Seguim endavant el matí a Tarragona Ràdio
i ara parlem amb alumnes de l'Institut de Torreforta
que acaben de fer una estada que acaben de tornar pràcticament de Polònia
a través d'un projecte, Comenius
És de fer la segona mobilitat
Potser recordareu que quan van anar a Portugal
van passar també per aquests micròfons
i us ho van explicar, com havia anat el viatge
ara han tornat de Polònia i també han vingut a parlar-se d'aquest viatge
Tenim d'una banda la tutora responsable
la professora Puri Gómez
Puri, què tal, molt bon dia
Hola, bon dia
Com estem?
Bé, bé, aquí una altra vegada, a veure-vos
Bé, a Polònia, molt diferent Polònia de Portugal
a nivell d'estada i de relacions amb altres alumnes
com ho veus?
Elles diuen que sí, eh?
Sí, sí, les alumnes diuen que sí
sí, que ha sigut diferent
ha sigut diferent
primer perquè quan visites Portugal
la llengua és molt similar a la nostra
i per ells comunicar-se és més fàcil
Molt obrigada, no?
Exacte
I a Polònia la dificultat és l'idioma
però bé, jo crec que a nivell personal
les experiències amb els altres companys
és igual d'emotiva i d'important
sigui el país que sigui
Ara ens ho explicaran elles
perquè la saludem, tenim la Samira
Samira, què tal, bon dia, com estàs?
Bon dia, bé
La Bianca, hola, Bianca
Bon dia
Bon dia
La Mahain, no ho he dit bé, que no?
Bon dia
Bon dia, Maacin, ara sí, no?
Sí?
Maria Jesús, bon dia
Bon dia
I la Sandra, bon dia
Bon dia
Bueno, expliqueu-me, què heu fet a Polònia?
A veure, què m'ho explica?
Què heu fet aquests dies a Polònia?
Qui arrenca?
Va, Maria Jesús, que és la que està més a parlar
d'omigròfon
Què heu fet aquests dies?
Bueno, t'ho explico des del primer dia
Oh, i tant, sí, sí
Vam sortir de bon matí
de l'estació d'autobusos
i quan vam arribar a l'aeroport de Barcelona
vam agafar l'avió de Barcelona a Frankfurt
i vam estar unes horetes allà
a l'aeroport de Frankfurt
i després de l'aeroport fins a Cracòvia
i de Cracòvia ens van rebre els portuguesos
i alguns pol·lacs
i ens vam alegrar molt
i després ens vam de veure'ls i tal
i vam anar a Consensin
on ens havíem...
on...
On ja ho estava?
Sí
i vam conèixer les famílies
ens vam venir a buscar
i després ens vam anar a les cases
alguns anàvem d'hotel
alguns anàvem a cases
Tu que vas estar a una casa o a un hotel?
Vaig anar a una casa
I què tal era en aquesta casa de Polònia?
Era molt diferent que, no sé
que les nostres cases d'aquí
o iguals o...
Sí, són més religiosos
Són més...
Són més cults
Ehm...
Ehm...
Ehm...
Ajudeu la Sandra
Ajudeu-la també
Aneu intervenint
No cal que us preu que us dongui pas
No, és que jo me'n vaig anar a l'hotel
Tu vas anar a l'hotel?
Sí
I què tal l'hotel a Polònia?
Bé, era com un apartament normal
No era res diferent d'aquí
Digues, digues, digues
D'una banda anàvem a motels
i d'altra compartíeu el lluitjament
amb les famílies autòctones allà de Polònia
Sí, el problema és que
de Portugal anaven 16 alumnes
de Romania anaven 16 alumnes més
de Turquia anaven 10 alumnes
nosaltres portàvem 16 alumnes també
llavors l'escola de Cushensi
no tenia famílies d'acollida
per tantíssims alumnes
llavors nosaltres vam haver d'agafar un grup
que si ens els van acollir
i els altres doncs dormien a l'hotel
amb nosaltres
Això perquè aquest projecte neix ja
de fa alguns mesos
no és d'ara, no és d'abans d'ahir
No, no, no
Com va néixer el projecte?
Uf, el projecte té molt de temps
L'Institut Torreforta ja tenia
un altre projecte del curs 2010-2012
i mentre estàvem treballant
l'anterior projecte
vam crear i vam treballar
en aquest projecte
que és pels cursos 2012-2014
No és una cosa que fas d'un dia per l'altre
és una cosa que primer t'has de posar d'acord
amb una sèrie de països
després has de presentar un projecte a Madrid
te l'han d'aprovar
i llavors doncs començar a treballar
Ara aquest curs
els alumnes han fet les mobilitats a Portugal i a Polònia
llavors amb això donem per acabat aquest curs
i l'any que ve
o bé, el curs que ve al setembre
organitzem ja la sortida a Romania
que és la tercera mobilitat
en la que participaran els alumnes
i llavors finalment
com a traca final
vindrà tothom de visitar Tarragona
que el que esperem serà que vinguin
el mes de maig
per veure si podem fer que coincideixi
amb la Tarraco Viva
o alguna cosa especial
per impressionar
Perquè vinguin i estiguin allò
se'n porten un bon record
Exacte
I vosaltres quins records en porteu?
Samira, Bianca, per exemple
quins records en porteu d'aquest estat a Polònia?
Què destacaríeu?
Què és el que us ha impressionat?
Bianca, tu què t'ha impressionat favorablement
d'aquest estat a Polònia?
La mina de sal
que era molt profunda
i de com abans es feia la sal
i tot això
Si vau visitar una mina de sal
a Polònia
què més vau veure aquests dies?
Vam anar a Cracòvia
A Cracòvia
Crec que Cracòvia és una ciutat important
de Polònia
Com va anar a l'estar a Cracòvia?
Va ser molt bonic
vam veure esglésies
algunes donaven por
unes altres eren boniques
Per què donaven por les esglésies?
Sí
A les parets
havien penjats
muletes
i crosses
Sí, són
és que és el que deia
en la cultura
és diferent
perquè hi havia crosses penjades
us vau preguntar
o no ho preguntàveu
amb els companys de Polònia?
No
Jo diria que això són oferenes
que es fan
Això ja ens hi vam explicar
Això no va ser a Cracòvia
Això va ser a Txestojova
Txestojova
Txestojova és com si anessis a Fàtima o a Lourdes
Llavors
la gent va demanar
miracles
i llavors
gent que s'ha curat
i tal
doncs han deixat allà
moltíssimes coses
es fan oferenes
però això va ser
una excusa que van fer a Txestojova
que Polònia és un país molt religiós
sí
no podem oblidar
que el papa
Joan Pau II
era polonès
llavors
el papa està a tot arreu
llavors elles ho han vist
les que han estat a casa
han vist que
els símbols religiosos
estan a tot arreu
i a Polònia
hi ha esglésies
capelletes
per les carreteres
per tot arreu
això sí que els hi va sobtar molt
amb elles
Manhasin
explica'ne
el tema de menjar
com era a Polònia?
El menjar
era normal
però menjaven molt de sopa
el primer dia
em van posar sopa
amb te
no vaig quedar
molt
no m'agradar gens
però el segon
i el tercer dia
em van preguntar
què és el que m'agradava
què és el que no
i ja està
però la família
que em va acollir
era molt bona
encara que ningú dels fills
pertenia al projecte
que no els tornaria a veure
però
són molt bons
i
va anar bé
tu vas conviure
amb una família
també de Polònia
d'aquesta ciutat
i quins costums tenen
en el dia a dia
algun costum
que sigui molt diferent
del nostre
quan es dieven
o quan van a dormir
o no sé
no
bueno
la meva família
dormia com aquí
als 10 o 11
però
menjaven molt
dinaven molt
prou
no com aquí
i
també
sopaven
abans que aquí
allà
allà tothom també
té telefons mòbils
com aquí o no
o és diferent
ja
estem totalment
són exactament
igual que aquí
bueno
la Xus
diu que
digues
a la meva casa
no hi havia internet
no hi havia internet
i tot això
et va sobtar
no
perquè aquí més que menys
tens el mòbil
internet
sí
i vaig pel carrer
i trobo wifi
si no tinc internet
al mòbil
però allà no
hi havia un internet
hi havia wifi
a la ciutat
però no
no es connectava bé
i
mai tenia wifi
i tenia que anar a l'hotel
al hall de l'hotel
que tenien wifi
per connectar-me
és que
ara sense wifi
no sé res
si no pots penjar la fotografia
a les xarxes socials
és com si no existessis
abans passava això
amb la tele
si no sorties a la tele
no havia passat
allò que estaves fent
i ara són les xarxes socials
que si no pots
entrar al xat
i parlar amb els amics
que estan aquí
explicar que estàs a Polònia
posar la foto
no fem moltes fotos o no?
sí
sí
sí
el nostre facebook
que tenim el facebook
del projecte
està ple de fotos
de records
comparteixen
amb els portuguesos
amb els polonesos
és tot fotos
llavors
ara les noves tecnologies
el facebook en concret
més que el twitter
per nosaltres
és la manera
d'estar en contacte
llavors
així
no perden el contacte
per la propera vegada
que es vegin
perquè clar
passen uns mesos
llavors si no estan en contacte
és difícil
quan se tornen a trobar
ja el primer dia
ja és una mica xocant
doncs gràcies a les noves tecnologies
i a mantenir-se en contacte
els ajuda
si entreu al facebook
de Tarragona Ràdio
veureu la fotografia
de l'estudi
amb els convidats
la fotografia
la podeu comentar
si és que
en fi
voleu comentar-la
a través d'aquesta xarxa social
del facebook
què els aporta
amb elles
amb elles i amb ells
perquè també hi ha nois
darrere que no parlen
perquè estan per aquí també
què els aporta
prendre part
amb un projecte
com aquest
amb un Comenius
a nivell personal
a nivell curricular
fins i tot
a nivell personal
són les coneixences
que fan
és poder viatjar
és obrir-se al món
és el que un apren
quan viatja
que és molt més
que el que pot aprendre
un assegut
en una cadira
això seria
que un apren
a nivell personal
i a nivell curricular
doncs
durant tot el projecte
treballem molts aspectes
les llengües estrangeres
estan aprenent
molt d'anglès
i a més a més
no només l'anglès
sinó que
saben que
quan un viatge
en un altre país
ha d'aprendre
l'idioma
per sobreviure
llavors
quan un és jove
no es pregunta
si ha d'aprendre
o per què
no ha d'aprendre
sinó
jo vull menjar
doncs
ells han après
paraules de menjar
tant en portuguès
com en polonès
han après
a saludar-se
han après
perquè
formava part
del seu dia a dia
part del seu currículum
doncs
les noves tecnologies
un dels objectius
del projecte
és evitar
l'abandonament escolar
un altre dels objectius
del projecte
és treballar
les intel·ligències
múltiples
perquè
tots
tots són diferents
i tots
tenen
les seves
debilitats
i les seves
fortaleses
i la idea
és treballar
aquestes fortaleses
no és tant
de dir
tens aquestes
mancances
no no és
tu ets fort
doncs
anem a treballar
això
llavors
això
volguis que no
anima
els alumnes
a continuar
perquè
estem
en una societat
molt exigent
en uns temps
difícils
i el que necessitem
tots
és una mica
d'encoratjament
esteu d'acord
amb tot això
a veure qui m'ho argumenta
qui m'ho explica
una miqueta
a xus
aporta veritat
tot això
que diu
la puri
a nivell
de relacions
a nivell
de potenciar
el positiu
que cadascú té
que poden ser
coses diferents
potser un es va
en una cosa
i l'altre es va
en una altra
sí
sí però m'ho has d'argumentar
i després tirem
paraules en polonès
vull saber
que heu après
mira
me diuen
que la Samira
la Samira
la Samira s'ho pres tot
ella té un diccionari
el mateix
per exemple
Samira va digues
xim kuié
gràcies
xim kuié
vol dir gràcies
tac
sí
nie
no
i
jaiasnitzes
es xipiorken
carai
quin accent
no
això què vol dir
això que citi ara
és
ousa
amb seba
a veure
torno a dir
jaiasnitzes
es xipiorken
carai
i com diu
això ho t'has après
en pocs dies
sí
va ser de repetir-lo
o no
va ser que
sí
et deien
repeteix això
i a les nits
es xipiorken
vam trigar un temps
a aprendre
ho a dir
perquè
tu Bianca
que s'ha pres
a veure
de polonesa
agosta el micròfon
les mateixes coses
les mateixes coses
i alguna altra paraula més
per exemple
que parlàvem
quan parlàvem
amb els amics polonesos
parlàvem en anglès més
parlàvem en anglès
és a dir
que l'anglès
el parlen fluït
no
tots ells
sí
sí
sí
sí
bueno
es defensen
es defensen
sí
sí
a veure
quan un té la necessitat
de comunicar-se
doncs espavila
i això és el que provoca
aquest tipus de
de trobades
el fet que s'han d'espavilar
teniu una bona relació
amb aquests alumnes
que he conegut
d'altres països
de Polònia
i de Portugal
és a dir
manteniu contacte
d'alguna manera
sí
com ho feu
Maja
per Facebook
per Skype
de tots els correus
és a dir
que esteu en contacte
amb ells
sí
i de què parleu
parlem del dia a dia
de què fem
com es troben
per exemple
parlem
amb les persones
que ens han acollit
quan hem anat allà
i preguntem
què tal la família
perquè no els podem veure
mai més
això
i parlem
què fan
i com es troben
i tal
hi ha inquietuds allà
també
per exemple
a Polònia
pel futur laboral
com passa aquí
o no
és a dir
ells tenen feina
quan acaben els estudis
o veuen perspectives
de futur
heu parlat d'això
o no
no n'heu parlat d'això
es preocupa per sent
diguem-ne
quan un té 16 anys
no pensa
encara
no pensa
tant
pensa en formar-se
més aviat
i la feina ja arribarà
més endavant
sí
era molt diferent
també la situació
a Polònia
també estan tocats
per la crisi allà
sí
estan molt tocats
de fet
ells no han
no han viscut
en aquest estat
del benestar
que hem viscut
nosaltres
i llavors
no noten
aquest canvi
tan fort
que hem notat
nosaltres
però sí que
tenen dificultats
clar que tenen
dificultats
de fet
hi ha moltíssima gent
que ha emigrat
de Polònia
jo recordo
el projecte anterior
va a un dels països
amb els que treballàvem
era a Islàndia
i quan vam visitar
Islàndia
era un poble
molt petit
molt petit
a la costa oest
resulta que
hi havia una fàbrica
de peix
i tota una ala
de la fàbrica
estava plena
d'emigrants polonesos
que treballaven
a la fàbrica
igual que aquí
també volen parlar
jo sé que abans
a les maduixes
venien
els polonesos
vol dir
Polònia
pateix molt
sí
però bueno
com els portuguesos
els portuguesos
estan notant
la crisi
molt
i dels que no sabem
molt
és de Romania
que és el proper
viatge
que ens espera
llavors
quan anem a Romania
ja
a veure
què és
el que ens expliquen
i també si ho poso
trobareu
encara més contrast
amb la vida
del dia a dia
a Romania
sí que
el nivell de vida
imagino que
no és tan
tan bé
com nosaltres
per dir-ho
jo crec que no
jo crec que no
jo no tinc cap
experiència
amb Romania
i llavors
és un dels atractius
de Romania
conèixer com funciona
Romania
i a veure
què és el que podem aprendre
quan marxeu cap a Romania?
a l'octubre
a l'octubre
el dia 7 d'octubre
això està a la cantonada
digues Bianca
volies dir alguna cosa
digues
digues
digues
explica'm
que a Romania
sí que
hi ha crisis
també
com aquí
una mica més
és que ja és romanesa
és romanesa
hi ha una mica més
de crisis que no passa aquí
sí
allí també tothom
té telèfon mòbil
jo ho poso
com a exemple
quan tens telèfon mòbil
tot i que bé
telèfons també
hi ha tot arreu
a Àfrica
fins i tot
hi ha telèfons mòbils
no és això
un patrimoni exclusiu
dels països rics
però hi ha telèfons mòbils
hi ha més o menys de tot
si tu vas a un supermercat
i pots comprar
més o menys de tot
com aquí
sí
més o menys
suposo que et faràs
especialment il·lusió
de poder anar al teu país
sí
la veritat és que sí
ja que la comunicació
serà més fàcil
per a mi
és que a tu et faran
fer d'intèrpret
jo crec que no
amb ella la fareu
fer d'intèrpret
de pont
d'enllaç
amb el país
quan torneu de Romania
a Puri
tornem a parlar-ne
i veniu per aquí
i ens expliqueu
com ha anat el viatge
si ens torneu a convidar
tornarem a ser aquí
nosaltres ens encàstres de la vida
és a dir que
Maria Jesús
a Sandra
quan si aneu a Romania
aneu tots també
o no?
o una delegació
espero que sí
espero que
puguem participar tots
que ens acompanyin tots
que les famílies
ens ajudin
a portar els alumnes
perquè el bonic d'això
és portar un grup
gran d'alumnes
que puguin
disfrutar
gaudir
d'aquestes experiències
el viatge
també deus ser una experiència
el viatge amb autobús
també deus ser una experiència
i amb l'avió també
sí?
aneu cantant a l'avió
o no?
o més o menys
esteu contingudes
no?
no ens deixen
no els deixen
per què no els deixen?
perquè hi ha altres persones
no
però es portava pitjor
el profe
que nosaltres
ara l'hi diré
perquè el tenim per aquí
a la redeguarda
us sembla que acabem
amb una paraula
en polonès
de cadascuna?
sí que fem una ronda
de polonès
i o en romanès
com diríem
allò que ha dit
abans ella
en romanès
no sé
que ens digues
alguna frase
Bianca
la mateixa
que ha dit ella
sí
com seria?
la de
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
o
i el proper viatge
serà a romania
com ho diríem?
un mató de caràcter
ja se fin a romania
carai
molt bé
i ens agrada molt
venir a la ràdio
com ho diríem?
ens agrada molt
venir a la ràdio
això no
digues
estem molt contents per haver vingut a la ràdio
com seria?
som tan felicitats quan veni la ràdio
i us prometem que tornem a vindre a la tornada de Romania
ajudem que se venim
un codat
Bianca moltes gràcies
això quedarà gravat i que la propera que vinguis
quan torneu de Romania ho posarem altra vegada i ho escoltarem
que vagi molt bé Bianca
gràcies a Samira
Maria Jesús, Xux, gràcies també Sandra
la parla d'en Romanes quina serà la vostra?
i l'en Polones quina serà la teva?
Buna
la teva?
diferent
la parla d'en Polones
fem com una marató final per acabar
en Polones
en Polones què no diries?
Cinquie
gràcies
i la teva?
Nie no
diferent?
draptastinga
no, això és en romanès
i en Polones és bravo levo
dreta esquerra
molt bé
i la Bianca què ens diu en Polones?
què recordes?
ara està
digui
en Xuxuca
què vol dir?
Jack Juxa
què vol dir això?
és
és un ocell
un ocell
doncs vinga
acabem també amb l'ocell
també gràcies als que no heu pogut parlar
que esteu per aquí darrere
que han vingut una bona colla
el professor que dèieu que feia
que estava a l'avió
també està per aquí
i altres alumnes
que han vingut
que
no té un segre
que heu vingut aquí
a veure la ràdio
visitar-nos
a Puri
gràcies per acompanyar-nos
i bon viatge a Romania
ja
ja parlem a la tornada
gràcies i bon estiu
Gràcies