Na, na, na, na, na, na, na , na...
Vivo en un lugar donde no llega a la luz,
Aquest tipus és una de les diferents sonoritats
que hi havia a la Barcelona dels anys 60.
Són els Alonestar, la cançó es diu Amicale,
i són uns dels molts protagonistes que apareixen a Eco i Distorsió,
el darrer llibre musical del periodista Guillem Soler.
Guillem, bon dia.
Hola, bon dia.
Periodista musical, entre altres coses, eh?
Sí, sí.
Sí, a nivell de periodisme has fet periodisme gairebé de tot.
Sí, realment menys musical a nivell de mitjans pràcticament no has fet res,
però sí que quan puc feia alguna coseta i, doncs, com aquest llibre, no?
Ja vas a treure un llibre dedicat als birds.
I ara què té Eco i Distorsió?
La música dels anys 60 a Barcelona, però que físicament en paper no el tenim.
No, encara no està en paper.
De fet, el llibre sí que està publicat,
està publicat en versió digital per la Generalitat de Catalunya.
De fet, ells havien de publicar la versió en paper,
però ja sabeu que hi ha retallades i fins i tot hi ha retallades en això, no?
I, per tant, el llibre, si a algú li interessa,
doncs, si busca Eco i Distorsió per internet,
l'acabarà trobant i se'l pot descarregar en PDF.
Però la meva idea ara és intentar aconseguir fer una edició,
encara que sigui petita o curta, en paper.
Per tant, has obert un projecte d'aquests Vercami,
que en diuen, de micromecenatge, fins quin dia?
Doncs queden ara mateix uns 10 o 15 dies, no n'estic segur.
Els diners ja els hem aconseguit,
però, bueno, que la gent pot continuar.
Els diners, diguem-ne, mínims que necessitàvem, no?
Per tant, l'avantatge és que si algú encara es pot posar més diners
per aconseguir el llibre o per aconseguir altres recompenses,
amb un avantatge que és que llavors és segur que tindreu el llibre.
O sigui, no s'ha de dir, bueno, em poso uns diners i no sé què passarà.
No, no, o sigui, el llibre...
A partir d'ara, si poses diners, segur que el tens ja.
Sí, sí, sí, clar, perquè ja tenim els diners suficients
i, per tant, ja sabem que podem fer aquesta edició en paper.
Vull dir que no existeix encara, però existirà,
ja tenim totes les garanties.
Molt bé. De què va?
Per què hem d'apostar per aquest acudistorsió?
Bueno, és una mica...
És una recerca que vaig fer fa 2008-2009, bàsicament,
sobre això, sobre els grups, els conjunts que se'n deia llavors,
conjunts de música moderna de la Barcelona dels anys 60,
i, per tant, doncs, des d'aquests que hem sentit ara,
que sentíem l'Ontest Art, els més coneguts probablement els Sirics,
els Mustang, que són noms que més o menys tothom coneix,
però després hi ha grups que no són tan coneguts
i que també era interessant saber una miqueta com sortien,
com funcionaven.
I després hi ha una mica...
O sigui, hi ha un repàs a la trajectòria de 15 grups,
i després hi ha una mica una part més global
en què es descriu com es funcionava llavors,
a nivell industrial sobretot,
els concerts com es feien, els locals on tocava,
com es gravaven els discos,
com funcionaven les companyies discogràfiques,
els mitjans de comunicació,
i finalment hi ha una tercera part més de,
diguem, una d'anàlisi social o cultural,
de quin és el significat d'aquests grups.
Sí que és veritat que els Mustang, els Sirics,
potser són els noms que tenim més al cap,
però a quins altres grups has donat visibilitat?
Home, jo et diria que en un segon nivell
doncs probablement hi ha l'Hone Star o Salvajes,
que també són grups que segurament sonen,
però després hi ha altres grups molt interessants
que no són tan coneguts, no?
Com per exemple uns que es diuen Los No,
o Los Gogó,
o per exemple Els Tres Tambors,
que és un grup que feien música folk,
folk rock d'alguna manera en català,
amb unes lletres reivindicatives,
i que després en canvi hi ha una de les seves cançons,
que és la cançó del Noi dels Cabells,
i la cançó del Noi dels Cabells Llargs
és en canvi és una cançó que després ha acabat incorporada
a molts repertoris d'aquests conveiars, no?
Però en canvi el grup no és tan conegut segurament, no?
I a més a més en molts d'aquests grups
un dels problemes que hi ha és que els seus discos
no estan realitats en CD, no?
Que és una de les coses que, bueno,
que a mi entre cometes m'emprenya una miqueta, no?
Perquè, bueno, és una demostració més
que en aquest país no ens prenem aquests temes seriosament, no?
I que d'alguna manera, doncs, no...
Jo crec que peguem de no considerar, doncs,
que això forma part de la nostra cultura
i del nostre patrimoni, no?
I sempre pensem, bueno, va, la música pop,
aquests grupillos,
agafaven quatre guitarres, tocaven l'escova,
feien ballar la gent a l'estiu,
i no té més importància, no?
És que tenies voluntat dignificadora.
Sí, home, dir-ho així també potser és una mica presumptuós,
però sí, en certa manera sí,
sí que tenia una certa voluntat de...
Perquè sí que a més a més hi havia una perspectiva
que crec que era...
O hi ha una perspectiva en el llibre
que jo crec que és interessant,
que és que normalment quan mirem cap enrere,
cap a aquests grups,
generalment se'ns presenten des de la perspectiva
una mica de la nostàlgia, no?
Jo li dic la perspectiva de Cuent, també, no?
Com la sèrie de televisió, no?
I llavors, quan es realitzen els seus discos
o quan fan algun concert
sempre és una mica Los nostálgicos Carrozas, no?
Clar, jo no hi era,
jo no estava viu quan aquests grups funcionaven.
Per tant, jo no soc nostàlgic perquè jo no hi era
i a mi no m'interessa aquesta perspectiva nostàlgica.
A mi el que m'interessa és saber, doncs,
com funcionaven, quina música feien,
si era interessant o no
i, per tant, si és disfrutable o no
des de la perspectiva actual.
I jo crec que sí, no?
És a dir, si tu ets una persona,
com és el meu cas,
que escoltes molta música,
que escoltes molta música dels anys 60,
la paradoxa és que aquí és...
la majoria de la gent...
i era una cosa que jo en el seu moment
també em va passar i em vaig plantejar
de dir, bueno, com és que estic obsessionat
perdent hores escoltant a molts grups
i mai no m'he preguntat
què és el que es feia a casa nostra
en aquell moment, no?
Evidentment,
amb unes diferències implotades.
Clar, matisos,
és que no té res a veure l'on estar
amb això que estem escoltant de Los Moustans, no?
Bé, clar, és un moviment
que també és molt global, no?
Clar.
I que hi ha coses molt diferents...
Com vas treia?
Com et vas quedar només amb 15 grups?
Suposo que donava molt més de si.
I no sé si els coneixies tots
o un te va portar a l'altre.
Bé, la idea va ser una mica
intentar agafar els grups més importants, no?
I per tant, el primer criteri...
més importants,
és a dir, que havien sigut més populars, no?
I per tant, el primer criteri
va ser una mica
en funció que haguessin publicat discos
i com més discos, millor, diguem-ne, no?
Després hi ha grups que han quedat fora
que també van publicar discos
però que potser en van publicar menys
o el que sigui.
I després hi va haver un altre criteri
que com que la recerca
bàsicament consistia
en trobar-los i entrevistar-los
doncs hi va haver gent que no ho vaig trobar.
Hi va haver algun grup
que vaig estar buscant
i que no els vaig localitzar, no?
Perquè evidentment
quan parlem de círics, per exemple
que estan encara en actiu
és molt fàcil de contactar-hi.
A més a més, doncs
són personatges entre cometes públics, no?
Vull dir, el cantant del círics
és un tio que el veu a la tele cada dos per tres.
Però en canvi hi ha grups
que realment
no tenia pràcticament ni tan sols cap pista
per trobar-los, no?
Perquè són grups desapareguts
tens els noms dels components
que més a vegades
no són ni els seus noms reals
sinó que són pseudònims
o noms artístics
i a partir d'aquí
espavilat i troba'l, no?
Hi ha telefònica, internet
i després sí que és veritat
que en alguns casos
era a través d'alguna gira
deien, ah, ostres
doncs jo encara tinc contacte
amb en Ganito
que havia tocat amb els fulanos, no?
i doncs ràpidament passa amb el no.
Molt bé.
Què has après o
quines conclusions has tret
d'aquest disc
a nivell musical
i també sociològic?
Bé, jo crec que
la primera lliçó
és aquesta, no?
Que és una llàstima
que no...
Que no...
Que no se'ls reconegui
Que no se'ls reconegui
amb el seu paper de pioners, no?
Perquè a més a més
jo crec que
sempre ha quedat molt bé
de dir, no?
Això dels pioners
i resulta que tothom és pioner.
però en el seu cas
és que realment és així
és a dir, clar, això és...
De sobte hi ha un grup
de gent jove
que en general
no saben tocar
o sigui
que no tenen cap mena
o sigui
no són músics
són gent
que vol tocar música
i que en moltes ocasions
copien
la música
el pop
que s'estava fent
a...
Sí, sí, no
bàsicament el que fan
és això
és a dir, el plantejament
en el fons
és que els agrada
un tipus de música
que ve de fora
i el que comencen
és a agafar guitarres
i agafar instruments
i intentar imitar-ho
o sigui, no hi ha
en la majoria de casos
ni tan sols
hi ha gaire més pretensions
que això, no?
Però clar, això
en aquell moment
és absolutament trencador
perquè en aquell moment
els músics
fins a aquell moment
eren músics professionals
i que una persona
diguem-ne
que no passés per conservatori
ni que passés
per cap escola de música
ni que vingués
d'una tradició
més clara
a sobte
agafés una guitarra elèctrica
i comences a fer soroll
doncs la veritat
és que era molt trencador
i sí que és veritat
que la majoria
són grups
que són
diguem-ne
des d'un punt de vista
estrictament musical
doncs fan coses
molt més senzilles
però és que clar
és que si no
l'haguessin arrencat ells
no hauríem arribat
fins on hem arribat
i jo crec que sí
que és una generació
que està una mica
oblidada
perquè és això
si ens recordem
sempre és des d'aquesta
perspectiva
nostàlgica
de l'anècdota
no?
de, bueno, sí
i tal
l'escova
i en canvi
hi ha altres generacions
o altres estils
que sí que han aconseguit
un cert prestigi
la música dels anys 70
a Barcelona
els anys
a Feleste
tot això
en canvi
està molt prestigiada
i en canvi
aquests grups
eren molt més populars
és a dir
eren uns grups
que realment
movien
movien
entre cometes
masses
que podrien arribar
a vendre molts discos
i que tenien concerts
que hi havia molta gent
no?
Què queda
d'aquells grups
dels 60
a Barcelona
que a més
ho situes
a Barcelona
no sé si
simplement
per delimitar-ho
geogràficament
o és que allí
als 60
hi va haver
molta producció musical
com funcionava?
jo crec que sí
la gràcia
és que
Barcelona
probablement
fos
evidentment
en competència
en Madrid
eren els dos
pols principals
després hi havia
València
també hi havia
molta moguda
però jo crec que
Barcelona té l'avantatge
que és
un moviment
bastant espontani
en el sentit
que els grups
que hi ha de Barcelona
tots els grups
coneguts de Barcelona
en la majoria
de casos
són grups
que això
que sorgeixen
de quatre amics
del col·le
amb el cosí
i el veí
de l'escala
que munten un grup
i a més
tot és com
entre cometes
molt casolà
és a dir
els grups
neixen a Barcelona
són col·legues
toquen per Barcelona
sobretot
i després
a la costa
després
si tenen molt d'èxit
poden anar més enllà
però els discos
es graven a Barcelona
els mitjans de comunicació
que els donen suport
estan a Barcelona
vull dir que no deixa
de ser una escena
com molt local
i molt casolana
que en canvi
Madrid en aquest sentit
doncs sí que hi ha
grups més
tipus Los Brincos
o Los Bravos
que són grups
ja més industrials
en aquest sentit
que poden anar a gravar discos
a Anglaterra
o a Itàlia
i els grups de Barcelona
en aquest sentit
són com més això
més casolans
la qual cosa
jo crec que també
li dona un punt
d'autenticitat
Clar, la pregunta
que toca
es podria fer
un llibre
d'aquestes característiques
a nivell de Tarragona
no potser de la música
del 60
però hi ha prou grups
que cal reivindicar
a Tarragona?
Doncs home
és la pregunta
del milió
i home
jo entenc que sí
però tampoc no
Però ens n'hi hagués
els 80 potser
Bueno, clar
és que segurament
s'hauria de fer
del 60
el que passa
és que els grups
que hi havia aquí
que n'hi havien segur
perquè el fenomen
va ser en aquest sentit
global
i això era
la gent agafava la guitarra
i començava a tocar
Clar, els grups d'aquí
sí que no van ser grups
que aconseguissin
una certa repercussió
Bueno, és una feina
que està pendent
és una feina
que està pendent
també una mica
en aquest sentit
que dèiem
de revaloritzar
una part
en el fons
és una part
de la nostra cultura
i si voleu
fins i tot
del nostre patrimoni
que això pot sonar
una mica presumptuós
però sí que és veritat
no és una part
de la nostra història
en definitiva
i jo crec que hi ha països
on això ho tenen molt clar
i aquí
la música pop
sempre ens la mirem
com
bueno
amb una certa distància
Per què li has dit
eco i distorsió
hi ha eco i distorsió
la música dels 60
a Barcelona?
Sí, clar
home, l'eco
sí, algú em deia
això sembla que sigui
sobre Jesus
en Meritxell
o Mayula de Valentine
no
no home, a veure
la distorsió
és la distorsió
i la distorsió
en aquestes cançons
que has seleccionat
no n'hi ha
però en podem trobar
sobretot
amb els grups
més garajeros
diguem
de tipus
Los Salvajes
o Los Cheguenes
o Los Gatos Negros
doncs
fins i tot
amb algunes cançons
dels xirex
hi ha distorsió
i l'eco
l'eco de fet
és l'efecte de guitarra
més inicial
diguem-ne
en el que la majoria
de grups s'utilitzen
que era més tipus
un so
més tipus
la guitarra dels shadows
que allò era l'eco
per tant
són dos efectes
de guitarra
que es feien servir
i que també marquen
una mica
l'evolució de la dècada
de l'eco
més cap a la distorsió
molt bé
mira que curiós
eco i distorsió
així es diu el llibre
la música
que es feia a Barcelona
als anys 60
aquest és el nom
del llibre
de la Guillem Soler
ja el trobareu
d'internet
descarregat-la en pdf
però el volem també
tocar en paper
podeu participar
d'aquest micromecenatge
entrant a la plataforma
per cami
i acabant d'ajudar
a aconseguir-ho
buscant per facebook
i tal
segurament també ho trobareu
m'hauries de dir
Guillem
per acabar l'entrevista
quina és la teva cançó preferida
o la que destacaries
de tota la música
que has escoltat
per fer el llibre
home
favorita
no t'ho sabria dir
ara mateix
de les més significatives
probablement
és el
el so i así
de los salvajes
perquè
a més a més
té uns components
com d'himne generacional
i aquesta afirmació
que jo soc així
soc diferent
que és un bon resum
del que va significar
aquesta música
molt interessant
Guillem Soler
moltíssimes gràcies
a vosaltres
un jersey
a rayes
aunque llame la atención
soy así
soy así
soy así
toco la guitarra
con satisfacción
con satisfacción
bailo a mi manera
aunque llame la atención
soy así
soy así
soy así
tal
i
en
hasta
Un traje de Al Capone
Un traje de Al Capone
Un traje de Al Capone