...
Doncs en aquesta jornada ens acompanya el president del port,
com els dèiem, Josep Andreu,
amb ell volem parlar de diferents projectes i obres
de l'autoritat portuària, com ara, per exemple,
les que hi ha al Serrallo o les al Moll de la Química,
amb previsions importants a cara a aquest any 2013.
Volem parlar també del que va donar la visita ahir
de la ministra de Foment, Anna Pastor,
precisament a les instal·lacions del port,
on es va referir, entre altres qüestions,
al món del periodisme, d'una banda,
però també al tercer fil ferroviari.
Ella va dir que l'aposta clau del tercer fil,
que serà la solució, davant de projectes,
va parlar de surrealista, fins i tot,
i parlava que ara costaria, davant de la impossibilitat,
de tirar endavant el projecte inicial del corredor mediterrani
pel seu elevat cos.
A tot plegat, en parlarem, quan dèiem,
el president del port, Josep Andreu.
Josep Andreu, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Quina valoració en fa, així d'entrada de la visita
i també del que va dir la ministra ahir a casa seva,
en definitiva?
Bé, la visita, com bé has dit,
va respondre que el port va cedir els espais
i les instal·lacions
amb una jornada que es va organitzar
de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya
i que ens van demanar,
com diferents organitzacions demanen els espais
i que nosaltres, molt gustosament, els cedim.
Van demanar un representant del govern espanyol,
un alt representant del govern espanyol,
per fer la presentació i participar en la inauguració de la jornada
i, bé, van enviar la ministra a Pastor.
I, llavors, això també va comportar
que jo, com a president del port i anfitrió,
també estigués en la inauguració de la jornada.
Llavors, ella, en la inauguració,
a part de parlar pròpiament del contingut de la jornada,
que era el futur del periodisme
i el nou model cap a on ha d'evolucionar,
una mica, fins i tot en paraules seues,
va dir, bé, jo també aprovecharé per parlar de mi libro,
una mica del que em toca,
que és el seu ministeri, no?
I, llavors, bé, va fer una reflexió
al voltant de les infraestructures
i va parlar de dos temes interessants,
un del tema del tercer fil
i l'altre també de la 27,
que jo també voldria posar èmfasi
perquè, bé, el tercer fil,
jo crec que el que va dir no és cap novetat,
diguem així,
a menys en el context que ho va dir,
jo no interpreto, no ho vaig interpretar res
que no sapiguéssim,
però sí que vaig trobar important
que també se referís a l'A27,
a pregunta dels periodistes
i, doncs, ja sí que va dir
que també era una obra prioritària, no?
Com a lo qual, bueno,
en recollim el guà
perquè també des del port
i des del territori
hem dit que aquesta infraestructura,
així com el tercer fil,
també és clau,
l'A27 també és clau
pel nostre desenvolupament, no?
No sé si vam poder parlar,
petit comitè,
i, en fi, informació que l'hagi arribat a vostè,
que nosaltres no tinguem.
per exemple, el projecte de licitació
del tercer fil,
de quin és el calendari,
com a dir-la...
La veritat és que no, no,
no vam fer cap reservat, diguem-ne,
ni vam fer un petit comitè,
primer perquè va haver un problema d'agenda
i va arribar amb retard,
perquè les inclemències,
es veu que hi havia molta neu
a la sortida de Madrid
i això va provocar un retard a l'AVE,
i, per tant,
va arribar amb un cert retras,
després perquè quan va arribar
va atendre
amb uns treballadors,
uns quants eren del comitè del Port de Tarragona
i uns quants que eren de la DIF,
en els quals estaven,
doncs, bueno,
exercint la seva...
la seva lícita protesta
per, bueno,
per les queixes de les retallades,
i ella, doncs,
va voler atendre'ls,
per tant, això encara va anar retardant més l'agenda
i no vam fer cap apartat,
però vull dir que el que vam estar xerrant,
així a veu oberta,
doncs, bueno,
és com anava el port,
com anava la previsió,
per exemple,
del moll de la química,
que tenim previst
que tot va bé les obres
al moll de la química
pel mes de setembre,
vull dir,
va ser una conversa
molt natural
i molt tranquil·la.
Sembla que tot apunta
i també desesperen
de les paraules del ministre Pastor
cap a la no provisionalitat
del tercer fil, no?
Bé, és el que deia
el que he dit abans,
és a dir, jo en el context
que ella ho va dir,
jo estava al costat seu,
és a dir,
evidentment, la ministra,
jo crec que això tots ho sabem,
és a dir,
va donar a entendre
la no provisionalitat
a curt termini,
això, jo crec que,
és que a més,
una altra cosa seria impensable.
Ella,
en el context que va parlar,
i els que estaven presents,
sabien que ella
va parlar
del deute
agradat
pel seu ministeri,
va parlar dels 40.000
milions d'euros
que el Ministeri de Foment
ha heredat
quan ella
va assumir
la responsabilitat,
va parlar
que el seu ministeri
se'l coneixia
com el Ministeri
de la ineficiència,
ho va dir ella,
per la quantitat
d'obra pública,
diguem,
absolutament,
que s'ha fet
i que no té
o no té
cap resultat
de retorn
ni eficiència,
però que s'ha de pagar,
i que, per tant,
això té uns costos
molt importants,
i va dir
en aquest context
el tercer fil
és la solució econòmica
més viable
per dotar
d'infraestructura
d'ample europeu
al que és
la costa al Mediterrani.
Va parlar
des de Cartagena,
València,
Port de Tarragona
i Barcelona,
que allà funciona
i allà ho té.
I va dir
que pensar
en altres alternatives
en aquests moments,
com és
fer via nova
o fins i tot
refer la que hi ha
i fer de nova
que era impensable
perquè era
en paraules textuals
era un dineral
i era una quantitat
surrealista
del que costava.
Ella pensava
en el tram
de Cartagena,
és a dir,
tota la via nova,
des de Cartagena
fins a Barcelona,
doncs,
evidentment,
és un dineral,
com diu ella.
una altra cosa
és en la visió local
i del nostre territori.
Vull dir,
jo,
quan va acabar
l'àmbit d'Espedir,
segueixo,
vull dir,
vaig a Espedir
amb el cotxe
i va marxar,
segueixo pensant
el mateix.
És a dir,
aquí en el territori
nosaltres hem de tenir
una visió
a mig termini,
el projecte nostre
de la via interior
el tenim que treballar,
però el tenim que treballar
des del Consens
i a Madrid,
en els despatxos de Madrid,
que és on se treballen
les coses
i hem d'anar fent força
perquè aquest projecte
de la via interior,
de la via de roda,
que pot tenir
uns 12-15 anys
podria ser efectible,
en quan hi hagi
una recuperació econòmica
que permeti,
doncs,
que els pressupostos públics
es recuperin,
jo crec que són projectes
abordables
amb visió territorial.
Una altra cosa
és la visió
que té
que tenir la ministra,
la seva obligació,
amb visió global
de tot l'estat espanyol,
doncs, clar,
pensar en tota una via nova,
una doble via nova,
des de Barcelona
fins a Cartagena,
doncs, clar,
amb visió d'ella
i avui en dia
això és inassumible.
Parlant precisament
d'aquesta perspectiva
de futur,
fins a quin punt
poden créixer
les exportacions
a nivell del port
amb l'arribada
d'aquest tercer fil,
amb la posada en marxa
del tercer fil?
Ell en va parlar també,
doncs,
s'hi va referir.
Sí, sí,
ella se va referir,
ella té xifres
dels seus estudis,
van dir que pràcticament,
ella va parlar,
a més,
un concepte global,
no va parlar
del port de Traona,
va parlar
que els ports
podien,
alguns ports
podien,
diguem,
doblar la seva capacitat
d'activitat exportadora
o importadora
amb aquesta infraestructura.
Nosaltres tenim estudis
propis
del nostre site
de Traona,
com ens agrada dir,
vull dir que no només
és el port,
sinó amb tot aquest pul
que formem,
el port i el polígon
petroquímic,
i tenim ambigió,
insisteixo,
vull dir,
les coses s'han de fer,
s'ha de veure
a mig llarg termini
de creixements
de,
igual,
del 6,
7,
8%
a 10 o 15 anys,
és a dir,
no per posar
el tercer fil,
vol dir que el dia següent
del tercer fil
hi haurà un increment
sobtat
i brutal
de l'activitat,
no?
Això,
i m'estim explicant
moltes vegades,
com a port,
almenys jo parlo
com a port,
que és el que soc responsable,
el que hem de fer
és anar a vendre
al món
que el port de Traona
ja té capacitat
de connexió a Europa,
no?
És a dir,
tot això s'ha de vendre
i tot això comporta
que diferents operadors
internacionals
confien en el port de Traona,
no?
I per tant,
bueno,
és tot un procés
que s'ha anat desenvolupant.
El que sí que he de dir
és que,
per exemple,
en tot aquest procés
que hem anat parlant,
per exemple,
d'aquesta connexió
d'ample europeu,
sí que hi ha hagut
una dinàmica positiva
que és que,
a mesura que s'ha anat consolidant
aquest projecte,
cada vegada
hi ha més empreses
del territori
que s'estan replantejant
les seves estratègies
sobre el tipus de logística
en la seva importació
o exportació,
i el tema del tren
i el tercer fil
cada vegada
està sumant,
no?
Ens trobem que a vegades
també han de veure
empreses,
escolta'm,
inclús empreses del port,
com jo fa un any,
no estaven interessades
en la connexió
d'ample europeu,
però que avui
ja ens demanen,
escolta'm,
president,
doncs,
nosaltres que estem
dins el port,
aquest projecte
ens interessa,
ens interessa també
tenir connexió
perquè estem replantejant
les nostres estratègies
i ara creiem
que pot ser bo
per naltros
tenir aquesta connexió
d'ample europeu.
Vull dir,
que és una infraestructura
potser que no estava
incorporada
en moltes estratègies
d'empreses del territori,
però el fet que ara
que es va consolidant
i es va avançant,
doncs el positiu
és que això veus
que les empreses
s'ho fan seu,
no?
Després de l'estiu,
al setembre,
quan s'ha posat
Sí,
això ara en aquests moments
està el que és
el projecte de Tassafil
i en aquests moments
està en licitació
i tot la previsió
és que fos el maig,
em sembla que hem demanat
una pròrrega
perquè és un projecte tècnic
bastant,
bé,
que té molts,
una certa complexitat
per dir-ho d'una manera
i em sembla que
demanar una pròrrega
i serà fins al juny.
Si es tanca la licitació
el juny,
doncs entre que es fa el concurs,
s'elicita
i s'otorga
i fan tots els contractes,
jo crec que a la tardor
ja podrien començar
les obres.
Abans s'haurà obert
el moll a la química,
no?
Al setembre,
com dèiem abans?
Sí, tot va
segons lo previst,
segons m'informa
l'àrea tècnica
de la casa,
doncs tot va
sobre lo previst
i està previst
que si no serà
al setembre,
serà a l'octubre
ja estarem
en disposició
de part de fer
la inauguració oficial,
però bueno,
això també està molt bé
i ja es farà,
però el que importa
és que hagi activitat
damunt
d'aquesta nova infraestructura.
En aquests moments
ja tenim
dues empreses,
diguem,
que ja està tancat l'acord
perquè s'instal·lin
en aquesta nova infraestructura
i estem en negociacions
amb més empreses,
em sembla que arribarem
a l'acord
amb dos més,
és a dir,
a final s'han quatre empreses
les que s'instal·laran
i amb una previsió
d'un increment
quan tot estigui funcionant
i construït i funcionant
d'uns quatre milions de tones,
vull dir,
pràcticament
entre un 10 i un 15% més
del que estan fent ara,
per tant,
és una infraestructura
molt important per a nosaltres.
Què permetre aquest moll
de la química?
Perquè podran venir veixells
que fins ara no podien.
Sí, és un moll,
com bé dius,
de la química.
A nosaltres ja també
ens agrada dir
un moll energètic,
perquè no només és química,
també poden haver
productes petrolífers
o derivats de petrolífers,
però bé,
s'ha conegut,
jo crec que ja sempre
el coneixem
pel moll de la química,
no?
I bé,
el que permet també,
és a dir,
s'ha dissenyat
amb un nou calat,
estem parlant d'un calat
que està entre 16 i 18 metres
i això són dels majors calats
que hi ha
pel tipus de vaixells
d'aquests químics,
no?
I això ens dota
d'una gran projecció
com a port
per aquest tipus
de vaixells,
no?
Perquè no tots els ports
del Mediterrani
tenen aquesta capacitat.
Si a això li afegim
que tot aquest moll
de la química
està connectat
amb canonada
pel RAC
amb tot el complex
petroquímic,
clar,
els costos logístics
de transport
d'aquest producte
són baixíssims,
amb la qual cosa
també això
ens fa molt competitius,
no?
Per tant,
jo crec que
estem molt esperançats
i crec que
en el seu dia
va ser una gran decisió,
amb molta visió,
jo crec que dotarà
el port de Tarragona
de més
de més solidesa
respecte a això
el que és aquest
pool petroquímic
i port
que abans en parlava,
no?
La resta de projectes
grans, diguem-ne,
de la port
també van a bon ritme?
Sí,
bé,
nosaltres ara
on, diguem,
tenim dos grans
paquets d'inversions,
un és aquest
el moll de la química
i l'altre gran
paquet d'inversions
és inversions
en infraestructura
ferroviària
a dins del port,
que és,
dotem de connexió
ferroviària
el moll de Cantàbria
que és l'últim moll
que s'ha construït
i només té
ample ibèric,
ara el dotem
de nova via
per tenir nous accessos
a les terminals
sobretot de pasta de paper
que també és una activitat
que anem a l'alça
i amb la voluntat
de convertir-nos
en un port hub
en pasta de paper.
A més a més,
estem fent la segona,
ara hem acabat
la primera fase
de l'estació intermodal,
ara comencem
la segona fase
de l'estació intermodal
i després també
és dotar
d'infraestructura
d'ample europeu
i d'electrificació
el que és
l'entrada del tren
al port.
És a dir,
estem parlant
d'un paquet important
del voltant
d'entre uns 15 milions
d'euros
que van destinats
a infraestructura
ferroviària
dins del port.
Lògic
i per si volem
ser coherents
amb el tema
de l'arribada
de la connexió
d'ample europeu.
Seria absurd
que el port
defensi
que necessitem
una connexió
d'ample europeu
i resulta
que les infraestructures
a dins de casa
no les tenim preparades.
Això
no ens ho podríem...
No sé,
no seria acceptable.
Hi ha una altra actuació
que no sé si és menor
o què,
però penso que sí,
un comparge amb aquestes,
que és la de la zona
del Serrallo,
del nou moll de pescadors,
tota l'adequació
dels carrers...
Tot plegat,
com està?
Bé,
això és un altre capítol
a banda.
Això forma part
de la nostra relació
port-ciutat,
ciutat-port.
Bé,
creiem que
quan jo vaig entrar
de president
va haver una sèrie
de peticions
per part de l'Associació
de Veïns
i de l'Associació
de Restauradors
i Comerciants
del Serrallo
que, bé,
amb el temps
i a poc a poc,
i fruit del treball
conjunt,
perquè això es fa
conjuntament
amb el barri
i amb el màxim
consens possible,
anem a introduir
millores.
Ara,
diguem,
ve la fase final,
que potser és una mica
la més espectacular,
la més visible,
que consisteix
en renovar
el que és el...
Bueno,
hem retirat
el que era
l'eduquinat,
que era el frontal
del Serrallo,
perquè, bé,
generava moltes
molèsties
als veïns
i, a part de generar
moltes molèsties
als veïns,
suposava un gran cost
de manteniment
per la pròpia
autoritat portuària.
Hem de pensar
que això,
pràcticament,
a l'any,
ens costava
uns 50.000 euros
només de manteniment,
cosa també absurda
quan, per exemple,
l'asfaltau de nou
costa
150.000 euros
o 180.000 euros,
o sigui,
que són diners,
però el que no es pot
permetre
és gastar aquests diners
en aquest manteniment
i menys avui en dia,
no?
Per tant,
hem fet aquest esforç
i hem fet aquest asfalt
intentant respectar,
doncs,
bueno,
al màxim
tot el que és
el disseny
urbanístic
i original
i ara també
creiem que,
bueno,
també hi havia
una demanda
que tots els que
tinguin present
al Serrallo,
doncs,
el Pont de la Patxina,
el Monolit
i diferents,
diguem,
elements urbanístics
que estaven al passeig,
que estaven fets
en aquest ferro,
diguem,
que sembla oxidat,
jo no soc expert,
però, bueno,
que en el seu moment
estava molt de moda,
bueno,
generava una mica,
suposo que ja
se considerava,
ja dic,
des de la perspectiva
del consens,
vull dir,
aquí tots hem treballat
i tots hem opinat
que, bueno,
calia,
diguem,
introduir,
doncs,
bueno,
una millora
que, diguem,
fes el barri,
doncs,
no sé,
més modern,
més simpàtic,
més divertit,
que generi,
no només pel propi
Serrallo,
sinó per tota la ciutat,
doncs,
un lloc acollidor
i que la gent de la ciutat
baixi al Serrallo,
se'l faci seu,
és el seu port,
és el seu barri
i ara estem introduint
el color blau marí,
que és el blau marí mariner,
no?,
per anar dotant
el barri
d'aquest estil mariner
que jo crec que,
doncs,
bueno,
tots,
el barri i la ciutat
sortirà guanyant
i quan acabi
també està previst
canviar les pilones,
que eren les pilones,
jo perquè la gent no parqui,
però, bueno,
posar unes pilones també
més marineres,
amb corda marinera,
no sé,
petites coses,
eh?,
vull dir que també
costen els seus diners,
però, bueno,
aquest any havíem reservat
una part del pressupost
per a aquest tema,
amb l'única finalitat
té aquesta,
és a dir,
fer més bonic el barri,
no?,
el barri del Serrallo,
no només pel serrallenc,
sinó per tota la ciutat,
no?,
i que realment
se'l faci seu,
i la gent,
doncs,
escolta'm,
quan tingui ganes
d'anar a una passejada
o prendre un aperitiu
o menjar un bon romesco,
doncs el Serrallo
és on ha d'anar,
no?
I aquests dies també
que estan amb altra bona etapes
també,
eh?,
poden acostar-se al serrat.
Sí, sí,
és veritat,
hi ha munt de restaurants,
sí, sí,
jo n'he provat algun
i, escolta'm,
vull dir,
són molt bones,
però són perilloses les etapes.
Sí, no,
perquè no,
una res a l'altra.
El tema de moll de pescadors,
seria això,
l'actuació,
per a mi hi havia alguna actuació
amb el geyser d'aigua
que sortia de...
Bueno,
ara hem posat
un petit pantalà
per separar
el que són les barques de la Cofredia,
de les barques,
diguem,
d'esbarjo,
eh?,
perquè estàvem totes mesclades
i nosaltres també creiem que,
a veure,
si fem aquest esforç
en dignificar
i posar bonic
la façana del Serrallo,
també tot el tema
de les barques
de bora marc,
li diem,
tot això ha d'estar endreçat
i ha d'estar cuidat,
eh?,
no podem tenir,
és a dir,
una cosa són les barques
dels pescadors,
que és la seva barca,
és a dir,
no són barques petites,
les que van a la llum,
que són barques
de fer feines
i per tant són les que són
i normalment
són els que tenen més cuidat
i l'altre són barques d'oci
que ja en tenim
de petites
que també,
escolta'm,
també són importants
i fan bonic,
però,
home,
el que ara entrarem
és també en un cert control
de totes aquestes barques
perquè hi ha algunes
que estan en un estat
d'abandonament
que això no té sentit
fer un esforç
per dignificar la façana
i que tinguem allí
barques que estan deixades,
abandonades,
a part de que pot resultar
algun perill,
no?
Parlant de barques,
si sempre parlem d'algunes
una mica més grans,
dels creuers,
continua l'aposta
del port pels creuers?
Sí, sí,
i tant,
i tant que continua,
el que passa és que també
és un camí d'allà recorregut,
és una carrera de fons
i això també
no ens cansarem de dir-ho.
Forma part
d'un dels cinc elements
estratègics
que al port de Tarón
es van fixar
quan vam assumir
la presidència,
es vam assumir,
el recordo,
vam assumir créixer,
diversificar l'activitat,
tema d'infraestructures,
el tercer fil és una,
ara també els propers mesos
treballarem la FAL,
per exemple,
o l'A27,
per anomenar infraestructures
que són claus
pel desenvolupament del port,
tema de sostenibilitat,
medi ambient,
és a dir,
han de ser,
han d'estar compromesos
amb el medi ambient
i amb l'activitat
per la ciutat
i pel territori,
i cinquè,
tema creuers,
és a dir,
forma una part
dels elements estratègics
aprovats
pel Consell d'Administració.
Què és el que estem fent?
Bé,
ara,
justament,
recentment,
hem acabat una reunió
de treball institucional
i el que estem fent,
bé,
ha sigut una mica
recopilar
tot el treball
fet fins ara,
no des de la visió
o el desperit
de la crítica,
ni molt menys,
sinó perquè,
home,
sapiguem que
tot el que s'ha fet
fins ara,
doncs almenys
sapiguem
que no ha donat
el resultat previst
o almenys
el que voldríem,
no?,
perquè avui
diguem
la presència dels creuers
és mínima
o pràcticament
anecdòtica.
Llavors,
bueno,
si sabem identificar
què és el que s'ha fet,
intentar fer
estratègies
i plans d'accions
diferents
amb la finalitat
d'aconseguir
resultats,
no?
I en aquestes estem,
estem en un grup
de treball
que inicialment
érem
el Patronat de Turisme
de l'Ajuntament,
el Patronat de Turisme
de la Diputació,
la Càmera de Comerç
de Tarragona
i nosaltres.
I ara,
això,
nosaltres hem assumit
aquest rol
i d'aquest lideratge
per treballar aquest tema,
però hem incorporat
la Rovira i Virgili
com a element
des de l'Escola
de Turisme,
de la Rovira i Virgili.
Creiem que necessitem
la font del coneixement,
de la informació,
de les dades,
s'ha d'incorporar
en aquest grup de treball.
Després també s'incorpora
un representant
de la Patronat
del Turisme,
perquè creiem
que necessitàvem
la veu
del know-how
i de l'experiència
en tot aquest tema
del turisme
i s'ha incorporat
el senyor
Lluís Rullant,
també,
el grup de treball
i per últim
hem incorporat
el que representa
l'empresa privada
de turisme
per excel·lència,
com pot ser
Per Aventura,
Per Aventura
també l'hem incorporat
al lloc de treball
i també hem parlat
amb els responsables
de BCN World
que també estan
interessats
en participar
a mesura
que el projecte
es vagi consolidant.
Jo crec que aquesta nova
taula de treball
ampliada
ja té un altre color,
ja hi ha altres visions,
altres experiències,
altre networking,
estem parlant
d'uns interlocutors
que tenen
un nivell relacional
potentíssim
en el món del turisme
i en el món
dels turoperadors,
per tant,
jo crec que ara
comencem a fer les coses
una mica diferent
i insisteixo,
vull dir,
no ens hem de posar
nerviosos,
és un tema
de llarg recorregut,
tenim que,
com aquesta famosa frase,
d'insistir
i persistir,
és a dir,
no deixar-nos,
però tenir un camí clar
i treballar-lo,
treballar-lo,
treballar-lo
i llavors jo crec
que si fem les coses bé
i amb tot aquest grup,
diguem,
que crec que és un grup
d'excel·lència de turisme,
jo crec que els resultats
arribaran,
no a curt termini,
però a mig termini
i Tarragona podrà ser,
començarà a ser,
començarà a ser un referent
en creuís.
Anem acabant,
ja estem pràcticament fora de temps,
Volet també li voldria preguntar
pels vaixells militars,
hi ha hagut un cert enrenou,
en fi,
està al corrent de...
Bé, sí,
això vaig anar a un cert enrenou
i t'he de dir sincerament
que amb una certa sorpresa
per la meva part,
no?,
qualsevol port espanyol
està obligat a rebre
certs tipus
de vaixells militars,
la veritat és que en rebem molt pocs,
però tant en quant
en rebem algun,
l'any passat van reber
una fregata belga,
una francesa,
són petits que paren
dos o tres dies,
fan provisióment
i marxen.
Una altra cosa
és el tema
de la flota americana,
bé,
a nosaltres ens va arribar
un...
farà un any
i escaig
a través de diferents reunions
que mantenim
per diferents temes
i justament
per un tema
de creuers,
és a dir,
fixa't tu
com van les coses,
però en una reunió
de creuers
ens va sortir
aquesta demanda
de dir,
escolta'm,
Tarragona,
com ho veuria?
Perquè, bueno,
sembla ser
que ara potser
la flota americana
té previst
tenir més presència
en el Mediterrani
per situacions
estratègiques
seves i tal.
Evidentment,
en son de pau
i des del punt de vista
de buscar
en un moment determinat
un port
on fer avituïament,
on fer provisions,
on demanar
el que toca,
no?
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
hi ha part de l'esbarjo
de la seva marineria,
no,
i tot.
nosaltres vam dir
com sabíem
que havia estat un tema
conflictiu
i escolta'm,
nosaltres
com a port
doncs evidentment
no li veiem problema
però
escolta'm,
deixa-nos treballar
i parlar,
no?
Això és un tema
que hem parlat
doncs amb l'alcalde,
hem parlat
amb les diferents
institucions
del territori
i en aquestes estem,
eh?
Vull dir una mica
si això passa
en quines condicions
seria,
com seria,
bueno,
és el que estem treballant
per les perspectives
d'escolta'm,
al final
és una activitat,
nosaltres no volem entrar
en política
de,
en la política
de,
bueno,
que l'entenem
i la respectem
però,
obviamente,
no entrem
de,
si són vaixells,
nosaltres ho diem
vaixells militars
que entenem
que és un altre concepte,
són vaixells
que poden anar
perfectament
a missions humanitàries
i a tots,
tothom
estarem d'acord
i per tant,
d'això,
que en altre moment,
que també ho entenem,
en un altre moment
i per un context
geopolític
que hi havia
en aquell moment
amb la guerra
d'Irak,
doncs,
evidentment,
s'ha plantejava
en altres situacions,
doncs,
és lògic
i comprensible,
no?,
i en aquell moment,
donat aquell escenari
que hi havia
en aquell moment,
doncs,
se van prendre
una sèrie de decisions.
Avui,
afortunadament,
l'escenari mundial,
doncs,
en aquest tema
ha canviat bastant
i,
escolta'm,
si el port de Tarragona,
doncs,
bueno,
pot donar un servei
que beneficia
a diferents empreses
de serveis del port,
perquè al final,
doncs,
escolta'm,
el que suministra
el combustible,
el que suministra
els queviures,
el que suministra
la seguretat,
el que suministra
la pintura,
el que suministra
les peces de recanvi,
és a dir,
hi ha molta activitat
econòmica,
a part de l'activitat
econòmica
que genera la marineria
al baixar a terra,
no?,
que, bueno,
doncs,
que compren,
que generen comerç,
generen negoci
en activitats de restauració,
en activitats de comerç,
però sempre d'una perspectiva,
diguem,
d'intentar fer les coses bé
i sense enfrontaments,
no?
Perquè en quina època
de l'any venen?
O haurien de vindre?
Com volem venir?
No, bueno,
que és que no,
no, no,
això tampoc,
ara estem en converses,
no és allò
que en sec un dia
venen cinc o sis de cop,
no, no,
és senzillament
avui aquests vaixells,
per entendre'ns,
els que són nuclears
van a rota,
perquè és la base,
diguem,
declarada oficial
per anar a rota,
i la resta
van o a Cartagena
o a Palma de Mallorca,
Cartagena,
Palma de Mallorca
i fundeixen fora el port,
ni tan sols
entren al port,
per tant,
hi poso l'exemple
de Cartagena,
que Cartagena
compartim moltes coses,
Cartagena
té creuers,
Cartagena té
veixells militars
que fundeixen fora,
Cartagena
també té una gran refineria,
és a dir,
som un port
molt similar
a Cartagena,
no,
el que passa
que, per exemple,
nosaltres no tenim creuers
i Cartagena sí,
bueno,
s'han espavilat
més que en altres,
no,
per tant,
és un tema
que estem treballant,
ja dic,
i volem saber,
doncs això,
quines condicions seria,
quines garanties hi haurien
i quan ho tinguem tot treballat
serà el moment
d'explicar-lo,
si és que
se produeix
alguna oportunitat o no,
que això encara està a l'aire.
També exporten per cert
animals vius,
no,
Cartagena?
Sí,
era l'únic port
que hi havia a Espanya
com a exportador
d'animals vius
i ara ja som dos,
Cartagena i Tarragona,
per això ens uneix moltes coses.
Ara,
em venen més preguntes
però és que estem fora de temps,
ja,
però ho anau,
hem fet una pinçallada
molt,
en fi,
hem parlat de molts temes.
el Josep Andréu,
president del Port,
gràcies per acompanyar-nos
i que vagin bé,
que encara queda de tapes,
el serrallo que està a la vora.
Sí,
sí.
Moltes gràcies.
Molt bé,
gràcies.