Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Doncs aquí continuem els de Tarragona Ràdio,
a la ràdio de les festes des del Teatre Tarragona.
A l'entrada del Teatre Tarragona tenim la ràdio de les festes aquí muntada.
De fet, ja ens acompanya la nostra companya, valga la redundància, Núria Cartanyà.
Núria, bon dia, benvinguda.
Molt bon dia.
Tenim tantes coses al cap i anem parlant de tantes coses fora de micròfon
que si els nostres ens escoltessin dirien...
I aquests ja han començat la festa, dirien, no?
Exacte, ja porten la seva festa particular.
Núria, molts continguts que ens acompanyaran des d'ara i fins a dos quarts de dues.
Parlàvem ara amb el Xavi González, després també amb la crida
que farà l'homenatge al perpetuador de les festes.
Enguany recordem-ho que és Josep Pellort i Ibo Farull
que la rebrà amb títol pòstum, ja que ens deixàvem, malauradament,
la nit de Reis d'aquest 2013.
Durant aquest acte, també durant l'acte de la crida,
en el mateix acte d'homenatge al perpetuador també es reconeixerà els teclés d'honor.
La llista és molt llarga i hem hagut de fer una tria.
Anirem parlant amb alguns d'ells al llarg del programa, entre les onze i dos quarts d'una.
De moment ens acompanya el Pitu Rovira de l'Àliga.
Pitu, bon dia.
I el Josep Maria Sabate Bosch dels Xiquets del Serrallo
i també cronista oficial de la ciutat.
Bon dia i bona hora.
Tu en saps molt de la festa.
Una miqueta.
Una miqueta, no?
Encara me falten moltes coses per saber, més de les que sé.
Vull dir que no acabes mai això, eh?
I com que cada vegada s'hi posen coses noves,
cada vegada la festa es fa més gran, més gran, més gran,
i avui en dia la tradició comença i...
Tot i que és una redundància el que diré a continuació,
això de ser teclés d'honor ha de ser un honor per vosaltres també.
Suposo que sí, però...
Suposes, que ho diguem, matitzem-ho això.
A la nostra edat, Pitu, dels honors, m'assembla que ja en passem bastant.
Mira, jo m'ho prenc com un reconeixement, si ho volem dir així,
no de la pròpia entitat, sinó de les pròpies entitats que has anat
que has anat passant en el decurs dels anys, o encara hi participes...
Això dels anys pesa, pesa.
No, no.
Pesa, perquè, vull dir...
Bueno, a última edat sí, jo encara m'ho portes molts avantatges.
Marques la fita de 25 anys i vol dir que ja en tenim més de 25, no?
Sí, no.
Vull dir que el carnet jove no el tenim.
Però imagino que és el que dieu, no?
És una manera també de reconèixer, òbviament, a títol personal,
i també després a les entitats que representeu o a les quals heu estat al costat d'elles
durant aquests anys, no?
Sí, perquè amb tot això penso jo, i en el meu cas particular, no és tan sols el reconeixement
que has estat uns anys determinats amb un grup o amb una entitat,
sinó en diverses entitats que a vegades ho focalitzem tot en el seguici.
Jo avui hi pensava, no?
Sempre som els mateixos.
Ho focalitzem en el seguici, però dintre de les festes de Santa Tegla hi participen moltes entitats.
És tan forta la potència del seguici dintre de les festes de Santa Tegla és molt fort, no?
Però jo també voldria fer una reflexió a tota una sèrie d'entitats que participen,
i molt, dintre del programa de festes de Santa Tegla, sí que no estan dins del seguici, no?
I amb alguns hi hem passat per aquestes entitats que també han fet una feina
i estan fent una feina dintre del seguici, dintre de les festes,
i que també és una manera de... potser a través d'algun dels teclers
també se'ls reconeix aquesta feina.
Clar, sumant fins a... ho deia ara el Xavi González, sumant fins a 138 entitats,
és a dir, que s'han de reconèixer, no, Josep Maria?
Entitats jurídiques, suposo, perquè hi ha un antitre estatuts,
hi ha un antitre totes aquestes coses, però de fet jo crec que els que participem
de la festa, participem perquè volem, i això del reconeixement,
doncs no hi penses, no hi penses mai, vull dir, jo hi he pensat ara,
en guany, així de rebot, perquè m'ho van dir, diu, figures el programa,
dic, què he fet? Perquè alguna de grossa té que haver fet per figurar el programa,
diu, no, diu, com a membre de la colla castellera, ah, dic, sí,
ni pensava els anys que tenia la colla, i els anys que portàvem,
doncs, movent-nos per aquí, amb la colla i sense la colla,
i el que sigui, vull dir, els tarragonins,
digue'ls-hi de so carrel, o digue'ls-hi que se senten tarragonins,
més o menys, han viscut la festa des de petits,
i els que han nascut, lògicament, des de petits.
I si, a més a més, has viscut a la plaça La Font,
i tenies el bar Ambrosa al davant,
i tenies l'Ajuntament allà al costat,
i el cos del Bou a l'altre costat,
doncs, des de Sant Roc, a Sant Magí,
a Santa Tegla, passant, evidentment, també,
per Setmana Santa, doncs, et trobaves que estaves...
Vivies, vivies la festa que podies veure,
que podies viure en uns moments determinats
de la teva pobra, humil i senzilla història,
i que avui aquesta festa s'ha convertit en una cosa molt grossa.
Com és, però, Josep Maria, la teva vinculació
amb els xiquets del Serrallo?
A través de Montcunyat.
Montcunyat era el capellà rector de Sant Pere del Serrallo,
i per aixecar el barri, d'alguna forma,
va fer molta feina, molta feina.
I aleshores jo, vinculat amb ell,
doncs, vaig començar amb ell,
vam tirar endavant, entre altres coses,
a la colla de xiquets del Serrallo,
entre altres coses perquè els castells
tenen una cosa molt especial,
que tenen moltes altres entitats,
i és que poden aplegar
per la mateixa finalitat des de l'avi fins al net
o al besnet, fins i tot, avui en dia, no?
Avui en dia que els avis durem més
de la que hauríem de durar, possiblement, no?
Però això ajuda que hi hagi una institució
que lligui, que lligui a la gent del barri,
que plegui a tota aquesta gent,
i que a poc a poc es vagin identificant,
sobretot en el seu moment,
identificant-se amb Tarragona,
perquè de sempre el barri del Serrallo
ha sigut, no un barri,
ha sigut un poble dins de la ciutat,
afegit a la ciutat, no?
I això va fer que molta gent del Serrallo
conegués també que hi ha una festa
més enllà de Sant Pere i de la Mare de del Carme,
i que aquestes festes són Sant Magí,
que la viuen ja directament,
a través dels castells i a través d'altres coses,
i Santa Tegla.
I en representació també, doncs, dels Teglès,
aquests Teglès que avui hem volgut convidar
a la Ràdio de les Festes,
jo crec, Pitu, que ens pots parlar també
de com neix aquesta baixada de l'Àliga,
perquè és un fet, no sé si tothom ho sap,
però és curiós.
Sí, de fet, és força curiós, no?
Perquè, de fet, neix
per un simple trasllat
de l'element,
des d'on assajaven,
fins a on el traslladaven,
però després inicia el dia 22 al Cercavila, no?
És una mica per casualitat, no?
Podríem dir-ho?
Bé, neix de casualitat i de l'engrescament.
Clar, de la casualitat, perquè és això...
Aquella casualitat que et porta...
Però després l'engrescament de la pròpia gent,
que és allò que si t'hi atreveixes, no t'hi atreveixes,
si ho fem, si no ho fem,
i acabes baixant, doncs, 6 o 7 a altes hores de la matinada,
perquè es veia a fer,
quan s'acabava totes les reguelles que hi havia
el dia 21 a la nit,
i pren una volada quan s'hi van afegint allò,
els amics, els coneguts, el col·lega, el no sé què,
que ve, i llavors això, l'expansió, en pocs anys,
en pocs anys, en 8-10 anys,
això es va convertir, doncs, en el...
Va començar a iniciar-se el que ara coneixem, no?
Que ara és un acte d'aquells que...
Molts diuen que Casabria Santa Deca
no s'entendria sense aquest acte, com d'altres, no?
Però és un acte que aneix d'una manera molt desenfadada,
molt participativa per a la gent...
Molt poc oficial, sense tal programa...
Sense tal programa, després hi va ser,
i per iniciativa nostra, perquè vam creure
que ja no podíem anar més sols pel món, no?
Home, sí que és cert que moltíssima gent també ve de fora
a participar, a gaudir, a tocar els elements
i a participar també d'aquesta baixada de l'Àliga.
És una de les gràcies d'aquest acte
que ha traspassat allò que en diem fronteres,
que va més enllà de la ciutat,
va més enllà del municipi,
va més enllà de la comarca, no?
Vérem molta gent de fora per veure aquest acte
on s'ha plegat una multitud.
Potser després de les Diades Castelleres
és l'acte que reuneix més gent
en un espai molt concret
i durant tot el recorregut que es fa, no?
Viureu aquesta Santa Tecla d'una manera diferent,
Josep Maria, enguany, pel fet de ser Tecler d'honor o...?
Jo suposo que no.
Jo no, per la meva part no.
La viure, vull dir, la viure és el màxim que la puc veure.
Exacte.
L'únic que ens pot passar és que vinguin per l'esquena
i et diguin, ei, Tecler...
Però això sí.
Home, mira, ja és una manera de viure diferent, no?
Que no vinguin massa amb mi
perquè la meva esquena ja no pot aguantar massa cops, eh?
Perquè si es posa de moda això,
si ens han de pagar 25 cops pels 25 anys
que oficialment portem...
Em sembla molt bé que hi hagi tota aquesta llista de gent
que en major o menor grau
portin uns quants anys vinculats a aquesta festa.
Això també, escolta,
també et dona una satisfacció
a aquells que hi som des dels inicis,
dels inicis,
doncs a veure com la cosa que vam iniciar,
doncs tota una colla de gent,
que era una colla de joves,
que gairebé entràvem d'incògnit dins de l'Ajuntament
per donar-li un tomb a les festes d'abans,
doncs ara veus que aquí s'hi ha afegit
molta i moltíssima gent
i que veus que també la gent hi participa gaudint-hi
i gaudeix mirant o assistint a tots els actes.
I creieu que continuïn a haver-hi iniciatives semblants
a dies d'avui,
com les que hi havia en aquell moment
quan vosaltres vau iniciar, per exemple,
amb aquesta baixada de l'Àliga
o amb d'altres qüestions dintre del programa.
Penseu que avui en dia
continuen el jovent iniciant actes d'aquestes característiques?
Jo em fa l'efecte que sí.
Jo em fa l'efecte que sí.
La prova és que hi ha col·lectius,
noves fornades de gent
que s'incorporen a organitzar actes
perquè l'important d'una festa
és que l'estament oficial la tuteli,
però que no l'organitzi.
i aquest és el valor
que ha de tindre aquesta festa
i qualsevol altra, no?
Llavors, que hi hagi grups, entitats
que organitzin
i que muntin el que sigui,
doncs, fantàstic,
perquè això és la festa, no?
I això s'està notant
darrerament en els dos o tres últims anys
que hi ha grups que neixen,
crepusculars que neixen
i que es van consolidant
dintre del programa de festes.
I això penso que és bo i és important
i ha de dir això, eh?
Em seny.
Em seny.
Em seny perquè a les festes
podem morir d'èxit, eh?
Perquè, vull dir,
ja ens hi hem trobat més d'una vegada
que tothom vol fer una cosa
que ja està feta
o que és difícil de fer,
que no encaixa dins d'aquestes coses.
I aleshores quan hi ha la regulació.
I el vull dir,
si tu vas començar de jove
jo vaig començar ja,
diguéssim,
de madur, eh?
De madur.
I quan ens van posar
a la Comissió del Seguiç i Popular,
ens van posar, suposo jo,
perquè,
per donar una miqueta més de senya
a la joventut.
Perquè si la joventut
la deixéssim passar endavant,
vull dir,
a vegades hi ha allò...
La festa no es pot convertir.
El barrilet de la festa està molt bé,
però el barrilet m'és un botellón, eh?
Vull dir,
a vegades hi ha aquelles coses
que s'intrueixen en una festa
que ja no tenen el sentit de festa.
Vull dir,
la festa es pot fer,
es pot acabar més o menys tard,
però també s'han d'anar posant,
diguéssim,
una miqueta de...
Jo posaria tanques en algun lloc,
perquè horaris també en tanques.
Avui mateix els veïns
de la Maria Cristina
i de l'Avinguda Catalunya
que s'han d'aixecar l'endamà
per anar a treballar,
saben que es passaran
en 10 dies
que cada dia
tindran no sé quants decibelis
tocant allí
des del Parc de Saavedra
o des del Camp de Mar,
que això també els afecta.
Vull dir,
la gent de Torreforta
no viu la festa de Tarragona
ni la de Bonavista,
però la gent que viu
al mig
o els pobres
que viuen
a la plaça de la Font,
aleshores,
jo ho dic...
Jo en soc un afectat...
Digues, digues, Pitu.
Jo en soc un afectat
d'això
i jo em fa l'efecte
que tampoc n'hem de fer
un gran massa.
No, no.
És a dir,
durant uns dies de festa,
que la festa és això,
escolta'm,
si hem de suportar
durant 7-8 dies
i diguem-ho així,
diguem-ho així,
suportar,
doncs l'agrés
que fins a altres hores
de la matinada,
escolta'm,
estem de festa.
Sí, però ara imagina't tu,
jo he dit això dels horaris,
però imagina't tu
que ara la festa
ja el seguissi,
s'hi vol afegir,
jo què sé,
allò que en un moment determinat
va tindre cert èxit
en alguns llocs,
que són les marxorets aquelles
que anaven jugant
amb el bastonet,
no?
Doncs aquestes coses
no són de la festa,
no són de Santa Tècica.
Amb això, Josep Maria,
convindràs amb mi
que això,
a l'inici dels temps,
perquè m'agrada dir-ho així,
això ja es va tancar.
És a dir,
quan es va iniciar
tota aquesta moguda
de les festes
que s'ha convertit,
vam tindre molt clar
que havíem de canviar
moltes coses.
L'invent
de les jornades
que es fan
de Folklore View
era per substituir
una cosa
que ens va semblar
molt rància.
Evidentment,
tu has posat l'exemple
de les majorets,
en cap moment
se'ns va passar
pel cap de posar-hi majorets
en el seguit.
Però sortien.
Jo crec que ha de ser
seny per una banda
i respecte per l'altra,
no?
És a dir,
que jo suposo
que s'haurà d'arribar
sempre hi ha hagut la voluntat
de la recuperació
d'aquelles coses
que en un patrimoni
cultural i popular
estaven en el moment.
Tenim un patrimoni
cultural i popular
molt ferm
en aquests moments.
I evitar les duplicitats,
que en aquell moment
s'han donat
i són,
però també evitar
les duplicitats.
En qualsevol cas,
aquest és el missatge
que ens donen
els teclés d'honor,
que seran homenatjats
demà dissabte
durant la crida.
Josep Maria Sabate Bosch
a Pitu Rovira,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Que vagi molt bé
l'homenatge
i molt bona festa.
Igualment.
Gràcies.
Bon dia.
I a tots.