en la seva pràctica
musical
però també
li reporta
un plaer
una desinhibició
una tranquil·litat
un espai de reflexió
jo crec que això
al teatre
funciona exactament
igual
i la prova
són aquests dos anys
que hem estat
treballant
i com hem vist
com alumnes
que han fet
tots els anys
vull dir que
ja els hem
convertit en adults
i ara pràcticament
ja
o ja han entrat
a l'Institut del Teatre
o ja estan
en propostes
formatives
de perfeccionament
no?
llavors
la manera
d'enfrontar-s'hi
és important
diguéssim
que quedi clar
que no
pel fet
que tothom
pugui ser
susceptible
de venir
a aquests cursos
nosaltres som
menys rigorosos
tot el contrari
és a dir
la tasca
que nosaltres fem
és molt rigorosa
però molt respectuosa
amb la sensibilitat
de cadascú
en aquest sentit
sí
les sessions
intenten ser
intentes
intenta que hi hagi
molt de treball
al darrere
intenta que els alumnes
memoritzin
però això
també l'experiència
ens diu
que l'exigència
l'alumne
la valora
això no és
un problema
diguéssim
a l'hora d'accedir-hi
només és una advertència
del compromís
que creiem
que és necessari
quan un alumne
s'enfronta
a una activitat
com aquesta
exactament
és també prendre consciència
entre altres coses
del que deies
d'aquest compromís
que suposa
apuntar-se
en un curs
d'aquestes característiques
i on us toca
també a vosaltres
sovint discernir
la capacitat
o no
de cada alumne
però vaja
que amb compromís
i amb ganes
ens hi podem apuntar
sense cap problema
sí
hi ha unes coses
que a vegades
en la pràctica
de les arts
no estan del tot clares
per exemple
jo sempre poso
l'exemple
que oi que un cirurgià
no pot entrar
a operar
nerviós
no?
és a dir
per tant
hi ha un seguit
d'estats d'ànim
adequats
per desenvolupar
la seva feina
no un bomber
no pot gestionar
malament els nervis
o la por
davant d'un
doncs també hi ha
un estat d'ànim
adequat
higiènic
a l'hora d'enfrontar-se
a una escena
que té a veure
amb la tranquil·litat
que té a veure
amb l'obertura
amb la comunicació
amb els companys
quan parlem
d'exigència
i de rigor
parlem d'això
de ser molt conscients
que hi ha
unes aptituds
o unes necessitats
d'actituds
que són positives
pràcticament
en la globalitat
de la vida
del dia
no?
del dia a dia
que són necessàries
pel teatre
i aquí és on
intentem ser rigorosos
en la higiene
en el respecte
als companys
en l'ajuda
als companys
en l'escolta
en la comunicació
aquí és on volem rigor
no mai hem demanat rigor
a l'hora d'assolir
una determinada tècnica
això és fruit del procés
i del treball
i això s'assoleix
pràcticament sol
si les actituds
són les bones
i això ens fa que realment
el treball sigui
engrescador
sigui positiu
sigui divertidíssim
i en el que nosaltres
hi creiem
Marc
pel que veig
seguiu línies estructurals
molt semblants
a les d'anys anteriors
no sé si hi ha alumnes
que repeteixen
aquests cursos
o no
són cursos anuals
que després
ja no tenen continuïtat
o com funciona això?
no, no
precisament
hi ha molts alumnes
que han anat repetint
aquestes sessions
de fet hi ha gent
que havia estat
els 3 anys
els havíem tingut
encara
no sé si segueixen
probablement no
perquè hi ha gent
que ja
precisament el terreny
de les arts escèniques
ja ha crescut
i han trobat
les seves vies
però no és un problema
precisament
per tot allò
que comentàvem
dels dos programes
clar, sempre es pot anar
perfeccionant
i millorant
diversos aspectes
són molt sensibles
a donar
diguéssim
el repte
a cadascú
perquè creixi
i això també és bo
pels alumnes
veure un alumne
que realment
s'està enfrontant
amb una escena
molt difícil
pels alumnes
que estan assolint
aquestes eines
és molt bo
veure com treballa
perquè el terreny
també assoleix
les eines
per tant
intentem
que això
sigui possible
intentem
que aquest link
entre els anys
sigui viable
i de moment
ens n'hem sortit
perquè això
ha succeït
en diverses ocasions
per tant
creiem també
en aquest model
Marc
estem parlant
molt dels alumnes
i tot el que
es dirigeix
amb ells
però també
m'agradaria
que comentessis
qui s'encarrega
d'impartir
d'organitzar
i una mica
de gestionar
tots aquests cursos
i tots aquests
dos programes
que ens comentes
som dos professors
de moment
el Carles Vigorra
és actor professional
nascut a Reus
i jo mateix
diguéssim
i després la cooperativa
obrera
doncs s'encarrega
de la coordinació
general
a nivell més burocràtic
i a nivell
de la coordinació
amb els altres cursos
de gaire més juvenil
infantil
i seminaris temàtics
no?
nosaltres dos
som els que
en el seu moment
ens vam inventar
aquest programa
som els que
vam intentar
diguéssim
ser molt conscients
d'on volíem
arribar
aquí
quina atenció
volíem cridar
amb aquestes cursos
anuals
i vam dissenyar
aquesta doble via
diguéssim
i aquesta manera
de fer un treball anual
amb el taller final
i amb possibilitat
de creixement
no?
Carles i jo
tenim la sort
que hem treballat junts
en altres contextos
professionals
com a actor i director
i això també ens fa
que la nostra comunicació
sigui molt fluida
i normalment
el que fem
és repartir-nos
les sessions
ell potencia
més uns conceptes
jo potencia
més uns altres
i llavors
els alumnes
tenen
diguéssim
les dues cares
d'una mateixa moneda
en el seu treball
deduïm que aquesta confiança
i aquesta complicitat
també es transmet
als alumnes
per anar
a transferir-los
a aquestes sensacions
que comentàvem abans
que són també
molt importants
en el món
del teat
sí, sí, totalment
perquè a més
també reben
dues maneres
diferents
d'explicar els conceptes
una més
des de dintre
cap a fora
que jo li dic
que és més
la visió de l'actor
la visió del Carles
i una altra més
de fora cap a dins
que és la visió
del director
la meva visió
i això
que, bueno
realment ens ha funcionat
entre nosaltres
no hi ha cap
o sigui
entre nosaltres
el treball
ens coordinem perfectament
i ens ho passem
molt bé
coordinant-nos
fins i tot a l'hora
de muntar el taller final
que pot dir
que si reparteix
sessions de treball
doncs és més fàcil
una coordinació
perquè un fa un espai
una altra
i un altre
no, no, al contrari
quan hem fet tallers
els hem fet junts
i ens hem divertit
inventant
la posada en escena
final junts
i això crec que els alumnes
sempre ho han rebut
uns cursos
anuals de teatre
per adults
a l'aula
d'arts escèniques
de la cooperativa
que s'inauguren
el proper
9 de novembre
som a temps
encara
d'inscriure'ns
com tenim
el tema
de les inscripcions
de la participació
sembla que queden
algunes places
sembla que ja hi ha
alumnes
però que queden
alguns foradets
i em sembla que
ja tenim
l'octubre
per acabar
de tancar
les inscripcions
molt bé
us poseu algun límit
Marc
a nivell de places
per facilitar també
els cursos
Sí, normalment
estem al voltant
d'entre 12 i 15 persones
és un grup
òptim
més enllà d'això
es comença a complicar
Els tallers
dèiem que comencen
el 9 de novembre
i s'allarguen
fins quan?
Bé, normalment
fem el taller al juny
Fins al juny
Sí
que és aquest taller final
on podem veure
ja tota la feina
i tot el treball
assolit durant l'any
Sí, sí
Molt bé
Marc Chornet
moltíssimes gràcies
estarem també
pendents d'aquests cursos
i esperem veure
la feina sòlida
de cara al juny
i animar
si algú
encara s'ho està
pensant
que encara queda
alguna plaça
per incorporar-se
en aquests cursos
de teatres
d'arts escèniques
perdó
cursos anuals
de teatre per adults
de l'Aula d'Arts Escèniques
de la Cooperativa
Obrera Tarraconense
Marc, moltíssimes gràcies
Molt rebeix a vosaltres
Bon dia