La Lliga contra el càncer
Els nostres protagonistes entrevistats d'avui, David Ortega és el director de la Lliga contra el càncer aquí a la nostra demarcació. David, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I vens acompanyat de l'artista, de l'Ignasi Blanc, que és il·lustrador, és de Roquetes i és el germà de l'Alfred. Ignasi, bon dia.
Hola, què tal?
El llibre que proposeu és la història del teu germà, Ignasi, que es diu Alfred?
És exactament, no és la història d'ell, és a partir de l'experiència de l'Alfred.
Hem fet una ficció d'un nen que pateix càncer i llavors els canvis que originen en la seva vida amb una mirada més positiva també.
Per tant, es tracta d'això, de l'història d'un nen que pateix càncer.
És l'història d'un nen d'uns anys, sí, que a partir de que li troben un tumor ha de realitzar unes cures.
La malaltia, esclar, necessita aquesta cura normal per al càncer.
I després, com el nen, té aquesta mirada més positiva en quant a l'entorn, als amics, al dia a dia.
I és amb les ganes que la gent rebia un missatge positiu.
Com us va arribar aquest projecte, David, de projectes de la lleió contra el càncer?
En deu obtenir molts, fins i tot alguns els proposeu vosaltres.
Per què aquest és especial i heu decidit dur-lo endavant a través d'aquest vercàmic?
A veure, nosaltres el primer que hem de dir és donar les gràcies a totes aquelles persones
que ens truquen a la porta i que ens ofereixen o que venen a proposar-nos projectes.
Malauradament, no tots poden tirar-se endavant perquè la Lliga és una entitat que hem d'estar pels malalts.
No ens dediquem a editar llibres, a fer invents, etcètera.
El que passa és que aquest llibre va venir de la mà de l'Ignasi via una administració de Tarragona.
I ens vam ficar en contacte.
Resulta que l'Ignasi, personalment, jo coneixia la seva obra, sobretot el Mur de Berlín.
I quan ens va venir a proposar el projecte, ens va dir una cosa molt clara.
Jo no vull que la Lliga destini res o inverteixi res en això,
sinó tot el contrari.
Diu, si convé, ja ho pagaré jo.
Nosaltres vam dir, ostres, està molt bé.
Primera, que un artista reconegut del nostre territori com l'Ignasi ens vingui a oferir aquest projecte.
I segona, vam trobar la fórmula que era dient que era mitjançant el micromecenatge via la plataforma Vercami.
Per nosaltres, per la Lliga, ja ho vam dir la setmana passada,
també ha estat una manera de fer un pas endavant.
Amb els nostres socis, amb els nostres voluntaris i fins i tot amb la gent que ens coneix,
tenir una nova manera de relació, que és aquesta, doncs, a les xarxes socials.
i amb aquest 20è aniversari, doncs, també tenir un projecte endavant diferent de tot el que hem fet fins ara,
també va ser positiu.
Òbviament, doncs, al darrere hi ha la història de l'Alfred i, com no, hi ha, doncs, la mà de l'Ignasi.
Per això, el Lliga va creure que era un projecte interessant.
I, doncs, bé, en aquests dies que portem, ja ho vam dir el divendres passat,
per nosaltres ha sigut molt positiu i penso que col·lobarem més vegades.
També ho he de dir.
Anem pas a pas, eh?
Ignasi, per què vas, no ho sé, per què vas considerar quina és la història de l'Alfred
i què hi ha d'aquesta història en el llibre que tens planificat?
Bé, jo crec que...
O per què consideres que és important que això quedi publicat?
Bé, jo crec que hem viscut el que a tothom que té una malaltia com el càncer li passa, no?
Que preguntes el per què, perquè a mi què significa tenir una malaltia així?
i replanteixes també moltes coses de la vida que he fet fins ara,
l'estic fent bé, l'aprofito prou, la vida.
D'alguna manera, amb l'Alfred hem tingut temps, és ella que ha tingut aquesta experiència,
doncs hem tingut temps, jo com a acompanyant de les seves cures i el seu procés,
hem tingut temps per pensar, parlar i una mica analitzar aquest tifus de coses, no?
Envers la vida.
Llavors ens semblava que no n'hi ha d'altre, que si més no l'experiència nostra servís per ajudar altres
que com nosaltres no sabíem què era això de passar per un càncer, no?
Com a Alfred, si més no.
És un llibre destinat especialment als petits?
No, és un llibre destinat als petits i als grans.
És l'única el concepte que es diu concepte àlbum,
que escriptor i il·lustrado conjuntament el creient de base.
O sigui, els dibuixos prenen funció d'allò que s'explica,
però compaginat, pensat, conjuntament.
L'allò que m'he il·lustrat, que en diuen.
Sí.
És un llibre pensat des de l'inici, amb l'editorial S.T. Edicions, a Barcelona,
que col·labora també de manera totalment altruista.
Ja volia comentar que ningú cobrem d'aquest projecte.
És per això que m'ha acudit al micromecenatge, mitjançant Mercami.
La campanya es diu Quito, per si ens voleu donar suport encara.
I aleshores és aquesta idea que ningú cobri, al revés,
i tot ho donem, inclús els dibuixos originals, també,
per facilitar que el llibre sigui possible
i que la lliga rebi tota aquesta ajuda.
Per tant, la qüestió és que a través del Mercami
es pugui sortir a la llum aquest llibre, es pugui editar,
i a partir d'aquí tots els guanys de la venda del llibre
aniran a la lliga contra el càncer.
Quito amb K?
Quito amb K.
Què posem? Mercami? Quito?
Mercami, quan esteu a la pàgina www.vercami.com,
Quito fa una recerca, Quito amb K,
i allí veureu les diferents propostes que han fet l'Alfred i l'Ignasi
en quant a què en trec o amb què en premien
si participo abans que surti el llibre en la seva edició.
Doneu-nos algun exemple.
Per exemple, una cosa que ha dit que és molt important
i que sincerament li hem d'agrair a l'Ignasi,
ell mai ha venut un original, mai.
i el que ha fet ara és, per exemple, 200 euros,
tens llibres signats, un original signat i te l'envien a casa.
Un dibuix original del llibre.
Jo això m'omple, perquè l'Ignasi sé que no ho ha fet mai
i és veritat que bé que per naltros és important.
Això és una aportació de 200 euros.
N'hi ha menors.
Un valor artístic n'hi ha de menors.
Mira, la mínima que veig aquí és de 15 euros,
amb la qual cosa ja compres el llibre.
15 euros compres el llibre, per exemple, 25 el tens signat,
envia un mirall, un xat.
L'ajuda de 15 és molt gran.
O sigui, encantats, que la gent pugui,
amb el mínim possible, estem més que encantats.
Aneu bé amb aquest bercami, perquè aneu molt bé.
Necessiteu 4.008 euros.
Aquests 8, per tant, surten.
Això són els comptes tancats amb despeses mínimes,
només pagant...
4.008.
És exactament la despesa que necessitem ara per ara per editar el llibre
i els objectes aquests de regal,
postals, miralls, que s'han de fer per la campanya.
També cal dir que, per molt que qui entri vegi que el projecte està ja...
Ui, ja tenen els 4.000, no cal posar-n'hi.
Es poden posar, perquè, repetim,
i s'ha d'agrair molt a l'Ignasi i l'Alfred aquesta iniciativa.
Tot allò que accedeixi anirà després destinat a la lliga contra el càncer.
És a dir que, òbviament, rebran el llibre,
rebran tot el que d'aquí se'n pugui treure,
però si la gent entra, mira, ja està, no cal posar-ne.
Sí, escolteu, si voleu fer aquests dies de festes
o algun rei que encara no ha arribat a preparar el Sant Jordi,
perquè sortirà editat pel voltant de Sant Jordi,
doncs ja ho tenim avançat, ja ho tenim fet,
i esperem que la gent hi participi.
Evidentment que es proposa una campanya Vercàmic
que ha de donar a canvi de rebre els diners, no?
Clar, dones el producte que fas, el llibre, el CD,
però has de fer alguna peça de merxandatge més, no?
Que ser samarretes, en el vostre cas, a postals,
i el que em queda l'atenció, miralls.
Com és que feu miralls il·lustrats a la part darrere?
Jo crec que jo treballo de professor d'il·lustració,
els meus alumnes fan molts de productes d'aquests,
i entre altres, el que té molt d'èxit,
sobretot per a les noies,
es agrada molt els mirallets aquests petits,
que pots portar el bolso,
i són un dibuix al darrere.
Llavors hem fet una col·lecció de miralls,
que són bonics, amb una il·lustració meva,
al darrere impresa.
Això més, una col·lecció de postals...
És original i pràctic.
Doncs ja ho sabeu, si entreu a la pàgina de Vercami,
a projecte Quito, amb K,
o jo crec que si podeu ver Camming,
llibres, càncer, hi fareu cap.
Podeu aportar des de 15 euros fins al que vulgueu.
Abans de tancar l'entrevista,
m'agradaria fer una mica els honors.
L'Ignasi Blanc, que és il·lustrador,
és de Roquetes, ets del territori,
però escolta, em sembla que t'has mogut molt per Berlín, no?
Has fet moltíssimes coses.
Si el voleu buscar per internet,
Ignasi Blanc ha acabat amb CEA,
que hi veureu el tipus d'il·lustracions que són,
que són fantàstiques.
Però té una tirada cap al mur, aquest home.
Sí, jo vaig viure 4 anys a Berlín,
fa molt temps, vaig viure allà,
des d'aleshores segueixen anant-hi cada any.
Quan vaig viure-hi va coincidir amb la caiguda del mur,
això em va donar la possibilitat de participar en un concurs
en el qual, si t'escollien,
pintaves una part d'aquest mur de Berlín com a record.
Vaig tenir la gran sort de...
Bueno, me vaig presentar
i vaig tenir la sort de ser escollit
com a únic representant de Catalunya i de l'estat espanyol.
Des d'aleshores, això farà 25 anys,
serà el 25 anniversari l'any vinent.
Des de llavors, que l'he restaurat 4 vegades,
segueixo anant-hi.
I sí que d'alguna manera,
el ser l'únic representant d'aquí,
a mi m'ha marcat,
si més no la meva carrera artística.
Segueixo anant,
segueixo participant en moltes coses a Alemanya
i d'alguna manera és com una segona casa.
Berlín, sí.
Clar, això té una entrevista, Ignasi, eh?
Jo potser l'any que ve,
que fa els 25 anys,
ja faré una entrevista,
perquè fins i tot,
si trobareu fotografies de l'Ignasi pintant el mur,
va a ser un mur a Roquetes.
A Roquetes hi ha la reproducció del de Berlín
a tamany real.
O sigui, la gent que pugui anar a Berlín,
que vagin a Roquetes,
que també veuran una còpia a tamany real,
que va proposar l'Ajuntament
conjuntament amb la Diputació de Tarragona.
Sí, sí.
Molt bé.
Ha canviat molt el teu estil
des que vas pintar el mur a les il·lustracions.
És molt diferent pintar sobre un mur
que pintar després sobre...
Llavors era un noi de 24 anys
amb molta il·lusió i molta força
i ara sóc una mica més gran,
l'únic que...
Continua sent un noi jove, també.
Passa que vull pensar que
part d'aquell Ignasi d'aleshores,
si més no de la força,
vull pensar que la mantinc.
Que fareu alguna cosa autua a nivell teu, eh?
Alguna cosa especial l'any vinent,
el 25è aniversari del mur?
Sí, a Berlín, sens dubte,
hi ha tot un seguit d'actes
i hauré d'anar allà per participar-hi,
doncs pel 25è aniversari,
que és important.
I no ho sé si es tornarà a restaurar,
això es fa cada X temps.
I clar, i aquí, a Tarragona,
està prevista una exposició d'obra meva
des d'aquell moment fins ara.
O sigui, una retrospectiva gran
que en principi està acordada amb la Diputació
i possiblement serà l'any vinent
aprofitant la vinentesa del 25è aniversari.
Doncs bé, tornarem a parlar, eh?
Exacte.
Farem entrevista.
Escolta, per si algú aquest Nadal
se'n va cap a Berlín, eh?
Exacte.
On trobarem el teu trosset d'amor pintat?
Ens en sabries situar?
Sí, hi ha un munt de guies,
a totes les guies,
que miren la It's a Gallery
i és, surt.
La meva dibuix, per a més,
està en català.
Hi ha una frase que posa
Parlo d'amor,
que és el nom dels gravats
que jo estava fent llavors allà,
i sobretot,
si la gent se fa fotografies davant,
jo encantat,
perquè m'agrada...
De penjar-ho.
Tinc fotografies,
no, que me'ls envien,
tinc fotografies de gent de tot el món
des d'aquests anys
i em fa molta il·lusió
que la gent s'hi faci fotos
la zona per on cau.
Sí, això està a Ost-Bahnhof,
que és l'antiga estació del tren de l'est,
però vaja, està indicat
i és al barri,
doncs,
al costat del barri de Kreuzberg,
que és molt conegut,
i gent hi va,
a l'Oberbaum-Wooker,
que és un pont també molt visitat.
O sigui, és, vaja,
molt, molt fàcil de trobar.
Amb les pistes que has donat ja,
ho tenim claríssim.
A veure, sí.
Doncs, Ignasi,
moltíssimes gràcies
per venir-nos a explicar.
Molt amables vosaltres.
Et convidem ja directament,
l'any vinent,
per celebrar l'aniversari del MULT.
Doncs, molt agraït.
I, David Ortega,
recordem encara que,
això que ens heu presentat
des de la Lliga contra el Càncer
de les Comarques de Tarragona
i Terres de l'Ebre,
ens heu presentat aquest Verkami,
importantíssim,
obert fins al dia 19 de gener,
sota el nom de...
19 de gener.
Quito.
En K.
I si la gent veu
que s'ha assolit el projecte,
no passa res,
que facin la seva aportació,
que tots els guanys
aniran a l'entitat.
El resultat serà
un àlbum il·lustrat
amb les il·lustracions
de l'Ignasi Langa
explicant la història
d'un nen,
qualsevol,
tot el procés que passa
quan li diguis dit que no pensa.
I escrit per l'afred.
I escrit per l'afred.
I escrit per l'afred.
I aquells que no hagin pogut fer-ho
per Sant Jordi
també ho recordarem
i vindrem a...
Si voleu vindrem també a explicar-vos-ho
que el tindrem físic.
Doncs vinga,
ja tenim dues entrevistes pactades
pel 2014.
Ignasi i David,
moltes gràcies.
Gràcies, moltes gràcies.
Gràcies.