Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
I deixem la catedral de Tarragona
perquè tenim un altre punt d'atenció ara mateix,
calent, calent, calent de la festa, com és la plaça d'Elefant.
Allà es troben els nostres companys,
per la banda tècnica Lluís Comas, a la locució saludem,
a Núria Cartanyà. Núria, bon dia i bona festa.
Bon dia, Sílvia.
Molt bé. Hola, com estàs?
Ui, doncs mira, calenta, calenta.
No, no, és que he sentit rebucaires i dic ui, ui, ui, que haurem de córrer, eh?
Però allò que deies del punt calent tenies raó.
A veure, fem el partit meteorològic primer que tots.
Si veniu cap a la plaça de la Font, ja sabeu el que està passant aquests dies,
a turnar l'estiu, i hi ha unes temperatures,
vaja, un sol d'adjustícia que cau amb unes temperatures molt elevades.
barret, per tant, i hi ha un mocador o alguna cosa per protegir-se el cap,
i aigua, que ja sabem que alguna vegada hi ha hagut algun desmai.
Hidratem-nos bé, que estem a la festa,
que encara ens queden moltes hores de costa,
i les hem de gaudir totes, eh?
Doncs sí. Escolta, això ja ha començat,
mentre vosaltres acabàveu.
Clar, això passa cada dia.
Que ràpid.
Sí, és que els elements del seguici comencen a baixar,
comencen a la tanda de lluïment,
abans que s'acabi l'acte protocolari a la catedral.
I sempre passa que ja, doncs,
al començament d'aquest acte de lluïment del seguici,
no us el podem retransmetre.
Però, vaja, ja sabeu com va.
Han passat per aquí el ball de Diables.
La veritat és que algun dels seus membres,
una miqueta perjudicats, ja,
perquè dels Diables, jo diria, que són la gent que...
Perjudicats.
Clar, sí, són dels més bandarres, diria jo,
de la festa, que no se'ns enfatgui ningú, eh?
En el bon sentit.
Són dels que viuen la festa molt a tope.
A més, Núria, aquest any que fan el 30è aniversari...
Per això.
Perquè els hi toca, eh?
Els hi toca, de fer.
I els hem vist una miqueta,
hem pogut parlar amb algun d'ells,
una miqueta ja amb ulleres, suosos,
però amb molta dignitat i amb ganes de continuar.
Ells han estat els primers.
Ha passat també per aquí,
després centrarem als versots, eh?
Han passat per aquí el drac, el ball,
i ara tenim a plaça l'estupendíssima víbria
que va habitllada amb un mocador al coll,
un mocador de color vermell que jo hauria de saber.
d'aquí és, però m'hauré d'apropar.
Bé, és d'ella mateixa, eh?
És el mocador de la víbria.
No vull dir que no sigui el millor de la moixiganga
que s'ho hagin deixat, alguna cosa d'aquesta, no.
Doncs no, no, no.
I està fent el seu vell la víbria,
com a molt pousadeta, saps?
Passet a passet,
fins que ara, d'aquí una estoneta,
li encendran, clar, les carretillades
i serà un festival.
Però de moment està en plan pacífic.
Molt bé.
Sílvia, com esteu per aquí els estudis?
Doncs mira, aquí nosaltres,
espectants, a veure què ens expliqueu des de la plaça de la Font,
ara, Núria, hem de veure ballar.
Ara, ara, carretillades.
Ai, escoltem-la, escoltem-la.
Hi ha hagut un buf,
que la gent s'ha apartat a la que han encès les carretillades.
Ja veieu que de moment no fa soroll, ara sí.
I ara han anat petant totes
i és curiosíssim veure el diferent
que són els elements de foc
en comparació de la cercavila d'ahir a la nit
amb la Foscor.
Moltes gràcies a ti,
a veure els elements de foc ara al matí
amb aquest sol.
I ja tenim aquí el ball de Bandolers,
el ball d'en Serrallonga,
que també farà la seva actuació
aquí baix a la plaça.
Deia que ara s'aprecia el fum d'una manera diferent,
el fum i el foc i la color baix,
la llum de les carretillades,
a plena llum del sol,
s'aprecia diferent.
Fa també festa, però és diferent.
El ball d'en Serrallonga
i acompanyat del grup xarop de canya.
Saps això?
Ja ens ho explica en Salvador Fa,
que ens van anar narrant
i anant anunciant un dia a la bagafonia
quins són els balls que entren a plaça.
De moment sí pot estar a la plaça de la Font,
Sílvia, de moment.
Hi ha gent, però podem dir que podem estar tranquils.
Sí, de moment sí.
Passa que zona d'ombra,
ja et dic jo que no n'hi ha cap.
Vull dir, tothom que vingui
ha d'estar preparat pel sol.
D'acord, d'acord.
Trabucs del ball de Serrallonga.
Ja el sentim, eh?
Peten, peten, els agrada la pòlvora.
Són els responsables d'aquesta oloreta de pòlvora
que està deixant tota la plaça.
No sé si,
no sé si per ara,
normalment no acostumaran a fer els parlaments
al matí ells, no?
Als ball de Serrallonga.
Ostres, mira.
Jo crec que no, no?
Crec que no, crec que no, eh?
Vall de Serrallonga el crec que avui no.
I la tarda ja van fer el seu lloc.
És el que t'anava a dir també,
ho fan aquesta tarda.
Ah, no?
Sí.
Per aquells que ho vulguin anar a veure,
a veure què ho busco.
El que fan és...
Ah, sí, a les 10, a la plaça del fòrum,
al darrer dels parlaments del Vall de Serrallonga,
i si ho busquen,
a veure si trobaran algun lloc més
on es pot veure.
Els que sí que estaran molt ocupats
aquesta tarda seran els dames i vells, eh?
Sí.
Tenim molta feina, eh?
Aquesta tarda,
i aquest matí també, eh?
Tenim molta feina.
Ja vam escoltar ahir
la primera de les representacions de dames i vells.
Doncs mira,
l'Als Serrallonga estan fent aquella rotllana,
aquell ball típic de bandolers,
de camarades,
i trabucaires en què s'entrecreuen els uns als altres,
i van, doncs,
fent rotllana,
i anar ballant,
i suposo que ara tornaran a carregar els trabucs,
i tornaran a disparar.
No sé si sentiu de fons una cançó.
No ho sé, una...
Sentiu? Com s'acosta?
L'emparito? Tu creus?
No, sí?
Tu creus?
No, no ho sé,
t'ho pregunto, eh?
Perquè crec que serà la primera vegada
que l'hem sentida, eh?
Durant les festes.
Sí, mira, novetat, novetat, eh?
Ahir me deia,
fa un moment,
ha trucat l'Angelina Aburonat,
i em comentava Núria,
que ahir no havia...
Ai...
No els he agradat, això que explicaves.
Ara m'he quedat.
No.
A veure, sisplau,
que estic parant amb la Núria,
sisplau,
sisplau,
però mai, per l'amor de Déu,
però em deixen acabar, eh?
Però fixa't,
fixa't que jo m'estic encongint d'Espatlles,
que m'estic tirant enrere,
aixordida,
i els crios,
les criatures,
estan aquí tan tranquils, eh?
Fantàstic, aquest ball de ser de lloc.
Moltes gràcies, companys.
Ja tenim aquí l'Àliga,
l'Àliga de la ciutat,
que enguany ve acompanyada
pel grup Tredivant,
la banda d'instruments tradicionals de Tarragona.
La Tredivant...
La Tredivant...
ens oferirà aquí al mig de la plaça
el seu bell ritual habitual ja,
als Patins de Santa Tecla.
L'Altredivant,
que si recordes a tom d'això que deies,
Sílvia,
van ser els encarregats de tocar la primera,
entre cometes,
primera emparito,
el dia del pregó.
Era això?
De què me n'anaves a parlar?
No,
t'anava a comentar que el...
Bueno,
ara m'han marxat del cap, eh?
Parlàvem això
que l'emparito no l'havíem sentit mai, no?
Sí, sí,
no,
doncs que l'Angelina Brunat em deia
que ahir no va haver gent a Tarragona
pel carrer ni res.
Ah, que no?
Tot avorrit,
tot avorrit,
sí, sí, sí, sí, sí.
Estava tot tranquil,
no hi havia ningú,
sí, sí,
ni a la plaça Verdaguer,
ni pels carrers de la part alta,
un avorriment,
un avorriment,
no?
Sí, sí,
és el que té aquests dies de Santa Tecla,
tot buit,
la gent a casa,
tot, sí,
sense sortir...
Balla l'àliga!
Home,
ara,
una mica agafes,
perquè justament ara s'ha parat.
Justament ara s'ha parat.
Avui tenim el dia, eh?
Jo t'ho vio a explicar una cosa.
Acaba de començar, això.
A veure,
que intentaré posar-me una mica més a prop dels músics
de l'altre divan,
per sentir-los una miqueta més.
És que toquen fluix,
toquen fluix aquesta gent.
Tu digues,
digues,
digues,
no,
és que ara estan parats, també.
No pareu en el moment que us dono pas,
sisplau.
Toqueu alguna cosa,
home,
toqueu alguna cosa.
Sentim-los.
ara és aquell bal tan xiló,
tan protocolari,
en què els àliga s'acompanya,
l'àliga que es mou a poc a poc.
a poc a poc a poc a poc a poc a poc.
a poc a poc a poc a poc.
i l'han parat,
l'han hagut de parar,
perquè com sempre l'àliga s'ha embalat,
anava fent tons,
i és allò que ens sé quan acaba la música,
que l'han agafat des del pit i des de la cua per parar-la.
I ara ja s'espera per entrar en aquesta part de la plaça
la jugadera molassa,
que està acompanyada en guany pels velles de l'esperidió.
Veus,
compta la molassa que és molt trapella, eh?
Núria,
compta en el cos que es posa de sobre de la gent.
A veure si podem apreciar els picarols que porta,
aquestes campanetes que porta en el cap
i que repiquen,
que fan aquest so tan característic
que ens indica que passa la molassa.
dels animals més alegres,
més juganers i més amables també,
del seguir, sí.
És cert, és cert.
Apa,
és xula la foto,
clar,
nosaltres estem amb el micròfon a la mà,
però realment aquests dies retransmetent
i veient coses,
t'agafen moltes ganes d'agafar la càmera
o el telèfon mòbil
i fer fotografies a dojo.
És preciosa la imatge d'ara a l'àliga,
pujant les escales de l'Ajuntament,
per darrere de l'enterimat
i entrant a la porta, no?
És com si,
fins i tot com si tingués vida pròpia
perquè no se li veuen els peus dels portants
i veus un bitxarrac,
un pollastre,
com li diuen ells carinyosament,
entrant per la porta de l'Ajuntament.
La molassa,
que empaita els nens i les nenes
i ha arribat aquí d'embranzida.
És gran, eh, Sílvia?
No, no, és fantàstica.
És molt gran.
És fantàstica, eh?
És cert, eh?
A més, recordem que estem a la plaça de la Font,
per aquells que ens acaben d'escoltar ara mateix,
que acaben d'escoltar ara mateix la ràdio,
que us apiguin,
que si volen atensar-se,
que encara queda a lloc, no?
Núria?
Sí, de moment sí, eh?
De moment sí.
Ja sabeu que això a poc a poc es va omplint,
perquè hi ha molta gent que venen
doncs ja preparats pels castells
i de moment encara
hem vist una progressió
d'anar-se a omplir
en qüestió de res, eh?
De minut en minut.
Però encara hi ha lloc.
que десяta a Onça
ho i dos anys
i dels gr sabents
d'anar-se,
que extremen
que hi haies
deouter
la заquara
d'esberamento
scoring
d'esberia
d'esberia
d'es adoë
d'esberia
Ara està aixecant, fa aquella imatge tan bonica,
que és com si s'aixequés amb les...
aguantada només per les cames d'altrarrere,
i van anar fent el tomb, com saludant a tothom que l'està mirant.
És imponent, la molassa, eh?
És d'aquells bestiaris, mirant-se que les potes d'altrarrere.
Fa com una reverència i acaba de fer el tomb.
I clar, els nens, els nens tenen una cara d'al·lucinats, eh?
M'estranyà.
L'acompanyen els grellers de l'esperidió.
Anem a veure si els podem escoltar una miqueta.
M'estranyà.
M'estranyà.
M'estranyà.
I ara que la reverència torna a saludar.
en aquestes figures que fa la molassa, en què, per exemple, s'aixeca de les potes del darrere, no?
Moltes gràcies, molts gràcies, molts gràcies per aquest ball.
Ara us ho explico.
I ja tenim aquí també la cocafera, la cocafera que ve acompanyada enguany pels espremulls ministrers.
O el cafera, endavant, sisplau.
Doncs la molassa és curiós, bé, és curiós de veure, no?
Perquè és això, hi ha una persona a la que està al davant que es queda quieta i el que està al darrere, ben dret, va fent toms, però de manera boja, eh?
I és la sensació aquesta de la molassa, doncs això, fent la rotllana, fent la roda.
Bueno, Sílvia, què hem de dir de la cocafera?
Què hem de dir de la cocafera?
Què hem de dir que no haguem dit mai, sí.
Doncs, per exemple, que compta quan obre i tanca la boca, que no hi posa amb la mà.
Perquè és una d'aquelles coses que dius que bonica, que bonica, fins que tanca la boca i t'enganxa la marina.
No t'ha passat mai a tu això, t'ha passat mai?
No, però alguna criatura jo crec que ha tingut la temptació de ficar-la, però clar, com saps que en un moment donat de la festa ja ens ha caramels...
Clar, i els nens van cap a dins a veure si els poden agafar, no?
Clar, i a més amb la temptació que tenen de dir, ostres, segur que s'haurà quedat algun caramel a la gola, a veure si que no és el que di ella.
Doncs molt de compte, i que també, sobretot, quan comença a donar voltes,
encara que sempre que sembla que sigui molt lenta i molt tranquil·la i que no hi hagi de fer res,
també, també se l'esporta, eh, la Cucafera.
Era això el que volies saber.
Bé, per exemple, per exemple, impuner el ball de la Cucafera, perquè clar, és un bitxo gran, gran.
Recordeu que en Guany ha estat protagonista, entre altres coses, perquè doncs ha pogut fer la seva pròpia baixada,
la baixada de la Cucafera, amb tots els ets i us, va ser el dia abans de la baixada de l'Àliga.
I aquí la tenim a plaça, amb la boca ben oberta, avui no llença caramels, avui està cansada ja.
No, no, no, no.
M'ha estanyat, m'ha estanyat.
Recordem que per tany, jo sempre me'n recordo, em sembla, eh, que és així per tany, o va ser creació del gremi de cuireters.
Ahà, sí.
D'aquí que doncs que tingui tota la carcassa folrada de peces de cuir.
I la veritat és que vista de prop, si no fos perquè la tenim tan assimilada a un element positiu.
Fa por, eh?
Fa una miqueta de por, eh?
Sí, sí, sí, sí. Mira, s'aixeca, ara s'aixeca i obre i tanta la boca.
Ah, ah, que t'ho deia.
Uh, quina força, mira, mira com repica.
Posa la mà, posa la mà.
Estic veient moltes cames, eh, sota la cocafera, moltes.
Veus el que et deia de posar la mà?
Sí, sí.
Què et deia, veus?
No recordava jo aquest batre de la mandíbula, eh?
És veritat, Sílvia.
Sí, sí, sí. A més a més ho fa molt fort, molt fort, que pica més que els propis, no sé si fer-ho així, però del ball de bastons, per entendre'l.
Moltes gràcies, cocafera, per la participació.
I ja tenim aquí l'en Lleó entrant a la plaça, acompanyat per la banda de Cardona, un Lleó que també fa 20 anys que està entre nosaltres participant en el seguici.
Eh, i ara no t'ho perdis, estan llençant caramels, eh?
Veus?
Al marxar a la cocafera s'han quedat els acompanyats, els portaires i ara els llencen caramels.
Ella no ho ha fet, però els llencen ara i clar, bueno, ara són totes les criatures, uipa, al mig de la plaça intentant recollir alguna d'aquestes joies ensucrades.
Sí, sí.
El Lleó.
Com m'agrada el Lleó, eh?
Home!
Núria!
No, no, no és el que et penses, no, no.
No, t'anam a dir, no serà l'emperiturró, que això?
No ho sé, a veure, a veure.
A veure?
Ah, no ho sé.
Ah, no ho sé.
De fet, és l'emparito roca, que sap greu parlar damunt de l'emparito roca,
però bé, l'hem sentit tantes vegades, en Lleó, que està ballant,
i potser és dels balls més festius, que balla en Lleó,
que és una figura molt solemne, molt rígida, molt seriosa,
i clar, ballant amb l'emparito roca, es relaxa una mica.
Ara ve el moment, ara crec que vindrà el moment emparito del Lleó, Lleó, Lleó, Lleó, eh?
Home, és que saps aquest moment de Lleó?
Perperats, perperats.
3, 2, 1, som-hi!
3, 2, 1, som-hi!
Molt bé, eh?
Sílvia, m'han dit que t'agrada molt el Lleó, a tu, no?
Sí.
M'han dit que estàs una mica lleona, no?
Ah, no?
Fantàstic, aquest Lleó ballant el so de l'emparito.
No sé qui serà, eh?
I ara veig aquí, a lloc a la plaça, el nostre estimat vagí de les timbales.
Home!
Ens referim a la samarreta que la Sílvia està lluint avui mateix,
la samarreta que ha ditat als llavors del Lleó,
una samarreta marró molt original,
que ja vam presentar aquí a la ràdio en forma d'entrevista
i que potser n'heu vist més d'una aquests dies durant les festes.
Marró, una samarreta que imita els ulls i la cua del Lleó.
Sí, i que a més és molt maca.
I puc donar les gràcies a la persona que...
Núria?
Sí, sí.
Puc donar les gràcies?
No, no!
I com una porça d'una altra manera,
després del matí de les timbales,
els llegatons negritos,
els negritos que venen acompanyats pels gallers de la Fàbrega.
Ja tenim el Magí a plaça,
dalt del cavall.
Què rius?
No, que anava a donar les gràcies a la persona que...
No, no, no, que això continua, això continua.
Va, que entren els negritos.
Sí, sí, sí.
Com de simules, eh?
Ai, Sílvia, una volta que l'oqui, eh?
Sisplau, deixeu sortir el Magí de les timbales
que va cap a l'espai de la Boca Calle.
Ah, compte, eh?
Compte.
I també donem la benvinguda en aquest matí
als gegants moros,
els gegants moros de Tarragona
que venen acompanyats pels gallers Tocaferro.
I que enguany ja tenen la seva recreació més petita, no?
Sí, sí, sí, sí.
Que es van poder estrenar, sí?
Fa uns dies, també dins de la festa.
Els gegants vells de la ciutat,
els gegants del cos del Bou,
acompanyats pels gallers a la clau.
Tots ells faran ara una actuació conjunta
amb el so de la banda de Cardona.
A poc a poc hi ha un raconet d'ombra,
però res, molt petit i molt discret,
però sí, un raconet d'ombra
es va fent l'ombra a la plaça de la Font
a tocar de les cases.
A poc a poc i a poc a poc també
aquest espai s'està omplint de gent.
Molta canalla, veiem.
Aneu amb compte, tapeu-los el cap.
El sol és de justícia, de veritat.
I ara tenim els gegants aquí plantats.
a l'espera de fer aquesta ballada conjunta.
Saps què ens comentaven
sobre els gegants moros o petits?
És un comentari que hem sentit pel carrer,
no sé si ja s'ha dit oficialment o què,
però la gent comenta que el gegant moro el petit
diu que s'assembla molt,
s'assembla més a l'original.
Ah, no ho sé, la gent està...
De fet, sí, el vam veure
i té una cara com a molt expressiva.
És molt especial.
No sé si has tingut ocasió de veure'l, Sílvia.
Sí, he pogut veure fotografies
més que veure'ls imperson, diguem-ho així.
No han vingut a casa a fer el cafè.
No, mira que els vaig convidar.
Dic que una vegada que ja feu la presentació
veniu cap a casa meva,
però no, no, no,
que tenen molta feina.
Tenen la gent de plena.
Sí.
I si és veritat, té una cara així com molt més dura, eh?
Sí, sí, sí.
Així com potser la té una miqueta més suau,
però que també la té molt elegant,
molt distinta,
d'una persona distingida.
El petit encara com que ho és més, no?
I potser el veure més a prop,
per l'alçada, no?
Encara dóna aquesta impressió.
Home, Lúria!
Hombre, hombre...
Què em dius?
Has dit festa?
Estan tots ballant a la plaça de la Font?
Tots?
Tots qui?
Els gegants?
Sí, estan ballant, estan ballant ara mateix.
Ara mateix?
Sí, sí.
Que, de veritat, jo a la gent,
a les persones geganteres que els porten,
els tinc un respecte pel pes que tenen
i per l'equilibri.
Estan tots ballant a la plaça de l'alçada de l'alçada de l'alçada de l'alçada de l'alçada de l'alçada.
Tots Ben Hoçana.
Pues bien.
Doncs ja està, l' nerd si m'emperia toqua sentir,
però que sona diferent la balla.
Ja tenim aquí els nanos vells
nanos vells que passaran
i també agafaran
la Boca Calla per sortir de la plaça
sisplau, us deixeu espai
De fet, la Boca Calla s'està convertint
en una zona de pas
en una zona, sí, de pas
i molt estretet però
la Boca Calla fa patir una miqueta
Boca Calla que...
Ara hi ha petits problemes
per entrar i sortir a la plaça
quan es tinguin les quatre colles
Sí, sí, sí
Això ha de ser una debacle, cada any
gairebé passa el mateix perquè sempre hi ha petits problemes
quan han d'entrar les colles
perquè la gent encara estem amb el batibull
de la tanda d'allumiment del seguici
i encara estem amb aquella història de la festa
i dius, ostres, posem-nos cap a un costat
perquè aquí han d'entrar
els protagonistes que són les colles
Doncs sí, i tot i així la gent
continua venint
i aquest germanú, aquest frec a frec
que no hi cabem però hi som tots
perquè no ens ho volem perdre
bé, i es continua gaudint de la festa
i hi ha molt de civisme
que és una cosa que sempre es destaca
cada any esperem que en guany també ho puguem destacar
el civisme, el bon comportament
el que hi ha molta gent
però vaja, tothom sap on ha d'estar
i sap com ha d'estar
exacte, és el que dèiem
que cadascú ha de saber que si ara està la tanda d'allumiment
que tenim al seguici
d'aquí una miqueta mirarem a sobre de l'antanimat
perquè tenim l'antanimat com cada any
per poder veure tant els versots dels diables
com els diferents valls de bastons
cavallets, patatufs
però que una vegada que acabi tot això
sisplau, deixeu espai perquè puguin sortir els nanos
el que dèiem, a la una de la plaça de la Font
els castells
i també tenim aquí els nanos nous
nanos nous que venen acompanyats
pels regaires de Tarragona
mentre a dalt de l'enforçat
ja es prepara el ball de bastons de Tarragona
veus?
el que comentàvem fa un moment
ara passa una miqueta d'aire
digue-li al Lluís que et porti una miqueta d'aigua
que em fas patir
digues, digues, tinc
digue-li al Lluís a veure si et pot portar una miqueta d'aigua
no, que ja en tinc, ja en tinc
ja en tinc, ja vaig preparada
ja vaig preparada, passa que vulguis que no
doncs fa una mica de patir
de tanta gent i tanta calor
doncs ara mira, tenim els valls de bastons preparats
aquí dalt de l'escenari
estava mirant perquè normalment
a la darrera tonda de lluïment del seguici popular
si, hi ha un dels valls de bastons
ja sigui la de l'esbarçant de Ticle
sisplau, deixeu sortir els nanos nous també de la plaça
per aquí, per la Boca Calle
fan la mort del dimoni
i com dèiem, canviem momentàniament l'espai d'actuació
ara serà dalt del taulat
i amb vosaltres el ball de bastons
que farà el centro i pericó
doncs vinga
escoltarem com...
això ho fan perquè mentre estan esperant
que vinguin els nanos
estan ballant a mitja plaça els nanos
no estan aquí al davant
doncs mentrestant
hi ha aquests dos centres d'atenció
els nanos per un costat
al mig de la plaça
i aquí a l'escenari els valls de bastons
anem a escoltar el ràpica dels bastons
a escoltar el ràpica dels bastons
Sílvia, ens hauràs d'explicar una mica aquestes figures
que han fet els valls de bastons
i la dificultat de tot plegat
encara estic aplaudint
m'enganxes en un moment d'emoció
tu només d'escoltar com piquen
ja saps el que fan
atenció que es posen en figura de quatre
sí
tu només d'escoltar el ràpica dels bastons
acabem el ball
quina paraula?
tercien
ah
sí
després a centro
has sentit que deia centro
no, no ho he sentit bé
llavors la flor es dibuixa cap a un costat i cap a l'altre
molt bé
i aquell que sentíem fa un moment era el ball del pericó
molt bé
ara estaran en filera
a gust de banda dels altres
ara segurament
dos en dos
a veure
començarà a sortir?
van marxant
sí, sí, sí
ara sí, sí
ara sí, mossara
no recordo malament
ara ja fa uns quants anys
ja Núria
ara ja
fem tot de memòria
la Sílvia sempre que sent
ball de bastons
es posa tuet
una miqueta
una miqueta
molt xula
l'actuació del ball de bastons
molt bonica
i ara
si ens permeteu una mica d'atenció
aquí baix a la plaça de nou
tenim entre nosaltres
el ball dels set pecats capitals
que farà la seva actuació
aquí al peu de la plaça
acompanyats pel grup
Roderbós
coble de ministres
m'imposa de mi ells
eh
Núria
sí
sí
no?
sobretot la part dels set pecats
més que
les virtuts
sí
jo la veritat
no recordo
ara miraré
els miraré les màscares
perquè les van a estar
recordo fa poc
i jo encara recordo les antigues
eh
aquestes noves
no les recordo massa
són més dolcetes
ara quan les veig
ja m'ho diràs
és realment difícil
arribar
arribar cap al mitjà
i clar
sí
això sí que és una qüestió
molt visual
en què
bueno
sí que podem escoltar
una mica de so ambient
sí que són més dolcetes
sobretot les virtuts
però clar
els pecats estan
són molt dolents
escoltem-ho
no
lot
sól
ni
quan
ja
biro
크�im
Gràcies.
Sílvia, si et sembla, fem una petita pausa per la publicitat i de seguida tornem d'anar a la plaça de la Font.
Doncs fem-ho d'aquesta manera. Fins ara.
Tarragona Ràdio us desitja...
Bona festa major.
Última hora. Un grup d'antropòlegs descobreix que a Tarragona els éssers vius neixen, creixen, tecleixen i es reprodueixen.
Del 14 al 24 de setembre, sent l'Efecte Santa Tecla.
Consulta tota la informació a santatecla.tarragona.cat
Tarragona Cultura. La cultura ens transforma.
Ets seguidor del Nàstic?
Doncs no pots faltar la cita diària amb el Sempre Nàstic.
Cada dia de dilluns a divendres a les dues del migdia, tota l'actualitat del Nàstic a Tarragona Ràdio.
I si no ens pots escoltar en directe, ho repetim cada dia a les 8 del vespre i a les 11 de la nit.
I en qualsevol moment, a la nostra pàgina web tarragonaradio.cat.
Si ets del Nàstic, tens una cita cada dia a les dues del migdia amb Tarragona Ràdio.
Ara o en qualsevol moment, aquí trobaràs tota la informació de Tarragona.
Connecta amb tarragonaradio.cat
Vine a gaudir de la Festa de Santa Tecla.
Dissabte 21, diumenge 22 i dilluns 23.
Durant tot el dia a la Rambla Nova, la Fira de Santa Tecla.
Artesania, alimentació, atraccions infantils i molt més.
Fira de Santa Tecla a la Rambla Nova, el 21, 22 i 23 de setembre.
Organitza Club Ciclista Camp Clar i Botiguers de Tarragona.
Amb col·laboració de l'Ajuntament de Tarragona.
Tu recomana, Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Si apanem i corre, vinga, cuida, sol de balla, canta la cançó.
Última hora.
Un grup d'arqueòlegs troba una brúixola amb 5 punts cardinals.
Nord, sud, Santa Tecla, est i oest.
Del 14 al 24 de setembre, sent l'Efecte Santa Tecla.
Consulta tota la informació a santatecla.tarragona.cat
Tarragona Cultura. La cultura ens transforma.
Per Santa Tecla, el puzle de les festes.
Dedicat a la víbria que enguany celebra el seu 20è aniversari.
Ja el pots trobar a Quiosc Almaties, Quiosc del Barri, Quiosc Papereria Trama,
Llibreria La Capona, La Picateca, El Lloro, El Negrito i la Negrita,
Mercat Central i a l'estat de les festes.
El puzle de les festes és un producte educa
i una iniciativa dels allers quatre garrofers.
Patrocinat per Rapsol, òptica Universitària i Treginers del Vendrell.
T'ho recomana Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
I recordem que continuo aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
que en queden cinc minuts per al punt de les dotze.
De seguida tornarem de nou cap a la plaça de la Font,
on recordem que ara mateix s'està fent
la tanda d'alluïment del seguici popular.
Estàvem amb els set pecats capitals,
segurament que ara ja haurà passat la Moxiganga,
o deu estar a punt, el ball de Pastorets,
el ball de Turcs i Caballets, el ball de Patatuf,
el ball de Cerculets, el ball de Bastons de les Bars de Santa Ticle,
el ball de Gitanes, el ball de Valencians i el ball de Cosis.
I que en acabar aquesta tanda d'alluïment
escoltarem els versons dels Diables contra Sant Miquel.
Us recordo també que ara mateix, si us atenceu, per exemple,
a la residència de la Mare de Déu de la Mercè,
hi haurà el ball de Bastons de Tarragona
que pujaran segurament que de pressa de pressa cap allà.
A les 12 a la plaça del Fòrum,
davant del Bar Tòfol, el brindis popular de les festes.
Doncs ens anunciaven, per això era aquesta trucada,
que ja anem directament cap a la plaça de la Font.
Saludem de nou a la Núria.
Núria!
Hola, hola, Silvia Donau!
Què ha passat durant aquests instants?
Doncs, entre altres coses, però el més destacable,
el ball de Pastorets.
Ara ens han demanat l'atenció ja directament
des de la plaça cap a l'Enterimat.
Ara ja s'associiran els diferents balls,
que és això, doncs venen els elements
i se situen en aquest enterimat.
I gràcies als altaveus,
doncs podrem escoltar el que són els balls parlats
i els que són simplement ballats,
doncs també els podrem veure.
El de Ball de Bastons ja l'hem narrat abans,
ara acabem de veure el Ball de Pastorets.
I ara està passant per aquí,
si no ens falla el programa,
la mitja cobla, la petulella.
Una cobla musical que, adivina, Silvia,
quin tema estan tocant?
No, no t'ho sabria dir.
Mira, comença per Amparito i acaba per Roca.
Tu què creus?
Rosa, ball bé.
No.
Els nens són els que piquen de mans encara.
I ho comentàvem.
Moltes gràcies a la banda Unió Musical.
I ara sí, tornem dalt de la taulat
per veure el Ball de Turc i Caballets.
Doncs era la banda Unió Musical.
Ball de Turc i Caballets
que venen acompanyats pels dos saïners,
tres malls.
Doncs ens ha fallat el programa, el protocol,
perquè era la banda Unió Musical,
qui tocava ara mateix l'emparitó.
Ens comentaven els Diables,
que jo abans deia que ja estan cansats
perquè són dels que porten més festa al cos.
Ens comentaven que l'emparitó, sí,
s'atura una mica, ja tant d'escoltar-la,
però que el serveix com de cosa per animar, saps?
Allò de quan ja no pots més,
deixes un emparitó, vinga, va.
Jo crec que a molta gent de la festa li passa igual.
Com d'anar energia, sí.
És que no m'estranya.
Mira, algunes vegades passa,
segons quines cançons,
que pots estar fins i tot queixant-te d'alguna cosa
i en aquell moment que sona l'emparitó...
Se te'n van els mals.
Se te'n va tot.
Se te'n va tot.
Ja t'oblides de tot el que estàs fent fins ara.
Turc i Caballets a l'escenari.
Una altra curiositat de la festa d'enguany,
però que ja vam constatar l'any passat,
però que la vam creixent,
és la utilització de càmeres o telèfons mòbils
per fer la fotografia.
Vull dir, ara jo estic davant de l'escenari,
em giro i veig un munt de gent,
amb els braços aixecats,
amb una tàbleta, amb un telèfon mòbil
o amb una càmera,
doncs això, fent la foto.
Que maco que ve sona, eh?
És dels valls més gràfics,
aquests de Turcs i Caballets.
Més gràfics en el sentit que segueix una història.
que no, doncs ara estan operats,
ara l'arcàngel beneeix els caballets
i els dona forces per lluitar contra els turcs.
Els caballets cristians són homes
i els turcs són dones.
Com aquí teniu,
és a espai d'entrampada,
en prou la vostra lluita
i de rega no seré alliberada.
Ves que s'entretec la...
Ves que...
i de rega no seré alliberada.
Ves que s'entretec la lluita.
Ves que s'entretec la lluita.
Ves que s'entretec la lluita.
i de rega no seré alliberada.
Ves que s'entretec la lluita.
Ves que s'entretec la lluita.
i de rega no seré alliberada.
Vai s'entretec la lluita.
I del brighton,
i darrere met designated
que s'entretec la lluita.
Bona nit.
Un ball de turcs i cavallets que s'acaba així,
amb els cavallets submetent els turcs sota la seva espasa.
Tota l'estona han estat fent rotllanes, com a escenificant una batalla.
I ara ballen conjuntament en filera i saluden, han acabat saludant,
el públic que a casa aplaudeix.
És una bona ocasió aquesta de veure els balls, no només ballats, també parlats,
però de veure'ls dalt de l'escenari, perquè durant la cercavila hi ha tanta gent
i, home, com que ells estan a peu de carrer, a vegades costa d'apreciar-ho.
I en aquest cas, clar, estan alçats, estan a l'escenari, tenen molt d'espai,
ho fan còmodament i realment llueixen.
Aquesta tanda de lluïment es diu així perquè realment és això, no?
I les criatures també apaguen amb estiari, aquí poden apreciar-ho.
I ara també a dalt de la taulat entra ja el ball del Patatuf,
el ball dels més petits, que enguany ve acompanyat pels gallers, els bordons.
Del Patatuf, moltes vegades rebatejat per ball del Patufet, però no, és el Patatufet.
A més, és una paraula ben sí, això del Patatuf.
Però moltes vegades és socorrent.
Te surt el ball del Patufet, però ni sempre això, no?
Sí, ja et ve, ja et ve el cap, sí.
Però perquè són els més petitets.
Però jo calculo que potser el més gran que deu tenir, 6 anys?
7 anys?
No ho sé, no ho sé, sí, sí.
Va per aquí, no?
No crec que m'allunyi gaire de la realitat.
Sí, sí, ara me'ls estic mirant i potser sí, estem parlant d'una edat potser de 6 anys com a màxim.
Van a de color blanc i morat, realment uns colors molt alegres, molt festius,
amb la gorra mosca, la retina mosca, i ja comencen tots els xerits.
Gràcies.
Gràcies.
I així fent rotllada, fent parelles, i molt macos, la veritat, perquè tenen gust.
Fantàstic, aquest Patatuf, moltes gràcies.
Has sentit la passió dels pares?
Ah, no, no, no, sí.
Bravo, bravo.
Sí, sí, això sí, això sempre.
I també, com és tradicional, després del Patatuf venen els circulets.
El ball de circulets que ve acompanyat pels garellers sona a gralla.
Doncs sí, val la pena anar esmentant els acompanyants musicals, els garellers.
En aquest cas, amb el Patatuf venien els amics dels bordons,
i ara els sona a gralla, moltes vegades ens els descuidem,
i realment ells fan una tasca clara d'acompanyament,
que és que no es podria entendre, evidentment, el ball sense música.
Els circulets, doncs ja està, que entren a plaça amb aquests cercles engalanats amb flors.
Tots aquests balls, no?, tant les faldilles del Patatuf, així totes florejades,
com ara els circulets, indiquen o venen a ser, doncs, balls d'alegria per la primavera.
Encara que avui hagi començat la tardor.
Sí, clar. Ara, jo m'estava pensant, dic, Núria, vols dir que vas bé?
La verema, la collita...
En fi, la natura.
Ja, clar.
No.
No.
No.
No.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les cares de concentració que fan els bastoners, eh!
Com que no, per no concentrar-te!
Clar!
En el que t'ho despistis...
Sí, sí, en el que t'hi jugues.
És que, a més a més, no només és el cop que pots rebre el pal,
pot rebre el pal, sinó la velocitat a la qual va aquest pal.
Sí, sí, sí, sí.
I t'has fixat que les bars s'han de tecle,
el que fa és anar de menys a més,
comencen molt lent,
com ensenyant el que fan i com ho fan,
i a partir d'aquell moment comencen a agafar
el que es diu carrerilla,
i comencen a agafar velocitat fins que arriba un moment
que gairebé no sap per on es mouen els pals,
sobretot per la gent que ho mirem.
Gràcies.
Gràcies.
Què perillós, què és això, eh?
Saltant i tot, eh?
Sí, és el que t'anava a dir.
Jo no sé si en sous transmet tot el que passa aquí
en un ball de bastons d'aquesta intensitat,
però, Déu-n'hi-do, val la pena veure-ho.
Nosaltres fem el que podem per la ràdio,
però val la pena veure-ho, això, eh?
Un moment del ball que corren d'un costat a l'altre,
però després hi ha un moment que salten
per poder acabar de fer el cop de dalt
encara més fort, si pot ser, no?
I ara han entrat més bastoners fins i tot, eh?
Amb aquesta roda, ara estan davant per davant
fent dues fileres i ja marxen.
Suposo que ara han entrat tots per anar-la marxant, sí, sí.
Ho veig pillant, eh, Sílvia,
que quan estan davant per davant és que marxen,
ja...
A la que porto dos ball de bastons ja ho enganxo.
Sí, a més a més, moltes vegades s'utilitzen
precisament aquest ball que s'han fent ara
per fer la rotllana que després serà la mort del diable.
Val, val, val, val.
Que això ho fan normalment, o ho faran,
jo he dit aquesta tarda.
El que passa és que jo et preguntava abans
que ho hem d'esbrinar a veure si li toca
el ball de bastons de Tarragona
o li toca a les bar tan saire de Tarragona
com a ball de bastons.
Perquè cada any, cada any fa un o l'altre.
Ah, ah.
El que és la mort del dimoni, se li diu, el ball.
Ah, val.
I cada any li toca a un dels balls de bastons.
S'ho van anar tornant.
Ah, exacte.
Val, val, val.
Sí, sí, sí.
Doncs bé, el ball de bastons,
l'esbar Santatecla,
baixen de l'escenari.
Ah, i ara ja ens deu quedar poquet
per poder veure les espurnes dels diables.
Moltes gràcies al cos de bastoners
de l'esbar Santatecla.
Ens falten res.
I ara entra a dalt enfoscat
el ball de gitanes.
Ball de gitanes que ve acompanyat
dels gallers la virolla.
M'ha sentit, eh?
Per això ho ha dit.
M'ha sentit.
Gitanes endavant.
Gitanes endavant, veus?
Mira, queden, perquè això és bona idea.
Queden gitanes, ball de valencians,
ball de cosis, set pecats capitals.
Encara no estan.
Muxi Ganga.
Núria, no acabarem a la una, eh?
Si queden tots aquests, què m'has dit?
Se m'està fent molt llarg canvi avui, això.
No per res, suposo que pel sol que cau.
Fa molt de calor.
C'est una delhorn.
Fins demà!
Amb la tanda de lluïment del seguici popular.
De l'escenari, el ball de Gitanes, amb aquestes vetes...
I que d'aquí una miqueta, Núria...
I color només, eh? Vermella i grog, el guany.
A vegades són de molts colors i el guany simbolitzen aquests colors.
Bé, que tenen tota una simbologia.
Ara s'aixequen les faldilles, Sílvia.
Bé, que tenen tota una simbologia.
Bé, que tenen tota una simbologia.
Bé, que tenen tota una simbologia.
Em deies, Núria, que s'aixecaven les faldilles?
Sí, sí, és la picaresca, la picaresca del ball, que comentem sempre.
I ara suposo que enllaçaran aquestes vetes, perquè ja les han agafat
i és la feina de coordinació.
No se'ls han destrenat, estaven entrenades al voltant del pal
i ara ballant també al voltant i enllaçant-se, però s'han destrenat.
Ens diuen adeu, a negrament, al Ball de Gitana.
Acompanyat, si no ens falla el protocol...
Fantàstic aquest Ball de Gitana.
Si hi ha l'eracte final d'aquest passar de lluïment del seguiti de Tarragona,
tenim amb nosaltres el Ball de Valencians, que ve acompanyat amb els sonadors Bufalodra.
Ara pujant a sobre l'escenari, no?
Doncs sí, van amb la barretina de la gorra mosca, que es diu, així, de color lila, de color morat.
Amb els picarols, amb aquests, doncs, aplics que porten a les cames.
I en fi, que us ho he dit, de Valencians, doncs que pugen un damunt dels altres i ja està.
I què s'ha de veure?
Per molt que ho diguem nosaltres a través de la ràdio, Núria, s'ha de veure.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre expliquem del Vall de Valencians que s'assemblen, s'assimilen...
Fantàstic, aquest Vall de Valencians, un preludi del que són els nostres castells actuals
i una avançada del que pot ser la nostra diada castellera d'avui.
I ara tanco l'actuació aquí dalt, a la plaça, l'actuació dels valls,
al Vall de Cocis, que en guany fa 10 anys i que ha estat imatge de la festa.
Per tant, protagonistes, ells, de la Santa Tecla 2013.
El Vall de Cocis ve acompanyat pel grup Factoria Folk.
El símil, doncs, entre el Vall de Valencians i els castells,
també les moixerangues, les moixigangues, doncs ja s'ha explicat el Sabadofàs,
la referència que fem sempre.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis, com deia, doncs sí,
la samarreta que molta gent porta, molts teclers porten de color groc,
doncs això tenen com a protagonistes, com a imatge, el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
A punt d'entrar a plaça el Vall de Cocis.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.

Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
Bona nit.
la Ramó. Serà nostra
la victòria, si no ens falten
els cavals. Aquesta
és la nostra festa i la dels
focs infernals. Quin benés?
Doneu l'alarma.
Més. Bé.
Si tan fort me n'heu a tocar,
però guerra no veiem. Perquè
triomfem millor, a d'agolla tocarem.
Els àngels que són el cel
ja els venen totes les pors en
escoltar el forrepic d'aquests infernals
tambors.
A tu!
A tu! Estut
mascarón. Et
nomeno capità.
Capità d'aquesta tropa
que Sant Miquel vencerà.
Amb la força que jo et dono,
tots els àngels de Miquel
ràpid hauran de morir.
per tal de derrotar el cel.
En donar-me el teu
poder en aquesta gran empresa,
el triomf en la batalla no ens
vindrà pas per sorpresa.
En foc infernal cremeu les
esquadres de Miquel.
Bona serà la notícia de la derrota
del cel. Fem tots junts
foc a l'instant. En combat
sense defensa.
Set rajos i set ballestes.
El cel llancem en ofensa.
La història és la nostra!
Són el primer i el més altiu,
el més esbel i enginyós.
Sóc el primer i el més altiu,
el més esbel i enginyós.
Em faig dir l'Eviatán
i com jo no en trobareu dos.
Teniu un port mig islàmic
manat per un catarí
on veta tots els gangbiscis.
La porca que el va patir.
Tot invocant-la al Corà
no hi permet fer cap casino.
Ni tan sols quan el visito
vol jugar amb el meu papino.
Si voleu muntar unes timbes
ho haureu de fer amb fariseus.
Així que el lloc més idoni és...
collons, el moll de Reus!
Potser us sembla malament,
però a mi em diuen ben bona.
Sóc garrepa i sós maxí tu
quan la meva bossa sona.
Bàrceles em vol fer l'ombra
embutxacant-se la pasta
i repartint-se-la amb les sobres
amb els de la seva casta.
Mentrestant, el rei Borbó
deixa quatre rals de Cristina
per comprar-se un palauet.
Trots de garrepa, a poquina!
Quina trepa de xoriços!
Uns per poc i altres per massa.
Si se'n posen pel davant
els empalarem la massa!
Esmudeus és el meu nom
i de banyes en tinc tres.
Tres de llargues i aixecades.
Suposo que m'heu entès.
Com el cas del Camarguei,
just per un atac de banyes
i un micròfon camuflat
s'estan traient desentranyes.
La Camacho, dents de mula,
ha destapat un farmer
que s'han trifugat de merda
fins al coll del PSC.
Jo, si veig que van maldades,
fotré el camp com la Chacón
a Miami d'any sabati
i que es mengi un altre marron.
gent d'obre.
Pel favor sóc jo,
el més gras
i sóc golafre de mena.
Quan m'afarto
sóc feliç
i no em domina cap pena.
Segons el síndic,
el Ferreno, el Ribó,
tenim molts nens malnudrits
i és notícia que em dol.
A mi, famós llepedits,
però no és capaç i engana.
No s'alimenten com cal
per culpa de tanta merda
com ara el menjar halal.
Uns peus de porc em romesco,
pernils, fuets i baldanes
i una ampolla de vinegre
i tindran vides ben sanes!
Si faig cara d'emprenyat
és perquè em diuen verit
la mala llet em rosega
i la rauxa
em té consumit
per aquest Ajuntament
que rebutja l'emoció
sobre el dret a decidir
de la nostra nació.
Hi ha un bord
que no hi és
que n'hi anomeno.
Però tu, Fèlix,
vas bé
per passar la història
com un altre botifler.
Llepa Culs de les Espanyes
has quedat en evidència.
Tarragona ha estat un clam
cridant per la independència.
La via tarragonina
ha dit ben clar
que vol viure,
com demana tot el poble,
en una Catalunya lliure.
en una jo.
¡N Bridger!
En unaorman aquesta!
¡N Gadgeter!
En una cama per타!
¡Nad nehmen!
Se'm coneix per Balzabuc i també per un desfici.
Embaixar allò que no és meu ho faig per gust i per bici.
Madrid vol uns Jocs Olímpics i ja van per la tercera vegada
que el comitè els deixa escaldats d'ullera.
Ballesteros ja voldria pels Jocs del Mediterrani els calés que s'hi han petat.
Doncs que vagi els de Bani, que el rebrà l'Anna Botella
amb aquell rictus d'estreta per brindar-li amb els seus morros
a relaxing mamadeta.
Sóc el gran duc Astenot i pertanyo a la noblesa.
M'agrada...
no fotre brot.
i això...
en diuen Parés.
nou de vuit i cincs de nou, tripletes de tot color.
Quina mandra anar als castells!
S'ha perdut l'emoció.
Sort en tenim dos polítics que van embarrant la troca,
retallant les ambulàncies i no senti quan els toca.
Si us voleu penjar medalles,
ser la ciutat dels castells!
Cony, quina llenya més tonta!
Escolteu millor les colles o us arrencarem les pells!
les llibres i infernals que preteneu d'arribar al poder de l'Uni i Déu,
preparats per tremolar.
Tremolar el davant de Déu.
Tremolar el davant de Déu.
Si tens el poder del cel, jo tinc el foc de l'infern.
Angelet, et caurà el pèl.
Miquel, la festa que fem tu no la pots adorar.
En cas que et vegis batut, l'infern t'has d'entregar.
Prova les armes i mira el poder de què t'acreu.
Totes les vostres esquadres aviat us rendireu.
Prova, prova les armes i mira.
Si a la terra has arribat en nom de l'ésser suprem,
ja ho tens tot quasi guanyat.
El poder et ve del cel,
però guerra contra guerra,
jo tinc tot el de l'infern per llançar sobre la terra.
No t'espantis, Lucifer,
que sempre seré te guia.
Mai no desempararé
amb la meva companyia.
Al teu costat estaré
unida com a mestressa.
I en aquest ball de diables
jo seré la diablesa.
Ja saps que sóc la supèrria.
No t'he quedat tu, Miquel.
Però tu, Lucifer,
el mega,
l'estructura del cel,
sóc més forta que Sansó.
Sóc dona i saps que ho faré.
I amb aquest derivet curt
el cervell et llevaré.
Enrere!
Enrere dona infernal
que des de dalt aquí ha baixat
per destruir Mascaron i el Lucifer el malvat.
Aquest espacer que porto
és el meu déu que l'inspira.
Dona perversa i cruel
d'on l'estreta tanta ira.
Fuig d'aquí, marrec, diables meus!
Ei, fills meus,
Lucifer meu,
per res cal que us espanteu,
que si el puyal no em falla
a la guerra no perdreu.
Jo sóc l'arcàngel Sant Miquel,
que des del cel aquí he baixat
per matar tots aquests banyuts.
Ai, diables, quina vergonya!
Sentir com l'esmeu Tarragona,
prou ja d'aquestes indencències.
No us fiqueu amb els capellans.
Ja estimeu, petits, joves i grans.
Sant Atec, la nostra patrona,
acaben tots aquests diables
que són uns grans irresponsables.
Visca Tarragona!
Visca!
Visca la Festa Major!
Visca!
Visca Catalunya Lliure!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Visca!
Gràcies.
I així acaba el Vall de Diables, que tanca també aquesta dada d'allòimenta.
I després de la fantàstica actuació del Vall de Diables,
ja deixem preparada la plaça per la gran jornada castellera.
Endavant, colla, xiquets de Tarragona, colla, joves, xiquets de Tarragona,
xiquets del Serrallo i castellers de Sant Pell i Sant Pau.
Doncs sí, Sílvia, així estan les coses aquí a la plaça
i ràpidament el que fa la gent és posar-se en moviment,
anar deixant espai perquè entrin les colles i anar agafant llocs,
situar-se ja a punt per viure la diada castellera en l'emplaçament que més els convé.
Val a dir que ara sí que l'ombra ha guanyat una miqueta de terreny a la plaça,
però res, només el lateral, doncs mirant a l'Ajuntament, el lateral esquerre,
on bé, s'hi aglutina molta gent, però és que tota la plaça està feta un nou,
de la gentada que hi ha.
Sílvia, no sé si ets reps des dels estudis centrals.
Perfectament, estava sentint-nos, a més a més m'estava quedant bocabadada
de la força del Miquel, d'aquest sant, que gràcies a Déu ens ha portat una mica més de tranquil·litat, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè Déu-n'hi-do com estaven avui, si abans deia la cremada cremar avui...
Cada any és així, jo patia, perquè dic a veure si avui i si en guany també ens alliberarà
i vencerà els diables, doncs sí, fixa't que qui li planta cara,
qui el boll malta amb la daga és la diablesa, eh?
La diablesa, vull dir, és la dona, que encara és més dolenta que tots els diables.
Això, un dia hauríem de parlar d'aquestes alegories de la festa.
En fi, nosaltres hem de fer aquest petit tipcat, no, Núria?
Sí.
Jo tancaria d'aquesta manera la retransmissió del que ha estat, doncs, la tanda d'alluïment de nou
de la seguici popular, aquesta cercabila amb tanda d'alluïment posterior,
que dona pas, ara sí, a la diada castellera del dia de Santa Tegla,
una diada que retransmetrem també en directe d'aquí una estona,
també un punt comenci a Tarragona Ràdio, amb els companys també de TAC12.
Sílvia, jo, si us sembla, m'acomiado aquí, vaig a veure una coseta ben fresca,
perquè fa molta calor, jo crec que molta gent també s'està apropant, ara aprofitant aquest impàs
a les diferents barres que hi ha aquí a la plaça de la Font, per hidratar-se.
Sobretot, teniu en compte, si veniu aquí a la plaça Gaudí de la diada castellera,
precaució, tapeu-vos el cap i sobretot precaució amb els més petits.
S'està omplint la plaça de mitjans gràfics, veiem càmeres de vídeo,
suposem que de televisions, també càmeres de fotos.
Hem trobat per aquí durant totes les festes els fotògrafs convidats italians.
Si recordeu, el Sandro i el Màximo no paren de treballar.
En fi, jo ja ho deixo aquí i us desitjo que acabeu de passar molt bon dia de Santa Tegla.
Doncs moltíssimes gràcies per la barca TACA, gràcies per la bona feina,
per haver-nos portat aquesta tanta magnífica alluïment.
I el que dèiem, que ara mateix fem un petit kit-kat, Núria,
i de seguida saludarem els companys de TAC12,
que conjuntament, encara que ells s'ho passin en diferent,
i nosaltres en directe podrem sentir els castells, les torres i els pilars
a càrrec de les quatre colles de la ciutat.
Recordem, doncs això, que la part tècnica ens ha estat acompanyant
en Lluís Comas, en Joan Maria Bartran també,
per la part anterior, no?, de la missa, de l'ofici.
I en fi, que estem a tope, tothom de Tarragona Ràdio,
per fer-vos arribar la festa també a casa vostra.
Donau, Núria, gràcies i bona festa major.
Gràcies, Sílvia.
Adéu-siau.
Gràcies, Sílvia.
Gràcies.