El matí de Tarragona Ràdio, el passem a la fresca.
Vuit minuts i seran les onze del matí.
I, Júlia, ja, benvingudes un dia més.
No sé vosaltres, però jo cada cop que sento aquest indicatiu
amb el soroll de l'aigua, em venen unes ganes d'anar cap a la piscina
i sortir de l'estudi.
I mira que aquí no estem malament, però anar cap a la piscina
i viure ja a l'estiu, però vaja, haurem d'esperar a les vacances.
Noies, continuem amb aquesta secció de la fresca,
on sortiu al carrer per preguntar temes relacionats d'alguna manera amb l'estiu.
Avui, un tema d'aquells extrapolables, però que també a l'estiu pot ser
que s'intensifiquen una mica més.
Què heu preguntat?
Què és lo que más te molesta de tu pareja?
O exparella.
O exparella.
La gent què tal, Júlia?
Ara ho escoltarem, però a grans trets què us han explicat?
Ja de tot, eh?
Sí?
Des que no els hi molesta res fins a...
Aquests són els que estan enamorats i no els hi molesta res a la seva parella.
O potser que no dijeran nada si l'ho he escutat a la seva pareja.
I també és veritat, allò, aviam si m'escoltaran per la ràdio
i trencarem peres aquí.
Hi havia gent que sí que li molestaven coses també?
Sí, però molt suau, eh?
No han rajat massa.
No ens esperem allò, grans coses, eh?
Vaja, no és qüestió de fer discos de ningú.
Vinga, ho escoltem.
Què us molesta de la vostra parella o exparella?
Això és el que diu la gent del carrer.
Poca cosa, no res.
Tot bé.
Ai, ai, ai, ai.
Anem a veure.
Hi ha tantes coses que no es poden resumir amb una, no?
És complicat, això.
És molt complicat, no?
La meva, per exemple, personalment,
és que és massa exigent.
Vull dir, vol les coses que siguin perfectes.
Cadascú pensa d'una manera.
Jo a l'oficina vull dir entre les coses de la meva manera,
per allà, doncs, ja sé, exactament,
no van estar totes les coses.
Ella vol que estigui en cada cosa col·locada al seu lloc, no?
I això a mi m'emprenya moltíssim.
Això és una de les coses.
Per exemple, no?
N'hi ha moltes altres, però, bueno.
En definitiva, seria que cadascú té la seva manera de fer les coses
i té que respectar l'altre, no?
I en aquest cas, en el meu cas,
doncs això no funciona massa bé.
Nada.
Las tareas de casa, que no se comprometa conmigo 50-50.
Bueno, son cosas que pasan en la realidad
en cuanto a sentimientos y cosas que afectan a todo el mundo, ¿no?
Por cualquier problema, sea problemas de infidelidad,
problemas de cosas de malos entendidos...
Pues en aquests moments no molesta res.
Tinc la sort aquesta.
No, mi mujer no molesta nada, ¿eh?
Son mujer muy buena, nada molesta.
Están muy tranquilos en mi vida.
Pues que nos hacemos mayores, igual que todos.
El control.
Que bebe y que fuma y que todo y que no.
En realidad, nada.
Por eso estaba con ella.
Hay cosas que molestan y que no,
pero yo llevo ya 50 años casado,
ya me explicarás si te puedo decir ahora lo que me molesta o no me molesta.
No sé, ahora mismo no...
Que no m'escolti cuando ni parlo.
Bueno, lo que me molesta es discutir.
Pues nada, porque como ya ha pasado a la historia,
no me molesta nada.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Riem força, eh?
Escoltant les respostes.
Gent molt mística, no?
Ja és, Júlia?
Gent molt mística portant-ho cap als problemes de la realitat,
les infidelitats.
I després això, les discussions, no?
Potser a l'estiu passem més temps amb la parella
i, per tant, discutim més.
I també aquest compromís de les tasques de casa, eh?
Això de què... 50-50.
Això no s'acaba de complir, eh?
Pel que ens expliquen al carrer.
O también una de las que dijo un hombre
fue que se hacen mayores.
Ah, també és veritat, clar.
A mesura que et fas gran van sortint més incompatibilitats
o fins i tot aquells problemes, no?
Que en principi no afectaven tant, doncs afecten.
Tot i que imagino que com més gran et fas,
més fàcil és conviure amb la parella, no?
T'hi vas fent, també, a la parella.
De cara a demà, ja serem a dijous.
Què preguntarem, Júlia?
Demà preguntarem quin és el millor viatge que han fet mai i per què.
Viatge.
Vinga, me la contesteu vosaltres ja o esperem demà?
Esperem demà, no?
Esperem demà?
Vinga, home, si vols te preguntar la de la parella o l'exparella,
però vaja...
No cal, no cal.
No cal.
Júlia Massagué, Jast Tigreros, moltíssimes gràcies, com cada dia,
per acompanyar-nos d'aquesta estoneta.
I ara marxeu al carrer un altre cop a buscar més respostes?
Sí.
Molt bé, doncs vinga.
Que vagi molt bé, Jast, Júlia. Gràcies.
Adéu.