Música
Doncs us posem música a deixar la part avui per parlar d'un home que és de Vitoria
i que d'aquí a poques hores serà a Tarragona.
Ell és el sisè home que ha assolit els 14 cims de més de 8.000 metres
i el quart que ho ha assolit també sense oxigen artificial.
És Juanito Oyarzabal, ja ho diríem bé, eh?
I avui serà aquí a Tarragona perquè de fet dona el tret de sortida
al cicle de conferències, ja el sisè cicle de conferències de muntanya.
Enguany arriben sota el nom al pinisme, al risc del lideratge.
És un acte organitzat pel Copal Picadós amb el suport de la Diputació
i avui, com us deiem, Juanito serà aquí a Tarragona
a la tarda amb la xerrada l'Otxe 2011 segon Ascensió.
Vindrà Juanito, però també vindran l'escalador Joan Quintana
o l'alpinista Mònica Verge, a més a més d'Òscar Cadillac
que tancarà, com és habitual, amb una projecció d'un documental
el cicle al moll de costa.
En volem parlar, de tot plegat, i per fer-nos acompanyar
a la banda el president del Copal Picadós, que és el Pau Salles.
Pau, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I davant seu tenim l'Òscar Cadillac.
L'Òscar, què tal? Bon dia.
Què tal? Bon dia, com esteu?
L'Òscar, que com deiem, tancareu el cicle amb el hat-trick de català.
Ah, sí, aquest any hem d'explicar com va ser la darrera activitat de l'any,
que va ser quasi quatre mesos d'activitat continuats gairebé
entre l'Anna Purna, el d'Olagiri i després el K2.
Per mi va ser un any genial, jo diria que irrepetible.
Llavors, això del hat-trick, ja estem acostumats
que ho faci un jugador argentí, però en aquest cas
ho traslladem a la muntanya i crec que mai millor dit, no?
Tres, vuit mils en una temporada, doncs, per mi era impensable,
però aquest any es va donar.
Es van arrenclar a tots els astres i va ser així.
En queden tres, eh?
Sí, però no els facis fer de tres en tres, eh?
Parlem ara de les conferències, de la d'avui, no?
Perquè, de fet, a Pau anirà a buscar el Juanito d'aquí poca estona.
Res, suposo, ja està viatjant, ja deu estar nerviós,
encara que ell els nervis suposo que els té molt superats.
és un crac, és una punta de llança, com posem sempre en tots els cicles,
és el sisè cicle ja, amb molt d'esforç.
Tots van a l'entorn de l'Aventura i de l'Òscar, són amics d'ell,
amb el seu ambient de l'Himalaia extrem.
És, com hem dit abans, em sembla que ja ho has mencionat,
que ha fet 28 vegades cims de 8.000 metres,
és un rècord mundial, està en un nivell increïble,
i nosaltres volem mostrar, encara que pugui ser que la gent el coneix
per alguna història, que ell diu que és un bronques, no sé què,
però jo diria que és...
volem mostrar la versió, la vertent maca del Montanyang, no?
Si ha pujat 28 vegades amb cims de 8.000,
de més de 8.000, és que és un personatge que arriba quasi al mite, no?
I nosaltres volem ensenyar als tarragonins, a tots els afeccionats,
als nostres clients, que jo dic, de la Diputació,
aquesta façana bona del Montanyang,
de l'esforç natural del líder,
que és el verdadero líder d'aquest cicle de conferències.
Òscar, d'aquesta...
Vindrà avui a parlar, bàsicament, del Lotxe, no?, del 2011.
Sí, com deia el Pau Lluís Sales,
nosaltres hem apostat per un personatge carismàtic,
que a més és també col·lega i guia de muntanya,
guia com jo, UIAGM.
Amb ell hem coincidit moltes vegades a l'Himàlaia,
i, bueno, en altres situacions, també,
de l'entorn de la muntanya.
I jo penso que és un referent que,
precisament ara que estem en castig,
jo immers en aquesta cursa dels 14 a 8.000,
i ell, sent el primer basc
i la primera persona d'aquest país
en què ho va aconseguir,
doncs jo penso que és un bon moment per portar-lo
i per donar-li també el cartell
a aquests cicles de conferències de muntanya, no?
No, deien que del Lotxe parlarà, no?
En concret, sí.
Sí, perdona.
El Lotxe és una de les darreres activitats que va fer,
després va fer alguna més,
però va ser fallida, com el Cixa Pagma,
i, bueno, en concret,
no sé el que ens explicarà ell del Lotxe,
però jo voldria resaltar aquest any,
aquesta primera vegada que ve a Tarragona el Juanito,
resaltar aquest Juanito autèntic, no?
Tota aquesta trajectòria que amb ell el va encombrar
i que va ser un pioner en tot aquest fair play
de fer aquests 14 a 8.000,
que ell va acabar culminant l'any 99 amb la Napurna,
encara que després va començar a repetir algunes muntanyes
i, a més a més, va repetir l'Everès sense exigen,
perquè els havia fet,
però els havia fet un d'ells a l'Everès amb exigen, no?
I aleshores, doncs, bueno,
arrel d'aquí ja va prendre aquesta iniciativa
de fer aquesta cursa i anar fent més muntanyes
i fer tot un rècord, si voleu, una mica inèdit,
però, com ha dit el Pau, doncs, no deixa de ser un rècord,
un mite, no?, un mite, perquè, bueno,
em sembla que no se li cabi mai la corda, no?
Com és a la distància curta, Juanito?
És molt carinyós, molt simpàtic,
tu pots passar molt bé amb ell,
és sempre molt protagonista,
però, bueno, és el seu tarannà, no?
Llavors, tot aquest comentari que existeixen,
doncs, és com una aura que ell ja porta en si,
vull dir que avui tindreu ocasió de tractar-lo a prop
i de preguntar-li coses
i que ens dispari els seus míssils,
que acostuma a disparar habitualment, no?
Tot parlant amb la jerga aquesta
de l'esperit aquest,
que a vegades pots dir que són bronques,
però per mi no és així,
és un tio simpaticòtic amb petxà, no?
Porteu el Juanito, que serà avui la conferència,
jo crec que es quedarà petita a la sala de...
Ja passa, eh?
De fet, cada any teniu gent dreta, no?
Perquè, clar, és que hi ha molt d'interès per poder venir,
però és que el dia 14 de febrer
porteu un pioner també, no?
Estic vivint l'animatge ara mateix del Joan Quintana,
que serà el proper convidat el dia 14 de febrer,
i ha escalat molt amb gel, no?
I va ser un dels pioners en aquesta matèria,
en aquesta disciplina.
És, de fet, es considera el màxim impulsor
de l'especialitat, no?
De l'alpinisme d'escalada en glas a Catalunya
i també a nivell de l'estat,
el Joan Quintana.
Sí, Joan i Quintana,
també sempre són companys de l'Òscar,
d'escalades, de vivències.
És el màxim exponent a Catalunya i al país, a Espanya,
de l'escalada en gel.
Precisament nosaltres l'hem volgut portar en aquest cicle,
que l'hem titulat com el risc del lideratge.
tots els quatre personatges,
inclòs, evidentment, l'Òscar,
són líders en la matèria,
i hem volgut tocar l'escalada,
que l'escalada sempre és potser la germana petita
de l'alpinisme, del montañisme,
però a més a més l'hem volgut puntualitzar amb el gel.
El gel és molt punyent, és molt difícil,
a més és ocasional, clar.
Tenim companys que escalen amb gel,
que realment, doncs,
quasi totes són primeres, són inèdites.
Bueno, encara que hi ha la via,
però el gel no és el mateix.
I potser fas una primera
i fas un grau de la més dificultat
i el repeteixes l'endemà o dos dies després
i ja no existeix aquell pas.
I realment,
jo no he escalat mai amb gel,
vaig tindre el meu origen,
els meus pinnits en escalada,
però amb gel mai.
I realment l'Òscar n'ha fet
i ell ens ho podria afirmar,
que escalar per un lloc
que estàs veient l'aigua com corre pel darrere,
perquè potser ja està en la fase
que s'està fonent,
doncs ha de ser increïblement difícil.
I jo crec que és espectacular.
El mateix tríptic que tenim aquí davant nostre
que es repartirà a les conferències
es veu el Joan pujant
per una estel·lectiva,
per una cascada de gel,
verdaderament impressionant.
Ho és, no?
A més a més de les sensacions del gel,
que són molt diferents.
El gel,
ell quan vingui ens ho deurà definir,
perquè realment és tot un expert,
el Joan,
en aquest tema de l'esclada glacial,
un expert i un pioner,
perquè ell és el màxim impulsor
d'aquesta activitat,
ha sigut impulsor també
i ha creat molt de carisma
dins de totes les activitats així d'alt nivell
que s'han realitzat
a extra fronteres del nostre país,
doncs als Alps,
al Canadà,
al Quebec,
a les zones d'on se concentren,
a Alaska,
zones on se concentren,
doncs,
rutes més espectaculars.
Llavors és una cosa fugaz,
que a vegades,
com deia el Pau,
escales i a la millor el dia següent
ha canviat i una cosa que la tens catalogada així,
com que són formes que fa l'aigua,
que van grandint a l'aigua,
no deixa de ser també una especialitat
de l'alpinisme,
perquè prové de l'alpinisme,
que és en els Alps,
de les massissos nevats
i que creen aquests corredors,
aquestes canals,
per les quals es pot ascendir,
doncs amb els piolets,
i piolets molt tècnics,
piolets tracció,
tot això és molt espectacular,
és una sensació com molt innata,
que és la de progressar,
la mateixa que té un nano
quan comença a descobrir
que pot caminar
i que pot agafar coses
i doncs amb les mans va arribant,
doncs aquí es transforma
en unes extremitats,
que són els piolets
i els grampons,
i que,
bueno,
doncs desafien la gravetat,
i penso que serà realment
una projecció,
una jornada espectacular,
d'espectacle
i de veure les formes glacials
i la neu,
que sempre té com un component
molt especial,
el blanc immaculat aquest
i blabós del glas,
doncs que és com un efecte sedant,
i normalment sempre es produeix a l'hivern
i a vegades ens quedem bocabadats
davant de les imatges
d'una espectacularitat així, no?
Les xerrades per ser
es complementen amb imatges també,
hi ha projeccions
que es puguin veure,
no sé,
per exemple,
l'imatge que estem veient ara,
d'aquesta cascada d'aigua glaçada?
Segurament el Joan
deurà portar alguna composició
de la seva trilogia,
del gel vertical,
en el qual hem coincidit
diverses vegades
i jo he inclús
he fet una pel·lícula d'ell
en una situació,
en una de les cascades
més mítiques
que hi ha aquí a Europa,
que és a Gavarnir,
el Pirineu francès
i aquí vam estar filmant
una pel·lícula
jo no sé si portarà
algú d'això
però és possible
que ho tingui inclòs
dins del seu repertori
llavors, clar,
tant amb imatges
amb moviment
amb so
i amb so directe
com amb fotografia
doncs tot això
és realment espectacular,
no?
És una visió
també de la muntanya
diferent
però que existeix,
que existeix, no?
Serà el 14 de febrer,
recordeu el Joan Quintana
com farà la segona de les conferències
i la tercera ens porta a parlar
d'encordades.
Aquí parlem de diferents disciplines,
alpinisme, escalada,
és una una que també és esquiadora,
escalada als Pirineus,
als Alps,
als Dolomites,
és la Mònica Verge,
que serà la que farà la tercera
de les conferències
i l'anterior
al cicle,
al tancament del cicle.
Sí,
aquí,
ja parlo allà mateix,
jo crec que és difícil
a vegades
trobar una mica
d'associació
amb les noies
i en aquest cas
doncs
és una excepció
perquè
s'han associat
diverses generacions
i han fet aquesta pel·lícula
que ha estat premiada,
que és
Encordades,
ha estat premiada
ara recentment,
a finals de gener,
al Festival Internacional
de Kendall
a la Gran Bretanya
i bueno,
penso que
jo no l'he vist
però el ressò
que es busca
en aquesta d'allò
és unir generacions
a través de la muntanya
i aquí
de les representades
ja està
doncs
de gent
que
bueno,
que ja està
octogenària,
no sé com se diu en català,
8 milista,
no,
més de 80 anys
i gent de perfil
doncs
d'escalador esportiu,
no,
també amb dificultats
del vuitè grau,
no,
aleshores
això combinat
doncs
amb la
units
per aquesta corda,
m'imagino
que el guió
d'aquesta pel·lícula
és aquest,
disfrutar
d'aquesta passió
que és la muntanya,
que cada vegada
no deixem d'oblidar
que nosaltres
estem visquent
aquí a Tarragona
que és una de les capitals
mundials
de l'escalada
amb roca calenta
que ho tenim
molt a prop nostre
i que podem tenir
entre 20.000 rutes
de dificultat diversa
fins a la màxima dificultat
i que aspira
a mig món
a visitar
les nostres contrades
per poder
palpar
aquesta roca
d'escalada,
no,
aleshores
jo penso que també
és una jornada
que ens depara
molt interessant
i amb la presència
femenina
probablement
de la Mònica Verge
que va ser
la primera
noia
d'aquest estat
que va pujar
a un 8.000
junt amb Magdanós
i probablement
vingui alguna
participant més
de les pel·lícules,
no.
Ella,
per cert,
la Mònica,
si sou assidus
anava a diferents
refugis de muntanya,
va ser
guarda
el refugi de Salardú,
no?
Sí,
durant molts anys,
no sé si
10 o 15 anys
o així.
Potser la coneixeran
per això,
eh?
Com deia l'Òscar,
aquí a Tarragona
de fet tenim
una de les vies
més importants
de dificultat del món
i a la Rambla
siurana,
que venen
d'escoltos
del Japó,
de França,
nord-americans
a fer aquestes vies
que tenim aquí
o a Margalef
que també n'hi ha
de molt potents.
Tenim una bona escola
d'escalades.
Tenim el milloret,
sols parlem
moltes vegades
del que tenim
però que a vegades
que no ens en fem
ressòfins,
que no ens donen
compte que,
com tu ben deies,
tens aquí
la florinata
de l'escalada mundial
perquè venen
els japonesos,
els americans,
els canadencs,
els països
de l'est
i el clima
acostuma a ser
benigne,
de cada set dies
n'ha fet mig
de dolent
i aleshores
la realitat
és aquesta
que és un paradís
tant sigui hivern
com estiu.
Pau,
què més podem explicar?
Perquè de la Mònica
ja crec que ja hem fet
una mica de testet
perquè puguin anar-hi
al proper recordeu,
la Mònica serà
el 21 de febrer
i ara ens queda parlar
del hat-trick,
no?
Aquest serà
allà al port,
al esculler.
Com que
juntament amb la Diputació,
la complicitat
de la Diputació
del cicle
des de fa cinc anys
i aquest és el sisè,
també ens ajuda
l'autoritat portuària
i el seu president
en primera persona
és un dels defensors
igual que el president
Poblet de la Diputació
de Tirambana
aquest agosarat cicle.
Jo l'he tingut
molta fe
i juntament amb l'Òscar
de crear
aquest cicle
fa molts anys
es feien
per Tarragona
amb els clubs excursionistes
amb moltes entitats,
moltes entitats
contractaven
a cracs
que havien fet
algun cim
i això
es va deixar perdre
potser per la influència
dels audiovisuals,
de pel·lícules,
de televisions,
d'internets.
Jo diria
que és punyent
que realment
tinguis el contacte directe
amb el personatge,
que el veguis,
que el puguis...
Inclús
és curiós
l'any passat
l'escalador de Tivissa
que es diu
Josep Enric.
Josep Enric.
Li vam dir
home,
tu com a escalador
de la zona
i que has començat
a Tivissa
en una zona
que també és
un lloc,
un centre d'escalada,
per què no prepares?
I l'hi vam dir
amb un any de temps
i va preparar
una conferència
de tota la trajectòria
de la seva vida
que va ser molt punyent.
L'Òscar
el va entrevistar
en directe
al presental
i realment
després me va vindre
gent i em va dir
que havia arribat
a la sensibilitat,
havia arribat
a emocionar-se
de la vivència.
És molt important
aquest contacte.
Avui,
el contacte directe
que tindrà el públic
en una conferència,
en un lloc
com és
entranyable
la Diputació,
amb la meva
també mania
que els llocs públics
com el Palau
de la Diputació
s'obrin,
que no sigui un lloc
per només anar
a negociar coses polítiques,
que no sigui un lloc
que només es va
tractar de l'administració,
que ja està bé,
que és així,
sinó que sigui
una casa del poble.
Que s'obri
les portes
de les muntanyes
en un lloc així
és important.
I després el contacte,
com deia,
del personatge,
d'un personatge
de primera línia,
d'una punta
de llança en muntanya
que el pugui veure
la gent,
i pugui preguntar,
jo crec que és impressionant,
que crec que val la pena.
Llavors,
tornant a la pregunta
que em sembla
que era anar
pel hat-trick,
jo diria
que a l'Òscar
no li està bé,
diu,
però jo sempre
ho repeteixo
i ho repetiré,
aquests tres cims,
l'Anna Purna,
el d'Aulagiri
i el K2
són tres cims,
començant per l'Anna Purna,
que l'Òscar
després ho pot complementar,
és dels més difícils
de la Terra.
És el que té
un índex
d'accidents
més alt
de tots els cims
de 8.000.
I després,
ell no l'havia intentat mai,
i no direm
que li tenia por,
sinó que una mica
de respecte,
i ell a més
ho havia dit,
no l'he intentat mai
perquè és un cim
que costa
fer el projecte.
el d'Aulagiri
que Déu-n'hi-do
i després el K2,
el mític K2,
la joia de la corona
que la dic jo,
la que té molts records
per l'Òscar.
Aconseguir
aquests tres cims
amb tres mesos
i escaig,
jo diria
que és un rècord mundial
perquè ho és,
hi ha hagut escaladors
com Mésner
que n'han fet quatre,
però no aquests.
Aconseguir
aquests tres cims
és realment
increïble,
Nadia és profeta
en sotterra,
però vull dir
és digne
d'esmentar-ho
i de recolzar-ho
i d'animar
a l'Òscar
que va als 14,
si pot,
si els déus
de l'Himalaya
li permeten.
I els déus
de l'Himalaya
què diuen,
Òscar?
Sí,
alguna part
de component
tenen els déus
perquè realment
és com deia
el Pau
a l'Anapurna,
és una muntanya
que exerceix
molta pressió,
que el 70%
és pressió
del risc
dels allaus
i de les esquerdes
i avalanxes
per ells objectius.
Llavors,
això crea
una tensió
dins de les expedicions
i,
bé,
i realment
jo vaig patir
bastant aquesta tensió
perquè vaig ser
el cap d'expedició
de 30 persones,
era una expedició
internacional,
llavors hi havia
molts
rifi-ràfers,
per en dir-ho
d'alguna manera,
i tot era creat
per la pressió
de la mateixa muntanya.
Finalment,
després d'un parell
de sustos
que no van ser mortals,
però que van ser,
que ja ho veureu
en les imatges,
que és una cosa
una cosa esfreïdora,
quan atravessem
el color de la muerte,
que n'hi dic jo,
doncs,
d'aquelles 30 persones
se'n van
19,
19 se'n van
directament cap a casa,
no aguanten la pressió
i ens quedem 11
i d'aquests 11
en pugem 7 al 5,
però, clar,
com que tots
harem de diferents
nacionalitats,
doncs,
una mica cadascú
va per ell,
no?,
i llavors, clar,
tot això també comporta
altres riscos,
no?,
d'una mica
d'ajudes
o a vegades
necessiten ajudes
com ajudes socials,
no?,
amb qui comparteixes tende,
amb qui vas,
amb qui carregues
per una mica
per fer la teva
estratègia de sanció,
no?,
doncs,
això és el que
vaig patir
en la Napurna,
però,
com que em va sortir
a la primera tacada,
em va donar impuls
per al veí ràpidament
que teníem,
que era el Daulaguiri,
i el Daulaguiri,
que el veia
des del mateix Napurna
i tinc imatges,
ja sabia que havia
d'aprofitar
l'aclimatació
que tenia
amb l'altre,
no?,
llavors aquí
també es van
arreglar
els estels
i vaig poder
fer un Daulaguiri
després d'un segon
intent dins
de la mateixa
expedició,
perquè en el primer
vam fer una mica
de fallo estratègic,
feia molt de fred
aquesta primavera
passada,
molt de vent
i vam sortir,
estaven patint
molt de fred
i estaven molt lluny
del cim
i vam decidir
renunciar
i alguns
vam fer el cim,
alguns van abandonar
i van plegar
les expedicions
i ens vam quedar
amb un company
que jo havia conegut
del mateix camp base
de León,
que l'havia conegut
amb una altra muntanya
però que vam coincidir allà
i vam tornar
a fer cordada
ell i jo
i mano a mano
vam muntar
un darrer camp
i vam fer el cim,
llavors va ser
una muntanya difícil,
el Daulaguiri,
és la muntanya dels vents,
la muntanya
de les tempestes
també i vam saber
trobar-li
el dia 25 de maig
feia el cim
del Daulaguiri,
l'Anna Pornal
el havia fet
el dia 6
amb molt poca marge
de diferència
però em vaig trobar
estupendament
motivat.
Llavors va haver
un tema
a ressaltar,
tot això
vaig poder fer
també amb les ajudes
també de la ciutat,
doncs de l'autoritat portuària
i de la Diputació
i bueno
però a vegades
no és suficient
i clar
el teu esperit
de si pots anar
en una altra muntanya
que clar
aquí pots anar
però no saps
si tens
la part econòmica
solventada,
llavors jo vaig decidir
tornar
i
el juny
vaig presentar
el meu llibre
i vaig aconseguir
la part econòmica
que necessitava
per anar cap al Pakistà
i del projecte
que havia fet
en el de Olaguiri
que havia fet
un treball
també anònim
de la recerca
d'un dels companys
que havia desaparegut
l'any 89
que em va encarregar
el pare d'ell
doncs
d'una persona anònima
em van
sobrar
una part econòmica
que vaig poder participar
en el K2
o sigui
tot van ser
un cúmul
de coincidències
vaig dir jo
aquesta oportunitat
la tinc d'aprofitar
si tinc bon temps
tinc d'apujar al K2
llavors el K2
doncs
amb el Bena Plàcid
d'una conversa
que vam tenir molt íntima
amb el Manel
de la Mata
jo crec que llavors
se'm va obrir la porta
del K2
i vaig poder fer el K2
i jo espero que pugueu
viure tota aquesta explicació
amb imatges
traslladades des d'allà
in situ
i que les pugueu palpar
per veure una mica
com va ser aquest
hat-trick
de l'any 2012
va ser
un homenatge
l'amic
perdut
a la muntanya
també
un sentit homenatge
el Manel
de la Mata
el vaig visitar
en el Memorial
que és on
ell està
i jo crec que
va ser
arrel d'això
que jo vaig poder
despegar
perquè
la muntanya
en si
la dificultat
radica
que en aquesta
també és una
de les muntanyes
perilloses
de les més difícils
del món
i no hi ha
gaires oportunitats
de fer-la
i aquest any
la vaig tenir
va ser el 31 de juliol
en lluna plena
va ser un dia excepcional
ho vaig fer
totalment sol
sense l'ajuda
d'oxigen
dic totalment sol
encara que hi havia
més persones
però com que tots
anaven amb oxigen
ja havien arribat
i ja havien baixat
i jo vaig arribar sol
dalt
i vaig baixar sol
per mi
doncs
depenia de mi
si jo feia un fallo
ja s'havia acabat tot
però
vaig poder arribar
al camp base
i la meva emoció
era tal
que
només tenia
llàgrimes
per connectar
i retornar
i reviure
i poder arribar aquí
a Santa Tecla
i poder disfrutar
de la ciutat
i dels amics
i de la família
no?
Documental
recordeu
28 de febrer
aquest Heart Trick
català 2012
però la cursa
dels moments
no s'acaba
no?
perquè
queda un Heart Trick
que encara en queden 3
no?
Sí
el març
també és cap al
Cat Senxunga
no?
Sí
el 14 de març
probablement
enllaçarem un trekking
al camp base
de l'Everest
per poder
aclimatar
una miqueta
i ahir vam estar
parlant
i probablement
m'acompanyi
una filla
amb la qual cosa
això me dona
una motivació
extra
i després
que serà
la Oda
i amb el seu
company
i potser
algú més
i aleshores
em palmaré
cap al
Cat Senxunga
allà també
m'uneixo
amb una expedició
internacional
però ja espero
jo arribar
amb les piles
carregades
i llavors
ja tot depèn
de la funció
de la muntanya
i del temps
i de quan es pugui
fer l'atac al cim
que jo calculo
que serà
el mes de maig
entre mitjans
de maig
una cosa així
i a veure
què passa
vull dir
torna a ser
una mica
la mateixa incògnita
dependrà
del temps
dependrà
de la meva
estat física
i em trobi bé
que tingui bona moral
que no
surti cap marrada
d'entremig
perquè a vegades
una gestió
o algun petit detall
descuit
pot fer que les coses
no surtin bé
aquesta muntanya
la conec
serà el quart cop
que hi vaig
per diverses
explicacions
abans
doncs
sempre he quedat
molt a prop del cim
però
doncs
ja entraríem
en detalls
perquè no vaig poder
fer el cim
una vegada
doncs
perquè se'm va
abocar l'aigua
al damunt
i em vaig quedar
pràcticament gelat
l'altre va haver
la mort
d'un company
d'Iñigo de Pineda
que havia sigut
president
i també
cofundador
del Club Alpí
i que això
em va marcar molt
també
amb la meva trajectòria
perquè érem
socis de feina
i amics
i companys
i en una segona
ocasió
que ho intentava
doncs
també
vaig patir
un huracà
que em va
sitiar
durant
portava
quatre dies
d'ascensió
més tres dies
set dies
sitiat
en la muntanya
sol
va ser un repte
que vaig afrontar
sol
perquè
tenia
tot preparat
per fer-ho així
tenia camps
instal·lats
i tal
i vaig
i vaig
aprovar
el que passa
el temps
va canviar
me'n vaig
en sortir
d'aquella aventura
i d'allà va neixer
una miqueta
també aquest repte
doncs ara
hi tornaré
i miraré
de què vau
el que passa
és que no et pots
afrontar
segons com la muntanya
amb reptes
has de ser
conseqüent
i has de ser
intel·ligent
i llavors
bueno
s'ha d'anar fent
mica en mica
i amb humilitat
intentar fer l'anapurna
si
perdó
el Canxenxunga
si torno
amb el cim
o no
doncs
llavors veuríem
si me'n vaig
cap al
Gasser Rumbu
que seria
l'estiu
volia que fos
la Cluenda
però
també és probable
que m'acompanyi
l'altra filla
i que
llavors
filmem
una pel·lícula
tot això
és una mica
el projecte
i
llavors
em quedaria
un que seria
el Brotpick
estem pendents
a veure què passa
si aquest hivern
es puja
el Brotpick
encara estem
dins de l'hivern
però s'està acabant
a l'hivern
a l'hivern
l'Himalaya
s'acaba
a primers de febrer
i
una opció seria
que anés
a l'hivern que ve
no hi estan mai
a l'hivern
a l'Himalaya
és una muntanya
que no s'ha pujat
i aquest seria
el meu
14
8.000
principal
perquè
de 8.000
n'he fet 14
però
n'he repetit dos
el Chollo
i l'Everest
i
després
vaig fer
una punta secundària
del Brotpick
quan vam fer
l'expedició
fem Tarragona
des de Xina
tinc moltes històries
per explicar
i moltes imatges
i molts films
i podem fer
moltes
conferències
es tracta
d'anar
visquent
i que la ciutat
també vibri
al voltant
d'aquestes activitats
doncs no es pensi
perquè l'Òscar
encara no en té prou
perquè també tens en ment
una gran travessa
la Via Làctea
sí
això seria
ja la cluenda
de les cluendes
vull dir
la Via Làctea
és un compromís
que m'he traçat
com a cluenda
d'aquesta trajectòria
dels 14-8.000
perquè vull que tingui
una cluenda
i llavors
realment
fer com una
com una despedida
com un adiós
i com un adeu
i aleshores
aquí
ho tinc parlat
de fa anys
voldria que un dels companys
sigui Jordi Coromines
en el que vam estar
juntament
en el K2
i no perquè sigui
extraordinàriament difícil
l'aventura
sinó perquè
és una aventura
en majúscules
que representa
obrir un itinerari
entre dos cims
que han estat pujats
però per la ruta
que anirem
no, o sigui
és una ruta
verge
una primera mundial
i requereix
la intervenció
de dos països
i de quatre permisos
els dels dos països
i de dos muntanyes
per als dos països
i aleshores
també dependrà molt
que tot hagi sortit bé
que es cregui
en el meu projecte
i que hi hagi
un empenta
i un futur recolzament
que jo desitjo
perquè pugui
viure una vegada més
l'alpinisme internacional
d'aquí
de casa nostra
Pau
t'has quedat com
jo
ens ha deixat
esturats
prou
para d'ahir
perquè si no
realment jo diria
que és apassionant
o sigui que
nosaltres
el trist
la realitat
és que a Tarragona
estem molt acostumats
a sentir
els rotllos
entre cometes
de l'Òscar
l'Òscar
quan surt a fora
està reconoït
internacionalment
això no vol dir
que aquí no
però realment
és com aquell
que està acostumat
a anar al Barça
i està acostumat
a que guanyi
sempre guanya
sempre va al Barça
i està dalt de tot
nosaltres
tenim la sort
de tindre'l aquí
i tenim la sort
de sentir
sempre a l'Òscar
per tot arreu
i a bandera
sempre aquestes conferències
és que aquestes conferències
el suport
diguéssim
fem una punta
de llança
un pòrtic
però després tenim
la tancada
i sempre és extraordinària
aquest any
és increïble
el ressò
que això ha tingut
internacionalment
i aquí sembla
que siguem una mica
doncs bueno
doncs sí
a l'Òscar
ja li està fotent
una altra vegada
i realment
el que acaba d'explicar
és al·lucinant
és aquesta travessa
que Déu faci
que li surti bé
és increïble
però és que encara
que no arribi
amb aquesta travessa
no cal que arribi
amb aquesta
no cal que la cirereta
la puguis aconseguir
jo diria
que arribar
fins on t'ha arribat
ja
xapó
i jo crec que tenim
un dels
dels himalaïstes
una vegada
me'n recordo
que et preguntaven
per Tarragona
i no sé què
de com veies Tarragona
i tu vas contestar
diu
jo
inclús m'havia plantejat
no sé si ho recordes
no em diguis que no
de viure
que et m'endú
diu
jo viuria que et m'endú
perquè és el meu hàbit
perquè estic acostumat
i he anat tantes vegades
jo ja he estat
amb ell
amb trequings
un parell de vegades
i realment
quan se mou
pel tàmel
doncs
quasi
doncs
ja el reconeixen
no?
la gent d'allà
i realment
ell ho deia
perquè
el clima
i viure
a Tarragona
és increïble
tenim una ciutat
que no ens la mereixem
i vull dir
que
el poble de Tarragona
que realment
tingui la vivència
de l'Òscar
de primera mà
jo crec que
és un
estem agraciats
i que bueno
que els projectes
que ens acaba d'explicar
i que explicar en viu
són
al·lucinants
jo
sí
gràcies Pau
jo volia afegir
que bueno
sí
sempre
molta gent m'ho ha dit
perquè no vius a
Campmandú
però
però bueno
les muntanyes
tant entre Pakistà
Campmandú
i això
a mi m'agrada
molt la nai
però sempre m'ha agradat
tornar
sempre m'ha agradat
disfrutar
dels plaers
d'aquesta ciutat
i de l'entorn
i de la família
dels amics
i de
i bueno
i aquí tinc la meva
vida professional
no també
el que passa
el que també m'ha agradat
sempre és poder
acompanyar
la gent
que té un desitge
de conèixer
aquestes contrades
aquests estorns
doncs
poder els portar
doncs
cap a Sud-amèrica
cap als Andes
cap a l'Himalaya
i sense pretensions
i sense pretensions
de fer res especial
no
i per exemple
jo ara portaré
un grup al Marroc
no
doncs
bueno
a disfrutar
una mica
dels encants
de les possibilitats
que ofereix
la muntanya
no
i també
dir-vos
que ara que estem
en un moment
doncs
de cibernètic
doncs
que a través
d'internet
tota aquesta aventura
intento
plasmar
per l'esmarla
i de fet
doncs
hi estic treballant
molt
en la meva pàgina web
que és
les 3 dobleves
oscarcadiat.com
i que des d'allà
podreu
o estic intentant
que es pugui seguir
online
totes aquestes aventures
no
clar
això representa
un altre esforç
que la gent
cregui en aquesta aventura
i que a més a més
doncs
hi hagi un suport
perquè
arriba a costar tant
la comunicació
des d'un lloc
tan remot
que necessites
unes autonomies
de bateries
d'imatges
d'enviaments
de coses
que val tant
com la pròpia expedició
però
estic també
amb aquest esforç
ja que
sembla que no puguem
fer ja una cosa
sense l'altra
i si més no
doncs
encara que no sigui
online
les notícies
aniran penjant
en aquesta pàgina
o sigui que
si ho podeu recordar
és molt fàcil
és elmeunom.com
elmeunom.com
de fet
si voleu més informació
de les xerrades
que avui comencen
busqueu el perfil
de Twitter
a Tarragona Ràdio
i hem linkat
a la pàgina web
de les conferències
i podreu veure
dies o hores
avui la primera
Juanito
Oyarzabal
Oyarzabal
avui l'octubre 2011
segona sanció
a dos quarts d'avui
recordeu
el seu d'actes
de la Diputació
de Tarragona
Òscar Callag
per cert
si volen saber-ne més
també
el Camí dels Estels
sí
evidentment
la presentació
del meu llibre
i a més
una entrevista
molt maca
que em vau fer
Tarragona Ràdio
en vers
de quan es va presentar
aquí a Tarragona
l'antiga audiència
el llibre del Camí dels Estels
que és a mitges
entre l'escritor
l'Edu Sellent
i jo
gran opinista també
Pau
Òscar
gràcies per acompanyar-nos
i teniu que anar a buscar
el Juanito
ja s'han recordat
que us estarà esperant
gràcies i que vagi molt bé
i l'enhorabona
per la 16a edició
de les conferències
gràcies a vosaltres
moltíssimes gràcies