Música
7 minuts per les 12, ja ens permetran que avui a aquesta hora
saludem un dels nostres tertulians, un tertulià de la ràdio.
I no ho sap, de fet la que hem enredat, però és que avui he fet anys,
avui és el seu aniversari, i mira, ho volíem felicitar
amb aquesta cançó dels Manel, la cançó que es diu Aniversari,
i potser que el saludem. Ramon Sato, bon dia.
Bon dia. Com estàs?
Ara m'he quedat mal parat, eh?
La idea és que tu no sapiguéssis res d'això, eh?
Ostres.
Com va, per cert? Com va l'aniversari?
Com va l'aniversari?
Per ara va bé, eh? Per ara va bé, eh?
Una mica sorprès, eh?
És que la idea era aquesta, eh? De fet, tenim de fet un confident, eh?
Suposo que t'imagines per on va...
M'imagino per on va.
Per on va. Escolta, no volem felicitar només nosaltres i els oients,
els que escolten habitualment les tertúlies de la ràdio,
sinó també hi ha les altres veus que escoltaràs que també podem felicitar.
Escoltem.
Gràcies.
Per molts anys, t'estimem molt!
Eh!
Ara coneixem-te, que t'estimem.
Sí.
Moltes gràcies, Josep.
Són duetades precioses, que són les filles del Ramon,
que també te volíem felicitar en aquest dia tan especial.
Vols que et pregunti al Sánchez o no cal?
No, no tinc cap problema, 46.
Bueno, molt bé, eh?
I anant a caminar, anant a córrer, vull dir que perfecte, no?
Intentarem fer alguna coseta avui per celebrar-ho, eh?
de sortir a córrer una miqueta, tot i que fa un dia bastant...
fa bastant de fred, però fa un dia molt maco.
I aprofitarem aquest migdia.
Ramon, per molts anys, en nom de Tarragona Ràdio,
i escolta'm, deixem-me amb aquesta cançó,
Manel, l'aniversari, que em sembla que t'agrada també, no?
M'agrada bastant, sí.
Moltes gràcies, Josep.
Aquesta te la dediquen del teu entorn més proper, eh?
D'acord?
Moltes gràcies.
A tu, una abraçada.
Gràcies, una abraçada, gràcies.
Els llums s'han apallat.
Han tret el pastís.
Aplouien els pares, els tiets i els amics,
tots alhora, agrupats en un únic crit.
Que demani un desig!
Que demani un desig!
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador.
Un segon,
dos segons,
tres segons,
quatre
i cinc.
Els teus ulls
cabalcaven
buscant un desig,
les espelmes cremaven
i alguns dels amics
tampoc acaben
amb càmeres de retratar
una veu
comentava
que guapa està
i jo en el fons
m'acabava
el culet
de la copa
decidit
a trobar un raconet
adequat
per fer-me
petit,
petit
del tamany d'una mosca
del tamany d'un mosquit
per un cop
empatitit
sota els tamborets
i la taula allargada
pels dos cavallets
fer-me pas
amb prudència
per un entramat
de sabates d'hivern
de confeti
aixafat
i esprintar
maleint
la llargada
dels meus
nous
passets
i amagar-me
entre un tap
de surul
i la paret
just a temps
que no em mengi
el collons
de gatet
i escalar
les cenefes
del teu vestit
i falcar
el peu esquerre
en un descosit
i arribar-te
a l'espatlla
i seure
en un botó
i agafar
un palet d'aire
i amb un saltiró
enganxar-te
un cabell
i impulsar-me
en un últim salt final
i accedir al teu desig
estar passant
la paret
del llagrimal
ara un peu
en un braç
a l'altor
i el cap