I l'altra cita d'aquest cap de setmana, dissabte, concretament també al Camp de Mart, Anna Belén en concert.
Pendents de poder aconseguir entrevista amb Anna Belén, de moment amb qui sí que podem parlar és amb Toni Cabero,
ell és un dels responsables de l'empresa de la productora Baja La Traca
i responsable també de la programació d'aquest festival d'estiu d'enguany.
Toni Cabero, bon dia.
Què tal, bon dia, com esteu?
Bé, amb moltes ganes també de veure Anna Belén.
Déu-n'hi-do, de moment tots els grans noms que estan passant per aquí.
I Anna Belén que presenta més nou disc, no?
Sí, bé, és un disc de Els Hombres que amé, és un gran èxit,
és un espectacle que us puc assegurar que els que hi aneu us sorprendrà,
està molt, molt, molt ben fet,
és un repàs de tots els homes que han marcat la vida d'Anna Belén
i que no us explicaré en massa detalls perquè sigui una mica sorpresa als que no l'heu vist encara,
però són tot cançons molt conegudes, molt boniques,
estan en un puntet de teatralització, que l'Anna Belén sabeu que és una gran actriu,
i et passen dues hores volant, o sigui, amb un repàs d'aquestes cançons,
d'aquestes vivències que ella explica tan bé,
acompanyada per uns músics extraordinaris,
i que jo que he vist ja repetides vegades l'espectacle us puc dir que t'enganxa.
O sigui, va més enllà de la veu que tots tenim com a referència,
hi ha la qualitat de la veu d'Anna Belén.
Va més enllà pel que dius, és tot l'estat de cançons.
Sí, sí, és una miqueta més, és una barreja entre concert, una mica de teatre,
però molt constrictualitzat, amb un espai molt concret,
el Camp de Mar, que sabeu també que ja no us cal que us ho digui,
tan bonic, que ajuda molt, i tot cançons molt conegudes.
El que esperi cançons conegudes, aquest és un concert de cançons conegudes.
Clar, feies referència a l'escenari.
Jo no sé si en aquest cas, en aquest tipus de concert,
el Camp de Mar, per l'amplitud que té, és un hàndicap o és un aliat.
Ho dic perquè m'imagino que és un espectacle fet una mica per teatres
i potser amb un petit format, o no?
No, perquè, a veure, estem parlant que és música amplificada,
és a dir, no és a viva veu.
Estem parlant que el Camp de Mar té una configuració també
que el públic se sent molt proper de l'escenari
i l'artista se sent molt proper al públic.
És a dir, un dels grans mèrits que té aquest espai
i que tots els artistes, sense excepció,
ens reconeixen a l'acabar els seus concerts
és que han sentit el públic molt proper.
És a dir, el tens a sobre.
Hi ha un atensament.
Jo no li veig cap problema.
He fet aquest concert en d'altres llocs
que potser no tenien aquesta proximitat
i diria, ostres, un pelet potser lluny o no sé,
fred.
No és el cas del Camp de Mar.
No és el cas del Camp de Mar.
Molt bé.
Parlem una miqueta del disc i de l'espectacle en si,
però sense que ens desvellis del tot.
És la presentació de Los hombres que hay.
Diu, són tot cançons conegudes, però no de l'Anna Belén.
No, n'hi ha de seues, evidentment,
o almenys que les ha fet famoses ella,
algunes en companyia del seu company, del Víctor Manuel,
però són cançons del Quico Beneno,
de Pedro Guerra, del mateix Víctor Manuel,
de tot un seguit de Lluís Eduardo Aute,
entre 7, 8, 10 autors.
Evidentment no faltarà el Serrat.
En fi, estem parlant, cantarà en català,
hi ha coses que cantarà en català,
i estem parlant d'un repàs
de potser de les millors peces
que aquests que són amics seus
i que han marcat la seva vida,
ho anirà explicant a lo llarg del concert,
doncs va cantant cançons d'aquestes autors,
adaptades lògicament per ella,
però, en fi, que guarden similitud
pràcticament al 100% amb l'original,
més les que ella ja ha cantat i canta habitualment,
és a dir, no faltarà el Piano Man,
no faltarà el Lía,
no faltarà qualsevol d'aquestes
que han sigut número 1
en els concerts d'Anna Belén.
Molt bé, ja per anar acabant l'entrevista, Toni,
clar, t'estem experiment
perquè tu l'has vist diverses vegades,
aquest espectacle.
Sí?
Jo no ets una font d'informació molt bona.
Per exemple, fins a quin punt estan adaptades
o se les emporta cap al terreny seu
o manté l'original?
T'ho dic perquè, per exemple,
deixa'm dir només aquesta,
és el tracklist del CD,
no té més secret.
Qui comenta, escoltant Anna Belén,
cantant una rombita,
l'heixo de menys,
de Quico Veneno?
Sí, clar, a veure,
és que el registre del Quico,
impossible d'imitar-lo per part de l'Anna,
se l'emporta una mica al terreny de l'Anna,
però reconeix el 100% a Quico Veneno
i jo estic veient el Quico Veneno cantant.
És a dir, a veure,
no és un karaoke,
però és, òbviament,
una petita adaptació
en la forma,
amb la tessitura
i amb la veu de l'Anna Belén,
però queda molt, molt bé.
És un concert 100% recomanable.
vull dir,
el que recordi
la millor Anna Belén
de tots els temps,
doncs és la que veuran.
I és el típic concert
que a vegades ara
no li donem massa importància,
però quan surts,
els que hi han anat diuen,
ostres, tu,
el que t'has perdut.
Sí?
Digue'ns tu que dius
que has vist l'espectacle
moltes vegades, Toni,
per tu quin és el moment
més entranyable,
més bonic,
o aquella cançó que dius,
ostres,
és que li queda tan bé.
Mira,
a mi em quedo
quan canta l'IA.
Sí?
És un moment tan dolç,
tan tendre,
tan seu,
vull dir,
és que a més ella
s'hi sent
hiperidentificada,
vull dir,
estar allà
i, bueno,
en aquests moments
te n'oblides del món,
te n'oblides de tot,
veus l'Anna Belén cantant
amb el seu folar blanc,
no sé,
però en fi,
és una preciositat.
Molt bé,
doncs amb aquestes,
ens has deixat amb moltíssimes ganes,
eh?,
de passar pel que hem de fer dissablar.
Bé, després,
quan puguem ho comentem
a veure si és veritat
o he exagerat una mica,
jo crec que no, eh?
Bé, doncs ja durarà de parlar
pel que estem veient.
Toni Cabero
de la Traca Produccions.
Moltíssimes gràcies
i la setmana vinent
tornarem a enredar
per seguir parlant del festival.
A vosaltres, les gràcies,
com sempre,
per interessar-vos
pel festival,
pel que fem
i el divendres
Alberto Romero,
no és un oblí d'Alberto Romero
que a riure, eh?
Bé, és que ja hem parlat amb ell,
sí, sí, sí,
ja acabem d'escoltar-lo
i la veritat és que també valdrà la pena.
Vull dir que a riure,
a riure,
que també ens convé molt.
Gràcies, Toni,
i l'abraçà.
A vosaltres.
A vosaltres.