Rapsol IPF ha col·laborat amb la programació estable
d'espectacles del Teatre Metropol.
Rapsol IPF t'apropa als protagonistes del Metropol
a Tarragona Ràdio, sempre amb la cultura de la ciutat.
Una proposta d'espectacles que ens porta a parlar
de la companyia Igualadina Teatre Nú
que presenta aquest dissabte a Tarragona,
Raspall, un espectacle per a tots els públics
basat en un conte de Pere Caldés
en què la fantasia i la imaginació dels infants
es barregen amb el món real dels adults.
Això ens ho explicarà bé el seu director
i qui ha tingut cura de la dramatúrgia
i també, com dèiem, de la direcció d'aquesta obra,
el Víctor Borràs.
Aquí saludem a través del telèfon.
Víctor, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Preparats ja per aquesta representació
aquest cap de setmana al Teatre Metropol?
I tant, preparats.
Com ho encareu?
Doncs amb ganes, amb ganes de tornar a presentar
el nostre espectacle a una altra població,
aquest cas a Tarragona,
perquè tothom pugui conèixer aquest conte
de Pere Caldés que creiem que és molt bonic
i que ens agrada molt d'explicar.
Raspall de Pere Caldés, adapteu-ho a un conte.
Què hi expliqueu?
Doncs és explicar la història d'un nen,
del nen Sala,
que un dia, doncs, ha de deixar el seu gos,
ha de donar el seu gos,
i ell encara es queda molt trist,
la família no el pot tenir, aquest gos,
i es queda molt trist al nen,
i ha de buscar alguna cosa que substitueixi,
doncs, el buit que ha deixat.
I ho fa buscant per la casa,
no troba res que li agradi,
fins que finalment troba un raspall
que pel tacte li recorda el seu estimat gos,
i comença a jugar amb ell,
i la fantasia, la fantasia del nen,
fa que aquest raspall prengui vida pròpia
i esdevingui el seu nou company,
el nou company, el seu nou gos,
que en aquest cas és un raspall.
Això, evidentment, provoca
el conflicte amb la família,
que creu que ja és massa gran
per anar jugant amb aquestes fantasies,
i, bé,
provoca una certa
incomprensió de l'infant,
fins que els pares han d'acabar reconeguent
que la fantasia, a vegades,
doncs, és més forta del que ens pensem.
I de tot el món literari,
de tot el món dels autors,
per què Pere Caldés?
Doncs, perquè el conte ens agradava molt,
és un conte que teníem,
feia temps i ganes d'explicar,
l'autor també ens agrada molt,
i aquest em semblava que era un conte
que s'adreçava als infants,
és un conte aquell
que Pere Caldés escriu per infants,
és un conte infantil que ell substitula,
nosaltres fem esperegles per tota la família,
però molt especialment pels infants,
i vam pensar que era una bona oportunitat.
També l'any passat es complien
100 anys del naixement d'en Pere Caldés,
i ens va semblar que era una bona manera
de fer el nostre homenatge a aquest autor.
I a part és una història que la Carme Soler,
una il·lustradora amb la qual hem treballat
i que ens ha agradat molt des de petits,
doncs també l'havia il·lustrat
i ens feia molta il·lusió de tornar a treballar amb ella,
o sigui que diferents circumstàncies
vam fer que ens decantéssim per aquesta història
i per portar-la al teatre.
Un conte, Víctor, que, com ho dèiem,
barreja el món infantil,
amb aquest món més seriós,
més dels adults,
i on hi ha molta importància
amb els objectes, amb l'escenografia.
No sé si vosaltres també ho heu transmès així.
Sí, el treball d'objectes
és un treball molt important en l'espectacle,
perquè la història ens parla d'un objecte
que pren vida,
d'un objecte que agafa una altra realitat
a través de la fantasia.
I sí, sí, a nosaltres ja ens ha agradat
moltes vegades treballar amb titelles,
amb manipulació,
i en aquest cas no apareixen titelles,
però sí que apareix una forta manipulació d'objectes
i és l'element central de la dramaturgia,
el fet de l'ús que es fa dels objectes,
de l'ús teatral, de l'ús màgic
i dels diferents usos que poden tenir els objectes en escena.
Definiis l'espectacle com un espectacle familiar,
imagino que dirigit tant a petits i grans,
ja que planteja coses interessants, però amb dos públics.
Sí, és un espectacle per tota la família.
Jo penso que els nens l'entenen,
els segueixen, els agrada parlar de la seva realitat,
però és una realitat que també és dels adults
per dos motius,
perquè estan en contacte amb els nens,
perquè molts adults o tenen fills,
o tenen nevots, o tenen nets,
i estan en contacte amb els nens,
i també perquè tots els adults han sigut nens alguna vegada.
I per tant jo crec que els espectacles infantils
han d'interpel·lar el nen
que som o que hem sigut,
i per tant en aquest cas el poden veure tothom.
A part que parla d'un conflicte entre pares i fills,
i per tant tots aquells que siguin pares
s'hi poden veure bastant identificats.
I és més crític el fill com a espectador?
És a dir, el nen és més crític
a l'hora de veure un espectacle de teatre?
Això es diu, no?, quan es parla de teatre infantil,
o teatre per tots els públics,
que el nen és l'espectador més crític.
És crític, té criteri,
és sensible,
pot gaudir molt
dels espectacles,
i sí que és cert que si l'espectacle
no l'atrapa,
l'atrapa,
doncs té menys complexos
a l'hora de
demostrar el seu disgust,
diguéssim,
no és que es comporti malament,
però sí que a vegades
desconecten amb més facilitat
quan una cosa no l'atrapa,
i en aquest sentit
sí que els que fem espectacles
per tots els públics,
doncs sabem que
el nostre principal crític
és l'espectador,
ja que a vegades
potser no té tanta crítica
de mitjans,
però sí que el nostre espectador
és el crític número 1.
I amb aquesta obra
què us diuen els nens?
Perquè potser estem en un moment
on sembla que els nens
estan començant a deixar
de jugar amb tots aquests objectes
que vosaltres
plantegeu a l'obra, o no?
Jo crec que el nen
continuarà jugant sempre
amb la caixa de cartró
quan li regalin la joguina més bonica,
o sigui que
o li regalin una maquineta
o en algun moment del dia
s'entretindrà amb coses
que interpel·lin més la imaginació
o el seu...
a poder construir qualsevol cosa.
No crec que els nens
perdin la fantasia
pel joc analògic.
Encara jo crec que
el món digital
té un potencial enorme
i els nens
són nadius ara amb això
i formar part de la seva realitat,
però igualment
el joc analògic,
el joc d'agafar un objecte
i que sigui una nina,
que sigui el que sigui,
o d'agafar una capsa
i construir una caseta,
o qualsevol joc analògic
encara té vida,
penso que és inarena la persona
i cal d'essers humans,
diguéssim,
que vivim en dues realitats,
no només en una,
afortunadament.
I vosaltres que feu teatre infantil,
o en aquest cas teatre,
per tota la família
i que veieu les cares dels nens,
les cares dels adults,
als adults què ens ha passat?
És a dir,
hem perdut la imaginació,
la fantasia,
o no?
Hi ha gent que realment
doncs encara s'immiscueix
i gaudeix molt
d'aquest tipus de teatre.
Home,
jo crec que la fantasia
la perdem en el dia a dia,
en la nostra quotidianitat,
en el nostre anar fent
i oblidem molt
d'aquesta capacitat de jugar.
Però tota aquella persona
que li agrada l'art,
per exemple,
que li agrada la creativitat
o que és capaç
de gaudir d'una novel·la,
gaudir d'una obra de teatre,
gaudir pintant,
gaudir creant,
doncs tot això
forma part de la fantasia
més inicial
i és en la infantesa
quan la descobrim
i l'anem percebent.
El que passa que a vegades
el que no entenem
és que el nen,
aquesta fantasia que té,
és tota la seva creativitat
present i futura
i potser no la respectem prou
i no veiem,
i a vegades busquem molt
el pragmatisme
i no entenem
que la fantasia
és una part tan important
com els altres aprenentatges
en l'infant.
Els adults
potser
ho vestim,
ho volem tot més,
busquem més
la practicitat
de les coses,
no?
Jo crec que
els nens
aquesta capacitat
de jugar
només per passar-ho bé
i per gaudir
és alguna cosa
que les grans vegades
hem de,
hem de,
en podem aprendre
moltíssim.
De fet,
tots plegats,
la podrem exercitar,
aquesta fantasia
amb raspall
aquest proper dissabte
a les 6 de la tarda
al Teatre Metropol.
El Metropol,
un bon lloc
per interpretar
aquesta obra,
Víctor?
Sí,
és un teatre
molt bonic,
molt agradable
d'actuar-hi
i hem actuat
altres vegades
i segur que
el raspall
s'hi veurà molt bé
i que la gent
que vingui
el podrà gaudir.
Doncs recordem,
aquest dissabte
a partir de les 6 de la tarda
al Metropol
amb entrades
a un preu
de 6 euros,
4 euros
per als menors
de 12 anys
unes entrades
que ja podeu adquirir
a les taquilles
dels Teatres Tarragona.
Víctor Borràs,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquesta estona
al matí
de Tarragona Ràdio.
Gràcies a vosaltres.