El 31 d'agost oficialment s'acaben les rebaixes d'estiu.
Avui en volem parlar, volem fer una mica de balanç.
Això és aquesta setmana.
No sé si ho sabeu, estem ja dia 27.
Per tant, aquesta setmana tanquem les rebaixes d'estiu
i avui en volem fer balança amb el comerç del centre de la ciutat.
Tenim d'una banda la Montse Cusià, la gerent de Botigues de Tarragona.
Montse, què tal? Molt bé.
Hola, bon dia.
Ara ens deia això. 31 tanqueu, eh?
31 oficialment es tanquen les rebaixes.
També s'acompanya el Joan Blas, que és president del centre comercial de la Téa de Tarragona.
Joan, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Eduard Manyas, que és la president de la Federació d'Unions de Botigues de Tarragona.
Eduard, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Qui arrenca? Qui dispara? Com han anat les rebaixes? Quines sensacions teniu?
A què heu dit als botiguers? Com ha anat aquest estiu?
Va, Joan, tu mateix.
A veure, aquest estiu ha anat, jo diria, tenint en compte la crisi que estem
i els anys que portem i tal, jo diria que ha anat una mica millor que altres anys.
Una mica millor, que és molt dir, eh? O sigui, no tirar enrere ja és molt important.
Estou d'acord, més o menys, en la valoració? Després ja entrem en detall.
Ja ja anirem parlant.
A veure, la primera setmana, jo per aquí he vist a les botigues, i per aquí he parlat,
tant aquí com altres poblacions, la primera setmana va ser la gent allò que anem de rebaixes,
la segona es va relaxar una mica, 15 dies més o menys de rebaixes,
però després s'ha vivut molt relaxament. Hi ha molt relaxament.
La gent no sé si espera gangues o simplement que no hi ha diners,
i llavors tirant més del que tenen i no gasten.
És el tema de consum, no gasten.
Aquest és el problema, perquè el principal seria, el gran pas endavant seria una mica la confiança, no?
O sigui, que els que podrien comprar no compren, perquè ho estan retenint i fan ben fet en aquest moment, no?
I en el moment en què tinguessin confiança que la cosa no anirà pitjor,
doncs jo crec que s'activaria, se podria activar fins a un 30 o un 40% el que és el consum, no?
I està frenat per això.
A banda que ja sabem que hi ha emparats, que s'està cobrant cada dia menys,
que la vida està pujant i totes les coses que passen, però realment hi ha gent que podria...
Si tenim un 80% de persones que cobren, doncs aquest 80% podria comprar.
I la veritat és que compren el menys possible.
Estan esperant també aquestes oportunitats de l'última hora,
que la veritat és que la rebaixes enguany,
i crec que algun any enrere també ja es feia,
a partir màxim del mig al mig mes final,
ja s'estaven fent a tope.
Jo crec que més ja no es pot rebaixar.
La persona que tingui, si puc fer una recomanació,
és que la persona que tingui que comprar alguna cosa,
que s'espavili, perquè potser el dia,
si espera l'última hora, el problema que tindrà és que li costarà el mateix,
però que no trobarà la pesa que volia.
Millor que compren ja.
Jo crec que tot aquest mes ja s'ha fet la rebaixa a tope.
De fet, estem parlant, és un peix que es mossega la cua,
i jo crec que alguna vegada ho heu explicat que si hi ha consum,
els botigues podeu donar feina a més gent,
és a dir, si veneu, tot bé, podeu contratar més gent,
més gent que treballa, més gent que consumeix,
vull dir que al cap i la feia és un cercle tancat, no, Eduard?
Jo estic amb la Montse, jo crec que la rebaixa es va ser els primers 10 dies,
i després allò que ha anat picant la gent,
però la veritat és que ha baixat considerablement amb les rebaixes de l'any passat.
I no volguem aquí, nosaltres, crear una alarma social que no es ve ni què,
però és la realitat, la realitat és aquesta.
Les rebaixes han anat fatal, la temporada ha anat fatal,
perquè no va fer bo fins a primers de juliol,
que és quan van començar les rebaixes.
Per tant, nosaltres ho hem demanat ja per activa i per passiva,
les rebaixes han de començar la segona quinzena d'agost,
no poden començar el dia 1 de juliol.
Jo estic d'acord.
Jo, aquesta gent que ens mana, que són polítics,
que s'hi dediquen o que porten comerç,
però que són enginyers o són advocats,
no tenen ni idea del que és el sector de comerç.
Per tant, nosaltres ja ho hem demanat per activa i per passiva,
que les rebaixes han de començar el dia 15 d'agost,
com se feia antigament.
Com s'ha fet abans, i també acabar-les el 31.
Estàs d'acord amb això, Joan?
Sí, les rebaixes haurien de ser molt més curtes,
perquè el petit comerç, el comerç de proximitat,
ens perjudica enormement.
Això només afavoreix les grans superfícies,
que a banda que tenen la fama de fer millors preus,
que no sempre és així,
doncs ells poden fer rebaixes, compren d'una forma massiva,
fabricat a la Xina o com sigui,
que tot i en rebaixes s'estan guanyant la vida.
El petit comerç, amb les rebaixes,
el que fa és liquidar, tres de damunt,
allò que no ha venut durant l'època normal
i recuperar els diners per comprar la següent promoció,
la línia que ve, la propera.
I això, la veritat, és que és una cosa
que només la poden solucionar els polítics
i sembla que no estan per la feina, ni molt menys.
Jo, Joan, estic d'acord amb això,
però és evident que aquestes grans superfícies,
aquestes grans cadenes,
les rebaixes les fan encobertes pràcticament tot l'any.
I aquí el govern o l'administració no fa res
per sancionar amb aquests comerços
que fan unes rebaixes encobertes.
Jo crec que aquí estem tots d'acord,
sempre ho han denunciat, aquest tema.
A més, hi ha una botiga aquí a Tarragona,
a nivell nacional,
que no sé quantes denúncies se li ha posat,
no sé quantes multes ha pagat,
però ja li compensa.
Li compensa vendre en èpoques de no rebaixes,
vendre un producte rebaixat,
perquè venen molt més
i les compensa pagar aquesta essència econòmica.
Però llavors com ho venen?
És a dir que per clàssic hi ha rebaixes,
què diuen? Descomptes?
Ofertes, promocions, sí, sí.
Són rebaixes encobertes.
Avui és el dia de no sé què
i traiem l'IVA o traiem no sé què.
Sí, sí, sí.
I ja està.
I amb el que deia Joan,
que això m'assembla que l'última vegada
també ho vaig comentar,
és que el petit comerç
dona feia a la gent d'aquí,
compra el material que ven,
és producte nacional,
i aquestes grans multinacionals,
no vull parlar de la que s'estava implantar fa poc aquí,
dels que s'estan implantant i s'implantaran,
són botigues que quasi totes,
o aquestes grans superfícies,
quasi totes són estrangeres,
per tant el seu benefici marxa fora
i el producte que venen està fabricat a la Xina,
a l'Índia, a Pakistan,
i la mà d'obra és mà d'obra d'allà.
Per tant, aquí, si continuem amb aquesta línia,
arribarà un moment que no necessitarem mà d'obra
i la gent, doncs, bueno,
el que està passant, no?,
que ha de marxar fora per anar a buscar llocs de treball
perquè aquí no en troben.
Veieu futur, per tant,
té futur el petit comerç?
S'ho estan carregant.
Cada vegada estan tancant més comerços.
S'ho estan carregant.
Però és que ho estan dient, de totes maneres,
per la tele,
estan dient que estadísticament el consum està baixant
de forma descomunada
i això repercuteix lògicament a tot el comerç.
L'altre dia vaig veure un programa,
no sé si va ser Antena 3 o la sexta,
una d'aquestes,
a Madrid,
bé, ara, això que volem fer a Madrid
del govern central,
de fer horaris llibres
als horaris comercials, no?
Això m'assembla molt bé
per capitals com Madrid, Barcelona, València, Sevilla,
que a més són ciutats,
algunes turístiques,
i entenc que vulguin fer
llibres d'horaris comercials,
però en una ciutat com Tarragona,
com pot ser Lleida,
com pot ser Castelló,
és carregar-se el comerç.
Per tant, per això dic que
els governs no tenen ni idea del sector de comerç.
Clar.
No, bueno,
anava a dir que la majoria dels comerços
estan...
Bé, la gerència és el mateix autònom,
llavors no tenen pràcticament personal.
És impossible que puguin estar,
jo què sé,
18 hores a un comerç,
o 14 hores.
És impossible,
perquè ells mateixos
ja no poden conciliar
el tema de la vida laboral
i la vida familiar,
que és el que es pretenia sempre
i sempre es liderava, no?
I ara és el contrari.
O sigui, tu estàs sol en una botiga,
t'estan exigint
que tinguis un horari més ampli
i dius, bueno,
i com ho faig, no?
Visco aquí,
poso ja el llit a darrere.
Bueno, això és el que fan
les botigues d'aquestos xinesos, no?
Sí, de xinesos, clar.
Que cada vegada estan omplint més.
Això que deia, no?
A Madrid i Barcelona,
el tema que deia de la televisió,
del reportatge que va haver-hi l'altre dia,
és que a Madrid el 50% dels comerços
són de gent estrangera.
Parlem de xinesos,
de paquistanis...
Sí, sí, són barris.
O sigui, és el 50% estem parlant
i a Barcelona el 45%.
Sí, cada vegada hi ha més flors...
I aquí a Tarragona no sé quin percentatge tenim
perquè no s'ha afectat per estudi,
però d'aquí quatre dies estarem igual, no?
Què passa és que a Tarragona
està més dispers per carrers i tal.
Canviar Barcelona,
bé, inclús poblacions com Badalona
o Santa Coloma de Gramanet,
ja hi ha guetos,
ja hi ha llocs que hi ha,
és el barri com a França,
Xoxi Lerroa,
perquè hi ha barris que són de gent
que, jo què sé,
doncs paquistanís o xinesos
i ja es mou,
la gent compra aquell barri
que són...
O sigui, que com arribem aquí
a Tarragona...
Has parlat de Santa Coloma de Gramanet,
allà qualsevol bar que tanca
l'agafen xinesos.
Sí, sí.
Ho conec, eh,
el cas de Santa Coloma
i bar que tanca,
bar que agafen els xinesos
i que et fan les mateixes tapes
que faria el que portava abans al bar,
idèntiques i gualabones.
Això sí que ho tenen.
Bona roda de barà,
és on jo veig que allà hi ha un bar
que estava allà,
portava en norma
i ara els xinesos fan paelles.
O sigui, això ho...
No ho estan fent.
Bueno, per agafar-ho en positiu, Joan,
per agafar-ho això,
en positiu,
què es pot fer?
És a dir,
el valor de petit comerç també té el seu valor,
no?, i el seu què?
No és que tingui el seu què
ni el seu valor,
és que té tot el valor i tot el què.
O sigui,
pensa que
el trist de tot això
és que els polítics,
que són els que poden fer,
posar lleis
i fer i desfer,
tot això,
ja tenien l'experiència de França.
És que no és una cosa
que ens agafa de nou.
És que a França
ha sigut un gran fracàs
el tema de les grans superfícies
i dels horaris
i tot això.
Resulta que estan lluitant ara
per recuperar el petit comerç
perquè si no,
els carrers queden deserts,
la gent de la ciutat
queda sense servei,
la vida
la vida que dona
el petit comerç
que són diners
que no solament
es produeix aquí
sinó que
es ven aquí
i el benefici queda aquí
i després
es reinverteix aquí
i estem parlant
d'una diferència
de 80 a 20%,
o sigui,
el petit comerç
és 80%,
l'altre és un 20
i aquell 20
es menja
aquest 80%,
tant d'empleo
com de reinversió
com de servei
a la ciutadania
com de vida
al carrer
és que té
totes les avantatges
del món
de proximitat
quin problema tenim
i és una cosa
que jo he volgut lluitar
sempre
i sembla
que xoco
contra una paret
que és que
també
ens hem de mirar
una mica nosaltres
o sigui,
no només hem de dir
la culpa és del polític
la culpa és de tal
també és nostra
o sigui
com a consumidors
ens hauríem de
no, no, no
de botigues
ens hauríem de
ens hauríem d'unir
i després d'unir-nos
i tenir força
i poder
manar una mica
perquè aquests polítics
pressionar
perquè facin les coses
com s'han de fer
doncs
no ho fem
després
també aconseguiríem
amb una
unió forta
aconseguiríem
conscienciar una mica
el consumidor
perquè aquí
s'han de tocar
totes les tecles
està el polític
està la botiga
el consumidor
el consumidor
doncs també
l'hem de conscienciar
perquè
se n'adoni
que li interessa
fer la compra solidària
que és comprar
el comerç
d'aproximació
perquè li està donant
feina amb ell
a la seva filla
al seu marit
és el que ens dona feina
és el que reinverteix
aquí
jo per exemple
tinc un tipus de negoci
que no venc
ara mateix
hem tingut
un estiu molt bo
de turisme
i jo no venc
directament
al turisme
això no vol dir
que no vinguin
quatre a comprar
però
però de rebot
sí que hi venc
perquè
aquella persona
que té un negoci
que li ha anat bé
doncs a lo millor
és client meu
i ve i em compra
després
l'important
és que quedin
els cèntims
aquí
i clar
doncs què passa
això no
si el que ha fet
les grans ventes
ha sigut
una gran superfície
no me'n vindrà
a comprar a mi
però si l'ha fet
el restaurant
del carrer
que aquell sí que és client meu
i tal
doncs aquell vindrà
han de fer
han de fer
potser han de fer
promocions
entre naltros
jo també he fet
una proposta
fa un any
per fer una promoció
entre tot el comerç
de la ciutat
i barris
que han de comptar
també els barris
que ho estan patint
potser més que naltros
els barris
perquè
tenen les grans superfícies
cada dia
se n'obren més
i ja les obrirà
una altra
i són els que
estan patint més
amb el tema
de
de grans superfícies
i amb el tema
d'immigrants
te'n vas a Torreforta
i ostres
l'associació de Torreforta
el Carlos Regaz
que tenia 70-80 socis
d'aquestos 70-80 socis
ara
li han quedat
40-30-40
perquè la gran majoria
d'aquestes botigues
s'han anat tancant
i s'han posat immigrants
amb això
nosaltres
no hi podem fer res
Joan
aquí és l'administració
la que ha de donar
d'alguna manera
unes bases
perquè
una estratègia
jo penso que s'ha de fer
una estratègia
des del principi
l'estratègia és unir-nos
mira per exemple
sí però bueno
però si hi ha
a veure aquí hi ha una
unir-nos
per exemple
està la Confederació de Comerç
o PIME
o sigui tenim
per sobre nostre
tenim uns estaments
unes confederacions
unes patronals
que estan treballant
i aquestes són les que tenen accés
per anar
on han d'anar
per representar-nos
i nosaltres som els que hem de
o sigui tot és
tot és com un organigrama
llavors nosaltres ja treballem
penso
des de la Federació
des de les associacions
estem treballant força
el problema
el Joan el que diu
és no tots a una
crec que el que diu el Joan
entenc
deixa'm explicar un moment
mira
i amb això hi ha fórmula suposo
perquè ho han fet
ho han fet
posant exemple
ho han fet les cases regionals
de Tarragona
s'han unit
amb una federació
i té una única veu
que és la que parla
però mantingui
la idiosincràsia
cada entitat
és a dir
que no es perd
l'entitat comercial respectiva
sinó que
hi ha una sola veu
una sola entitat
que parla en nom de tots
o en nom de tots
de fet
jo no sóc un inventor
ni una persona
ni un visionari
ni res d'això
jo em fixo una mica
en experiències
i en coses
que he conegut
jo he conegut
per exemple
el cas de Figueres
que es van unir
hi havia moltes associacions
es van unir
i van fer una sola
i funcionen
com un tiro
i tenim altres poblacions
que són una sola
associació forta
i funcionen
i quan som federacions
el problema
és que la federació
teòricament
està molt ben pensada
i quan ho expliques
sembla molt coherent
però després
a la pràctica
no funciona tant
perquè són presidents
de diferents associacions
i cadascú
tira massa la seva
i tal
que a mi quan és
una sola associació
va amb un objectiu
entens?
o sigui
sobre la pràctica
està demostrat
no és que m'inventi jo res
no és una teoria meva
sinó demostrat
amb exemples
que funciona
quan és una sola associació
i en canvi
quan és federació
ja dic
teòricament
sembla que sí
però no
però a la pràctica
i sobretot
sobretot potser
en altres llocs
potser funciona més
però a Tarragona no
som una mica especials
això que comentes
de Figueres
Joan
sí que és veritat
que tenen una sola associació
que es va crear
però eren moltes
sí
sí
però cada president
de cada associació
és la que representa
aquesta entitat
única
això em sembla
correcte
és el que estem dient
és el que tenim aquí
i cada president
perdona
i cada president
que representa
aquell nucli
o aquell territori
defensa el seu interès
que és el que estem fent aquí
em sembla correcte
el que passa és que aquí
per el que sigui
no hem arribat mai
en un acord
cadascú va a la seva
però vull dir que
en lloc de federació
una associació
que després
aquesta era la meva teoria
també
que tampoc me la invento jo
que era
agafar
fer una unió
i tots els presidents
de les altres associacions
a la Junta
això és que tenim
a tots els botigues
i a la federació
clar
i a botigues
tenim
presidents de cada associació
tenim de
de la part alta
de Torreforta
a Sant Pere, a Sant Pau
sí, però això són convenis
això no és
no, no, no
estan a la Junta
estan a la Junta
però no són botiguers
cadascú té
la seva
la seva
la seva associació
i el seu president
que aquí
és un dels problemes
que la gent
el personalisme aquest
de tenir una tarja
que digui
folanito de tal
president de tal
nosaltres no tenim cap problema
sí que n'hi ha
escoltem
i el que diu Eduard
perquè pot ser un primer pas
el que diu Eduard
de fer una
una gran acció conjunta
entre tots
i també els barris
entre tots
tipus no sé
no sé
per posar un exemple
Forrestocs
per dir alguna cosa
és a dir
un acte
gran conjunt
entre tots
i a partir d'aquí
per l'à
de fet
ho lidera l'Aviate
però dona capiguda
a la resta d'associacions
si nosaltres treballem
nosaltres ens falta
el pic
ja
diguéssim
per entendre's
perquè a Tarragona
la cohesió
sí
però és mínim
perquè de fet
ja
Forrestocs
donem capiguda
que es fa
sí
hi ha comerços
de torre forta
de botiguers
de tots els llocs
és una miqueta això
sí
tot i així
també la gent
és el que dic
Tarragona
té una
una generació
especial
perquè aquesta fira
tindria que està
la Rambla
plena
a toque
i venen
i mira que els que venen
repeteixen
perquè veuen que els hi funciona
i que els hi va bé
doncs li costa
és el tema econòmic
també
el tema aquest que diem
dels xinesos
paquistanesos
i tal
que venen
i treballen
en un munt d'hores
jo no dic que
tinguem que arribar aquí
ni l'alliberament d'horaris
perquè aquest alliberament d'horaris
pensa que
això ho van inventar Madrid
i la gent de Madrid
la major part
no estan d'acord
tampoc
no pensis
és els barris cèntrics
i para de comptar
o sigui
no li va bé a tothom
i inclús
aquests cèntrics
que en principi
sembla que funcionava
clar
què passa
tot el comerç
està tancat
la major part
és el petit comerç
el 20%
és la gran superfície
clar
com que
el pastís
se'l reparteixen
entre 4
doncs
si obren al migdia
funciona
si obríssim tots
no funcionaria més
simplement
el que no et comprarien
a la mitja tarda
o al migmatí
t'ho comprarien al migdia
potser
és un servei
no és
no per obrir més
vendràs més
i menys en aquesta època
de crisi
que tenim
jo
aviam
Madrid és una ciutat
que té
5 milions i escaig
d'habitants
i poden fer
obrir les 24 hores
o 44 hores
al dia
més igual
perquè tenen capacitat
per donar
aquest servei
a la gent
a ciutats petites
com Tarragona
que he posat l'exemple
Castelló
Alicant
que són ciutats més petites
això seria
enfonsar el comerç
no però és que n'hi ha a Madrid
a les persones
aquí entenc que han d'anar junts
a lluitar
en contra d'aquesta
lliure de sessió
d'horaris comercials
jo també penso
i han d'anar junts
a fer promocions
de comerç
jo et torno a dir
i te vaig fer una proposta
a la tens damunt de la taula
jo crec que seria
molt bona
per al sector
per al comerç
i sobretot
per al petit comerç
de la ciutat
la tens damunt de la taula
estudia-la
no, no
és que és impossible
és impossible
no ens posarem d'acord mai
no, no, no
escoltes
basta que aquesta
espera que és una discussió
personal
això parleu fora
no, com que no tenim la proposta
i no sabem de què va
això ho podeu parlar
entre vosaltres
no, però
això m'ho diré una cosa
és que arribem a l'assonsa
allarguem una miqueta
perquè ja que sou aquí
avui aprofitarem
l'abinantesa
si us sembla bé
hi ha un tema
hi ha un tema també
que és
a veure
el consumidor
perquè el Joan diu
amb aquest 20%
de la gran superfície
el consumidor compra
el consumidor
és a dir
si vas a una gran superfície
veus gent comprant
és a dir
no hi ha una qüestió
de canvi d'hàbit
del consumidor
de conscienciació
del consumidor
d'allò que deia abans el Joan
de ser molt conscients
que estem comprant
on i per què
i saber la repercussió
que pot tenir
comprar un lloc
o comprar l'altre
no hi havia d'haver una part
també de
això és el que estem dient
això és el que hem dit
i m'ha semblat
que l'última vegada
o les dues últimes vegades
que he vingut aquí
fa un any
que ho estic dient
s'està donant cada dia
més facilitat
perquè vinguin
grans superfícies
s'estan anant
en contra del petit comerç
el petit comerç
és el que està donant
fenya
a la gent de la ciutat
el petit comerç
és el que compra
producte nacional
per tant
està donant
mà d'obra aquí
i això és el que no està fent
les franquícies
i les grans superfícies
tenen parking gratuït
bueno
és que ho tenen tot
tenen moltes avantatges
per tant
torno a dir
nosaltres ja fem
el que podem
Joan Montse
en el petit comerç
ja fa
i tant
i més
i dient
de fer 14 hores
puc ser fa 14
i més
no podem fer més
és impossible
és inviable
el que sí que necessitem
és que l'administració
ens doni suport
promoció en el petit comerç
i d'alguna manera
que activi
l'economia
perquè la gent
tingui diners
per comprar
complir amb el comerç
i sobretot amb el petit
perquè t'has comentat
que potser treballen
però potser de la família
abans treballaven dos
o tres
i ja treballa un
o cap
o cap
i llavors
clar
han de retallar
per algun puesto
ara tenim un problema
em sembla que
l'altre dia veïs
i sí que
per lo visto
quan acabi el mercat
els autobusos
diuen que no aniran
al carrer Cristófor Colón
no?
doncs imagina
tota aquella gent
d'aquell voltant
del mercat
que tenien unes botigues
i
ostres
les seves vendes
tan important
molt important
de les seves vendes
venia
de tota la gent
que anava
a les parades
d'autobus
doncs ara
si li treuen
les parades
de l'autobus
allà
no sé
en principi tornen
en principi tornen
quan les parades
en principi
la previsió de l'EMT
és que tornin allà
tal com estava
en el seu moment
això és el que va dir
ara hi ha una obertura
que és provisional
la recordem del carrer
que avui m'ha deixat obert
i la idea és que
quan s'acabi el mercat
que tornin
les parades
que hi havien
perquè per una qüestió
de centralitat
de centralitat
de la mateixa ciutat
és més cèntric
per allà
que a l'altre carrer
del costat
la fórmula
Joan
quina seria llavors?
primer
ens hem d'unir nosaltres
o sigui
és el que dic
mirem-se a nosaltres també
home
mira si jo començo a dir
si la meva botiga no funciona
i començo a dir
és que és la crisi
és que està
no no
jo tinc a pensar
en què estic fallant
o què puc fer
què puc inventar
què puc canviar
sempre m'haig de posar la culpa
jo mateix
i llavors rectifico
i faig proves
que podré posar la pota
moltes vegades
i d'altres encertar-la
i bueno
però si només li poso
les culpes als altres
jo em quedaré quiet
i la cosa
anirà enrere
o sigui aquí
parar-se no serveix
aquí o puges o baixes
estabilitzar-te
és impossible
i llavors
el que has de fer
sempre és lluitar
i tirar cap endavant
mirem-se a nosaltres
a veure si som capaços
de fer
una gran unió
i aquesta unió
faria un munt de coses
però faria
començaria a fer
a poc a poc
el que s'ha de fer
o sigui
el que la gent
sembla que no ho entén
ara
doncs
li faríem entendre
que és
grans campanyes
perquè la gent
faci
el que
repeteixo
he dit abans
que és el comerç
solidari
i intel·ligent
o sigui
és intel·ligent
si saps
que t'estàs afavorint
a tu mateix
quan compres
el petit comerç
t'estàs afavorint
a tu mateix
i a més a més
és solidari
vull dir
i solidari
amb tu mateix
començant
per tu mateix
vull dir
és que
no cal donar
és una cosa
tan lògica
i ja diem
això de que després
al migdia
se te'n vagin
a comprar
a por ahí
i tal
doncs
sí
la gent
la gent fa això
però nosaltres
li hem d'explicar
que no
i te dic
mira
un exemple
que he posat
moltes vegades
jo me'n vaig a una gran
superfície
a comprar una televisió
i compro aquella tele
gran
i xula
i tal
que està de descompte
de rebaixes
total
una mica més barata
que la botiga
del carrer
resulta que
vaig al carrer
i dic
mira
aquesta tele
està una miqueta
més cara
però em diu
no no no
aquesta no te la compris
que aquesta
a casa teva
tens uns reflexes
que et venen del jardí
que no et deixaran veure la pantalla
tu t'has de comprar
el sistema LED
o el sistema tal
t'ho aconsella
que a més a més
aquella persona és tècnic
i si s'espatlla
te la vindrà
te la vindrà a arreglar a ell
ja t'aconsella millor
o sigui
per estalviar-te 100 euros
resulta que estàs comprant
una cosa que no et servirà
i d'altra manera
estàs comprant
allò que et convé
i amb aquella persona
que qualsevol problema
te l'arregla ell mateix
o et vindrà
i et posarà l'antena
te l'arreglarà
te la canviarà
ja però
hem de mirar les prioritats
del consumir
en aquell moment
què s'ho pesen més
els 100 euros
o una tele
que has tirat els diners
sí
o no
però que de qualsevol manera
el problema principal
és l'econòmic
llavors clar
això és el que més
en aquest moment
està passant més
i per això
tenim aquest problema
amb el comerç penso
perquè quan tot estava bé
Joan
era molt fàcil
anaves pel carrer
compraves unes sabates
un bolso
no sé què
era tot fàcil
ara el problema
és que la gent
mira
saps
perquè hi ha grans
superfícies
que també han tancat
com ha rugat
a Teleroski
ha tancat
vull dir que hi ha
superfícies
que també tanquen
perquè
després ve un altre
que se la menja
o sigui
que és més gran
que l'altra gran superfície
i llavors clar
els peixos grans
se mengen els petits
i de moment
si això no s'arregla
i ho han d'arreglar
com diré
o altres
des de l'administració
des d'on calgui
independentment que ens unim
o que nosaltres fem
la nostra tasca
doncs no ho arreglarem
però s'ha de
el primer que hem de fer
és que la gent tingui feina
i que la gent pugui gastar diners
i que ho gastin a les botigues
però clar
si no hi ha diners
i que el sector financer
doni crèdit
exacte
els petits comerços
perquè quants comerços
s'estan tancant
perquè no hi ha manera
que els donin un crèdit
i estan ofegats
i això
per molt que ens unim
no, no, no
i no l'esperen a personal
si no és l'administració
que li han donat
no sé quants milions
als bancs
perquè no hi ha incrèdits
a les petites empreses
i no ho fan
i no ho fan
aquí se va especular
amb el tema financer
se va especular
amb el tema
amb el sector
del tocho
ara s'està especulant
sí, immobiliari
perdona
ara s'està especulant
amb el sector comerç
i t'ho torno a dir
cada dia venen més
grans superfícies
cada dia se tanquen més petits
comerços
la mà d'obra ve de fora
el producte ve de fora
i s'ho estan carregant
i com tu has dit
que també ho han dit
moltes vegades
tenen
això va passar a França
fa molts anys
ho van tallar
i ho van radicar
i aquí no
aquí tenim l'experiència d'ella
i no estem donant
una solució
i això nosaltres no ho podem fer
això és l'administració
que la va fer
sí, però si ens unim
nosaltres apretem
apretem més a l'administració
inclús els bancs
penso una cosa
avui en dia els bancs
prefereixen donar crèdits
a la petita empresa
que a la gran
perquè li dona més benefici
la petita
i menys risc
perquè clar
el risc està més repartit
són petites quantitats
entre molta gent
però donen molt poc
en canvi a les grances
on frenen
on els costa més
de donar
això és el que està passant
ara
en aquest moment
tot i que no donen
el suficient
però prefereixen
donar el petit
però és que
inclús els bancs
i ho he vist
per el que és
la T de Raona
que les bancs
ens respecten bastant
o sigui
quan val
no més faltaria
hi ha conveni
amb el banc de Sabadell
i el banc de Sant Ander
que la Generalitat
ha fet un conveni
que el 60%
l'avala la Generalitat
i això
és un avantatge
entre comitats
que li està donant
ara
a la petita empresa
o al petit comerç
perquè pugui demanar
un crèdit
l'único
jo el que et dic
és que si a l'associació
ens respecten bastant
si fóssim
una associació
molt més gran
que seria ideal
Joan
que això és ideal
ja dic
pots apretar
una mica més
per l'administració
una mica més
per els bancs
i una mica més
per moltes més coses
estaríeu d'acord
amb això o no?
sí
sí
esteu d'acord
en efectiu
estem d'acord
sí
no no
estem d'acord
però t'estic dient
que jo li he fet
una proposta
el botiguès
la va acceptar
i anàvem junts
a fer aquesta
promoció comercial
li feia la proposta
a la TE de Tarragona
i no la vol saber
ni se la vol mirar
que no han pogut
per tant
que m'adigui
que hem de anar unit
si li fem propostes
i no les accepten
no
la proposta és unir-nos
i després ja farem
propostes conjuntes
clar
home
donem el pas ben donat
no és allò
ara fem una promoció
jo crec Joan
que aconseguirà Tarragona
al final
quan fa molts anys
estava treballant a Tarragona
el que reunió
estava a l'escola de negocis
de l'any 96 al 99
o de l'any 95 al 99
i he tornat
l'any 2009
i està igual
igual
me'n recordo
bueno
estava llavors a Tata
i ara ja
per deixar-se
ja no està
però és que continua igual
i dic
algun dia es aconseguirà Tarragona
espero veure
i en aquella època
es va crear
el centre
el Tarragona Centre
jo venia a la teva botiga
però és si te'n recordes
fa molts anys
i es va crear el Tarragona Centre
després va desapareixer el Tarragona Centre
i va venir un altre
després va desapareixer aquest
i va vindre l'altre de Tarragona
i
no
ja s'estava bullint
abans
jo crec que dintre
de la manera que està
que ja portem
30 anys i així
el que hauríem de fer
és tu fes el que tu puguis
per la teva associació
jo faré el que pugui
per la Federació
per la Torreforta
Sant Pere i Sant Pau
per les diferents associacions
però anem a fer una campanya conjunta
o dues a l'any
això no quita
que tu puguis fer
el que tu vulguis
a la teva associació
i a l'altra a la seva
però jo crec que
una campanya o dues a l'any
de promocions conjuntes
per promocionar
el petit comerç de la ciutat
les hauríem de fer
una per Nadal o no?
sí
sí
aquest any passat
naltros vam sortejar
tres teles
amb Torreforta
Sant Pere de Sant Pau
la part alta
i naltros
i carrer governador González
i bueno
és una manera també
dels costos
de tenir menys costos
perquè si fas una campanya conjunta
no has de
la comunicació
la
convidem a la via TQE
triem aquestes promocions
que es poden fer
és que això és pecat a minuta
prefereixes fer un creu
perquè la gent se'n baixi
a gastar els diners
no
no
tampoc
un altre pecat a minuta
no no no
jo faig propostes
de fer promocions comercials
perquè la gent
torni a revertir
aquells diners
amb el petit comerç
tu fas una promoció comercial
perquè la gent
agafi un vaixell
i se'n baixi
a gastar els diners
fora
nosaltres les teles
vam comprar
a la parada
suposo que ho diuen
el necessit
que ell és partidari
de fer primer
el pas
el pas gran
i després
i si no es pot fer
no es pot començar
de l'altra manera
jo crec que
si comencem
a treballar junts
després ja vindrà sol
Joan
és que d'altra manera
desfer el que ja
costarà molt
la idea que jo tinc
és arribar
per exemple
a fer la campanya
de russos
a Rússia
perquè el rus
el rus ja ve
amb la idea
no no
tu vulguis
el rus ja ve
amb la idea
jo tinc russos
a casa meva
cada any
i els estudio
a tope
i la meva dona
els porta de compres
el dia
que ells van de compra
perquè allò és sagrat
per ells anar de compres
un dia
un dia com a mínim
i els tinc estudiadíssims
i sé el que volen
i sé el que
saben ja
saben el que volen
des de Rússia
ara has posat l'exemple
si fóssim forts
li diríem a l'Ajuntament
per exemple
al Departament de Turisme
escolta'm
quan aneu a Rússia
i feu un estand
o el que sigui
porteu la nostra revista
d'oferta
del petit comerç
perquè ja sàpiguin
en quins comerços
han d'anar a comprar
ara que vas posar
aquí és on vull anar
no rifar una tele
no rifar una tele
ni fer un creuer
perquè tot això
són tonterietes
es fa el que es pot
en tonterietes d'aquesta
això no arriba enlloc
Joan
això que estàs dient
a Reus
n'hi ha tres associacions
però funciona
el tema dels russos
a Reus funciona
però són tres soles
i tothom
aquí són tres
i una altra cosa
Unió
T
i Federació
i un a cada carrer
són 40.000
però que és normal
com amb una escala de veïns
o amb un bloc d'edificis
que n'hi ha quatre escales
a cada escala
i un president
i una altra cosa pitjor
i no pots dir
que un
se n'encarregui
de les quatre o cinc escales
que hi ha
una altra cosa pitjor
però per el que t'estava dient
Joan
a Reus està funcionant
el tema dels estrangers
però és l'administració
la que està fent promoció
perquè la gent baixi
a comprar
això que et comentava
això dels russos
ho estan fent des de Turismar
des de
ja ho fan
i ho fan bé
ho van comentar
des de la Diputació
som per a la demanar
l'altre dia
i van comentar
que sabien estadísticament
els russos que entraven
que sortien
i com va començar
tot aquest tema dels russos
i que va ser un senyor
que a raó
d'una altra noia
va anar allà
i va oferir
la possibilitat
de venir aquí
i per tant
és anar físicament
com tu dius
però clar
no estàs cada l'associació
quan portes el russ
quan portes el russ
el problema
Joan parla de la catàleg
que els que fan a Rússia
portin el catàleg
ja amb productes
teus
d'ella
com ell diu
ja saben el que volen
saps el que passa
saben les marques
saben el que volen
s'ha fet
tota la promoció
hem arribat
cosa important
i molt ben feta
han arribat
a portar els russos aquí
però després
els russos
en va al cortinglès
al cortinglès
sí que va
perquè va buscar marques
van buscant marques
si jo faig
una gran promoció
els porten a motobús
i els fan
un 20% de descompte
tens tota la raó
en plena temporada
en plena temporada
parlant de les
rebaixes encobertes
amb aquesta gran superfície
que jo no vull fer promoció
els porten allà
i els donen
el 20% de descompte
en tots els articles
a més a més
quan surten
quan surten
se'n van ara
a Soloc
han obert l'oficina
i es tornen
el 18%
o el 21%
d'IVA
en tant
ojo eh
que el russ
el russ està comprant
i està fent negoci
sí però aquest descompte
no és en tots els articles
és en article de promoció
que és el que dèiem abans
promocions
no en tots els articles
i t'ho dic
perquè jo tinc
el gènere
meu al cortinglès
i del meu gènere
no fan ni un duro de descompte
i es ven
la gent va a comprar
el cortinglès
perquè s'ha sapigut promocionar
que és el que hem de fer nosaltres
promocionar-nos
però hem de tenir una potència
i aquesta potència
és una gran unió
el que deies de Reus
hi ha una cosa
molt important
no és l'alçament
on tres associacions soles
sinó que
tothom
o quasi tothom
és soci d'una associació
aquí no
aquí
a Tarragona Costa
si a tu
si tu a la teva demarcació
tens
a Reus
en quatre carrers
tenen tres associacions
en quatre carrers
que és on està
el nucli
i el sector comercial
tret d'allà
no hi ha comerç a Reus
pràcticament
Tarragona és diferent
està molt dispers
de comerç
a tot arreu
no està dispers
però poden ser socis
d'alguna associació
i no ho són
però Joan
aquí passen
home et diuen
és que no et deixen ni explicar
o sigui
dius escolta mira
perquè també Joan
és el tema
és el que continuem
sempre és una quota
i tothom està reduint costos
i el primer que es treuen
és la quota de la societat
i quan no s'estaven reduint costos
costava menys
ara costa
ara sí que
ara costa moltíssim
en el cas
haurem de seguir fent
tertúries com aquesta
per parlar de
de percentatge futur
perquè de moment
el que jo entenc
de moment no anireu junts
de moment
sí home sí
ho intentarem
ho intentarem
clar que sí
clar que sí
home i tant
ho intentarem
però és difícil
és molt difícil
però bueno
l'any fa 25 o 30 anys
ja es va crear
que ojo eh
abans sí que hi havia
una unió de botigues
i es va crear
la federació de botigues
per unir totes les associacions
si m'en recordo
t'estic parlant
si fa molts anys
que estem voltant
amb el tema
d'associacionisme
no si el Joan també ho sap
perquè
el tema s'ha anat
tu se ho sap
si la llena ha viejat
també
sí sí
per tant
jo he sigut soci
sempre
pensa
quan jo vaig muntar
a la botiga Reus
el primer que vaig fer
és preguntar
on era l'associació
on havia d'anar a apuntar-me
però és que allà
estava apuntat tothom
i una altra cosa
fixa't si és diferent
allà diuen
tal dia
per Carnaval se tanca
tothom tanca
sí
aquí
o sobre el dia 5
o el dia 1
o el dia 2
és un altre concepte
d'associació
molt diferent
seguim parlant
seguim parlant
perquè és que
em s'han posat el temps
hem passat per sobre el temps
i hem fet una mena de
de descompte de temps aquí
a descompte d'aquests brutals
seguim parlant
a veure si hi ha alguna possibilitat
deies que és impossible
home impossible
no impossible
molt difícil
difícil però impossible
no hi ha res impossible
fins que algú ho fa
llavors això és impossible
per tant vull dir
que hi ha optimisme
en qualsevol cas
que algun dia pugui ser això
com ja va ser en el passat
i que pugueu anar tots de la mà
i això
fer força entre tots
i el comprador
que es conscienciï també
d'això
del que deia el Joan
del valor
del petit comerç
i d'aquest retorn
directe
en els avis de consum
és una còpia de mi
de l'última vegada
el Joan
Joan Blas
que és a Duarte Manyes
a Montse Costials
gràcies per acompanyar-nos
de corso Ferran Milà
per ser
gràcies
una forta abraçada també
i ja anirem parlant
molt bé
moltes gràcies
fins aviat
gràcies