Seguim endavant a la Maltia de Tarragona Ràdio.
Ara us parlem de dos llicenciats en comunicació
de la Universitat Rovira i Brigili,
l'Anna Morader i el Joan Figueres,
que se'n van cap als Estats Units per tal de recollir un reconeixement.
Han col·laborat amb el documental Seaborg Foundation,
premiat pel Focus Forum Film Festival,
entre un miler de propostes de tot el món.
Caldrà veure què passa, perquè tindrem que anar allà
a presentar aquest treball, a presentar-lo als Estats,
i a més a més és un treball dirigit per Rafel Durant.
En volem parlar amb en Joan Figueres.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fica-nos com ha anat aquesta experiència de col·laborar amb aquest documental.
Vostres ho hem fet a través de la vostra audiovisual,
aquest film té produccions, no?
Correcte. Nosaltres fa un any vam crear una productora audiovisual,
Silmat Produccions,
a RAN, o Gràcies o Culpa de la Crisi,
i llavors, doncs, bueno,
a meitat de l'any passat ens va arribar un mail d'en Rafel Durant
per veure si podíem col·laborar amb ell
per fer un documental.
Ell l'ha dirigit, l'ha produït, l'ha editat,
llavors necessitava algú que el realitzés,
és a dir, que posés la imatge i el so,
i nosaltres, evidentment, doncs, ens hi vam a vindre,
i, bueno, la veritat que tot ens ha agafat per sorpresa,
ha estat una molt bona sorpresa,
i ara mateix, bueno, tenim el premi d'anar als Estats Units a rebre,
que, de fet, ja som guanyadors,
és a dir, hi ha cinc guanyadors i han passat diverses fases,
i ara és saber si som primers, segons, tercers, quarts o cinquents,
és a dir, que ja, bueno,
que ja ser guanyadors ja és un bon premi,
el fet d'anar allà és com un premi a la paciència,
a la constància d'aquest any de film a produccions,
d'aquesta audiovisual, aquesta productora que hem creat amb l'Anna.
Home, sou, Joan, cinc guanyadors entre,
crec que són un milió de propostes, no?
Sí, a veure, la xifra exacta no la sabem,
el que sí que sabem és que s'han presentat propostes de 69 països
que el primer tall, com si diguéssim,
després d'haver presentat el documental,
eren 100 documentals, és a dir, les semifinals,
el primer tall ja estàvem entre els 100 primers,
és a dir, la xifra exacta és centenars o mil, no ho sabem,
però la qüestió és això, que hem anat passant totes les fases,
primer els 100 primers, després els 20 primers, després els 10 primers...
Clar, tota i cada una de les fases ha estat una sorpresa,
i ha estat en plan...
Perquè, bueno, ho vam fer per amor a l'art,
i, bueno, llavors, doncs, en tots els sentits
ha estat molt plaent anar passant totes aquestes fases.
Havíeu fet algun altre treball important
aquest any que porteu de recorregut?
Algun altre treball, doncs, també...?
Bé, d'aquesta embargadura, la veritat que no,
o sigui, és el nostre primer, com a realitzadors,
doncs, el nostre primer treball documental,
hem fet algun videoclip d'un grup tarragoní, també,
hem fet, bueno, des de Casamens,
reportatges de tot tipus,
és a dir, la nostra productora es concentra tant en fotografia com en vídeo,
en qualsevol format.
I també ho hem fet, per exemple, no sé,
la Marató de Barcelona, coberta fotogràficament,
que segurament ha estat l'altre gran projecte,
però, com aquest, la veritat,
i vist l'èxit i repercussió que ha tingut,
doncs, evidentment, no...
És la nostra primera gran obra, podríem dir.
Com és, aquesta gran obra?
Crec que són tres minuts, no?,
de documental.
Sí, el Focus Forward Films és un festival
que va d'innovació tecnològica,
és a dir, el lema és
Short Films Big Ideas,
és a dir, pel·lícules curtes,
grans idees, no?, llavors,
és molt sintètic.
En tres minuts has d'explicar una innovació tecnològica
en qualsevol camp, ja sigui científic, tecnològic,
social, filosòfic, de qualsevol tipus.
Llavors, doncs, clar, aquí també raona de les dificultats, no?,
d'explicar un tema com el que el Rafael Durán
va proposar, explicar-lo en tres minuts, no?,
és la història d'un cíborg,
que la gent, quan ens pregunta un cíborg,
això és ciència-ficció, no?, això és real,
és un noi que va néixer amb una disfunció sensorial,
acromatòpsia, que quan va néixer,
bé, ell no pot veure en colors,
és a dir, ell veu en blanc i negre,
i llavors fa uns anys, el 2004,
juntament amb un científic, inventor,
doncs, van desenvolupar un artil·lugi tecnològic
que, a través d'una càmera,
doncs, ell podia escoltar els colors,
és a dir, li tradueix la imatge en so,
o sigui, ell escolta els colors.
I és, bueno, com una miqueta,
és un tema, bueno, com una miqueta difícil d'explicar,
com si diéssim,
no és senzill i menys en tres minuts, no?,
i, bueno, la veritat que estem, la veritat,
molt contents per aquest premi i per aquest treball
que, bueno, que està tot una mica caigut del cel
i ara estem com rebent els fruits d'aquest treball, no?
Clar, m'imagino que tot això,
ara tu ara ja ho comentaves,
concentrant tres minuts a tota la història,
clar, vosaltres heu hagut d'escollir les seqüències
o ja es venien donades?
No, a veure, ja et dic que la feina principal i primordial
és en Rafael Durán,
ell és el que l'ha dirigit,
ell ha proposat,
ell ha buscat tot el tema,
l'ha produït i l'ha editat,
o sigui que la gran part de la seva feina,
de la feina,
gran mèrit és, evidentment, és seu,
nosaltres l'hem realitzat,
és a dir, nosaltres vam posar les nostres càmeres,
el nostre material,
el nostre coneixement,
bueno, tècnic, com si diguéssim,
i, bueno, ja et dic,
nosaltres la feina després d'edició
i tot el treball de postproducció
ha estat del Rafael Durán en aquest sentit.
Nosaltres, bueno, vam posar, ja et dic,
les càmeres, l'estèricam,
els artilogis que es necessiten
i els coneixements,
que, evidentment, no és per treure mèrit,
però, bueno, la gran part és ell,
és en Rafael,
que, de fet, ens trobem allà,
ara, nosaltres viatgem demà,
ens trobem a Sàndens el dia 21,
perquè el 22 és l'entrega,
és l'entrega del premi el dia 22.
I, bueno, la veritat que és això,
és, bueno, des d'una feina molt artesanal,
o sigui, molt de tu a tu,
hem treballat, bueno, tres persones cos a cos
i, bueno, el fet que, bueno,
tot el procés, com si diguéssim,
haver arribat, bueno,
l'amec que aconseguéssim del cinema independent,
és una passada, la veritat que estem,
que quasi encara no ens ho creiem, la veritat,
i amb totes les coses que hem de fer abans de marxar,
doncs estem com,
estem eufòrics i amb un núvol,
ara mateix.
Molt bé, és que truca molt a la porta, eh,
aquestes darreres hores, no?
Sí, que no parles amb el telèfon.
Esteu, esteu bé.
Sí, és bo, bueno, és això,
és la part agraïda de la feina, no?
Perquè, bueno, aquest any hem hagut de picar molta pedra,
no és fàcil emprendre,
o sigui, no ho ha estat mai,
ara ho és encara més, encara menys.
La veritat que, bueno,
com a crítica, no?,
el tema de l'administració,
tot el tema de la burocràcia,
la veritat que és molt més pals a les rodes
que facilitats i llavors, doncs, clar,
penses que en temps de crisi,
quan hem de tirar un país endavant,
doncs ens agradaria també trobar unes facilitats
que realment no trobes, no?
Que a nosaltres també ho tenim molt clar,
no ens queda cap altra solució que en sortir-nos-en,
això ho tenim claríssim,
perquè no hi ha alternativa,
nosaltres, bueno, som periodistes
i, bueno, ens hem derivat el camp més audiovisual,
més de comunicació audiovisual,
més aviat obligats pel tema de la crisi,
però, bueno, que estem encantats també,
però és com a crítica de dir,
ostres, ens agradaria trobar una voluntat més ferma,
una mica més de sentit comú,
per tal de tirar una miqueta tot
a la gent que té ganes de fer coses,
la gent que té ganes d'emprendre,
perquè no hi ha feina,
hi ha gent que és molt bona,
que hi ha molt de talent,
que llavors crec que hauríem de posar
moltes més facilitats fiscals, econòmiques,
bonificacions, etcètera, etcètera,
per tal que el jovent, i, bueno, no tan jovent,
tirem tot això endavant,
perquè és que quines solucions hi ha, si no?
Si no, si no, tenim magra, eh?
My name is Neil Harbisson,
I've been accepted as a cyborg by a government.
I was born with achromatopsia,
which means that I can only see in black and white.
As a kid, I even doubted whether colour existed or not,
but the reality is that you cannot ignore colour.
Colour is everywhere.
At school, I memorised that the sky is blue,
the grass is green,
and lemons are yellow.
But in 2004, my life changed.
With Adam Montandon, we developed the eye work,
which transforms colours into notes.
Then, a new world started.
Aquest és el cyborg, eh, Joan?
Correcte, sí, sí, sí.
El Neil Harbisson, que, per cert,
ahir estàvem amb ell, també,
compartint també les experiències.
Vam intentar també, a veure si podíem anar junts,
perquè hauria estat un viatge molt més bonic,
molt més complet,
per acabar de tancar el cicle,
trobar-nos també allà amb en Rafel.
i, perquè, bueno, hem passat diverses hores junts
i la veritat que ja ha sortit un com una complicitat
i hauria estat macona de tots.
Això, el que volia dir també
és que nosaltres volem enviar des d'aquí un missatge positiu,
o sigui, que, evidentment, la crisi és dura,
però també són oportunitats.
Llavors, doncs, bueno, animo la gent que no desisteixi,
que s'animi a creure en els seus projectes,
a tirar endavant i, sobretot, a persistir, persistir, persistir,
perquè, bueno, després les dificultats, com deien,
són moltes,
però, bueno, que si realment un creu en el seu,
doncs, bueno, és posar-li molt d'esforç,
moltes hores, molta lluita,
però, bueno, és que, el que deia, no?,
quina altra solució tenim?
Si no ens en donen de feina,
si no n'hi ha, ens l'hem de crear, no?,
una miqueta és el missatge.
Això, bueno, també volia agrair
tot el suport de la URB
i agrair també al Neil Harbisson,
al cíborg, no?,
a la seva paciència, perquè, clar, això són hores,
és trucar, clar,
ell és una persona bastant mediàtica,
ha hagut de...
bueno, té moltes propostes,
ell viatja molt,
bueno, està en moltes televisions,
molts mitjans,
i llavors, doncs, bueno,
que també sense ell de tot això no hauria estat possible,
perquè entenem també que
la potència del documental
també rau en la seva figura, no?,
el personatge.
Sí, sí, el personatge, bueno,
té com un magnetisme especial, no?,
i això, bueno, també és...
és gràcies a ell, evidentment.
El vídeo, estem veient ara,
imatges a Vimeo, està molt treballat.
Sí, nosaltres sempre el definim,
valgui la redundància,
tot i que potser no seria el millor objectiu,
és que és un documental molt audiovisual,
és a dir, a través de les imatges
i a través del so,
creiem que és part de la clau, no?,
per entendre el documental,
perquè és part de la clau per entendre el ciborg, no?,
que es basa tot en la imatge i en el so.
I llavors, doncs, bueno,
jo crec que en Rafael ha fet una bona edició en aquest sentit
per el fet de...
Clar, pensa que en un curt de tres minuts,
d'hores i gigas d'espai que hi ha en les targetes,
el que vam arribar a gravar,
no et pots arribar a imaginar.
No sé si eren dues, tres hores de cinta,
com si diguéssim, de targeta.
Llavors, clar, sintetitzar-ho, explicar-ho,
és realment complicat,
per no avassallar, tampoc,
per no posar molts inputs.
I, bueno, nosaltres aquests dies també hem estat veient
els cinc documentals,
perquè és allò que fas les teves apostes,
les teves travesses.
Evidentment, no les desvetllaré aquí,
però, clar,
cada vegada estem més a prop i, bueno...
Però, bueno, nosaltres ja et dic,
només el fet de quedar cinquens,
com si diguéssim,
és que estar allà entre els guanyadors ja és molt...
Tot el que vingui a partir d'ara serà benvingut.
És com hem anat sempre,
no ens hem esperat mai res,
i, bueno, ha fet estar allà,
ja no només pel premi, evidentment, econòmic,
sobretot el prestigi i l'experiència.
O sigui, qui ens hagués dit a nosaltres,
a l'Anna i a mi,
i, bueno, suposo que al Rafel també,
que, bueno, nosaltres en el nostre cas, no?,
que fa un any just creàvem aquesta productora
i tancant l'exercici com si diguéssim,
estem a Sàndens.
Clar, dius, xato que t'has pres, no?
Si algú ens ho diu, no ens ho creiem.
Joan, i si quedeu primers?
Ostres!
Uf!
Doncs mira, si quedem primers,
doncs, la veritat,
ho celebrarem, evidentment,
per tot l'alt,
no ho sé, no ho sé,
la veritat, és que no ens hem plantejat,
no ens hem plantejat, la veritat.
És que és el que et dic,
tot serà benvingut,
i realment serà increïble,
però jo et dic,
és que més enllà dels premis,
de veritat,
el premi és,
nosaltres ara anem allà,
passarem dos dies a Nova York,
no coneixem els Estats Units,
Nova York és una ciutat
que crec que també ha de donar molt de sí,
fotogràficament per nosaltres també,
com a fotògrafs, periodistes, etcètera, etcètera,
doncs, és tot,
ja és un premi, saps?,
poder anar allà i gaudir de,
bueno,
de la gent que coneixerem,
els contactes,
també hi ha una altra pel·lícula
de producció catalana
que viatja allà,
també hem contactat amb ells,
t'inviten, doncs,
bé, a les festes,
a les premières,
i és una cosa que fa molta patxoca en si,
no?,
el fet d'anar allà als contactes,
evidentment,
ara hem anat a imprimir 100 targetes,
evidentment,
les donarem totes,
com faci falta,
i no res,
crear sinergies,
i crear,
doncs,
bé,
fer amics,
i fer contactes,
i disfrutar del moment,
és disfrutar del moment.
Una darrera qüestió,
Joan,
a nivell tècnic,
perquè és que entenguin
del món de l'audiovisual,
quines tècniques
s'han fet servir
per l'edició d'aquest vídeo?
Com, com?
Per l'edició del vídeo,
quines tècniques s'han fet servir,
o quins recursos?
Bé,
clar,
això t'ho hauria d'explicar més
al director,
que és el que l'ha editat,
però el grafisme és bàsic,
llavors ell ha utilitzat
After Effects,
que és un programa,
bé,
bastant complicat,
com si haguéssim de fer servir,
el programa d'edició
és el Final Cut,
que és un dels programes típics
que fan servir les televisions
a través de maquinària Apple,
i això,
el programa d'edició,
quan veus els efectes
i allò quan desapareix
el Neil Harbisson,
que es converteix
en partícules,
com si haguéssim,
això és After Effects,
que realment són programes
molt complicats d'edició,
i és això,
remarcar que el Rafa
s'ha fet un curru
molt important
per tenir aquest treball,
ja et dic,
que a l'hora d'editar,
no tan sols l'edició
pura i dura tècnica,
sinó d'edició
de decidir,
decidir a veure
què poso,
què no poso,
perquè, clar,
vam gravar,
bueno,
vam gravar el Palau de la Música,
d'un dia per l'altre
teníem el Palau de la Música,
o sigui,
com a productor
no és fàcil
aconseguir gravar
el Palau de la Música
d'un dia per l'altre.
Demanar permisos també,
bueno,
als supermercats,
vam anar també a la buqueria,
que al final no hi ha buqueria,
però vull dir que
és una feina realment
molt de formigueta
i molt de...
moltes hores,
moltes hores,
la veritat,
i la veritat
que nosaltres
quan vam veure
el treball acabat,
perquè, clar,
nosaltres el vam gravar,
li vam donar les imatges
i ell,
com si hi haguéssim,
nosaltres ens va arribar fet,
no?,
quan el vam veure
vam dir,
ostres,
aquí és carn d'alguna cosa,
això,
aquí és carn de premi,
jo és el primer
que vaig pensar,
evidentment,
tampoc m'esperava
arribar tan amunt,
ho veurem el dimarts vinent,
eh?,
dimarts vinent a...
Dimarts 22,
entre les dues i les quatre
fan la deliberació.
Dues i les quatre d'allà,
hora d'aquí?
Hora d'allà,
hora d'allà,
que aquí em sembla...
Hora d'aquí són vuit hores menys?
Vuit hores menys,
em sembla una cosa així.
Sí, sí.
Escolta'm,
Joan,
et compromets enviar-nos un WhatsApp?
Sí, sí.
Sí?
Perquè si estem en directe,
ho direm.
Val.
si estem en aquell moment en directe,
ho direm?
O, sí,
un Facebook,
perquè jo, bueno, sí.
O un WhatsApp per Facebook,
o sigui,
contactem d'alguna manera,
ja...
Un Facebook, sí.
Sí,
perquè em sembla que no tindré internet,
llavors ja...
Si no,
bueno,
sí, sí,
però em comprometo a avisar
el més aviat possible
i,
és a dir,
bueno,
inclús,
no sé,
una trucada,
nosaltres estarem allà...
Clar,
a quina hora serà aquí?
Clar,
si estem parlant les dues,
les quatre,
això és del migdia,
de la matinada,
per vosaltres que serà les dues...
Allà estareu a la lliurement
es fa de matinada,
no?
Dues quatre de la tarda.
De la tarda,
val.
És a dir,
dues quatre de la tarda,
les darrere de tots de la nit.
Aquí estem parlant que seran,
doncs això,
unes vuit hores menys aproximadament,
no?
Sí.
Seria primera hora del matí,
eh?
És a dir que...
Correcte.
És possible, eh?
La comunicació, sí, sí.
Si voleu, ja et dic,
una trucada,
no hi ha cap problema,
es pot intentar.
Estarem en contacte,
Joan,
recorça-la a l'Anna Moradell
per no poder ser-hi,
perquè jo soc tarragoní
i, bueno,
m'hauria agradat estar allà,
però, bueno,
que ara mateix
se'ns és complicat.
Ja vindràs,
quan torneu ja vindràs,
no potser?
Correcte,
quan queda pendent,
va,
quan tornem per fer una xerradeta.
Però amb el primer premi, eh?
A veure,
a veure,
a veure si es compleix.
Vinga, Joan,
Joan Fidelis,
gràcies,
una abraçada.
Moltes gràcies,
adeu.