Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Il·leño Schick!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per cert, la façana si la veuen des de fora, les finestres de fusta, la parciana també és de fusta,
s'ha mantingut una mica l'aspecte que tenien les cases, que són protegides, no, mossèn?
Sí, hi ha una cosa curiosa que l'arquitecte, sense tot ho explicarà amb molta més amplitud,
però és interessant que des de les finestres i des de les portes de vidre
es veu l'imatge que hi ha al pàtio, al jardí de l'ermita,
on hi ha tots els llentions que cremen, etc.
O sigui, durant el dia potser no crida tant l'atenció, però de nit la imatge està il·luminada
i els llentions cremen allí, i veritablement dona una sensació molt agradable,
jo diria piadosa, però...
I no és casualitat, això, eh?
Està buscat.
Està buscat.
Està buscat, eh?
Està buscat, està buscat.
Molt bé, l'exposició, quan es podria veure ja aquesta mostra del món maginià, no?
I suposo que també una mica la voluntat d'acostar-lo, especialment a la gent més jove,
o més petits, o més menús, no?
Que puguin haver noves generacions també d'imaginiants i que no ho coneguin encara.
Bé, una mica la idea és...
Estem treballant també amb el Departament de Cultura de la Generalitat,
que se'ns van oferir també per orientar-nos i per veure cap a on podíem muntar aquesta exposició,
i la idea és que hi hagi, més que una gran exposició, el que apretarem és que sigui un centre de divulgació,
i que puguem fer pujar, tal com deies, a nanos petits,
perquè si això no ho fomentem, si això no fem que tingui un atractiu per a la gent jove,
doncs malament res.
El que hem d'aconseguir és que la gent més jove, que la gent més petita,
coneguin Sant Magí, coneguin què és el que es fa,
coneguin tota la seva devoció per totes les contrades aquestes que hem anat comentant,
i després que conegui una miqueta la curiositat aquesta d'aquí.
Vull dir que estem a dins de la muralla,
que tenim una maqueta que en el seu moment es va fer,
i que explica molt bé tot aquest funcionament que es pot desmuntar i es pot veure.
Si això no som capaços de vendre-ho i de fer-ho conèixer els nostres petits i nostres joves,
no haurem aconseguit res del que volíem.
Vull dir que Sant Magí quedarà només com una activitat pròpia,
més simplement litúrgica d'Església,
i Sant Magí té un component que per si sol, de fet, ja és suficient,
que és la pròpia manera de ser de Sant Magí.
Una persona que ho deix tot, que se'n va, que ho ve tot, se'n va a viure a la muntanya,
potser tot el contrari del que estem sentint avui en dia.
Ara, digui, mossèn, digui.
No senzillament voldria remarcar un fet,
que tota aquesta unió que existia,
però que ara es va manifestant molt més entre tots els debots de Sant Magí,
Tarragona, Cervera, Santa Coloma, Guardiola, fins a Cupons, etc.
Hi ha un element que fins ara no es havia donat,
i és que el capellà d'aquí, no dic perquè sigui un servidor,
és capellà també de Sant Magí.
i aleshores permet unificar més, per dir-ho així,
o unir més totes aquestes entitats que estan al voltant de Sant Magí.
Crec que és un factor nou,
que s'ha incorporat potser fa 4, 5 o 6 anys,
però que també contribueix a aquesta unió i compenetració
entre totes aquestes entitats que estan al voltant de Sant Magí.
Un capellà, que és el mossèn Gallar, que també és casteller,
que també té tot el cor partit, també és casteller.
Ara que no ens escolta,
què ha simbolitzat ell per aquesta devoció,
per aquest nexe d'unió,
per aquesta trajectòria de més de 10 anys al cap de banda?
Bé, és que no són 10, són quasi 20, són 19.
Bé, jo penso que ho ha simbolitzat tot,
és a dir, en principi ha sigut la persona capaç
de reunir tots aquests esforços,
de trobar totes aquestes persones
que han estat disposades a dedicar molta part del seu lliure
a treballar per Sant Magí.
I a més a més, sobretot, en l'última etapa,
que és doble rector,
és a dir, que és rector,
és capellà administrador de Tarragona
i rector de Sant Magí de la Profeganya.
Jo penso que això ha sigut cap d'alt
per mantenir la relació profunda
de Tarragona-Borfeganya
i que realment moltes persones
donessin aquest caire
i sapiguessin aixecar aquesta devoció marginiana
que la ten, que sempre ha tingut Tarragona
i que realment fa que sigui una festa,
no parlem ja de festa major,
una festa tarragonina
i festa major, en maiúscula, en definitiva.
Major, eh?
Major, major, major.
Sobretot, que quedi molt clar que és la festa major, eh?
Evidentment no té res a veure amb l'apetit
i totes aquestes coses que han corregut durant molts anys.
Bé, jo només referent a mossèn Francesc Gallart,
què us he de dir?
Doncs, en tot cas, si avui,
jo penso que de la mateixa manera que tenim aquest nexe d'unió
que Sant Magí,
jo penso que ell és el que ens ha sabut imbuir una mica
d'aquesta figura, d'aquesta devoció,
d'aquesta dedicació cap a Sant Magí
i jo penso que avui ara veurem
que sortiran companys nostres de Cervera,
d'Igualada, de Santa Coloma,
els portants, els veïns.
Bé, doncs, jo penso que si hi ha alguna cosa
que ens uneix és Sant Magí,
però que he sigut capaç que ens neixi Sant Magí,
jo penso que és tant mossèn Francesc.
i el que deia el Carles,
no són davant, sinó gairebé 20 anys,
si deu vol, l'any que ve salarem els 20 anys.
Mossèn.
Gràcies, Adol, te pagaré el cafè.
Ja està pagat, per això.
El cafè, per cert, que ens ho han portat.
A veure si volem agrair que ens han acollit,
en fi, fantàsticament aquí.
Em puc fer una mica d'estet, eh?
Que he vingut al Rebassó abans,
i ens han portat aquí una mica d'esmorzar.
Digues, Carles, que anaves a dir una cosa.
No, això, que realment serà important,
serà una celebració de 20 anys,
després es parlarà d'una altra celebració de 20 anys,
que tenim amb el tema de la baixada amb carro,
de la Brufeganya,
però bé, és important,
20 anys són molts anys, eh?
Vull dir que realment és un temps
que permet fer moltes coses,
que permet allò,
i que realment penso jo ha sigut molt fructífer,
molt fructífer,
el fet que, precisament,
Museu Francesc Gallar,
de tradició maginiana,
on els seus pares, els seus oncles,
realment ja anaven a buscar l'aigua,
ja participaven de tota aquesta tradició,
és a dir, com ell moltes vegades ha dit,
no li vull prendre la paraula,
però és un honor ser capellà de Sant Magí.
Per un tarragoní cosent és un honor.
És una fenya,
però hi ha fenyes i fenyes,
és un honor.
Vigui, vigui,
m'ho sé,
crec que escolti que l'hem deixat aquí la...
M'ho deixat una mica així tallat, eh?
Això és com veure el 3-9-enforra,
més o menys,
deu ser com veure el 3-9-enforra,
més o menys.
Sí, sí, sí,
sí,
però això trontollo una mica,
em sembla, aquest,
però, eh?
Ja veieu,
el seu taranà és molt obert,
molt acollidor,
per tant,
jo penso que ens hem de trobar a gust
al costat d'ell,
mossèn és així, eh?
Amb tota identitat,
hi ha hagut algú que tiri,
mai millor dit,
que tiri del carro,
en algun ànima,
un esperit,
una essència, no?,
que reflecteix el mossèn Gallar.
Deixem.
Escolta,
per cert,
el fet de fer-hi concerts
allà dalt,
com ho vis,
com es veu,
què li sembla la iniciativa?
Sí,
veritablement,
això va ser una idea
de la cofreria,
o sigui,
en fer els noms,
Amics de Sant Magí de la Bufeganya,
i ells van pensar,
home,
dignifiquem l'espai,
no tan sols en l'aspecte religiós,
sinó també en l'aspecte cultural,
i llavors,
veritablement,
un concert,
un dissabte,
a dos quarts de deu de la nit,
imposa.
Aquell silenci,
aquella foscor
de l'entorn,
crea tot un esperit
i una predisposició anímica,
però singular i especial.
Els concerts es fan dintre de l'esclésia,
veritablement,
procuren agafar primeres figures,
no és allò un aficionat
que ve a tocar,
no, no, no,
si no són,
veritablement,
són grups
o són orquestres
de categoria,
i per tant,
tenen una qualitat
i mereixen
o tenen un atractiu
per si soles.
I llavors,
pel fet que,
doncs,
l'escenari
ja tingui aquestes característiques
i a l'orquestra
o en aquest cas,
els cantants
que hi puguin anar
són d'una certa categoria,
tenen atractiu,
però gran i considerable.
una precisió respecte d'això,
enguany dins d'aquestes segones nits musicals
a la Brufeganya,
ja portem dos concerts fets,
el dissabte passat i va del quartet Gerard,
i el dia,
si no vaig a redar,
del 2 de juny,
era?
Bueno, no, no,
el dia 2 de juny,
l'anterior,
va ser promocionat
i una mica fet
des de la pròpia
Conferència de Sant Magí
en motiu
de la celebració
dels 25 anys
de la Plec de les Roses,
eh?
És que ho dic
perquè casualitat
que enguany
hi ha com un cúmul
de celebracions, eh?
Potser és una mica
així atabalador
tanta cosa,
però de fet és així.
Per tant,
el primer concert
que vam tenir
que va fer l'Orquestra Händel
del Conservatori Professional
de Música de Vilaseca,
la vam fer el mes de juny
i va ser en conumeració
dels 25 anys.
La segona va ser el dia 13
i queda una
que és del dia 10 d'agost,
eh?
El dia 10 d'agost
que és d'àrees d'òpera
de tenors,
perdó,
de barítons i de baix.
Carai.
Doncs el 10 d'agost
estarà molt bé.
A més a més,
aquella hora que diu
mossèn Gallart,
cap a dos quarts de la nit,
en aquell entorn,
amb el silenci,
no es pot poder escoltar
o veure allà dalt,
vaja,
absolutament recomanable,
i a més en plenes festes,
pràcticament,
o les portes
de les festes.
Doncs sí,
estem,
és que estem veient
un moment
que em sembla
que és molt especial
perquè estem aquí
parlant nosaltres
a la Taua,
a Sant Magí al costat
i en públic,
és a dir que
això és com si fos
ja una primera conferència,
podríem dir,
a part que tenim públic
que són els següents convidats,
uns quants
que ja estan aquí asseguts
i que et dona aquesta impressió,
no?,
d'aquella,
és com si
segueix un ple de vida,
tot dona aquesta,
aquest espai.
I alguns
que ens han sentit
ja per la ràdio
i han volgut pujar
a acompanyar-los
o qual cosa
vol dir que
han anat ràpida
la cosa,
fantàstic.
Bueno,
doncs una miqueta
aquesta és la idea,
penso que Sant Magí
ha d'estar obert,
hem de tenir gent aquí
que tinguin ganes
d'efectivitat,
gent que tinguin ganes
de participar-hi
i donar-li vida,
que és el que volíem,
no?
Doncs ens acomiadem
d'aquesta hora,
perquè recordem
que seguim en directe
fins a dos quarts o dues,
arribem pràcticament
a les 11 del matí.
Els no els acomiadu
però estarem per aquí,
seguirem per aquí tots,
però en qualsevol cas
gràcies per acompanyar-nos
en aquesta primera hora
a Museu Engallar,
gràcies per acompanyar-nos
i per molts anys
que arribin als vins
i molts més.
Gràcies per tot,
gràcies.
I Carles seguim per aquí,
no?
Sí, sí.
molt bé,
doncs anem a les notícies
i tornem a seguida
i fem una segona hora
des d'aquí,
des de la Casa de l'Ermità.
i fem una segona hora.
i fem una segona hora.