Ens despertem amb ell, ens acompanya a l'hora d'esmorzar, dinar i sopar.
És com un amic incondicional i sempre podem comptar amb ell, fins i tot abans d'anar a dormir.
Ara també volem compartir-lo amb tots vosaltres, perquè tenim paraula de jazz.
I tu, tens paraula de jazz?
Escolta els dimarts cada 15 dies el nou programa musical de Tarragona Ràdio.
Deixa que el jazz t'acompanyi amb tres incondicionals del gènere, Pep Cardona, Paco Granado i Xavi de la Salut.
Dimarts de dos quarts de nou a dos quarts de deu de la nit i en repetició els caps de setmana
al 96.7 de la freqüència modulada i a www.tarragonaradio.cat
Escriu-nos a parauladejazz.arroba.tarragonaradio.cat
I tu, tens paraula de jazz?
Paraula de jazz.
Amb Paco Granado, Pep Cardona i Xavi de la Salut. A Tarragona Ràdio.
Doncs cada cop que escolteu aquesta sintonia vol dir que estarem a paraula de jazz amb els nostres convidats.
Avui estrena aquest nou programa de Tarragona Ràdio amb aquests tres incondicionals del gènere del jazz.
El Pep Cardona, el Paco Granado i el Xavi de la Salut.
Pep, Paco, Xavi, bon dia, benvinguts.
Bon dia, molt bon dia, ben trobats.
A punt, a punt per començar ja avui a dos quarts a deu, a dos quarts a nou de la nit, de les quarts a nou a les quarts a deu, a punt ja per començar, no?
I tant. Sí, sí, estem amb una il·lusió, ho hem preparat a consciència i portàvem dies esperant aquest dia.
Ara parlàvem de la història una mica fora de micro, de la història del jazz, no?
I hi ha tantes, tantes anècdotes per explicar, Paco, que no acabaríem mai, no?
Hauríem d'omplir un programa de rara d'altre, no?
Podrem fer algun programa en què hi hagi moltes anècdotes, molt divertides, molt curioses.
I a més, on més m'agrada l'atenció, que arriben els músics de jazz, està tot al voltant fet un caos i el resultat és, vamos, fabulós.
Això ocorre molt.
Anirem a explicar l'anècdotes amb aquest programa, com us deia, cada 15 dies, a paraula de jazz, amb aquestes incondicionals del gènere.
Explica'm-nos una miqueta per avui mateix, a quina previsió teniu de programa que ens heu preparat per avui, per aquest vespre, per aquesta nit.
Doncs mira, per avui és un tema molt especial i molt puntual que no repetirem perquè l'opció que vam prendre és de fer un resum de la història de clames d'un segle de música.
És molt difícil fer-ho en metge d'una hora, però ens ho hem proposat i ens hem repartit una miqueta les èpoques
i el Xavi presentarà des dels inicis fins al swing, en Paco, doncs això, des del swing fins al free jazz
i a mi m'han deixat l'última part, que també és molt interessant i molt atractiva, no?
Sí, jo m'ho voy a dedicar a la parte de la revolución, del jazz moderno.
Yo voy a coger el relevo a Xavi, que se va a encargar de la parte primera de la historia, del blues, ragtime...
Sí, lo más conservador, lo antigo.
Lo más tradicional. I cal conservar perquè és de molta qualitat, penso ja, no?
I tant.
Bueno, anireu parlant també amb formacions, no?, amb grups d'aquí, de fora, no?, de la nova ciutat.
I també, doncs, amb el punt de mirar amb els concerts que hi ha previstos, que també, doncs, a nivell de salas en el País Xavi.
Sí, el que es tractaria també, una funció que tenim clara, és potenciar el que hi ha aquí, que és de molta qualitat i val la pena, també.
El que és de fora sempre ens mirem, però és que aquí també n'hi ha, no?
I entre que hi ha un bon cultiu musical de sales, de concerts, de gent aficionada a l'indy hop, ara ballant la gent s'està tornant boja, ho han descobert.
Què passa amb això de l'indy hop? Perquè he vist que, aquí no sé si ha arribat a passar, però hi ha llocs, a Barcelona, per exemple, queden en places per ballar, no?, l'indy hop.
Sí, és una corrent que aquí hem arribat farà un any, a Tarragona, Barcelona ja porten 4 o 5, però el que és França o Holanda, bueno, aquests llocs que potser el clima té de tancar-te més els caps de setmana en una sala,
doncs allí uns bailoteos i això està arribant aquí, a poc a poc, i ara hi ha una bona afició, la sala 0 que estan programant aquestes classes amb professors i la gent m'ha agafat nivell i també ens reboten nosaltres que s'estan aficionant en un estil que gràcies al ball també l'estan coneixent.
Com viven vosaltres, particularment, la vostra experiència amb el jazz? Perquè anem a banda, per exemple, al Paco, tu vas viure molts anys a Vitoria, no?, a Donosi també, no?, i estaves en contacte per manera amb els diferents festivals.
Sí, són dues ciutades que viven molt el jazz, sobretot des dels festivals que tenen molt nivell, i durant molts anys, llavors ja, jo primer vivia en San Sebastián, i el jazz no te llega de jove, me llegaban otras músicas,
perquè San Sebastián tenia molta història musical, os acordáis dels conciertos que hi havia en el Triángulo Barcelona-Madrid-San Sebastián de los anys 70,
que por allí passava, pues, Génesis, Ramones, los Clas, aquesta és la primera música que jo recibo, però el jazz estava al redor,
i segons vas avanzant, vas, no sé com dir, un poco, pues, madurant, a lo mejor, i a més la curiositat, te mueves a tots estilos, ja te encuentras con un caldo de cultivo a tu alredor,
que és el jazz. Y luego voy a Vitoria, cambio de San Sebastián por Vitoria,
Allá hay un festival muy bueno. Y entonces el jazz, pues, está, si eres aficionado a la música, te va llegando poco a poco,
y al final, pues, bueno, estás enganchado.
T'enganxes, eh? En el cas del Josep Cardona, com t'arriba el jazz? Perquè tu ets a Mora d'Ebre.
Sí, sí, sí, jo soc de Mora, però vaig haver de marxar per circumstàncies, vaig a d'orfe de petit, vaig estar en terra en un col·legi de beneficència,
i llavors vaig arribar a treballar a Barcelona, i als mateixos temps que amb amics van començar amb el primer conjunt,
ja toca la bateria com a aficionat, doncs estàvem allà a Barcelona, el 72, recordo,
doncs els primers festivals de jazz de Barcelona, vam veure la procomendació, van dir, ja que això ho hauríem de provar,
i el primer concert va ser del trio d'un organista, Wild Bill Davis, van dir, uau, això es mou, això mos va revolucionar, ja la circulació.
El següent va ser el trio d'Oscar Peterson, inoblidable, el quintet de Dave Brobeck,
i per rematar-ho, un grup que es deia Giants of Jazz, que diré els noms si me'n recordo,
els que coneguin una mica els coneixeran, i si no ja els hi explicarem nosaltres en algun programa,
Alma Kibon al contrabaix, Arblecky a la bateria, Kai Wendink al trombó,
Sonistit al saxo, tenor, Ditsy Gillespie a la trompeta, i com a pianista,
l'única vegada que vaig tindir el goig de veure'l, Thelonius Monk, allò ja va ser tremendo,
doncs d'això fa 40 anys, i em recordo alguna melodia que no m'ha marxat afortunadament del cervell,
i a partir d'allí, doncs, absolutament infectat o inoculat,
i fins ara, i afortunadament, espero que duri per molt temps,
i a més, tenint ara, a través de Tarragona Ràdio, l'oportunitat de compartir, això és genial.
Quants concerts s'han anat de jazz durant aquests anys?
No, no porto el compte, tinc algunes entrades guardades,
però, darrerament, com que vaig a festivals,
doncs, aquest any, entre els de, jo què sé, de Tarragona, de Tortosa, de Flix, de Vient, de Marciac, de París,
doncs, no ho sé, jo crec que he deig superar el centenari,
però algú pot semblar-ne a sobre dosis, per mi, és un privilegi, un luxe i un goig disfrutar-lo.
L'altre integrant del Pareu de Jazz és el Xavi de la Salut,
ben conegut aquí a la ciutat, amb experiència musical,
en diferents àmbits, no en diferents bandes, no forma de musical, també.
10 hores al dia dormint, 10 a escoltar música i 4 fent esport, no, Xavi?
Una mica d'això, he de dormir, eh, 10 hores, ja ho saben.
I per què s'ha de dormir, no?, si no, no caldria tampoc.
Sí, sí, però també s'ha de descansar, si no.
Sí, per mi és un repte, això del programa,
perquè sí que em dedico professionalment a la música,
però des d'una manera molt mecànica, no?,
a nivell de do, re, mi, fa, sol,
i tot el que envolta el do, re, mi, fa, sol,
que seria aquesta cultura musical que aporta el jazz
i que s'aporta a aprendre,
doncs, clar, en la seva època ho vaig estudiar com a assignatura,
història de la música,
però després veus que és una realitat social
i que és el dia a dia,
i amb això també és una manera que a mi
m'obriran un munt de portes,
aprendré un munt,
i amb ells dos, de companys,
estic aprenent moltíssim.
És un altre vessant de la música
que no m'havíem plantejat gaire
i és força interessant.
Jo el que m'encanta de compartir-ho amb nosaltres
i la preparació dels programes
i la il·lusió
i l'entrega en què ho fem
és que he pogut veure la realitat
que hi ha moltes maneres d'escoltar qualsevol tipus de música,
però especialment aquesta,
des del coneixement i l'estudi,
com és el cas de Xavi,
que ell la pot gaudir d'una manera
perquè la coneix,
la coneix o escolta
i sap interpretar-ho, diguéssim, tècnicament,
des de l'òptica del Paco,
que Paco és un erudit,
és una biblioteca,
hemeroteca i discoteca humana,
és tremendo.
Recuerda-hi por què és.
Perquè leer és escoltar.
Leer és escoltar.
Això té que ser un leitmotiv.
Llegir és escoltar.
És la motivació.
Más que el tenir coses en la memoria
o una erudició que no va a ningú lloc,
tú, quan tens llibres,
vas a les bibliotecas,
coges una revista
o els amics te pasen artícules,
lo que estàs haciend
és recibir una informació
que enseguida la vas a transformar
en un disco,
perquè vas a ir a internet
o vas a ir a la biblioteca
a coger el disc o a comprarlo
per a escoltar-lo.
Así que entras en una dinámica
d'ir aprendiendo
pero a la vez vas escuchando.
Leer és escuchar.
Sí, sí.
I hi ha l'altra opció
que seria una mica la meva
i que tinc uns mínims coneixements musicals
per tocar però que és rebreu simplement
obrir-te, obrir-te de ment
i obrir-te de cor
i rebreu.
No hi ha cap necessitat de connectar.
Si no connectes,
canvies el dial,
no passa res.
Però si connectes,
per mi estàs salvat
o estàs enganxat
llavors a disfrutar.
Això, Josep,
resumint,
seria com un equip de futbol,
jo faria de jugador,
el Paco seria l'entrenador
i tenim el president del club.
No, que el presidente del club
viaja mucho.
No, no pasis en estos conflictes.
Lo de él es una suerte.
Expliquemos y expliquemos
que había un viaje a Moga,
un peccardona, sí, sí.
Sí, sí,
és un president
que va amb un charter,
un avió privat.
No sé com s'ho fa.
A la por de Déu.
Però el reben alcaldes,
polítics,
de tot.
No, és que
ja l'anireu coneixent
i el Paco també
disfrutarem
i veureu cadascun
la seva parcel·la
i intentarem
que sigui divertit
i a més.
Sí,
i més que res,
el que proposem
és obrir una finestreta,
donar informació
i que hi tingui més interès
i més a través de la xarxa
i les possibilitats
que l'emissora té
d'estar en xarxa
amb els oients
que, per cert,
la meva il·lusió
seria que fóssim capaços tots
de convertir
alguns d'aquests oients
en escoltadors.
Això seria
ja un luxe.
Sí, però
ahí estamos
que cuando nos hemos
juntado alguna vez
o nos juntamos,
la idea es
traspasar la pasión
que sentimos.
Perquè ja no solo
sé escuchar la música
o pasarlo bien,
sinó que a veces
te entra dentro
la música
que las puedes
transmitir a las emociones
con la gente
que conoces.
Es lo que también
nosotros queremos
transmitir a través,
no tanto de dar datos
que todo eso
pues ya está en Internet,
cualquiera que quiera entrar
pica la palabra jazz
y tiene ahí todo un mundo.
Pero otra cosa
es la pasión,
la emoción,
las vivencias que te da
el escuchar
la música esta en directo
con los amigos.
Además en Tarragona
ahora tenemos
la oportunidad
que tenemos algunos clubs
que hasta ahora
no había mucho jazz
en Tarragona
y ahora desde el año pasado
así pues ya tenemos
algunas cosas
que nos podemos juntar
en directo
y ver pues bueno
los vecinos nuestros
que son músicos
como se ha habido
de la salud
y otros más que hay
y disfrutar todos juntos
de ella.
Esto es lo que queremos
transmitir también
en el programa.
Es algo importante.
Aquest será el compás
de la sintonía del programa.
¿Qué escoltemos?
¿Qué canción es esta,
Pep o Xavi?
Es un disc
de l'any 58
de Miles Davis.
es Milestones
y es un tema
que arriba mucho
de esta dinámica
rápida
de la época
de la época
del bebop
y como referente
musical
Miles
es que va estar
prácticamente
en todas las etapas
de la evolución
de la historia
del jazz
y lo hemos agafado
porque es muy conocido
engancha la melodía
y él es un personaje
importante
dentro de la historia.
Yo quería decir
que este es el único tema
de jazz que le gusta
a mi hija.
Solo es Milestone.
Le entro a mi papá
esto me gusta.
El resto ya...
Bueno,
se ha de investigar.
y se ha de investigar.
...
Ja estima que els ulls no es vegin ara mateix
perquè estem fent moviments
d'una sessió de jazz com aquesta.
Ja et queda clar que els convidats,
de fet els protagonistes d'aquest programa
tenen paraula de jazz.
Ara em falta que també vosaltres tingueu paraula de jazz
i participeu en aquest programa.
Avui estrena a dos quarts de nou a vespre.
Dos quarts de nou o dos quarts de deu paraula de jazz
paraula de jazz arroba tarragonardio.cat
us podeu contactar amb ells.
I com deia el Paco, no és només escoltar música
i bona música sinó també transmetre sentiments,
transmetre emocions.
Transmetre emocions el jazz.
Bueno, hi ha moltes variedades de jazz.
Como es la vida misma, nosotros a lo largo,
yo hablo por mi experiencia,
a lo largo de la vida puedes tener momentos malos,
momentos buenos, pero si eres aficionado a la música
en general es como una banda sonora que te acompaña.
En los malos momentos vas a tener música
que además te puede sacar de situaciones emocionales la música.
No sé qué magia tienen los acordes, las armonías, las notas,
que pueden ser como, bueno, no es lo mismo,
pero como un amigo la música.
La música es emoción, desde luego.
Y además, lo más importante de la música
es compartirla también, como la vida misma,
es compartirla.
Hablamos del jazz aquí en este momento
porque es nuestro programa,
pero otro tipo de música también, por supuesto.
Aquesta vez se la ha portat el Pep Cardona,
la que escoltem, Pep, aquesta d'on surt, aquesta, quina...
Això és un tema de Wayne Shorter,
que, com explicava abans Xavi,
no estava bastant amb Miles,
quasi tothom ha tocat,
i el Miles explica que quan va arribar Wayne Shorter,
després de molt insistir,
perquè abans havia estat amb els jazzmessengers del Blakey
i amb d'altra gent,
quan va arribar l'oportunitat d'arribar al seu grup,
va dir, uau,
és com si hagués arribat una...
se s'hagués fet la llum, no?
i bé, l'he portat.
Aquest, de fet, el teníem preparat
per posar-lo avui la nit
dintre d'aquest resum històric que volem fer,
però és que tot el que volem posar no hi cap
i el que ens quedarà,
perquè el primer programa,
si em permeteu que ho digui,
era com una petita frustració,
perquè no podrem posar cap tema sencer,
però és una mica per donar una mostra
de tota la trajectòria musical d'aquest segle.
I aquí, el que puc explicar com a anècdota,
avui que el dematí tenim una mica de temps,
és que el quartet que l'acompanya
és el quartet que aquest any ha girat
amb Wayne Shorter
i els vaig tindre l'oportunitat
de veure'ls a Marcià,
que era el segon concert,
i l'acompanyen el John Patitucci al contrabaix,
Brian Blade a la bateria
i Danilo Pérez,
un pianista panament al piano.
I a l'acabar, doncs,
clar, com que tinc accés,
gràcies a l'atenció
i a l'acreditació professional
que tinc al festival,
doncs vaig estar parlant amb ells
i els preguntava
com ho heu fet,
perquè era el concert de la gira de 80 anys
de Wayne Shorter,
aquest any en fa 80,
i hi va haver algun moment
que semblava com que
no estava molt fi,
tenia algun problema d'equilibri i això,
i res, cap problema,
algú va comentar
que potser està malalt
o no li passa alguna cosa.
Diu, no, no.
Dic, però com porteu aquesta música?
Com ho feu?
Perquè va ser pràcticament
quasi dues hores d'improvisació contínua.
Diu, bé,
el senyor Shorter
ens dona unes línies musicals
i llavors, endavant.
I llavors, llegint-ho,
doncs és veritat.
Confessen que
ja fa més de deu anys
que van en quartet
mai han ensajat res.
Arriben a tocar,
diuen,
això és el que hi ha,
i endavant.
i del Danilo Pérez,
aquest pianista tremendo,
primera línia mundial,
el diriger de Tarragona,
que era català,
i va dir,
ei,
mirant cap dalt,
no,
va dir,
entre mis ídolos,
te te montoliu.
Ho explico
perquè se sàpiga
que hi ha músics catalans
els que, malauradament,
amb el primer programa
no hi han contat
perquè m'han fet
una història així
més global,
mundial,
però han tingut
i tenim músics
de primer nivell
reconeguts per professionals
de primera línia mundial
i que a vegades aquí
són una mica menys tinguts
o fins i tot oblidats
i nosaltres intentarem col·laborar
que siguin més popularitzats.
Sí,
jo volia dir
amb això de la improvisació
que a mi el que m'encanta
també del jazz
és que pots actuar
en el mateix lloc
on estan tocat
en un club petit
s'està fent
el moment artístic,
el moment de creació.
Jo, per exemple,
si et agrada la poesia,
a mi m'encantaria estar
en el moment
amb un poeta
que està fent el seu poema
o en un estudi
d'un pintor
que està creant allà
amb els seus bocets,
el moment creatiu,
no?
Parece com que és
en el jazz
tenim l'oportunitat
d'estar en un club
i el saxofonista
i el pianista
en ese moment
se li estan ocorriendo coses
i te les estàs posant
en un metro
que tu estàs al lado
i això és una magia
que no té nom.
Experiencies úniques.
Sí,
¿verdad?
Lo de la improvisació
oi,
tu que eres músico.
Dime,
ahora un poquito
de la improvisació.
Ahora.
Ahora,
ahora te toca a ti.
Bueno,
desvella el misteri.
Sí,
la improvisación
parece que
tú hagas
lo que te dé la gana,
¿no?
Eso es el criterio
de la gran mayoría.
Ah,
si es que hacéis
lo que os da la gana.
Realmente no es así
porque hay que pasar
por unas leyes,
unas restricciones
armónicas
que para que suene
todo bonito y bien
tienes que pasar
porque depende
de qué escalas
o qué notas.
No cualquiera vale
porque si no
sonaría fatal.
entonces sí,
sí que hay la parte
que tú te dejas ir
y llevar
pero todo con un control
muy armónico
de escalas
o dile como quieras
y no es del todo free.
Entonces existe el free
que sí,
que allí ya no hay normas
ni nada.
Entonces cuesta más,
es música más contemporánea,
más vanguardista
que cuesta llegar más al público
porque allí sí que es una fricada.
Sí,
pero ¿acuerdas de eso
una cosa?
que decías
te dejas llevar.
Ese es el momento
que me encanta del jazz.
Cuando ves que el músico
que está ahí,
bueno,
ha tenido que estudiar
unas escalas y tal
y en el momento dice
te dejas llevar
y lo sientes tú,
¿no?
Como incluso la expresión
de cerrar los ojos,
la fuerza con que lo expresa,
ese es el momento creativo.
Y también que cada momento
es diferente
y si lo quieres volver a repetir
no se podrá dar.
Esta es la magia
de la música en directe
que es a favor
del que nosotros estem,
¿no?
Sí,
el jazz te da esto.

acababa de escuchar de su disco.
¿no os ocurre esto a vosotros también?
con...
Y tanto, ¿no?
Sí,
son sorpresivos.
Y ya está bien, ¿eh?
Porque a veces
te creas un estereotipo de músico
y luego lo ves en otra faceta
y dices que grande que es, ¿no?
enorme.
El programa promete, ¿eh?
Promete, promete, promete molt
aquest programa,
paraula de jazz.
Viureu moments irrepetibles,
com a les propias actuacions
jazzístiques.
Cada dimarts, recordeu,
avui estrena a dos quarts
de nou del vespre,
fins a dos quarts de deu,
una hora de programa
amb el Paco Granada,
amb el Pep Cardona
i amb el Xavi del Salut.
I com deia el Paco,
i agafa les tres paraules,
i així és escoltar,
i així escoltar.
Sí, sí.
Ves ahora cómo tiene un poco sentido
lo que yo te explicaba antes, ¿no?
No es erudició,
ni leer por leer,
ni por saber más que otra persona,
no.
Es porque luego al final
todo deriva, pues,
en estos momentos
que tú tienes que ir descubriendo
también de alguna manera,
porque el jazz
no deja de ser una música
también minoritaria.
No somos muchos los aficionados.
Sí que a veces
tú vas a un festival,
por ejemplo,
el de San Sebastián,
que ese es el más conozco,
y los datos son
150.000 personas, ¿vale?
Pero luego en los clubes
no van tantas personas,
la radio no hay tantos programas
y aficionados,
por ejemplo,
en donde vivimos nosotros
en Tarragona,
pues no somos tantos,
al final,
estamos en una música minoritaria.
Por eso es un puntazo
que este,
sabéis,
hayáis apostado
por el jazz.
Sí, señor.
Que además es una suma
para la cultura
de la ciudad de Tarragona.
Yo encuentro que en Tarragona
poquito a poco
vamos haciendo más cosas
y yo quería señalar
una cosa que decía
Javi el otro día
que me llamó la atención,
que los momentos de crisis,
estamos viviendo
un momento de crisis,
es cuando más cosas hay que hacer,
más cosas novedosas,
nuevas cosas.
Aquí estamos.
Sí, señor,
y hay que ser creativo.
D'acord.
Y también tenemos
el punto de mirar
la sala Vivo, ¿no?
Sí,
la sala Vivo
fa un anyet que va néixer.
Tinc la fortuna de
intentar fer una programació
amb músics
amb músics d'aquí i de fora
i s'estan creant
unes nits fantàstiques
d'això.
Un club que caben
70 persones
que es fan dobles passes
però
allí sabeu tot,
no?
El caldo de cultivo
i fantàstic.
Van passant
músics de molt nivell
i val la pena.
de la mesa
avui a dos quarts
de nou de vespre.
Paco, Pep, Xavi,
gràcies.
Gràcies.
I moltes hornaques.
Gràcies a vosaltres.
Hasta la noche.
Ens veiem.