Fins demà!
Sí, 300 anys, una edat molt significativa per nosaltres.
Al gremi hi ha com una entitat, hi ha gairebé 8 segles d'història,
recordem que el gremi ja prové dels antics gremis del segle XIII que es formen,
per les tasques marítimes, per descarregar els barcos, per tot el tema pescador.
L'any 1713 fem la incorporació a la Setmana Santa Tarragonina
i és aquesta commemoració la que celebrem i la que aquest dissabte inaugurarem
aquesta exposició una miqueta retrospectiva d'aquests 300 anys.
Hi ha material de fa 300 anys?
Bé, clar, hi ha de la documentació històrica, hi ha tots aquests reculls de la gent que fa la biografia,
per exemple, de l'escultor que va fer el primer pas del gremi de l'Isidre Espinal
i del qual es troba força documentació sobre l'execució d'aquella obra.
Hi ha diferents estudis i encara que no sigui un material físic,
sí que tenim tota documentació en la qual ens dona comptes
que el 1712 es va encarregar l'Isidre Espinal, un escultor serralenc,
afincat a Serral, més concretament,
que per aquelles èpoques era un dels escultors barrocs,
amb més obra arreu de les esglésies,
que és on bàsicament treballaven aquests escultors,
i arreu d'això, de fer algunes escultures a la ciutat de Tarragona,
en concret al Sagrari de l'Altar Major de la Catedral
i al retaule de la Misericòrdia,
que avui està exposat a la Casa Castellarnau,
doncs el gremi suposem que a través de l'església, del bisbat,
contacta amb l'escultor serralenc
perquè es faci càrrec del primer pas del gremi
i se li encarrega l'obra del pas del Sant Enterrament,
que el 1713 va poder sortir ja a la primera processó de la Setmana Santa.
Un pas que va ser ambiciós llavors, en aquella època, o no?
Fa 300 anys?
Segurament, segurament.
Clar, hem de mirar el context on es va produir aquest 1713.
clar, suposem que Tarragona s'està recuperant ja de la Guerra dels Segadors,
certament, doncs, l'activitat, suposem que marítima,
amb la descàrrega dels barcos,
per la qual, doncs, el gremi tenia les seves colles
i feien aquestes tasques de càrrega i descàrrega dels vaixells,
la pesca també devia estar en un bon moment,
cosa per la qual va fer que, doncs, el gremi inicies,
doncs, aquesta obra,
important per la seva època,
a part d'altres obres que també ens demostren que,
sobre aquelles dates, doncs,
el gremi estava en un moment àlgid,
també, doncs, ho demostren, doncs,
les escriptures que s'han trobat
de... a la plaça de...
actual plaça dels Carros,
es va comprar també un magatzem
on es van dipositar tots els estris
de la càrrega i descàrrega dels barcos,
és quan també es crea
la primera llotja de peix
al que és actualment
al barri del Serrallo,
vull dir, és un moment en el qual, doncs,
bastant bo per l'entitat
i se suposa una miqueta per l'economia local.
Podríem veure en aquesta mostra, no?,
aquests inicis, no?, aquest salt
del gremi de mareixants,
però també suposo que durant aquestes tres segles
s'han passat moltes coses, no?,
que també haurà sigut difícil, no?,
també buscar els punts importants, no?
Evidentment, aquests 300 anys
han sigut...
ha hagut moments de tot,
han trobat moments en els quals, doncs,
el gremi no pot participar
en les processions del divendres Sant,
bé, per manca...
el cas més concret
és la manca de recursos econòmics, no?,
per poder fer front
a la sortida del pas a la processó.
Recordem que abans era bastant normal
llogar els portants dels passos
per portals
i això, a part de les bandes de música
que acompanyaven els passos
pel seu recorregut en la processó,
doncs, clar, representava una despesa,
doncs, que a vegades, doncs,
amb anys concrets
el gremi no va poder assumir
i no va poder sortir a processionar.
També tota la història,
amb les diferents revoltes,
guerres i, de fet, successos
que han passat per la nostra ciutat,
també, amb aquestes manifestacions religioses,
també se'n van ressentir.
Però el cas és que,
amb tots els problemes
que aquests 100 segles han hagut de portar,
hem arribat, doncs,
a poder-ho celebrar
i, clar, hi ha aquest pas
que el 1936 va ser cremat,
perquè recordem, doncs,
que en una d'aquestes revoltes,
doncs, la Guerra Civil
va ser saquejat de l'església del Serrallo
i va ser destruït i cremat allà davant mateix.
Però, doncs,
l'energia i les ganes de la gent del gremi
van fer, doncs,
que tornau a revifar,
a recollir forces,
a recollir diners,
a trucar a moltes portes
i poder,
l'any 42,
poder tenir un altre nou pas
del Sant Enterrament
a la processó del divendresant.
D'aquell antic,
va quedar res o no?
Va quedar tot destruït del tot?
No, tot destruït.
D'aquelles èpoques,
l'únic que el gremi conserva,
i peça de la qual, doncs,
també n'estem molt orgullosos
i que serà present a l'exposició
que inaugurarem el dissabte,
és l'estandard antic del gremi.
És la peça, doncs,
física, més valuosa,
com un estandard gremial
dels únics que queden
d'aquelles èpoques,
que actualment està exposat
al pati del rei Jaume I,
a l'Ajuntament de Tarragona,
que va ser restaurat l'any 92
de mans de la Generalitat,
del Departament de Cultura
de la Generalitat de Catalunya,
i que, doncs,
també serà present
en aquesta exposició
per mostrar, doncs,
això,
els diferents elements
que composen un gremi,
en aquest cas,
nosaltres hem volgut
fer l'exposició
en vuit parts,
en la qual, doncs,
en una, doncs,
expliquem una miqueta
la història
del que és el gremi
de Marejans,
des dels seus inicis,
una altra és
les diferents seus canòniques
per les quals
el gremi ha hagut de passar,
des del 1345,
des de Sant Pere de Sassalades,
una antiga església
als sultans de Sant Pere i Sant Pau,
l'església dels Dominics,
l'església dels pares trinitaris,
l'església de Sant Anna,
Sant Joan,
més modernament,
i Sant Pere del Serrallo,
com a seus canòniques
del gremi
en tot el decurs
de la seva història.
Després,
els estandards,
una secció dedicada
als estandards del gremi,
als estandards gremials,
que també, doncs,
des de temps immemorial,
doncs,
participen,
o participaven,
més ben dit,
en les processons
tan importants
com la de Santa Tecla,
les processons
a les entrades
dels arquivisbes
i dels reis
a la ciutat de Tarragona,
com el primer estandard
dels gremis de la ciutat,
doncs,
sempre encapçalava
aquesta comitiva
l'estandard
de Sant Pere,
que podem veure
en aquesta exposició,
juntament amb
tots els pescadors
de la ciutat
i amb el Vall de Titans,
que són els que
encapçalaven
el seguici popular
de la ciutat.
Aquest estandard
és,
nosaltres estem molt orgullosos
perquè és una de les úniques peces
que es conserven
d'aquestes dates
i, doncs,
que també formarà part
d'aquesta exposició
en l'apartat aquest
dels estandards.
I després ja fem
el recorregut
a través
del 1713
de la primera
participació
del gremi
a la Setmana Santa,
amb la construcció
del primer pas,
fem una visió
a l'obra
de l'Isidre Espinal,
un escultor desconegut,
un escultor
d'estil barroc
desconegut
per nosaltres
i, doncs,
que ara també
podem ensenyar
una miqueta
les seves obres
i una miqueta
qui era aquest escultor
que va crear
aquest primer pas.
el 1942
el Salvador Martorell,
l'escultor Canongí,
que ens va fer
el pas
del Sant Enterment
actual
i també un retrat
de les seves obres
i de la seva producció
fins a l'any 95
amb la creació
del Sant Sopar
i a l'escultor
l'Emili Soler Carcoler
que ens va fer
també aquesta obra
del Sant Sopar
i també diferents obres
que aquest escultor
va crear
sobre aquestes altres.
Fem un recorregut
a través
de diferents parts
del gremi
acabant també
amb la part més social
i amb el gremi actual,
el gremi del segle XXI
també donant
una imatge
de com és ara.
El Sant Sopar vostre
és molt peculiar,
molt especial,
aquest Sant Sopar
d'últim,
que sí?
Sí, la veritat
és que, clar,
el Sant Sopar
reflexa la societat
terragonina-sarrallenca
sobretot, evidentment,
en el qual
vam voler
reflectir
les cares
de les diferents
imatges
que composen
aquest magnífic pas
de la gent,
dels pescadors,
de tota la gent
del serrall
o del gremi
que van donar
la seva imatge
per poder crear
aquesta escultura.
I, clar,
això dona
un sentiment
també molt proper
per la gent
i en el qual
tothom
se sent
molt relacionat
i crea
un vincle
molt especial.
La inauguració,
recordem,
serà aquest proper dissabte,
no?
La fareu a la tarda,
no?
Dissabte a la tarda.
Sí,
dissabte a la tarda
farem la inauguració
d'aquesta exposició
que romandrà
oberta
fins al 21 d'abril
al tinglado
número 1
del Moll de Costa.
Clar,
un espai
magnífic
i un espai
en el que
el gremi
justament
allà
és on tenia
varades
les seves barques,
les seves barcasses
en el segle XVIII
per descarregar
tots els barcos.
Allí teníem
les gròndoles,
teníem
els atjides
per posar l'aigua.
O sigui,
des d'allí
es feien les tasques,
recordem que allò
no era el port
però era una platja
i des d'allí
estaven varades
totes aquestes embarcacions
que nosaltres tenim
detallades
amb diferents inventaris
de l'entitat
i ens fa il·lusió
sobretot
que estem
a prop de la mar
al nostre espai
natural
i també
com no
hem d'agrair
el poder
celebrar aquesta exposició
sobretot
a l'autoritat portuària
que ens ha facilitat
molt
tota la tasca
tot el seu departament
de relacions externes
que han estat treballant
de valent
per poder fer
aquesta exposició
i amb tot el material
gràfic
que han pogut recopilar
i amb el seu ajut
creiem que
és una exposició
molt digna
i entre la qual
crec que ens sentirà
molt orgullosos
300 anys
processionant
fins al proper 21 d'abril
aquí el tinc la d'una
molla costa
la podré veure
i la s'inaugura dissabte
recordem-ho
quins són els moments
més importants
per a vosaltres
aquests dies que venen ara
però per a la santa
pel gremi
quins són els moments
algecs
sí
nosaltres
de fet
ahir
el dissabte
vam tenir
un dels moments
també esperats
sobretot
pel nostre jovent
perquè
el gremi
estem
d'alguna manera
recollint
i estem
canalitzant
les inquietuds
de molt jovent
i vam celebrar
la cinquena
trobada estatal
de bandes
de Setmana Santa
és un certamen
que realitzem
bianualment
i que enguany
han tornat a portar
aquí un parell
de bandes
de les ciutats
de Castelló
i de Logroño
juntament amb les bandes
del gremi
vam poder veure
una molt bona exhibició
a la plaça de l'Escol
aquest dissabte
aquest és el nostre
gairebé primer acte
del qual
estem molt contents
que per cinquena vegada
puguem
tornar a presentar
aquí bandes
d'arreu de l'Estat
i el dissabte
imminent
en acabar
la inauguració
de l'exposició
també farem
la presentació
del nostre
opuscle
el nostre 22è
opuscle
de Setmana Santa
i serà també
amb el mateix
espai
del tinglado
número 1
del port
per després
ja la següent setmana
ja realitzar
el Via Crucis
del Serrallo
que també és
la primera processó
d'alguna manera
que se celebrarà
ja dintre dels actes
més religiosos
de la Setmana Santa
a Terraona
són bons moments
pel gremi?
sí, sí
la veritat
és que el gremi
ja s'ha entrat
en una vessant social
de la qual
no volem deixar
nosaltres
sobretot
els nostres pensionistes
tenim un tracte
molt
intentem cuidar-los
al màxim
seguim
amb
el donatiu
que els hi fem
cada mes
donant-los una petita
paga
solidària
per Nadal
els hi fem
una cistella
per Nadal
els visitem
també
els nostres joves
els visiten
anualment
per veure
si necessiten
tenen alguna mancança
i volem mantenir
aquesta relació
entre joventut
i la gent gran
crear un vincle
d'unió
que creiem
que és molt important
per les arrels
d'un gremi
que és una miqueta
la solidaritat
i després
en la vessant
hi ha més
sobre la Setmana Santa
que és on el gremi
està més
instal·lat
ara
en aquests moments
seguim
treballant
per tenir
una de les millors
setmanes santes
de tot l'estat
si hi ha jovent
hi ha futur
sí, sí
la veritat
és que hi ha un jovent
amb ganes
de mantenir
aquestes tradicions
un jovent
que té ganes
de treballar
d'alguna manera
per la ciutat
i de portar
el nom de la ciutat
arreu
i nosaltres
intentem
una miqueta
canalitzar
aquest moviment
o aquest neguit
que té aquest jovent
i donar-los
una bona sortida
Josep Maria Guidovar
comissari d'aquesta mostra
300 anys
posicionant
i ex-president del gremi
record el president actual
el Mallol
Jordi Mallol
la resta d'integrants del gremi
i que vagi molt bé dissabte
això esperem
esteu tots convidats