I avui volem proposar-vos jugar, jugar una estona
en un joc que has dit políticament incorrecte,
un joc que ha estat ideat per un tarragoní,
l'Enric Vives, que ja el tenim aquí,
l'Enric Vives Camp de Pedrós,
l'Enric Talmó, bon dia.
Un joc que s'hi ha políticament incorrecte
i que tu ahir mateix vas iniciar una campanya
de micromecenatge per tal que es pugui dur a terme.
De què va políticament incorrecte?
Políticament incorrecte el que busca ser
és una metàfora de la situació actual.
Els jugadors són polítics d'un país inventat,
escollits recentment,
i el seu objectiu és, a través de propostes parlamentàries
inspirades en fets reals,
gastar tant diners públics com sigui possible.
Una mica una metàfora d'allò que està passant.
A més a més, barrejat i tenim retallades,
hi tenim aturats, vull dir que hi ha de tot.
El País Imaginari es diu Tomasi, no?
Sí, el País Imaginari es diu Tomasi, sí.
Això està extret, que no sé si ara em denunciaran o no,
però bueno, està extret d'una pel·lícula
que potser alguns oients coneixeran,
que es diu LA Confidential,
no sé si tu la coneixes,
i hi ha un personatge de la pel·lícula que no apareix
que li posen el nom de Rodo Tomasi,
que és el protagonista de la pel·lícula,
diu que és un nom inventat com el dolent
que sempre s'ha de sortir amb la seva, no?
I per això em va fer gràcia fer un petit homenatge
a aquesta pel·lícula a través del nom.
Quan se'n va córrer fer el joc?
El joc se'n va córrer cap a principis d'any,
cap a desembre, gener d'aquest any.
I va venir donat perquè jo vaig començar
a tenir interès per fer jocs de taula educatius
i un dia vaig pensar,
home, la situació actual també seria divertit, no?
Potser fer un joc de taula irònic, humorístic
i en certa manera de protesta
i de qüestionament de coses que estan succeint, no?
I d'allà va venir el joc, d'allà va venir el joc.
Tu havies estudiat psicologia, no?,
i mediació i resolució de conflites, no?, recentment també.
Sí, sí, sí.
I no veies per què no hi ha sortida, per què no...?
No, la psicologia per mi és un camp que el trobo fascinant,
que m'encanta, la psicologia sobretot més a nivell humanístic.
El que passa és que a mi m'agraden molt temes de creativitat.
També m'agrada molt,
també estic molt interessat en temes de mediació i resolució de conflictes,
que és un camp en què espero poder-me dedicar molts anys, no?
Però m'agrada molt la creativitat
i he estat treballant com a educador,
he sigut monitor i coordinador d'un esplai, també.
I m'interessava...
Bueno, vaig començar a pensar en temes de jocs educatius,
que jo ja feia anys que ho treballava,
treballava en un joc educatiu matemàtic,
i arrel d'això vaig començar a pensar en fer altres jocs educatius.
I en tinc uns quants preparats,
que en un futur espero que em donin una certa rendibilitat.
I bé, també compaginar-ho, si puc,
amb temes de psicologia i de mediació,
sí, sí, això ho intentarem segur.
Políticament incorrecte.
Som a Tomàs, hi ha aquesta mena de lloc imaginari.
A partir d'aquí què passa?
Què han de fer els jugadors?
Com es desenvolupa el joc?
Cada jugador rep una sèrie de propostes al principi del joc.
Hi ha uns diners que són la caixa comuna,
no una caixa B,
que ara estem acostumats a sentir caixes B,
no, la caixa comuna de l'Estat, és a dir, són els diners de l'Estat.
I aleshores, cada jugador,
a partir dels suports que rep amb els daus,
que els daus serveixen una mica,
per exemple, si et donen suport als excursionistes,
que és un partit,
un partit que es diu el partit dels excursionistes,
o si et dona suport al partit dels cuentacuentos,
que és un altre partit que hi ha,
o al partit dels dinosaurios.
En funció del grup parlamentari que et dona suport,
has d'aconseguir la majoria simple,
com passa al Parlament o al Congrés,
i llançar propostes.
Aquestes propostes suposen uns costs de diners públics.
A la vegada, aquestes propostes poden requerir,
per exemple, de retallades.
Si tu has de gastar diners públics,
has de retallar d'algun lloc.
És similar al que passa a la realitat.
Aleshores, per exemple,
una proposta d'adjudicació d'obres de construcció
de línies d'alta velocitat al país
pot costar 20 milions.
d'una moneda inventada.
La moneda es diu Hipòcrates,
que també és una mica per fer una conya, no?
Sense H. Hipòcrates, sense H.
Si la gent veu una I, que no s'espanti,
que és Hipòcrates, sense H.
Aquests 20 milions a la banda,
com que, per exemple, és una adjudicació d'obres,
poden portar comissions.
Que, bueno, això ja és més entre cometes,
no és que sigui una cosa real,
però, bueno, sabem que segurament ha passat,
que hi ha hagut comissions per darrere d'obres i de més.
Fins que al final el país es queda sense diners.
El polític que ha aconseguit acumular més diners
de les arques públiques
és el guanyador,
és el que ha aconseguit malversar més diners
i, per tant, és el campió dels campions, no?
Per desgràcia, al nostre país
les coses funcionen més o menys així, no?
Vull dir, no tots els polítics.
T'hauria d'agradar destacar,
i això ho dic si la gent entra a la pàgina web,
que és politicamenteincorrectojuego.info,
que no, en cap cas,
és un atac als polítics en general, no?
És a dir, jo sóc un gran defensor dels polítics,
és molt important la seva feina que fan.
Com va dir Churchill,
segurament és dintre dels pitjors
és el millor sistema que hem trobat,
i hi ha molts, que jo conec i que jo sé,
que fan una gran tasca.
Ara hi ha altres polítics
o actituds polítiques
que ens porten a tots
cap a un estat una mica antidemocràtic,
no?, en certa manera,
i això és el que he volgut reflectir.
Com és el teu vell,
políticamenteincorrecte,
que s'hi podrà veure?
En principi, teu vell no en té.
Té una altra cosa
que jo trobo més interessant,
que em va fer molta gràcia fer,
que es diu el BOJ.
És com el bulletí oficial de l'Estat,
doncs hi ha el bulletí oficial del juego.
I allí s'hi podran trobar articles
que es podran consultar
i que també entraran dintre la dinàmica de joc.
És a dir, el joc té molts jocs de taules
i jo tampoc no és que sigui
un gran coneixedor profund
de molts jocs de taula,
però sé que sóc un jugador
més o menjegit
a través d'un amic meu
que em fa jugar molts jocs de taula.
I en molts jocs tenen una versió principal
i després tenen extensions,
que són versions que s'apliquen al joc
per modificar-lo
o per fer-lo més dinàmic.
Aleshores, aquest joc té una versió
bàsica a la que hi podrà jugar tothom
perquè no requereix tenir una gran habilitat
a nivell de jocs de taula,
és fàcil d'entendre
i es pot jugar perfectament
i compleix l'objectiu del joc.
I després tindrà altres extensions
com aquest al BOG.
Per exemple, es podran consultar articles
també relacionats amb coses
que han passat a nivell real
de judicis o investigacions
o coses d'aquestes.
Per quants jugadors?
Màxim 12, de moment.
En principi seria màxim 12 jugadors
i un mínim de 3
també hi poden jugar, en principi.
totes les proves que hem estat fent
3 jugadors hi poden jugar
i fins a un màxim de 12.
Els jugadors què són?
Diputats, presidents...
Sí, els jugadors representen polítics
diputats o parlamentaris
del Parlament del país
i fan la mateixa tasca
que farien qualsevol parlamentari
que és intentar portar propostes al ple
per tirar endavant el país.
Això és el que se suposa que s'ha de fer,
però després ja sabem com va.
Ahir vas iniciar aquesta campanya
de micromecenatge.
Com s'hi pot aportar?
Sabir què s'hi pot aportar
i quines condicions hi ha?
Si la gent entra a la pàgina...
Jo ho he fet a través d'una plataforma
que es diu lanzanos.com
i si la gent busca
políticament incorrecto a dalt
doncs podrà veure...
Trobarà fàcilment
la icona del projecte.
Si no, també entren a la web.
També trobaran un enllaç
que els hi portarà directament.
I el que es pot fer...
Hi ha diverses recompenses.
La persona pot donar diners
i a canvi rebre una recompensa.
Hi ha recompenses bàsiques de, per exemple,
10 euros,
que és constar els agraïments del joc,
o rebre un poema de l'autor
perquè jo també em dedico
una mica a escriure.
A carai.
Sí, intento ser multidisciplinar.
I després també tenim recompenses
com, per exemple,
les que a mi m'interessen més
com són patrocinar cartes.
És a dir, si aquest joc
jo també l'he obert al micromecenatge
és perquè la gent pugui protestar,
pugui qüestionar amb mi.
És a dir, si on està, per exemple,
indignat per la destitució
del fiscal general
d'una comunitat autònoma,
en aquest cas és imaginada,
però se suposa estar inspirat en Catalunya,
per avalar un referèndum,
podrà patrocinar aquesta carta
i protestar, com jo,
d'una forma irònica, divertida,
humorística i sobretot pacífica,
que això és el més important del món
i la millor forma de protestar,
d'una forma humorística i pacífica.
I aquestes són principalment les recompenses.
La gent pot optar
o per triar quina carta vol
o per simplement donar-me uns diners
i el seu nom constarà,
el que passa és que jo triaria la carta en qüestió.
És les úniques diferències que hi ha.
Escolta, veig que en poques hores
ja s'ha recaudat 500 euros, potser,
ja, en tan poca estona.
Sí, sí, sí, sí, però jo suposo que això
és més una ànima caritativa coneguda
que m'ha volgut ajudar així en aquest sentit,
perquè en tan poques hores jo trobo complicat.
Jo sempre diré que ens falten diners
perquè sempre és necessari sumar esforços,
i a tothom qui, si vulgui sumar,
estaré òbviament encantat
que m'enviïn els correus que vulguin,
que també trobaran els enllaços a la web,
i que s'apuntin amb mi
i el caraplasma i l'altre sueldos,
que són els polítics del país
que tenen sobrenoms,
que també la gent veurà
que és el que pot ficar les cartes,
que les cartes, en principi,
no constarà tot el nom complet de la persona,
perquè jo també entenc que hi hagi persones
que a vegades amb jocs d'aquestes característiques
o temes polítics no vulgui constar del tot.
Llavors el que hem fet és decidir
que la persona fiquen el seu nom,
la inicial del seu cognom
i un sobrenom inventat per ell.
Jo, per exemple,
si la gent veu els exemples,
jo soc Enric, ve baixa,
el salero,
perquè la meva àvia sempre m'ha dit el salero,
perquè soc molt salat, suposo,
i llavors vaig decidir com a exemple
perquè la gent ho pogués veure així.
I tot aquest joc de sobrenoms,
ja et dic,
ve també pels polítics del país
que tots tenen sobrenoms.
Hi ha el monaguillo,
el culebrones,
és tot una mica així humorístic.
Escolta'm, Enric,
si et dona el cas que alguna política real
vol també patrocinar
i sortir amb nom real,
seria possible això o no?
Sí, sí,
jo no en tinc cap problema,
jo tampoc faig una distinció clara.
És a dir,
les persones que vulguin participar,
participen en el títol individual.
Jo no ficaré
a l'NX,
política de no sé què,
sortirà com a l'NX
i un sobrenom
el que ella decideixi.
si considera que...
Jo el que no vull és que la gent,
sobretot,
els morts coneguts,
això va,
que no m'ajudin
perquè em coneguin
o res d'això.
Això jo no ho toleraria.
Jo espero que la gent participi
perquè trobi projecte interessant.
Si el projecte el consideren
poc interessant,
jo prefereixo
que no participin.
Aleshores,
pot participar qualsevol
i donar-me un cop de mà
i que tingui clar també
que això,
en principi,
si ho podem tirar endavant
i si funciona,
el seu nom quedarà
per sempre més,
per dir-ho així,
a lliç
i tots els llocs
que es produeixen
en principi
portaran els noms
d'aquelles persones.
Si tot va bé,
en 38 dies,
38 dies,
per acabar la campanya,
recordeu l'ansambles.com,
busqueu aquest projecte
políticament incorrecte,
el trobareu,
38 dies
has de replegar
uns 11.000 euros.
Sí,
uns 11.000 euros.
a l'empresa,
com la qual fas el joc.
Sí,
sí,
els pressupostos
que he rebut
per les característiques
del joc
que jo volia realitzar
s'apropen
a aquests diners.
És un objectiu complicat,
però,
però,
intentarem,
intentarem,
fins a l'últim moment.
Perquè què és el més complex
de fer un joc de taula
com aquest?
El més complex,
és a dir,
si parlem del més car
són les cartes,
és una cosa molt curiosa,
que jo desconeixia
i el més qüestor
són les cartes
de fer un joc de taula.
La resta,
en principi,
també té els seus costos,
però,
però,
però,
però,
com tot,
té els seus costos
i ja està.
I després,
a l'hora de crear-lo,
bueno,
l'avantatge d'un joc de taula
és que és un món
que tu pots
manipular
de la manera que vulguis,
no?
No,
pot ser que una cosa
valgui una cosa,
una cosa valgui una altra,
aleshores,
depèn molt de la imaginació
i de la creativitat
que un pugui tenir.
I això és una cosa
que a mi m'encanta
i per tant intento explotar
en tots els sentits,
no?
Però,
però bé,
el que
pertenem
és que el joc
pugui estar
preparat per Nadal.
Aquesta és la nostra intenció.
que sigui un bon regal,
de cara a Nadal,
no?
Sí,
sí,
sí,
exacte,
que de cara a Nadal
la gent el pugui tenir disponible
i pugui viure
l'experiència d'aquest país.
Per què tres partits
i no més?
Tres partits
per les característiques
per la dinàmica de joc,
sobretot,
per el nombre de jugadors,
bàsicament
era per això.
En un principi
es va pensar
que es va descartar
molt ràpid
de ficar,
per exemple,
esquerres,
dretes i centre,
perquè és una cosa
molt propera
a la realitat,
no?
Però,
però,
a mi no m'agradava.
Em vaig preferir
fer una cosa
totalment inventada,
a tal manera
que
ningú pugui sentir
perquè tot el que
es tapotitzar
té tendència
a tenir la pell molt fina
i és normal,
no?
I vaig voler allunyar-me
totalment d'això.
Es van ficar
aquests noms
als partits
de dinosaures,
de cuentacuentos
i d'excursionistes
per infantilitzar-ho
una miqueta,
perquè
el comportament
que a vegades
tenen
els polítics
del nostre país
en tots els respectes
és una mica
infantil,
és a dir,
un és educador
d'un esplai,
com és el meu cas,
o és educador
d'una escola
i després veu
saps comportaments
i penses,
clar,
no sé si és millor,
sàlva-me,
o veure el Congrés
dels diputats,
perquè el comportament
ve a ser més o menys
el mateix,
no?
És una mica trist,
jo crec que han d'entendre
la responsabilitat
que tenen,
no només a l'hora
de prendre decisions,
sinó a l'hora
d'actuar
i fer-se,
doncs,
segons quines fotos
o manifestar
les seves opinions
de segons quines maneres
és,
bueno,
jo crec que és perjudicial
per la pedagogia
del nostre país,
perquè el primer que ha estat
un polític,
des del meu punt de vista,
és un pedagog,
això és el principal,
és un pedagog
que ha d'entendre
que el seu comportament
influencia milions de persones
i desgraciadament
jo crec que no acaben
d'entendre això
alguns dels nostres polítics,
d'altres sí,
però jo crec que alguns
no acaben d'entendre.
És un lloc, diries,
també per ells,
pels polítics?
Sí, sí, sí,
jo crec que és un lloc per ells,
és a dir,
perquè,
bé,
amb tot el militant del món
és un lloc
que un dels seus ciutadans
ha fet
perquè ha arribat a un punt
que ha vist
que la situació del país
doncs estava,
jo crec,
anant cap a un camí
dolent.
Aleshores,
si ells consideren
que l'opinió
o la visió d'un
doncs no val la pena,
doncs jo ho consideraré
estupendo i perfecte
perquè ells
estan al seu dret
d'opinar-ho.
Si ells consideren
que aquest lloc
sumat a altres moviments
com per exemple
15M
o altres moviments
de protesta
com la plataforma
d'afectats per la hipoteca,
doncs
tampoc tenen valor
doncs igual
que no ho considerin
i ja està.
Ara,
si n'hi ha algun que diu
hosti,
tenim ciutadans
que han arribat
a fer
vull dir,
que jo crec que
n'hi ha que ja
en són conscients
i per desgràcia
un de sol
no pot moure muntanyes
però,
però bueno,
si volen jugar
jo crec que riure's
d'un mateix
és el millor
que hi ha a la vida
és com a psicòleg
jo us ho recomano
perquè és el més saludable
aleshores
si ells volen jugar
doncs s'ho passarem bé
s'ho passarem bé segur
també per la canalla
perquè si serà un lloc
a partir de quina edat
podem jugar-hi a la canalla?
L'edat
encara l'estem acabant de pensar
perquè
amb les proves que hem fet
bé,
jo crec que a partir de 12-13 anys
es pot jugar perfectament
el joc
com que
el joc té dos vessants
una vessant
que és simplement
un joc de taula
en el que els nens
per exemple
no caldrà que es fixin
en les propostes parlamentàries
senzillament sabran
que una proposta
que requereix
tres retallades
els hi dona
tants diners
i amb això guanyen
tants aturats
per exemple
i ja està
per tant hi podrem jugar
tranquil·lament
però per l'altre
hi ha un altre vessant
que és el que m'interessa destacar
que el joc serveix
una mica com un recordatori
de certes polítiques
o certes circumstàncies
que s'han produït
i que la gent
quan tingui les cartes a la mà
pugui dir
hòstia
perdó
això va passar
coses com per exemple
eliminació
o reducció
de beques menjador
jo he estat en una escola
i és dur
és a dir
jo sé el que hi ha
jo
jo no soc el més adequat
hi ha molta gent
que porta molts anys treballant
a una escola
i segurament sabrà
de casos complexos
i de nens
que potser només mengen
en aquell àpat
i és molt dur
o sigui
jo tinc casos
que jo saber
que a un nen
li han retenit
la beca menjador
és terrible per mi
entre altres coses
perquè
la base de la intel·ligència
és l'alimentació
si un nen té gana
no li demanis
que et faci ecuacions
i si volem que el país
tire endavant
s'ha de basar tot
en l'educació
perquè l'educació
és el nostre futur
per tant l'educació
ha d'estar blindada
com la sanitat
en un país
on la sanitat
no està assegurada
no és ni un país
del benestar
ni és un país democràtic
ni és un país lliure
la llibertat comença
per saber
que si jo em trobo malament
jo podré anar al metge
i em curaran
i no tenir el mal a cap
de dir
això em costarà
2.000 euros
que això
és a nivell psicològic
ja us ho dic jo
és el més insà
que hi ha al món
saber que tu vas allí
i està pensant
quan em costarà això
una persona
no pot curar-se
si està amb el cap
pensant en aquestes coses
vull dir
tot això apareix
a les cartes
tot això
tot això apareix
jo
el que he intentat
el joc està molt inspirat
en un programa
que tothom coneixerà
de
de qüestionament
de circumstàncies
que no sé si es pot dir aquí
o no
en principi
és el programa Salvados
moltes de les coses
me les va fer descobrir
Salvados
jo quan un programa
el Jordi Évole
anava a Orense
i una diputació
havia donat diners
en un hipòdrom
és que
és una cosa
que em xoca tant
que encara no em crec
és a dir
allò de l'interès general
no entenc
com una diputació
pot donar diners
en un hipòdrom
no sé
vull dir
potser sí que ells
m'explicaran
que beneficia
per teràpia amb cavalls
o alguna cosa d'aquestes
però no ho entenc
és a dir
a quina població
beneficia
aquestes coses
em costen d'entendre
com per exemple
estar orgullosos
de les nostres línies d'AVE
que està molt bé
que estiguem orgullosos
però clar
tenim tantes
i el manteniment
és caríssim
i això es dispara
i ara ens hagin fent
i és
és una mica
quedar esturat
el corredor meriterrani
no el farem passar
pel centre
jo penso
que estem confonant
les coses
és a dir
no hem de pensar
primer
amb el cor
i després amb el cap
pensem en el cap
i ja està
i tots ens estimem molt
al nostre país
hi ha una part
de la realitat
cotidiana que surt
sí sí apareix molt
sí sí
apareix molt
és a dir
moltes de les propostes
ja et dic
línies d'AVE
construcció d'aeroports
com tenim l'aeroport
de Castellà de Marxa
no apareix aquí
com a tal
però
construcció d'aeroports
tenim coses
que han passat
com
per exemple
el tema de
el confeti
també apareix
el tema del famós confeti
també l'he volgut introduir
i moltes d'altres
per exemple
moltes propostes
que la gent coneixerà
com augment d'un 60%
de les taxes universitàries
o exclusió
de 400 medicaments
de la seguretat social
o rescat bancari
com no
el famós rescat bancari
que ens ha de salvar tots
o la reforma laboral
també apareix
o l'amnistia fiscal
vull dir molts casos
en què la gent
es pot sentir
i bueno
hi ha cartes especials
alguna carta especial
com a altres llocs o no?
hi ha diverses cartes
i per la dinàmica del joc
si la gent més endavant
si m'ajuden
i es compren el joc
que jo els demano aquí
veuran que hi ha diverses cartes
perquè la dinàmica del joc
porta a que
hi hagi 5 ministeris
i si tu tens
totes les cartes dels ministeris
tens uns avantatges
respecte als altres
no fiscals
això em sap greu
jo ho vull introduir
però el ministeri
d'agenda m'ha dit que no
però sí que té uns avantatges
a nivell de joc
els ministeris
també són inventats
i també he volgut
reflectir una mica aquí
bueno
són humorístics
i he volgut reflectir
una mica coses
que també passen al dia a dia
per exemple
una es diu fomento
sobre sueldos
i guarros que escupen
en el suelo
que això és una cosa
que jo quan vaig pel carrer
veig
la gent escupi el carrer
penso
vols dir
no sé
fes-ho amb un arbre
però potser no cal
aquí al mig del carrer
que no cal que tots ho veiem
o d'altres que es diuen
cultura, batamantes
i periodistes 5 o 10
d'ontològica
vull dir
coses d'aquestes
coses de la nostra
dia a dia quotidiana
que també he volgut
reflectir una mica
però
és només atall humorístic
i per diferenciar
els 5 ministeris
i els ministeris
no tenen relació
amb les cartes
és a dir
un ministeri de foment
pot tenir
jo què sé
proposta sobre universitat
vull dir
no s'ha relacionat
és només per diferenciar
aquests 5 ministeris
doncs això políticament incorrecte
aportacions
a mínim de 10 euros
i a partir d'aquí
el que vulguin
sí, sí
ara jo entenc
la situació actual
i encara que hi hagi gent
que m'enviï un correu
i em digui
hòstia molt bé
no et puc ajudar econòmicament
però ho trobo molt bé
jo ho agrairé profundament
encara perquè entenc
la situació com està
i si hi ha gent
que vol donar 5
també em pensem
que es pot donar 5
si tu entres
i només vols donar 5
bueno no
això no sé si es pot fer
això m'ho veu
comirin a les bases
comirin a les bases
sí perquè això
però bueno
lenzamos.com
és el portal
i si busqueu
el Twitter
trobareu el perfil
d'aquest joc
de Políticament Incorrecte
si mireu el perfil
de Tarragona Ràdio
no fa gaire
hem fet un tuit
on surt
a veure si el trobo ara
si és Políticamente J
és el perfil
sí, sí
és Políticamente Juego
que passa que no hi cabia
i
doncs aquí trobareu
també la pàgina d'internet
i també la zona
on podeu
recondurir-vos
cap a aquest projecte
de micromassenatge
a través de lenzamosa.com
Enric
que vagi molt bé
l'enhorabona per l'iniciativa
i escolta'm
38 dies
ja anirem
on ja parlarem
sí, sí
jo encantat
jo
com vulgueu tornar a parlar
si la cosa avança
si el dia 30 ja hi són tots
aquests 11.000 euros
ens ho dius
i ja
jo encantat
a veure
si em venen més
serà per un proper joc
o per ampliació
no hi ha problema
sí, sí
no hi ha problema
si es passen d'aquests 11.000 euros
millor
perquè mira
anirà destinat
a això
altre joc
al mateix joc
per fer una segona edició
o que sigui
el ressò que està
tinguent de moment
aquest previ del joc
quin és?
amb bon ressò
sí, amb bon ressò
ahir vam sortir
al tarragona.cat
el diari digital
i també
bueno
m'estan trucant
de diversos llocs
per fer entrevistes
i
el qual està molt bé
jo també m'ho agraeixo
perquè el fet
que sigui a Tarragona
doncs mitjans de Tarragona
em donin
no és que em donin suport
però vulguin
difondre la notícia
jo estic encantat de la vida
i ja et dic
jo estic fantàstic
a Tarragona a ràdio
quan vulgueu
jo us torno
doncs vinga
Enric Vives
políticament incorrecto
políticament incorrecte
aquest joc
que podeu participar
i que t'haurien d'aquest micromecenatge
i que vagi molt bé
i fins aviat
doncs moltíssimes gràcies
per convidar-me