Algú podria pensar que aquest cap de setmana
com que demà de la nit serà la castanyada
divendres hi haurà pont
aquest cap de setmana llarg
algú podria pensar
home, no hi haurà programació teatral
aquest cap de setmana a Tarragona
doncs no, aneu totalment equivocats
Bona gent, és l'obra que ens planteja
la programació de teatres de Tarragona
d'aquest cap de setmana
una obra que arribarà
aquest diumenge al Teatre Tarragona
a dos quarts de set de la tarda
una peça interpretada per Àlex Casanovas
i Mercè Aranega
aquí saludem a l'altra banda del telèfon
Mercè, molt bon dia
Hola, bon dia
i moltes gràcies per atendre'ns
aquesta estoneta
Tornes a Tarragona
ja tot preparat per diumenge
encara falten alguns dies
però vaja
imagino que ja tot a punt
Tot preparat, tot preparat
perquè estem fent cada cap de setmana
estem fent bolus
vull dir que la cosa està rotllant molt bé
ara hem estat a Vic
molt bé
tot preparat
una obra escrita pel guardonat
i dramaturg d'amèrica
David Linsair Abair
és complicat a vegades pronunciar aquest cognom
guanyador del Premi Pulitzer
i dirigida pel director argentí
de referència internacional
pel Daniel Veronesse
com definim aquesta obra?
perquè sovint
llegir una mica
la sinopsi
que podem trobar al programa
o que podem trobar
a internet
a vegades
s'escapen molts detalls
doncs mira
és complicat
de definir-la
la veritat
perquè a veure
és una obra
que riu
la gent riu
la gent riu molt
en aquesta funció
però en realitat
el que estem explicant
és una desgràcia
aleshores
el que ha fet l'autor
és
per poder explicar
una cosa molt dura
molt dura
utilitzar
un estil de comèdia
i així
d'alguna manera
doncs
perquè si no
seria insuportable
és clar
t'està parlant
d'una senyora
que és el meu personatge
que es queda sense feina
que la volen fer fora del pis
que té una filla
amb minusvalia
psíquica
i física
que no li donen
cap tipus
de subvenció
ni d'ajut
és a dir
el graó
més
l'últim graó
de l'escala social
diem-ne
en un barri
també deprimit
i com la seva lluita
per anar a buscar feina
amb la que la vol fotre
fora del pis
aleshores es troba
amb un
amb un antic amic
de quan era jove
que és el personatge
de l'Àlex
que ell sí que se n'ha sortit
del barri
s'ha convertit
en un metge famós
molt reputat
i va demanar-li ajuda
va demanar-li feina
diem-ne
tot això
que podria ser una desgràcia
i podríem dir
té a veure
avui
amb tot el que està passant
que sí que té a veure
és evident
molta gent
li està passant
això mateix
però tot això
està escrit
en un estil
que fa
que riguis
perquè el personatge
aquest
és una dona
com
molt vital
i és graciosa
molt positivista
molt irònica
cínica
casi
podríem dir
a vegades
i aleshores
per això em deies
com l'afiniries
dona
és una comèdia
formal
però en el fons
bé
un moment
al final de tot
sí que hi ha un moment molt dur
però això és com el cop final
de la funció
diem-ne
seria com fer una comèdia
del propi drama
a més imagino que
com tu deies
que és una situació
que avui en dia
doncs poden viure
moltes persones
i de fet segur
que moltes persones
la viuen
m'imagino que
gran part del públic
no la viuen com aquest personatge
en aquesta obra
perquè la gent que ho pateix
de veritat
no pot fer tant riure
d'això
jo recordo que molta gent
surt del teatre
i em deia
ostres
diu és que he rigut
i després
diu he pensat
però com pot riure d'això
bé que ningú se senti culpable
perquè això és el que l'autor
ha volgut
i és molt difícil
escriure això
i precisament per això
té el Toni
el millor text
d'Estats Units
de fa dos anys
vull dir
no és per cap tonteria
m'entens
de tots els Estats Units
es representa
que és el millor text
que s'ha escrit
fa dos anys
clar l'espectador
es pot sentir
fins i tot identificat
amb el teu personatge
pot ser pensant
home si em passis a mi
no riuria
o si
o amb aquella persona
que estigui passant
per aquest mal tràngol
segur que
que òbviament
no li fa tanta gràcia
i fins i tot
el que deies tu
sentir-se
una miqueta culpable
per riure
d'aquest drama
que òbviament
avui en dia
està passant
a molta gent
no
perquè amb això
l'autor
té molta sensibilitat
quan riem
no riem mai
de la desgràcia
riem
perquè ella
fa acudits
sobre una sèrie de coses
però no
és que diguis
la meva filla
és subnormal
i això
faci riure
no
en absolut
però per exemple
una frase
quan algú li diu
i la teva filla
què fa
perquè no sap
que la filla
és subnormal
i vam quedar
a les rodes
i ella diu
poca cosa
clar
això ja fa gràcia
diu
la teva filla
què fa
poca cosa
clar
és a dir
que riure
de les situacions
una mica
que hi ha
a l'entorn
exacte
i a més a més
l'he infeccionat
una cosa
que és que hi ha
un secret
en aquesta funció
hi ha un secret
i el públic
ha d'anar esbrinant
si és veritat
si és mentida
i això ve en l'escena final
que
bueno
hi ha una escena final
que dura dos minuts
però diem-ne
que l'escena final
és una escena
que dura 40 minuts
que és la meitat
de la funció
que és quan ella va
a veure
a casa del Rick
diem-ne
i clar
llavors podem
clar
veus un personatge
que està dintre
una casa
absolutament luxosa
i que no sap
ni fer anar
a la copa de vi
i es crea
aquesta mena
d'entítesi
clar
les coses gracioses
com intenta
cauar a les cames
com
mira l'agafa bé
la copa
i no en sap
com
m'agafa els formatges
malament
clar
hi ha tota una sèrie
de coses
que són les que
la fan graciosa
riurem de tot això
però no
del drama
i de la situació central
tot i així
aquesta mare soltera
Mercè
farà tot allò
que estigui
a les seves mans
per buscar
noves oportunitats
buscarà reptes
vol recuperar
la il·lusió
a la seva vida
vol oferir-li
un millor futur
a la seva filla
no sé si
l'espectador
també pot una mica
emmirellar-se
amb això
sí esclar
lluita per això
lluita per ella
i lluita per aquesta filla
pensa que és una filla
que ja té 35
4 o 35 anys
clar
la va tenir
quan tenia 17 anys
clar
17 anys
i bueno
i també
li pregunteni
per què
no la vas avortar
molta gent ho feia
perquè fa 30 anys
no era tan fàcil
no era com ara
clar
clar home
clar
jo ho dic
perquè fins i tot això
l'espectador
que estigui passant
per un tràngol similar
i òbviament avui en dia
doncs és un tema
d'actualitat
en el context econòmic
no sé si fins i tot
li pot donar
una mica de força
per encarar
d'una manera diferent
la situació
de força
i també de com deia la meva mare
quan ens passava
no tan greu
però alguna cosa fumuda
deia
tu mira enrere
que sempre n'hi ha un
que està pitjor
aleshores
és allò de dir
mira
mira
que sempre n'hi ha una
que està pitjor
buscant aquesta comparativa
Mercè
com es prepara
un personatge
d'aquest tipus
ai
amb molta feina
sí home
és que pensa
que és una hora i mig
jo estic una hora
i 40 minuts
escena
tinc 96 pàgines
és que parlo tot
tot
tot
m'ho parlo jo
i a més a més
el director va voler
que féssim una cosa
que jo no havia fet mai
a nivell de tècnica
que per donar-li
molt verisme
mira l'altre dia
no sé on
li van preguntar
Àlex
però
quan parleu
esteu improvisant
i l'Àlex va dir
no home no
clar que no
és tot memoritzat
això és
és bo
perquè
sembla
que sigui
improvisat
perquè
ens va fer fer
una cosa
que és
que en comptes
de fer una frase
calla un
comença l'altre
acaba
comença l'altre
ens va fer un treball
que passa molt
a la vida
que és que tu
quan entens
ja el que l'altre
està dient
encara que no hagi
acabat la frase
tu entres
amb la teva frase
amb la teva resposta
o amb la teva pregunta
i et avances una mica
el que l'altre dirà
o el que
ha de passar
i llavors
es superposen
les dues frases
però
la tècnica
consisteix en que
quan l'altre
entra
a la teva frase
tu baixes una mica
el volum
perquè el que s'ha de sentir
és el de l'altre
clar
això dona una sensació
de realitat
i sobretot
de velocitat
increïble
i això
ell diu
que ho va fer
perquè un dia
per Buenos Aires
anava en un autobús
i tenia el seient
de davant
dues senyores
ja estava darrere
i aquestes senyores
jo no vaig entendre
com es podien entendre
entre elles
perquè entraven
començava una a parlar
i a la meitat
de la frase
entrava l'altra
a la meitat
de la frase
i s'entenia tot
s'entenia tot
i vaig dir
jo això ho vull fer
això dona
sensació
de realisme
però clar
això és molt difícil
de realisme
de frescura
i molt típic
de dues persones
que s'entenen
i es compenetren
com suposo
que és el cas
de Mercè Rànega
i d'Àlex Casanova
exactament
o que es barallen
o que discuteixen
clar
exacte
quan estem discutint
amb algú
normalment així
una mica calorats
no esperem
que acabi la seva rèplica
amb això té raó
el Daniel Alberonese
perquè normalment
les frases
són llargues
però hi ha un moment
en què ja s'ha dit
el que s'havia de dir
i queda una cua
bé
aquesta cua
és la que d'alguna manera
xafem
amb l'altra rèplica
però sempre ha de ser
en el mateix lloc
perquè si no
no s'entendria bé
ens liaríem
i clar
això va ser una feina
però jo el que dic
és com anar al gimnàs
però actural
és una feina
de gimnàs i actural
de tècnica
sí sí
sempre s'aprenen coses
encara que siguis gran
i tant
i tant
i podrem veure
aquesta tècnica
el proper diumenge
al Teatre Tarragona
no sé
Mercè
si ja has estat
però
el nou no
el nou no
ara et mentiria
si et digués
que sabies
no anem al Metropol
oi?
no no no
aneu al Teatre Tarragona
exacte
al Teatre Tarragona
el nou
el Metropol
sí que ho sabia
exacte
he estat al Camp de Mar
i al Metropol
també he estat
el Metropol
antic
i després
quan el van
remodelar
doncs ara aniràs
una miqueta
una miqueta més amunt
el Teatre Tarragona
a partir de dos quarts i set
de la tarda
doncs
les persones
que assisteixin
podran comprovar
aquesta realitat
aquesta frescura
i aquesta compenetració
com dèiem
i aquesta tècnica
que ens parlava
la Mercè Aràndega
Mercè
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
molta sort
de cara diumenge
moltíssimes gràcies
a vosaltres
per trucar us
espero al Teatre
gràcies
bon dia
adeu
bon dia