En motiu del seu 20è aniversari, la Banda Sinfònica Unió Musical de Tarragona
ha organitzat un cicle de concerts amb bandes convidades d'arreu de Catalunya.
En el marc d'aquest cicle, la Lira en Postina arribarà dissabte al Teatre Tarragona
amb el concert Bestiàrum, serà a dos quarts de nou.
Avui volem conversar amb el director de la Lira en Postina, amb l'Octavi Ruiz.
Aquí saludem l'altra banda del telèfon. Octavi, molt bon dia.
Bon dia a tot.
Tot preparat a veure aquest dissabte?
Sí, tot a punt. Molta il·lusió. Fa molts anys que no venim a Tarragona
i m'ho fa molt d'il·lusió. Dic fa molts anys perquè ja fa 30
i em sembla que almenys fa una vintena bona d'anys que no veníem a fer concerts.
L'any passat vam fer un intercanvi amb la banda...
Bé, no, no, va fer la trobada a la Unió Musical
i vam ser convidats i vam estar al Camp de Mar, però bé, érem 30
però a fer un concert com ara venim fa molts anys.
Clar, perquè imagino que el calendari de les actuacions
sovint no el marqueu bals, sinó que us inviten bandes o formacions
com és el cas d'ara, no, que celebrareu el 20è aniversari
juntament amb la banda sinfònica Unió Musical de Tarragona,
és a dir, que és un afegitó encara, venir a Tarragona
i amb aquestes circumstàncies.
Sí, és una satisfacció contenit abans.
Sí, el calendari, per desgràcia, com les economies no funcionen,
les bandes de música no és que tinguéssim un catxer molt important,
el que passa que, com hi ha molta gent,
llavors hi ha les despeses d'autobusos i despeses de muntatges,
i llavors, llogar un camió també per portar el material,
tot això val diners, no?
Llavors, els contactes ja cada vegada són més justos,
cada banda, per almenys a les Terres de l'Ebre,
aquí cada lloc, cada ciutat o cada comarca,
cada poble de les comarques està ple de bandes de música
i llavors, bueno, aquí és un fet natural, no?
I cada vegada és més difícil sortir fora,
perquè la crisi ha repellat molts pressupostos
i llavors, a vegades, millor, la música de cultura més popular
o tradicional queda una mica més relegada, no?
Llavors, bueno, sí, estem molt satisfeits de tornar a Tarragona.
Tarragona sempre ha estat un exponent.
Jo ho recordo com a minutet que veníem a la processó de la Setmana Santa.
També ho recordo que aquí la gent més antiga o més gran,
de la Lira, en Bostina, parlava dels certàmens
que organitzava la Tarragona als anys 40 després de la guerra.
Bueno, o sigui que tot això fa molta il·lusió
perquè Tarragona és una ciutat cultural
i, sobretot, una ciutat que ha estimat molt la banda
i, sobretot, la música de banda.
Octavi, jo crec que la Lira en Bostina,
parlar de la Lira en Bostina,
tothom l'ha sentit a parlar i tothom la coneix,
però fes-nos una mica d'apunts.
Quanta gent sou? Una mica d'història, de resum,
de què és la Lira en Bostina?
Bé, la Lira en Bostina va començar l'any 1916.
D'aquí dos anys, tres anys, farem lo centenari.
Bé, la Lira en Bostina va servir una miqueta per canalitzar
i, sobretot, per donar vivències culturals
a les terres de l'Ebre, al sud de Catalunya,
sobretot al delta de l'Ebre.
El delta de l'Ebre era tot un erm,
era tot molt salobre
i, poquet a poquet, la gent venia a lluitar contra això,
contra la mar, contra el sal,
i anàvem, poquet a poquet,
anant buscant zones de regadiu
per sembrar arros.
Entre mig i mig van vindre valencians
i, bé, ens van influenciar una miqueta
la part de la banda de música.
Això s'ha anat continuant, inclús en la guerra,
i, bé, hem arribat al segle XXI,
que encara la Lira en Bostina encara és viva.
La Lira en Bostina funciona, gràcies a Déu,
perquè és una entitat musical,
doncs això, que és molt reconeguda,
està molt estimada en Posta,
en Posta hi ha dues bandes de música.
Bé, doncs tenim una escola de música
que és l'obresol, diguem-hi,
de la banda, és allí on es formen els músics, no?
La Lira en Bostina consta d'un centenar de músics llargs,
llavors té una escola d'uns 200 i escaig d'alumnes,
han sortit molts bons músics professionals
de la mateixa escola,
que estan en orquestres,
estan professors de conservatori,
molts dirigen bandes de música,
molts estan a primària o secundària,
o sigui que, bé, és una banda de molta tradició,
sobretot per als anys,
i, bé, perquè, bé,
pel que sigui, ha quallat.
M'imagino que també és el que t'explicava, no?,
perquè estem molt prop de València,
i llavors vam tindre moltes influències al principi,
i, bé, sempre hem mirat una mica cap avall, no?,
també, i mirar cap avall, dic,
València és un lloc on les bandes
ens han portat una mica més d'avantatge,
més avantatge perquè potser són més antigues,
no, potser són molt més antigues
que hi ha del segle XIX,
i llavors això ha fet que han anat
una mica més avançades, no?,
i la Lira en Bostina, en aquest cas,
sempre hem anat mirant cap avall
perquè poguéssim això,
assimilar-nos una miqueta i estar a l'altura.
Després també hem mirat una mica cap a Europa,
perquè a Europa també hi ha cada vegada
més bandes de música,
el que passa és que les bandes de música d'Europa,
sobretot del centre Europa,
el que és Alemanya,
Bèlgica, Holanda,
són bandes més de fanfària,
que diuen que són més metalls que fustes,
aquí nosaltres a les nostres terres,
com la banda sinfònica de la Unió Musical de l'Aragona,
és la banda més equilibrada
en quant a instruments de ben fusta i ben metall.
Allà són,
a centre Europa,
funcionen més instruments de metall,
això vol dir que són més estridents,
són més forts,
i aquí les bandes són molt similars
en totes les diferències que hi ha
de l'orquestra sinfònica.
En l'orquestra sinfònica hi ha violins
i en l'orquestra hi ha els clarinets,
i llavors intentes això simular una miqueta,
semblar una miqueta en expressivitat
i sobretot en so, que no sigui molt dur,
a les orquestres.
I això és la trajectòria de la Lira.
Casi cent anys ve molta il·lusió.
Sí que és cert que hi ha molta influència
de la banda del País Valencià,
i fins i tot una influència que ha arribat ben amunt,
perquè fins i tot a tota Catalunya,
òbviament hi ha bandes,
és també destacable el que comentàvem
és de la cantera,
que teniu aquesta cantera
perquè la banda tingui continuïtat
i fins i tot gent que després acaba dirigint altres bandes
i altres formacions musicals.
Octavi, parla'ns d'aquest concert
que oferireu dissabte.
És Bestiarium, no?,
del mestre Frank de Buist.
Sí.
Bueno, Bestiarium és la segona part.
A la primera part fem pas doble
d'un compositor en postí,
que es diu Tomà Simón,
que està dedicada a l'Uet.
La l'Uet és una platja molt coneguda d'emposta.
Després fem la dansa eslava de Borach,
que això és el número 8 de set generàncies
i fem la 8.
Després fem,
aquest any també és el 200 aniversari
del naixement de Wagner
i farem l'obertura a Rianzi
i després per acabar la primera part
extractes de l'òpera Carmen de Bizet.
Bestiarium és la segona part.
Bestiarium és una obra que es va encarregar.
Hi ha un compositor,
bueno, és un mestre belga
que viu a Espanya,
viu a València
i va encarregar una obra,
una suite,
un suite vol dir
un recopilatori de diferents obres
als millors compositors que hi ha a Europa, diguem-hi.
A Europa no,
perquè també hi ha gent nord-americans
i sud-americans.
Quasi a tot el món, no?
Potser la part asiàtica no hi ha.
Llavors va fer això,
va connectar una sèrie gent
i va fer una proposta
que escriguessin
una partitura
on hi hagués representat
un animal.
I en aquesta suma d'animals
s'ha dit Bestiarium.
Llavors això,
ho van donar,
van fer una oferta
a totes les bandes,
m'imagino,
a tot el món
i la Lira es va acollir.
Això t'ha vist de comprometre
a fer l'estrena
i a divulgar
la música aquesta
per allà on fos, no?
Nosaltres la vam estrenar
ara a l'agost,
que vam fer les festes majors
i ara a Tarragona
i hem anat a Calella
fa uns quants dies
i l'hem anat fent, no?
A més, Octaviar,
ara m'imaginava
com sonaria
la sonoritat
d'aquesta peça
al Teatre Tarragona,
que de fet,
suposo que,
veig,
suposo no,
segur que és el primer cop
que hi actueu
perquè si deies
que fa anys
que no veniu a Tarragona,
a més,
aprofitareu també
per estrenar-vos
al Teatre Tarragona,
és a dir,
que imagino
que la sonoritat
de la peça
és impressionant, no?
És impactant,
sí,
és impactant
perquè, bueno,
això,
hi ha animals
que són menys impactants,
per exemple,
hi ha la ballena
que és molt grossa
però el que l'autor
vol és la lleugeresa
que pot aconseguir
pel mig de la mar,
no?
Quan està a l'aigua,
doncs la ballena
pesa molt poc
i és molt àgil.
Però hi ha,
sí,
per exemple,
hi ha el dinosaurus
que és molt fort
i llavors té una sonoritat
molt impactant
i també està la mosca,
la mosca és còmica
perquè la mosca
és empipadora,
la mosca és aquella
que sempre
no te la tralzo damunt.
Bueno,
està molt bé,
està molt bé
perquè són,
jo dic,
compositors
molt reconeguts
a nivell de la banda,
de gent que coneguem,
coneixem el repertori sinfònic de banda
i que han escrit
especialment per això
i llavors han fet
això,
un recull
de tots aquells
animals
que són característics
del món,
no?
I, bueno,
i al final,
per acabar,
farem una selecció
de música
de Francinatra,
Francinatra,
com sempre
és reconegut
en totes les...
la gent
el coneix
i en totes les cultures
i llavors,
bueno,
han pensat
acabar la festa
en temes de Francinatra.
Vaja,
que a banda d'aquest
bestiàrium,
que pot ser la peça
més central,
teniu els pas dobles,
teniu la música
de Francinatra,
recordem que serà
aquest dissabte,
26,
a partir de dos quarts
de 11 de la nit,
no,
dos quarts de 9,
perdó,
dos quarts de 9 de la nit
al Teatre Tarragona,
un espectacle
que ja sabut
que s'inclou
dintre de la programació
de tardor
dels teatres Tarragona
a un preu
doncs bastant popular,
a un preu
de 5 euros.
Imagino que a banda
d'aquesta actuació,
Octavi,
no pareu,
no?
És a dir,
que aneu tenint
diverses actuacions
al llarg
i ample
tant de Catalunya
com m'imagino
també de la part
de València.
Sí, sí.
Normalment
és complicat
pel que t'ho explicava,
que mous molta gent
i llavors
tot això
és car
una miqueta.
Però bé,
de totes maneres,
gràcies a Déu,
hi ha moltes activitats,
sobretot concerts
i tot això.
És una sorpresa,
moltes vegades,
a la part de València
ho coneixem,
però a Catalunya
per exemple
es troben la sorpresa
que una banda
de música
que pugui fer
música sinfònica,
no?
Inclús,
nosaltres també
el que fem
ara fa molt poc,
a finals de juny,
vam fer una òpera,
l'Òpera Carmen,
la vam fer
en cantants,
en cors
i la vam,
diguem-hi,
dramatitzar
per l'escenari,
no?
Tot això
és capaç
de fer una banda
de música,
la banda de música
està més propera
a la gent,
no?
Més propera,
ara no,
perquè ara
tot és molt fàcil,
tenim mitjans
de comunicació,
tenim internet,
tenim també
autobusos
o trens
que van siguin
de cap a Barcelona
o cap a Tarragona
que a la gent siguin,
però abans,
no fa molts anys,
la banda de música
servia,
com ara en posta,
per apropar
tot tipus de música
i llavors
això és molt fàcil,
la banda de música
igual a dins
d'un auditori,
que és el lloc
que el pertoca també,
però a fora d'un carrer
també pots fer música,
no?
I llavors la gent
se sorprèn una mica
que la versatilitat
que té la sonoritat
i llavors sobretot
les propietats,
no?
Que una banda de música
pot arribar a la gent
pel carrer desfilant,
pot fer el que sigui,
llavors tot això
és més propera,
és una forma
de portar la música
a la gent
que millor
els és impossible
anar a les grans ciutats
i portar la cultura
allà on no arriba
la cultura, no?
i llavors
tot això
estem molt contents
de fer
aquest treball
i sobretot
cada vegada
estem més il·lusionats
perquè
hi ha molta més gent
que reconeixen
les bandes de música,
cada vegada
hi ha més respecte
i sobretot
tenim cada vegada
molt més públic
i molts més seguidors.
A banda del públic
i els seguidors,
Octavi,
podem dir que la música
de banda
s'ha actualitzat,
s'ha anat reinventant
amb el pas dels anys?
Sí, sí, sí,
no ho dubteu.
Abans,
bueno, abans parlo
de no tant,
jo fa 30 anys
que estic com a director
de la Lira,
doncs els meus principis
de la Lira
la música de banda
eren transcripcions
d'obres ja escrites,
per exemple,
de Sarsuela,
Sem Fè Amor,
transcripcions de Sarsueles,
o música de Passadoble,
sobretot,
però música també
d'adaptacions
de Beethoven
o de Tchaikovsky
o de...
Ara no,
ara des de fa uns quants anys
ja hi ha una literatura,
des de fa,
doncs millor,
10 o 15 anys
hi ha una literatura
pensada
per a banda de música.
hi ha molts compositors,
com he dit abans,
d'Europa,
de Nord-Amèrica,
de Sud-Amèrica,
d'aquí,
a Catalunya,
menys,
de València,
de General d'Espanya,
que escriuen
i això ha fet
que la literatura
o l'arxiu musical,
diguem-hi,
de la banda de música
s'ha enrequit
en les propietats
que li pertanyen.
quan una persona
escriu
per a una formació
X determinada,
doncs pensa
en tota la gama
que li ofereix
aquella agrupació,
no?
Quan un compositor
escriu
per a banda de música,
doncs entén
quina funció
té cada instrument,
no?
Ja no és adaptar
una música
com ara
la música
de Sarsuela.
La música de Sarsuela
estava pensada
per a ser cantada
o per a ser tocada
també per a una orquesta.
Doncs l'adaptació
serà més o menys
pareguda,
però no arribarà mai
al color o a la forma
que pot ser tocada
o a l'orquesta.
En canvi,
quan un compositor
pensa en una banda
de música,
doncs ja pensa
en aquelles facilitats
o en aquelles dificultats
que pot tindre
aquells instruments
que escriu,
no?
I llavors fa que
té més coherència
i a l'hora
de tocar-ho
doncs està pensat
i sobretot
t'arriba més,
pot tindre més llum,
pot ser com a més expressiva,
pot ser més àgil,
pot ser un munt de coses
perquè està pensada
per aquelles dificultats
que poden tenir
els instruments de vent.
En canvi,
quan les altres
que t'he dit
són adaptacions
que també sonen
però,
bueno,
doncs això,
ja estan més limitades
perquè estan pensats
en un altre grup.
I per tant,
sí,
gràcies a Déu,
des de fa bastants anys
hi ha la literatura
i la música
per a banda
i ja es fan molts concursos
on participen
molts compositors joves
i poquet a poquet
s'han anat coneixent
grans compositors
de música de banda.
Clar,
potser la gent
de carrer
no coneixerà,
però aquells
que ho seguixen
una mica de prop
la música en general
doncs saben
que ja hi ha
compositors
de tot tipus
però de bandes
de música
també n'hi ha
com hi ha de cobles,
com hi ha de corals,
etcètera.
Doncs ara la banda
també té
des de fa 10-15 anys
també la seva pròpia literatura.
Deia a compositors joves
que sens dubte ajuden
doncs a això
d'anar actualitzant
i anar reinventant
aquesta música
i vaja vosaltres
us podrem sentir
demà dissabte
a partir de dos quarts
de nou de la nit
al Teatre Tarragona.
Octavi Ruiz
moltíssimes gràcies,
que vagi molt bé
el concert de demà,
moltíssima sort
i endavant.
Moltes gràcies,
una abraçada.
Gràcies, bon dia.