Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
seasons memà!
Fins demà!
Fins demà!
I, clar,
ja se empieza a proyectar
a nivel más internacional
y, obviamente,
hay mucho más interés
de artistas en el extranjero
por estar presentes
en nuestro festival.
Arriba hablado a este festival.
Tenemos uno de los artistas presentes,
que es el Jordi quierenz.
Jordi,
¿Cómo definimos Walking Stickman?
El nombre del bastón
Seria la traducció literària
Més enllà de la traducció literària
Si anem a The Walking Stickman
és el meu personatge
Allà vaig fer tota la meva carrera
com a baixista
començant als 19 anys
fins als 30
vaig estar treballant
amb Hu Carrera
amb James Harmon
amb Paul Horta
Car Grandel, Kid Dan
diferents americans
que quan venien a treballar aquí a Barcelona
o aquí a Espanya
jo els acompanyava com a baixista
Als 30 anys vaig conèixer
la meva sòcia
Patricia Harrison
i va coincidir també
amb què es va desfer el grup
amb el que estàvem treballant allà a la UAT
que era Alexei en TNT
i coincidint aquestes dues
la meva dona és anglesa
i llavors
vaig començar a desenvolupar
el que era el The Walking Stickman
que és l'ombre del bastón
tot just és
un joc de paraules
Walking Stick és el bastón d'andar
i Stickman és un hombre palo
tal com el dibuixaria un nen
que així és la forma del meu logo
I des de llavors fins ara
llavors fins ara
ja fa uns anys
que estic treballant
amb el Walking Stickman
i he treballat en banda majoritàriament
al principi
he gravat tres discos
el primer és el Caravan Blues
que va ser gravat a Anglaterra
després d'un viatge
vam estar cinc anys
vivint en una autocaravana
en una Mercedes antiga
viatjant per tota Europa
i amb una d'aquestes troballes
vam gravar el disc a Anglaterra
vaig portar els músics
hi ha músics com
Lluís Coloma
al piano
Estat Marruïz
en Valta Bordoi
de Mallorca
i després vaig gravar
el segon disc
que ja vaig voler fer
una petita
una pinzallada
una introducció
al Walking Stickman
en solitari
llavors
vaig fer un disc doble
es diu
Undercover Blues
el primer disc
està gravat en banda
l'estudi
el segon
és un directe
en solitari
que vaig
que vaig gravar
al Honky Tom
Plus Bar
de Barcelona
Veiem
Álvaro
que tenim artistes
de gran talent
en aquesta edició
del Tarragona
International Blues
vaig amb aquesta
i en les que
l'han precedit
Así es
Hoy día
quiero destacar
también que
esta noche
va a ser
la noche
del Blues catalán
así que
va a estar
Jordi
Walking Stickman
y también
Amadeu Casas
y con
Miriam Swanson
también
la noche
inaugural
en la noche
del Blues catalán
Ara
després de seguida
parlem de la nit
de la inauguració
de quines seran
les primeres actuacions
i farem una mica
de repàs del programa
Jordi
si et sembla
fem el primer tema
ja per
no?
per anar
relaxant-nos una mica
tots plegats


que
un
est
un
I cos'em se t'inanta pavor.
guitar solo
Goin' down to the fracture
Catch me a fetched rain
Ain't gonna live in this town
Worked on good hair
But now she's gone
And I don't worry
Because I'm sitting on top of the wall
Fantastic, fantastic, sí, sí.
Fem un aplaudiment perquè realment
hi havia una estona que semblava que hi havia
dues o tres guitarrers, vull dir que
ha estat fantàstic.
Jordi, amb la seva guitarra acústica
que ens referia a aquest tema,
l'actuació d'aquesta nit una mica anirà
amb aquesta línia, no? És a dir, tu en solitari,
amb cançons d'aquest tipus.
Sí, en solitari porto un xou
que és amb el que més estic treballant avui en dia
i faig, bueno, toco diversos instruments,
porto un stone box
que és percussió al peu,
és un taco de fusta.
També faig servir el cigar box guitar,
que és una guitarra que em faig,
unes guitarres que em faig jo
amb unes capses de puros
que es toquen amb slide,
que era amb el que van començar a tocar
els bluesmans als Estats Units,
els africans que van portar als Estats Units.
i també toco l'harmonica amb l'aparato,
bueno, porto diferents,
un xou bastant,
per ser en solitari,
bastant...
I tot ho fas tu, eh?
Vull dir que és...
Sí, sí, tot ho fas tu, eh?
L'ombrer terra, veu, harmonica...
Sí, sí, sí, gairebé, gairebé una orquestra.
Bona música i bon talent
el que podrem veure durant quatre dies,
intensos,
amb grups locals,
amb grups internacionals
de primer nivell.
Dèiem que el Festival Blues comença,
el Festival Internacional Blues de Tarragona
comença avui mateix.
Fem una mica de repàs del programa.
Amb què comencem?
Què tenim aquesta nit?
Eso, como decía anteriormente,
inauguramos con Bluesman Catalanes.
Esta actividad se va a desarrollar
mayormente en el Ateneu.
Hoy día, jueves,
comenzamos con Walking Stick Men
y Amadeu Casas y Miriam Swanson.
El viernes...
¿A quién hora?
A partir de las nueve.
A partir de las nueve de la noche.
Sí, 21 horas.
Y el viernes ocho,
también en el Ateneu,
va a estar Bird Daybird y Pick Fat.
Pick Fat es una banda tarragonina.
y Bird Daybird nos viene a visitar.
Él de fuera también va a estar aquí presente
y con su mandolina Blues.
Fantasic.
El día sábado nueve,
también en el Ateneu,
vamos a tener un vermouth de Blues,
una jam y también baile de Blues.
Danza de Blues con Alicia Cuani
y Iñaki Rollo
a partir de las doce y media del mediodía.
y a las veinte y treinta,
o sea, a las ocho y media del mismo día sábado,
va a estar Little Víctor con Debbie Bond.
Ellos son los artistas que nos visitan desde fuera,
la Debbie ahí como comenzábamos el programa que...
Sí, es la canción que he escuchado en el inicio del programa.
Exacto.
De la sección, sí.
Y Little Víctor también que ha tenido nominaciones,
ha ganado premios del Blues Awards
y también nos visita...
Él está radicado ahora en Barcelona,
pero él es de Memphis, si no me equivoco.
Y el domingo 10 cerramos ahí la pizzería Golos Italia
con una banda local, tarragonina, emergente,
que se llaman Coconut Huts.
Ellos van a estar ahí a la una y media
en la pizzería y la Golos Italia.
Y luego el mismo domingo a las nueve de la noche,
a las veintiuna horas, en la cero,
va a estar la bluesería,
una banda ya de blues consagrada
del vecino Reus también ahí nos va a estar acompañando.
És a dir, que tenim diversos espais de la ciutat
que s'ompliran de blues aquest cap de setmana,
amb diverses actuacions.
La pregunta és un tant retòrica,
però realment hi ha talent a la ciutat de Tarragona
al món del blues i de les seves diverses vessants?
Què en penseu?
És una pregunta que us faig als dos.
Sí, en quant a la demarcació de Tarragona.
Hi ha un interès,
jo crec que la pregunta és un tant retòrica.
En quant a artistes?
Sí, sí, sí.
Home, jo considero que sí.
Aviam, a tota Catalunya,
aviam, clar, per suposat no és el mateix que a Barcelona,
que és on es concentren tots els...
on hi ha molt més moviment,
es concentren més músics,
però jo crec que si aquí se desenvolupés una mica més
el moviment en quant a clubs i el festival
i tot això s'apullés una mica més al tema del blues,
vindrien a viure molts aquí.
Perquè realment s'està molt bé per aquesta zona.
Jo visc aquí a la Boula de Montornès
i tinc l'estudi a Montferri
i fa uns anys que estic aquí
jo sempre m'havia mogut a Barcelona
i vaig sortir com una mica escopatejat d'allà.
Podem ser com un nou horitzó, no?
pel món del blues.
Sí, jo crec que a partir de, claro,
a raó del festival i tota la cosa,
jo crec que sempre hi ha hagut aquí moviment,
però, claro, falta aquesta catapulta
que d'alguna altra manera
que se creen circuitos
i que molts bares
estén dispostos també a apoyar
tot el que és la moda del blues tarragoní.
I imagino també que la gent conegui
les diverses, entre cometes,
subdisciplines del blues,
perquè de blues se'n pot fer de moltes maneres,
ho veiem en solitari, en banda,
fins i tot en diversos espais,
com pot ser un restaurant,
a nivell de vermut, a nivell de ball...
Exacto.
Al festival una mica aglutineu tot això.
Exacto.
És que a parte de eso,
a parte de eso,
si nos ponemos a analizar más en profundis,
yo diría que, claro,
el blues es la base de toda la música
casi popular que hoy en día escuchamos.
Entonces, claro,
si el blues está en todos lados,
pues también está en cualquier bar
y en cualquier lugar.
Aquest año la edición del festival
está dedicada al cuarto artículo
de la Declaración Universal
de los Derechos Humanos,
¿no?
On es prohíbeis l'esclavitud.
Exacto.
Y también se celebran 150 años
de la abolición de la esclavitud
también en Estados Unidos.
Entonces,
hemos querido referenciar precisamente
esa fecha porque
suena un poco risorio decirlo,
pero el blues nace con la esclavitud.
O sea,
no olvidemos el papel social
y reivindicativo
de lo que es el blues.
O sea,
el blues siempre ha tenido
un componente social
que hoy en día,
claro,
y más hoy en día,
con todo lo que es la crisis
y todo,
el blues es una buena
salida y expresión
a eso porque
porque siempre lo ha sido,
siempre lo he reivindicado,
el blues.
¿Y cómo hacéis esta referencia?
¿Cómo os referencieu?
Es decir,
dediqueu el festival,
pero de quina manera?
Bueno,
precisamente,
nosotros el formato
que hemos querido escoger
lo que decía
el estilo más purista,
un hombre,
una guitarra,
una armónica,
en eso se basa la esencia
y eso por eso
la mayoría de los artistas
tanto
en la calle de Cataluña
como de los que nos visitan
de afuera,
hemos querido
conservar,
digamos,
el formato más acústico,
más primigenio
de lo que es el blues,
a pesar de que,
bueno,
está la bluesería
y Coconut Hats,
también,
que ya son bandas
de blues,
sin olvidar
ese aspecto.
que también
tiene cabuda
en todos los aspectos del blues.
Durant cuatro días,
oportunidad,
tendremos de escuchar artistas
de prestigio reconegudísimo,
internacional,
ya n'hem nominado algunos,
y este blues dedicado a Tarragona
que escuchamos al principio
de la sección.
no sé si tú,
Álvaro o Jordi,
sabeu una mica la historia
d'aquesta cançó.
Sí.
¿Dónde ve?
¿Amb la Debbie Bond?
Sí,
la Debbie Bond coincidió
que el año pasado
se vino a hacer
el Camino Santiago.
Y bueno,
obviamente quedó encantada
y todo eso,
y coincidió con las fechas
que estábamos programando
el festival.
Y se decide pasar,
ella,
al festival.
Y al segundo día,
ya de estar aquí
en Tarragona,
yo lo recuerdo muy bien
porque estaba presente,
ella se puso
a escribir la letra.
venía encantada
del Camino Santiago
y llegó aquí a Tarragona
y quedó más encantada aún
con la ciudad,
con la recepción
de la gente.
Y ella ahí
se puso,
digamos,
a transmitir,
quiso llevar
todo ese sentimiento
a traspasarlo
a una letra.
Y obviamente
quedó plasmado
de Tarragona Blues
que la compuso,
yo creo que en dos o tres días
compuso el tema.
Déu-nidó.
Sí, sí,
a més fa referencia
a ciutats como Barcelona,
Tarragona o Santiago.
que son los que,
el bociniet que hemos sentido
al principio del programa.
Los concerts,
recordemos que tendrán
en los lugares
diversos de la ciudad
como la Teneu de Tarragona,
la Sala Acero,
la pizzería
Colos Italia.
hem de seguir obrir
la ciudad
en aquel circuit.
por supuesto,
por supuesto,
y queremos que esté abierta
todo el año,
todo el año,
no solamente en noviembre
que es el festival,
sino que también
uno de los objetivos
que tenemos
es que el blues
esté presente
cada día
en la ciudad.
y claro,
para ello necesitamos
obviamente
del compromiso
de la gente
de acá,
también de todos
los dueños de bares,
de restaurant,
el apoyo
que es necesario
para que esto
esté, digamos,
aflota
y se mantenga
durante todo el año.
Deixeu una mica
amb la línia
del que deia el Jordi,
com a més clubs
i com a més
recolzaments
i com a més suport
hi hagi,
el circuit
i Tarragona
s'anirà obrint
també
i anirà potenciant
més també
el tema del blues
en general.
Exacte,
sí, sí.
Doncs,
sí,
digues,
digues.
Mira,
me gustaría destacar
también que
lo hemos mencionado
poco,
nosotros también
tenemos,
hemos sacado
un calendario
también
del festival
que es un proyecto
de 12 fotógrafos,
12 modelos,
12 guitarras
también,
los modelos
son 6 chicos
y 6 chicas
y está ahí colaborando
Alejandro Sánchez
ahí coordinando todo
y este es un calendario
que, bueno,
se va a vender
durante el festival
a cuesta 12 euros
que también nos ayuda
a financiar
y después del festival
va a estar también
disponible
en la librería
La Capona
ahí en la calle
Gasómetra
y también en la taberna
del Cirque
que van a ser
los puntos de venta
donde también
la gente
podrá adquirir
el calendario
de Tarragona
Blues.
Un calendario
amb fotografies,
¿no?
Una fotografía
per cada mes
amb referències
al Blues,
imagina,
obviament.
Exacto,
como decía,
6 chicas,
6 chicos,
12 fotógrafos
i dos guitarras.
Así es.
Molt bé,
doncs 12 mesos
i 12 fotografies
referenciant
al Blues
en aquest calendari
on també podeu
col·laborar
amb el festival
i de fet
si pot col·laborar
el programa complet
el podem trobar
a la pàgina web
a tarragonablues.com
i allà també
podem fer donatius
al festival,
perquè imagino que,
clar,
no hem parlat
de la part financiera
però, clar,
això irà
per econòmica
però això,
evidentment,
organitzar
i muntar
un festival
d'aquestes característiques
doncs costa uns diners,
costa uns recursos
i també hi podem participar
nosaltres.
Exacte,
exacte.
Bé,
la majoria
de les empreses
han sigut
empreses privades
les que,
d'alguna altra manera,
han apostat
pel festival
i nosaltres,
obviamente,
hem de agradecer
a tots
i a cada un
d'ells
que ens han estat
col·laborant.
Són amics,
més que nada,
això es fa molt a pulso
i, en realitat,
és molt,
entre comillas,
familiar
tota la gestió
que fem
del festival.
doncs també,
clar,
d'arles gràcies
a tots ells
i també la gent
que anònimament
també queira
col·laborar
el que pot fer
a través de la web
i nosaltres
hem de fer
i hem de fer
i hem de fer
i hem de fer
una aportació
una aportació
de 6 euros
que és el que va a costar
i a veure
a tots aquests
artistes
aquí
al Ateneu
de Tarragona
i la pizzeria
Coconut Hatch
va a ser gratis
o sigui,
la gent que quiera
i també
comers una pizza
recomendamos
reservar una mesa
antes
i en la cero
la blusería
va a estar
con una aportación
de 5 euros.
És a dir,
que preus
bastant assequibles,
no?
Sí, sí, sí.
Per la importància
que també...
La calidad artista
que hay
i el precio...
Sí, sí, sí, sí.
Doncs ja ho deia
també el director
del festival,
el Richard White,
que deia que
la gran inspiració
seva havia estat
sempre el festival
de Dixieland
i ara
l'objectiu
és aquest,
d'anar posicionant
a Tarragona
dintre d'aquest
circuit mundial.
Recordem,
Álvaro,
ràpidament
el que tenim
avui mateix
amb la inauguració
a les 9...
Sí,
a les 9 de la noix
en la Ateneu de Tarragona,
Walking Stickman,
Amadeu Casas
i Miriam Swanson.
Avui dia
inauguren
Catalanes
el festival.
Doncs
de
Walking Stickman,
si et sembla,
acabem
amb un altre tema.
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
i Miriam Swanson
Uuh!
Impressionant,
impressionant.
Amb guitarra,
amb harmònica,
vaja,
gairebé,
doncs això,
el...
Walking Stickman,
que el podrem sentir
aquesta nit
a l'Ateneu.
Álvaro,
Jordi,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos,
ho deixem aquí,
molt bon festival.
També por todo el apoyo
que nos habéis estado dando,
toda la difusión,
los agradecimientos,
la verdad es que
son para vosotros.
de Tarragona Ràdio
també hi ha emissora oficial
del festival de blues.
Bon festival
i molt bon blues.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.