Com es explicava fa només uns minuts, ens hem traslladat fins a Sant Pere i Sant Pau.
Demà, al pavió del barri tarragoní, es celebren les fases d'ascens a la Superliga 2.
La competició en la que els tarragonins poden accedir després d'una brillant temporada,
només han perdut dos partits i els tarragonins volen firmar un segon ascens consecutiu en la trajectòria de l'equip sènior.
Avui els hem convidat a diferents protagonistes que parlaran sobre aquestes fases d'ascens.
Volem començar per la nostra esquerra. Tenim el Martín Pilar, és membre de la Junta de Gestora del Club Bòlegs Sant Pere i Sant Pau.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bon dia i gràcies per estar aquest dia.
També tenim el Gregori Bordas, ell forma part de la plantilla del Bòlegs Sant Pere i Sant Pau, del primer equip.
Gregori, bona tarda, bon dia.
Hola, bon dia.
També tenim un jugador que va formar part de la plantilla tarragonina en el seu dia, que ho ha deixat, però que continua estant al club.
Com a entrador de l'equip juvenil és el Gustavo Saucedo. Gustavo, bon dia.
Bon dia.
I també tenim al meu davant, justament a la Sesto Boschi.
Clar, dir que la Sesto Boschi és començar a enumerar històries que fa i segurament ens passaríem fins a les 12 del migdia, però vaja.
Ell forma part una mica de la gerència del club i també hi juga, el primer equip del Club Bòlegs Sant Pere i Sant Pau.
Si m'ho permeteu, començarem parlant justament del present i del que és el primer equip del Sant Pere i Sant Pau que hi juguen, amb el Gregori Bordas i també amb la Sesto Boschi.
24 hores perquè comenci la competició, justament 24 hores perquè el primer partit és d'aquí a això, a un dia.
Gregori, com està l'equip? Com esteu mentalment preparats per la cita?
Bé, bé. Com tu bé has dit, Joan Andreu, demà a les 11 ja estem calentant. Aquesta tarda tenim un petit entren, no només per agafar una mica més de ritme, però ja està tot fet.
Ja no se pot entrenar res, ja se dona tot demà i amb ganes, amb ganes de començar demà el primer partit contra Granada.
Són tres partits els que ens poden donar les 100 de categoria, perquè el quart seria la final que, vaja, és una mica la festa perquè tots dos els equips que juguin la confrontació de diumenge ja hauran pujat de categoria.
Tres partits, per tant, els darrers de la temporada que ens poden donar el premi a tot un any increïble, el premi de medallador.
El premi no només a tot un any, el premi a tres anys que portem ja, i des que vam, pel problema és que no vam haver de baixar la primera catalana, portem tres ascensos seguits.
Tenim ganes, tenim ganes de pujar a segona divisió amb gent de la casa, i és el que hem buscat i el que ha buscat el club durant molts anys, i per fer un poc d'aconseguir.
Estem a un pas d'aconseguir l'ascense superlligadors, i amb gent que és d'aquí, d'aquí, de formar la casa nostra.
Exclusivament tots formats, perquè si, doncs, estan, per exemple, l'Aixa i el Blado, els germans, que ja porten uns quants dies aquí a Tarragona,
també podíem dir que s'han format, malgrat que, evidentment, la seva trajectòria és amplia, i també fora del club Bola i Sant Bria i Sant Pau.
Això, tu també et sents de la casa, tu també sents com qualsevol dels components de l'equip, malgrat que no et vas incorporar a les catoris inferiors, però gairebé.
És quasi el mateix, perquè jo, en la meva trajectòria deportiva, tampoc havia canviat molts equips,
perquè sempre, bueno, m'he quedat amb equips que empiezo i cambio després d'alguns projectes, però sempre a largo plà.
I aquí m'he sentit tan gust, com en mi casa, i també sigo jugant i també un poc treballant per al club, que és per mi un honor.
L'he preguntat al Gregori a nivell esportiu, te pregunto també a tu com arriba l'equip a aquestes fases,
amb unes quantes setmanes sense activitat, perquè la lliga va acabar fa unes setmanes,
però, clar, s'hem anat preparant amb entrenaments, amb partits amistosos,
com s'arriba a 24 hores per al primer dels partits a nivell físic, mental?
Bé, la motivació aquí no fa falta, els germans estan molt bé preparats,
encara que no hem competit a alto nivell com la Liga, hem disputat dos partits amistosos
i hem corregut alguns errors, ens faltava un poc de dinàmica i intensitat,
però estem en una bona altura i espero ofrecer a tots els tarragonès
i a tots els aficionats de vole que disfruten i que vinguin aquí
aquests tres dies, que espero que hi hagi un nivell molt gran.
El Volei Sant Pere i Sant Pau ja té uns quants anys,
es va fundar en el seu dia al Col·legi de Sant Pere i Sant Pau,
gràcies a una persona a la que li ha sorgit una qüestió darrera hora
i que esperem abans de les 12 tenir-lo, l'Alfonso Prenyes, en referim,
i al llarg de la història el seu senyor ha tingut moments de tot,
per fortuna, més bons que dolents.
Un dels bons va ser en el seu dia quan el Club Volei Sant Pere i Sant Pau
va optar, segurament per l'economia, a portar gent jove.
Va portar un tal Jordi Gens, va portar un tal Alex Vandóf
i va portar un tal Gustavo Socedo, que no sé si...
Bon dia, ja t'hem saludat abans.
Doncs ja se sent un tarragoní més,
ja que has quedat a residir a la ciutat
i com veus la situació que es viurà aquest divendres de Tarragona,
a partir d'aquest divendres de Tarragona,
amb les fases d'ascens a la que és la segona divisió del futbol,
a la Superliga 2.
Bueno, pues lo veo súper bien, ¿no?
Es un momento idóneo para demostrar a toda la ciudad
que seguimos teniendo volei,
que el equipo está a tope, con gente de la casa,
y bueno, están a un paso de conseguir lo que perdimos hace tres años,
¿no? La Superliga 1.
Entonces, bueno, yo desde la barrera, como quien dice,
pues estoy súper contento por ellos,
y bueno, deseando de que llegue este fin de semana
para que consigan ese ascenso.
Tu, si no recordo malament,
venies al boli San Bresenbau de Palencia,
això ho tinc clar,
amb l'equip no estava la Superliga encara,
o sí?
Sí, sí, sí.
Estava Superliga?
Sí, yo vine justo cuando subieron.
I vas venir, això,
amb el pack que era del Jordi Jens i l'Ales Valdon, ¿no?
Sí, sí, los tres mosqueteros, sí.
I què tal al llarg dels anys una mica aquesta situació,
aquesta evolució del club?
Tu que has vingut des de fora,
però que a la vegada tens com un mes de la casa.
Hombre, la evolución del club ha sido muy buena,
pero bueno, siempre con los problemas económicos
que hemos tenido, ¿no?
Tuvimos un periodo muy bueno que fue del 99 al 2001,
que teníamos un equipazo
y bueno, no pudimos seguir evolucionando
por problemas económicos,
pero bueno, es lo que hay
y poco a poco, pues,
el club se ha consolidado en Superliga,
ha venido la crisis y todo se ha desmontado un poco,
pero bueno, estamos viendo de que,
aun así, aunque las cosas están fatal,
el club sigue teniendo cantera
y sigue teniendo un buen nivel de vole.
Més d'unem dirà, y am robo,
de que el Gustavo Saucedo mete el corrobat,
és veritat, però hem de parlar
i a vegades m'ho diu,
com més que vinc jo avui aquí,
perquè crec que, sens dubte,
és el jugador segurament
amb una trajectòria
que ha arribat més lluny
dins del voleibol estatal,
i estem parlant d'un tio,
tu, perdona,
però ho ets jo,
que has estat internacional,
amb la selecció espanyola,
crec que més de 100 vegades?
Sí, sí, alguna més.
Alguna més, no?
Aquesta evolució ara,
veure-ho des de la barrera,
no sé,
crec que jugo amb ventatge,
però crec que més d'una vegada
el que tens a la teva esquerra
t'ha degut intentar preguntar
a veure si tornaves
una altra vegada
a formar part d'aquest projecte.
Entenc que els teus problemes físics
fan que t'ho repensis
una i dues vegades.
Sí, sí,
bueno, el que tens a la izquierda,
el otro que no està aquí
ahora mismo,
el entrenador,
y, hombre,
cuando llegan estos momentos
es cuando más te pica
y cuando empieza la temporada
que hablas con los excompañeros
y qué están haciendo,
qué no hacen,
y, bueno,
se pasa un poco mal,
si te digo la verdad,
porque, bueno,
tienes añoranza,
pero, bueno,
ahora mismo estoy en otra etapa
de mi vida
y, bueno,
ahora mismo lo de jugar
tal y como tengo el codo
pues lo veo complicado
porque entreno al equipo juvenil
y alguna vez me meto con ellos
y sé que podría jugar
a nivel físico
sin contar con el codo
porque me encuentro bien,
pero, bueno...
¿Y si te lo quitas?
Y si, bueno,
estoy esperando que haya prótesis
en condiciones como para poder jugar,
pero, bueno,
la exigencia de un alto nivel
porque ellos están en un alto nivel
entrando muchas horas
y sería...
o sea,
es impensable ahora mismo
para el codo como lo tengo.
Anem cap al quart protagonista,
un, dos, tres, sí, cuatro.
Un, dos, tres, sí, cuatro.
Vale, sí,
és que estava descomptant-me
i ara estava comptabilitzant
visualment si era l'últim
pel moment
perquè ja ha arribat un altre
dels convidats,
de seguida el saludarem.
És una persona
que, malgrat que porti
ara mateix la gestió del club,
perquè forma part
de la Junta Gestora
del Club Volevo Sant Brés Sant Pau,
qualsevol dilluns, dimecres o divendres,
es posa de curt
i entrena.
Per tant,
viu el vòlei
des de diferents punts de vista
dins l'entitat.
És el Martín Pilar,
el que ja saludé, Martín.
Hola, què tal?
Bon dia.
Això d'entrenar
no se't dona gens malament, eh?
T'he vist algun cop
i bé, està bé.
Bé, el que passa és que
m'aprofito
que em posen la xarxa
una mica baixa
perquè si no,
els anys es noten.
Però sí,
és una cosa que,
bé, suposo que
igual que el Gustavo,
els que ens hem quedat fora
han salvat les distàncies,
no?, de nivell, evidentment.
Però bé,
jo sempre que puc
tinc l'oportunitat
i veig una pilota
i una xarxa
i algú que vulgui passar
una estoneta,
doncs jo m'hi apunto,
vull dir,
ho porto a la sang
i mentre el físic
per anar trampejant
amb el món del vòlei,
doncs sempre que tinc oportunitat
efectivament l'aprofito
i m'hi poso a la pista
de curt,
com tu ho has dit,
i faig una estoneta de vòlei.
Bé,
a banda d'aquesta faceta
de tècnic
que fa el Martín Pilar
i formar part
de la Junta Gestora
del club vòlei Sant Pere i Sant Pau
i a més li pregunto
a els jugadors,
te pregunto a nivell directiu,
com estan les coses
de cara a l'inici
de les fases
demà mateix
al matí.
Sí,
bé,
doncs hem estat treballant
durant tot l'any
amb els jugadors
i des de la Junta,
no?,
intentant,
doncs,
assolir un objectiu
que ja es van proposar,
doncs,
fa tres anys
quan vam haver de renunciar
a la Superlliga 1,
no?,
és a dir,
bé,
nosaltres
des de feia molt de temps
volíem demostrar
que el vòlei Sant Pere i Sant Pau
era alguna cosa més
que quatre o cinc
o sis jugadors
que venien de fora
a pujar
el nivell
i jo crec
que ho hem aconseguit.
Independentment
que al final
s'aconsegueix
o no
l'ascens,
jo crec que
ha quedat,
com ha dit abans el Gustavo,
prou demostrat
que
al vòlei
hi ha cantera,
hi ha gent
de Sant Pere i Sant Pau
que s'ha format aquí
i que s'ha jugat
molt bé
al vòlei
i que ha portat
l'equip
doncs
de moment
a lo més alt
que podem
permetre'ns econòmicament.
Per tant,
jo en aquest sentit
i la Junta i Estora,
les persones
que formen la Junta i Estora
estem molt contents
i doncs
esperant
amb inquietud
doncs que demà
es comenci
a parlar la pista
i bé
jo crec que l'equip
tot i que
hi ha hagut
aquest paró
d'un mes
i escaig
doncs que tampoc
ningú acaba d'entendre
perquè això
s'ha demorat tant
però bueno
la competició
ha vingut així
però
jo crec que si
a mi em fa una mica
de por el primer partit
com sempre
doncs
t'has de posar
has de tornar
a pensar
que bueno
que ja no estàs entrenant
després d'un mes
pràcticament d'inactivitat
sí que s'han fet
alguns amistosos
però bueno
jo crec que
que perds una mica
el ritme
i bueno
jo crec que el primer partit
serà important
doncs
que els jugadors
facin aquesta petita
conscienciació
que jo crec que
a veure
que ja
que ja
hi són
prou conscients
del que ens estem jugant
i que
que bueno
que donaran el 100%
o el 110%
com fan
sempre que estan a la pista
i espero
doncs que
que ens facin gaudir
a tots
els que
estimem aquest esport
d'un gran espectacle
i bé
que les coses
surtin
com tots esperem
i que al final
diumenge
doncs
sigui una gran festa
pel boli de Tarragona
heu sentit
hem sentit
allà quatre veus
del club
de l'esport
de l'esport
que d'una o altra manera
doncs contribueixen
a que el conjunt
de la nostra ciutat
hagi arribat
a aquest punt
el de demà jugar-se
a l'ascens
a la que és
Superliga 2
volem sentir
una cinquena veu
és la del regidor
d'esports de l'Ajuntament de Tarragona
el Xavier Tarrés
també ens acompanya
agraïm especialment
perquè sabíem
i no ho ha dit
però que tenia una reunió
i doncs ha pogut fugir
per tal de venir
a Sant Pere i Sant Pau
i estar
amb els amics del boli
Javier bon dia
bon dia
bon dia a tothom
i gràcies per
primer tot això
i acollir-nos
en el nostre pavelló
en el vostre pavelló
per cert
abans es deia
el Josep Sunyer
que ell havia jugat
quan era jove
quan era més jove
a voleibol
jo no sé si el Javier Tarrés
també té alguna cosa amagada
que al cole
jugués a voleibol
no
la veritat és que és un esport
que mai he jugat
sí que
sí que m'havia cridat molt l'atenció
però no
jo soc de
jo soc de la beta
d'aquells anys
del futbol
una mica de l'atletisme
i bé
el volei no
tenia companys
tenia companys
que n'hi havien jugat
en moltes escoles
com va ser aquí
la de Sant Pere i Sant Pau
i d'altres centres educatius
en aquella època meva
doncs
es va fer
molt d'insistència
i increment
en la pràctica d'aquest esport
però jo particularment no
bé
comença demà
una festa esportiva a Tarragona
com és la de la fase d'ascens
del volei
Sant Pere i Sant Pau
i m'agradaria
com a regidor d'esports
fer menció
a una cosa
a la que s'ha sabut
anar bé
malgrat un revés
que es va viure
en el club tarragoní
fa dos anys
com és
el descens
no esportiu
en una categoria
com era la primera catalana
s'ha sabut
tirar cap endavant
es va pujar l'any passat
i es pot pujar
en guany
això
dona molt
a parlar
de la feina
que s'està fent
el club voleu Sant Pere i Sant Pau
des dels tècnics
als dirigents
a la gent
que va formar part
en el seu dia
del primer equip
i que ara forma part
d'equips inferiors
vaja
que està molt bé
perquè no és fàcil
jo crec que tècnicament
i l'altre dia
en la corresponent roda de premsa
amb l'Alfonso
ja ho vaig comentar
penso que
Sant Pere i Sant Pau
el club
Tarragona
ha dit molt
té molt a dir
i crec que la solvència
és contrataríssima
o sigui
té un contrast
jo crec que dels millors
perquè
bé
en circumstàncies adverses
sempre aquest club
sempre aquest equip
amb moltes de les persones
que estan avui aquí
compartint el program
amb nosaltres
no només han donat
el do de pit
sinó que s'han classificat
que han jugat
han aconseguit
molt de trofeus
per tant
jo crec que en aquest aspecte
hem de fer gala
que sí
que ja ho tenim en la butxaca
respecte a la segona part
que em preguntaves
no?
sí
l'esforç és considerable
jo en la junta de gestora
amb els actuals representants
del club
amb la direcció del mateix
que el Martín
estan aquí
ja sàpig
de les vegades
que hem parlat
que hem tractat
que hem analitzat el tema
i també vull dir
que bueno
que coneixem
no?
l'adversitat
a la que s'enfronten
per tant
el reconeixement
aquesta tasca
com ell ben diu
és una junta gestora
amb tot el que implica
doncs també
a lo millor
no ser
els definitius
o principals
en el futur
gestor
sinó que es fa encàrrec
d'una circumstància
anem a dir-ho així
transitòria
això també
s'ha de reconèixer
i molt
i a partir d'aquí
doncs bé
tothom sap
les circumstàncies
que ens veiem
avui en dia
i a l'esport
doncs
és un dels primers
afectats
i a la voleibol
com a membre
de l'esport
també
però bueno
intentem sempre
ajudar de la manera
i del motiu
i de la forma
i amb els punts
que podem
és una pregunta
que li formulava
l'altre dia
a l'Ajuntament
que jo crec
que estem obligats
a fer
si el vòlei
sempre se'n va
diumenge
al migdia
es proclama
doncs
campió
o bé
si guanya
les set finals
dissabte
a la tarda
l'any que ve
podrem tenir
equip de superligadors
a l'equip
intentarem
tindre'l
per mèrits
propis
i per la necessitat
que el vòlei
també en la ciutat
de Tarragona
tingui aquest ressò
i efectivament
com l'altre dia
ja em vaig
pronunciar
estudiarem
fins al darrer moment
la manera
els ajuts
la forma
que el poder
viure
existir
i competir
correctament
en aquesta nova disciplina
de les superlligadors
doncs
no augmenti
el cos
que el club
de vòlei
i s'empresa
en pau
ja té
ara bé
també
no vull ser
aquí el que porta
doncs
sempre
la part
negativa
de l'assumpte
però és complicat
és complicat
i
en tot moment
doncs
bé
requereix
d'un esforç
d'un estudi econòmic
d'unes possibilitats
on ja saben
en el club
quines hem
comentat
quines hem portat
a terme
i bé
en aquest esperit
i amb aquestes
capacitats
que l'Ajuntament
de Tarragona
pot oferir
doncs clar
sempre estarà al costat
ara
les hem de treballar
molt bé
perdoneu
que sempre faci
aquesta mena
de postilla
no és el moment
millor
però efectivament
estem
en el tema
no
parafrasejant
aquell
càntic
de molts clubs
jo crec que són
anglesos
o britànics
mai caminarà
sol
el que passa
és que es pot
anar bé
o es pot
anar caminant
però intentarem
tindre algun vehicle
per suposat
En tot cas
i després
doncs m'agradaria
parlar
amb els companys
a la taula
d'altres aspectes
sí que m'agradaria
preguntar-li
si m'agradaria
acostumar-li
el fet que
si se celebren
a Tarragona
vol dir evidentment
que la ciutat
aposta
per l'equip de vòlei
vull dir que si no
ja no haguéssim
ni tingut
la mínima opció
de poder demà
veure vòlei d'elit
al pavelló del barri
Per suposat
el fet d'aquesta idea
i aquesta iniciativa
que va sortir del club
i dels seus representants
doncs la vam acollir
de seguida
és molt bona idea
jo crec que
el que s'ha d'intentar
és captar
quan major número
de persones
tant
ja enteses
en el vòlei
com no
és un dels aspectes
que a mi m'agradaria
ressaltar
com a tinent
d'alcalde d'esports
aquesta crida
a la ciutadania
de Tarragona
i de fora de Tarragona
que vinguin a veure
un espectacle
un esport
que no són
els majoritaris
que tenim sempre
però que estan
intentant aconseguir
una fita important
i que Tarragona
pot ser una de les poques ciutats
en el que és el país
en el que és Catalunya
que l'ofereixi
per tant jo crec
que l'oportunitat
és molt bona
i després també
doncs sí
efectivament
això implica
com sempre
qualsevol mena
de competició
que la gent
vingui a la ciutat
que es generi
un moviment
i per tant
ho hem d'avaluar
però és que és tot
no és només això
és també
el fet
que puguin veure
com un club
i ho sentia
quan m'apropava
cap aquí
doncs
d'una fórmula
diguéssim
no clàssica
doncs pot fer
una gran competició
no?
la vinculació
dels Jarman Stavoski
la vinculació
al Gustavo
tothom
el que hi hagi
una junta gestora
de gent d'aquí
això diu molt
d'aquest club
no?
vol dir que
de moltes situacions
que potser
altres formes
de gestió
o altres formes
d'entrenar al club
les haguessin abandonat
doncs
aquí existeix
aquesta forma
tan pròpia
començant
amb l'entrevista
amb el
Xavier Terres
preguntant-li
si jugava
o si havia jugat
en el seu dia
a voleibol
i preguntava
pel tema escola
i justament
volem utilitzar
el tema escola
per preguntar-li
a l'ASA
el treball
que des de fa
uns quants anys
està fent
des del club
voleibol
Sant Prés
Sant Pau
amb el vole
i a la carta
amb el treball
en quantes escoles
justament
en guany
unes quantes
no?
ASA?
si
hem augmentat
les escoles
aquest any
i seguim
l'últim any
i anterior
tenir
molt bons
resultats
de vole a la carta
i estem molt contentes
també
amb les torbades
que estem fent
i nostres equipes
també es nota
que hem augmentat
de dos equipes més
infantils
d'aquest any
és important
en la fina
amb les escoles
aquell segurament
treball
que no queda visible
però que segurament
fa que a hores d'ara
puguem parlar
d'aquest equip
que està íntegrament
format per gent
de la casa
això és de treball
de fa anys
exactament
tot això
sa de
nostre programa
que està
aplicant
Vlado Esteboski
per la mañana
en tots els col·legios
l'any passat
també estava
Gregorio Bordas
juntament
amb mi
i aquest any
lo seguim
ho seguim
fent
i estem
molt contentes
en totes les escoles
en educació
física
presentem
voler
rotació
i després
de cada
trimestre
en el nostre
pavilló
hacemos
una trobada
i en final
de temporada
una macro
trobada
que participen
més de 90
niños
justament
ens deia
l'ASA
que el Gregorio
estava l'any passat
ve una mica
que es treballa
que es mira
de això
tractar
més petits
que es volen
iniciar
en el món
del vòlei
bueno
comencem fent
una cosa
que va sorgir
als Estats Units
que era
el vòlei
rotació
és una mena
de
Holanda
va sorgir
com una mena
d'esport
perquè els nois
coneguessin
el vòlei
el fet de passar-se
la pilota
amb les mans
a través d'una xarxa
era algo estrany
normalment
sempre havien tingut
una portaria
o una cistella
i la xarxa
era algo no
per ells
i bueno
se'n va començar
a enganxar això
el joc va
d'eliminar
els nens
els més grans
els més petits
fomentem
que continuïn jugant
però aquesta fase
d'eliminar
l'altre equip
i de més
o veure
que si cau
la pilota
a terra
que per nosaltres
és molt greu
perquè és punt
per l'altre equip
el fet
que la pilota
a l'altre camp
i eliminés
algun company
ja feien veure
que la pilota
no podia acabar
a terra
un altre punt
positiu
pel vòlei
molt bé
a tu
com a actual
jugador del vòlei
Sant Pere i Sant Bau
segurament
els nens
els van aprendre
molt
de tu
però
a tu
què et va ensenyar
tot això
de formar part
una mica
de l'estructura
tècnica
del vòlei
a la carta
bueno
et dona a entendre
el que has dit tu
molt bé
que és una feina
que a vegades
no es veu
a mi a vegades
encara veu
una nena
o un nen
que està per aquí
forma part
d'algun infantil
o que només
ve entrenar
perquè li va agradar molt
i que et saluden
i et diuen
ei
i dius
hòstia
tu deus ser
d'algun col·legi
perquè no me l'acordo gaire
però és molt maco
això
de veure que els crios
la feina que fas
al final
es veu recompensada
i venen aquí
i volen jugar voleibol
Bé
continuem en aquesta taula
que hem instal·lat avui
a Sant Veri i Sant Bau
al costat de la piscina
del propi pavelló
del barri Tarragoní
i per acabar amb el Gustavo
perquè a tres quarts
ha de marxar
Gustavo
demà
dissabte i diumenge
ho veuràs des de la grada
entenc que
amb allò que parlàvem abans
del bus anillo
serà los primeros que vea
este año
i no me podria acercar
però bueno
les teves obligacions
com a entrenador del juvenil
no te ho han permès
però en tot cas
nervis
encara continues passant nervis
quan no jugues
i veus algun partit del senyor
sí, sí
ja me he pasado
l'any pasado
l'any pasado
sí que fui a alguno más
de liga
i a los de fase d'ascenso
i hostia
perdón
se pasa mal
et surt de l'ànima
fins i tot
se pasa mal
se pasa mal
jo lo paso mal
tu que tens experiència
en aquest tipus de competició
el mateix que pot tenir
l'ASAC
que és important
aquest tipus de competició
en el que un
demà
comença a competir
i segurament
ha d'estar
igual
o més concentrat
que durant la lliga regular
perquè tota la feina feta
no se'n vagi
al garete
perquè
perquè no surti
un bon partit
com a dir
el primer partit
el primer partit
és el més
perigroso
perquè van a estar
nerviosos
també com a dir
el
me parece fatal
la organització
del calendari
per part de la federació
perquè no s'entiende
de que un equip
es separat
un mes
i pico
i un mes
i mig
no?
no sé
acabar
fase regular
empezar
playoff
és quan la gent
està a tope
ara
han jugat
un par de partits
amistosos
però no creo
que sea suficiente
para que
estén
como
estaban
hace un mes
y medio
entonces bueno
es un punto
en contra
para todo el mundo
supongo
pero bueno
sobre todo
el primer partido
tienen que estar
tranquilos
con calma
sabiendo que están
en su casa
que tienen
la sufición
y yo creo
que bueno
lo van a hacer
estupendamente
Evidentment
és un desig
i unes ganes
que tindríem
malgrat que entenc
que com a amic
el primer
és el primer
i si
el Colfe
i tot el que
i l'espatlla
no t'ho permet
però l'any que ve
si juguem a Superliga 2
te veus amb cor
de poder tornar a jugar
o irrefinitivament
ja no podem parlar
una altra vegada
de que
torna Gustavo Saucedo
al voleibol
home no diré
no diré
este agua no beberé
però no sé
me tendría que poner
muy a prueba
o sea
tendría que poner
a prueba el codo
i no sé
cuando
como te decía antes
ara és quan me deixes
de parlar
de forma definitiva
cuando
me entreno
con los chicos
y pruebo
bueno
las sensaciones
no son muy buenas
y tampoco
es cuestión
de
no sé
de quedarme
con el brazo
peor aún
de
como lo tengo
y bueno
no diré que no
pero
te dejo marxar
un 99%
es que no
te dejo marxar
en Valladolid
y Granada
Granada y Valladolid
son los primeros
rivals
a las fases
fesme
desde fuera
vale
ok
pero fesme un pronóstico
del que puede pasar
del que puede pasar
bueno
Granada en teoría
es quien tiene
más tradición
de volei
a nivel de Superliga
porque es un equipo
que ha estado
muchos años
y hay algunos
veteranos
que bueno
que H&E y yo
conocemos
y son en teoría
los que pueden dar
más problemas
pero bueno
estamos en casa
estamos en San Pedro
y el equipo
yo lo veo bastante preparado
como para
dar guerra
y poder estar
el domingo
a la final
Gustavo
que malgrat
tu has pasado malamente
en la penúltima pregunta
t'estimo molt
gràcies
per apropar-te
al pabellón
de San Pedro
i Sant Pau
i ens veiem demà
i dissabte
i diumenge
aquí
per animar
com uns aficionants
més
al Bolí San Pedro
i Sant Pau
gràcies a vosotros
por invitarme
gràcies al Gustavo
Saucedo
és el entrenador
del juvenil
ha estat jugador
de la plantilla
sénior
del San Pedro
i Sant Pau
i ja la convidam
perquè ha de marxar
seguim parlant
amb el Grigori Bordas
per exemple
Grigori
acomoda't va
i micro en mà
i m'expliques una mica
la temporada
com ha estat
des de dins
el vestidor
vam començar la temporada
amb dos dubtes
una a la lliga catalana
una altra a la lliga
en clau de derrota
però l'equip
s'ha mostrat molt immaculat
al llarg del curs
guanyant guanyant
ja sigui a casa o a fora
no a veure
això que comença sempre
començaments
al principi
sempre són difíciles
diuen
és normal
que comenci
a veure
no són dubtes
és una altra categoria
són altres equips
òbviament ja no ens trobem
el que ens trobem
en primera catalana
però sabem que
això era qüestió de temps
i òbviament
els números
ho reflexen
l'any passat
vam acabar amb 3 derrotes
en 26 partits
i aquest any
han sigut només 2
en 18
jo crec que el balance
és molt positiu
va ser una en primera ronda
el camp de Castelló
i la segona
el camp de Cieza
els dos d'anada
a més a més
anada
hi ha alguns jugadors
me poso en la pell
d'ells
que no poden viatjar
jo per problemes de feina
més d'un partit
no puc anar fora
òbviament
si l'equip no està complet
doncs
és ben fàcil
rebre
un correctiu
o rebre alguna derrota
que et pugui fer
una miqueta de mal
però sempre que siguin
al principi
i te sàpiguis
aixecar
no
no hi ha cap problema
Clar
ara us he comentat una cosa
que no la volia comentar
però vaja
ja que l'has dit
vull posar una mica
el destacat
en la següent pregunta
clar
estem parlant d'un equip
absolutament amateur
i que per exemple
avui el Gregori Bordas
i demà
s'ha hagut de demanar festa
al seu lloc de treball
per poder estar
amb l'equip
en aquesta fase decisiva
de la temporada
en el que
vol un jugador
que és jugar
a aquestes fases
d'ascens
sí
però això ja fa temps
que ho sap
la meva empresa
que quan se juga
en fase de l'ascens
jo no existeixo
s'havien de jugar
i jo sé
jo era el primer
que les volia jugar
sí demanem feina
però perquè estimem
el voleibol
i volem jugar això
si no no ho faríem
ets d'anar a veure
els compis o no?
sí sí sí
demà venen a les 12
un parell de companys
de la feina
sí que tinc moltes ganes
perquè ja me diuen
fa temps
que hem de vindre a veure
i no podem
i resulta
que vindrem a veure
el millor
de el millor
i doncs sí
perquè demà
esperem més gent
a les 12
que no pas a les 7
sí?
sí
jo crec que sí
hi haurà més ambient
a les 12
perquè és un molt bon partit
i a les 7 a la tarda
potser
tenen una viqueta
més tranquil·les
i aquí
els jugadors de boli
dedico punts
és a dir
veiem en bàsquet
i en futbol
que dediquen cistelles
o gols
en boli
jo ets dels que
crec
que dediques punts
cada vegada
que fas algun
t'es la pinta
això no se diu mai
però si
hi ha alguna persona especial
com pot ser
la xicota
o un amic
que fa molts anys
que no el veies
doncs sí
sempre li dius
si fa un bloqueig
és per tu
normalment és un bloqueig
o un servei directe
és que dediques
que toques l'orella
o alguna cosa
per dir-los
que això va per tu
sí
o senyales a la grada
dissimuladament
quan t'apropes
a celebrar el punt
perquè el Blado
es deu enfadar
si no
que ho dediquis
perquè clar
este tio no està concentrado
sí
perquè
sempre ho hem dit
i això t'ho ensenyen
des de petit
que el voleibol
és un esport molt psicològic
i només fa falta
que estiguis mirant
a la grada
per veure si
alguno està mirant
per poder dedicar-li el punt
perquè perdis
tot el fil del partit
estem a Sant Pere Sant Pau
on demà
es començaran a jugar
les fases de 100
a la Superliga 2
estem a un lloc
on el voli
Sant Pere Sant Pau
encara no ha perdut
res aquesta temporada
i on
ho comentàvem
a la roda de premsa
l'altre dia
a l'Ajuntament
amb el Xavier Terres
amb l'Alfonso Pereñez
un lloc
on cada vegada
que s'han realitzat coses
no s'ha fallat
s'ha estat allà
aconseguint títols
aconseguint ascensos
en fi
estem parlant
d'un pavelló talismà
Martín
també ho comentàvem
l'altre dia
que estàvem
el dilluns xerrant
estem parlant
d'un pavelló
que ja de per si
evidentment
després del partit
s'han de guanyar pista
però que
ens dona molta confiança
home
evidentment
el factor pista
és molt determinant
i amb un esport
com el vòlei
i amb un pavelló
com el nostre
que bueno
és
diríem
una mica justet
d'alçada
potser els equips
estan acostumats
a jugar
amb pavellós
més alts
i això fa
que clar
nosaltres
els nostres jugadors
estan acostumats
a fer aquestes defenses
tan fascinants
amb més precisió
o amb retenció
més de la pilota
perquè no s'aixequi tant
i els altres equips
doncs bueno
ja és un punt
que tenen en contra
perquè bueno
s'hi han d'adaptar
i nosaltres
aquesta adaptació
ja la tenim
bé
jo crec que
són tots els espors
no?
quan veus
l'equip
que juga a casa
doncs sempre té
no diré
mig partit guanyat
perquè seria exagerat
però bueno
sempre té
un 5%
un 10%
d'avantatge
respecte a l'altre
no?
i efectivament
el pavelló de Sant Prés
Sant Pau
doncs
la veritat
també amb el suport
de tota l'afició
que sempre l'han plenat
en aquests moments
decisius
de diferents
campionats
que s'hi han jugat
doncs
fa molt difícil
de vegades
els altres equips
doncs
que es puguin concentrar
i que puguin desenvolupar
doncs
el seu màxim nivell
de joc
no?
i per tant
doncs
per això
també és un dels motius
de
de
presentar
la nostra candidatura
a la Federació Espanyola
per organitzar aquí
aquesta fase
d'ascens
ja vi
estem en un
pavelló municipal
i un
pavelló talismà
si em permets
l'expressió
per el que
vam parlar
el dia de la roda de premsa
per el que
reiterem avui
aquí han jugat
equips del club
com el juvenil
com el propi
senyor
s'ha guanyat tot
no
no
no
no es coneix la derrota
doncs escolta
ja ho voldríem
per la resta
de pavellons
de la ciutat
els equips
que juguin
que tinguessin
doncs
aquesta marca
no
no no
conec
conec perfectament
de la història
conec també
com a
com a propietari
anem a dir-ho
no
com a representant
de la propietat
del pavelló
la situació
del sostre
el Rafa
que avui no hi és
però que quan et parla
de vòlei
doncs
te transmet
tota la passió
una salutació
per ell
per el Rafa
doncs
m'ha explicat
moltes vegades
i és veritat
que es produeix això
però també m'explicava
això que el Martí
estava dient
com les defenses
com les formes
de jugar
també al millor
tenen aquesta influència
em va fer gràcia
a l'Alfonso Perriany
de l'altre dia
que deia aquesta dada
que estàveu comentant
que sempre que s'havia
jugat
en aquest pavelló
s'havia guanyat
i que l'única vegada
que es va perdre
va ser
quan van anar a jugar
que la feixi
per tant
escolta'm
jo li vaig dir
a Alfonso
por lo tanto
tiene que ser siempre
cuando nos encontramos
en una fase
d'este
que se realiza
la competición
en Tarragona
dice por supuesto
per tant
que segueixi així
que també en aquests dies
sigui així
i força
voleix
Sant Pere i Sant Pau
ara sense donar-nos compte
hem posat una pressió
i els esportistes
que habitualment
són bastant
que eviten
parlar d'aquest tipus
de coses
jo crec que
no ha agradat gaire
el fet que
parlem
que al Sant Pere i Sant Pau
sempre s'ha guanyat tot
perquè moltes vegades
aquella història
de parlar d'una cosa
que sempre passa
basta que en parlis
perquè no és doni
però vaja
és un apunt
que havíem de fer
i tanquem parèntesi
i parlem
d'un altre aspecte
amb l'Asa Stoboski
Assa
des que vas agafar
la gerència del club
amb tu
em quedo una mica al·lucionat
perquè
jo no sé
com es pot passar
un ràpidament
del despatx
a la pista
i de la pista
al despatx
aquesta doble faceta
que tens
al club
voleix en presa
en vau
bueno
jo aquí
la gente me conoce
como jugador
de voleibol
profesional
he venido aquí
2002
però jo
acabé
economia
en mi país
i soc
manager
i aquí
tinc
mi títol
convalidat
però
directament
deixar
el vole
no pude
i seguia
treballant
també
i entrenant
i disfrutant
els últims anys
que me quedo
en el vole
per cert
encara no
encara no s'ha atrevit
el micròfon
però l'Asa
ja porto uns
quants anys
però hi ha molta gent
que porta molts
molts molts
molts anys
i encara no ho fa
i sí
parla català
va parla una miqueta
va
doncs he de canviar
una mica
el xip
però sí que
m'agraden
les llengües
però en català
també
no tinc tanta
confiança
com en castellà
per expressar-me
ara directament
en una ràdio
però sí que
me defendo
ho fas molt bé
et defenç
molt bé
ara ens has de dir
en català
que el diumenge
el vole i Sant Pere i Sant Pau
serà de Superliga 2
doncs força
Sant Pere i Sant Pau
i diumenge
esperem que tot
pugem en Superliga 2
molt bé
doncs molt bé
tot això va
començar
fa uns quants anyets
amb una persona
que s'apropa allà
fins a la nostra posició
amb la seva agenda
de color vermell
amb la seva
bossa habitual
penjada al coll
una persona
que es diu
Alfonso Prianyez
i el que
d'aquí uns segons
ens saludarem
perquè si no
se'ns faran les 12
i no podrem saludar-lo
agraïm especialment
que s'hagi apropat
perquè
bé
ha sorgit una cosa
darrere ara
i al final
s'ha apropat
abans de les 12
els micròfons
de Tarragona Ràdio
aquí
instal·lats
al pavelló de Sant Pere i Sant Pau
Alfonso
que gràcies
per acercar-te
Gràcies a vosaltres
Gràcies per apropar-te
i per obrir-nos
una casa
que jo crec que és tan teva
com la que hi ha aquí
davant
que és on vius tu
Bé, tant com és
no, però casi, casi
hi ha hagut algun temps
que m'he passava
més temps
en aquesta casa
que en la altra
amb els problemes
que s'ha traïa
però bé
és una satisfacció
estar tan cerquita
d'un sitiu
que no me puc perdre
ningún aconteciment
del voleibol
ni de lo que passa
lògicament en el barri
però sobre todo
el voleibol
que ho tinc delante
Tot això va començar
fa uns quants anyets
jo me'n recordo
més que amb el
bolletí municipal
el bolletí que
muntava
l'Ajuntament de Tarragona
cap a la temporada
92-93
et van fer un reportatge
et vaig fer un reportatge
amb el Pepe
allà a les pistes
del
del col·legi
i ja parlaves
i ja parlaves
una mica
del naçament
del club
voleibol
i Sant Pere i Sant Pau
i fins aquests dies
en què hem tingut
millors, pitjors anys
però allí hem estat
sent una mica
el referent
del voli català

un dels primers responsables
Martín Pilar
estava en aquell
equip infantil
de l'any 82
que se proclamó
subcampeón
de Catalunya infantil
un fenomeno
era
una maravilla
i fins a hoy
en 1992
tothom ja seguia
ell
o sea
que en l'equip
que subió
a la primera divisió
crec que també
estava
si no lo recuerdo mal
i no suelo recordar mal
però en fin
estem parlant
amb el di Estefano
del voli
Sant Pere i Sant Pau
jo crec que així
et vas definir
l'altre dia
a l'Ajuntament
la presentació
amb el Consell d'Esports
no?
sí
però no me lo inventé
jo això
que costi
se lo he comentat
a alguien
no sé si fue
a un gran
que estava
en Tarragona
me parece que fue
Enri Pujol
el que un día
dice Alfonso
es como el di Estefano
del Madrid
¿no?
bueno pues
ya te agradezco o no
sí
porque tú eres el madrid
también
bueno el fútbol
no es que sea que me
sí que me cae simpático
el Madrid
pero me cae más simpático
por ejemplo
la Real Sociedad
no sé por qué
pero me cae muy simpático
entonces me cae
muy bien
Salamanca
porque eres mi tierra
y me cae muy bien
el Nasti
porque está aquí
¿no?
lo que pasa
que el Nasti
me da cada día el gusto
que no hay quien lo aguante
pero
parlem de voleibol
Alfonso
pero es así
Demà
entén que ya
todo preparado
porque como una afición
más
animamos a la equipo
cara a un objetivo
muy bonito
que es
tornar a pujar una categoría
como es la Superliga 2
Sí, lógicamente
tenemos que conseguir
que la gente
nos llene el pabellón
que nos anime
como ha pasado siempre
los grandes acontecimientos
de este club
espero que el pabellón
esté pues eso
pues como
cuando hemos hecho
otras fases de ascenso
el año pasado también
el pabellón estaba muy bien
este año
esperemos que esté todavía mejor
porque el reto es más importante
y la dificultad también es mayor
por lo tanto
tenemos que conseguir
ese apoyo del público
que es el que necesita siempre
el equipo
en la pista
Us esperem demà
al pabelló de Sant Pere i Sant Pau
i us demanem un favor
just davant del mateix pabelló
hi ha una cafeteria
que es diu Can Vicenç
Can Vicenç Sant Pere i Sant Pau
bloc en Venezuela
ho podeu trobar al Facebook
allà podeu agregar
qualsevol dels comentaris
us dan els dos croissants
el café amb llet
i avui ens han acompanyat
amb uns quants dolços
en aquesta hora
d'11 o 12 del matí
Alfonso
per què un dia
se t'acudeix
crear el vòley
aquí al barri?
Fue algo impuesto
prácticamente
estábamos
habíamos creado
unas secciones de vòleybol
impresionantes
en el colegio
salía la gente del cole
y què hacian?
pues todo el mundo
nos dicia lo mismo
y què facemos ara
con los niños
que estan fora del cole
había que crear un club
porque había que federarlos
para poder seguir jugando
entonces
fue cuando nos reunimos
la asociación de padres
y decidimos
pues vamos a formar
un club de vòleybol
y ya te digo
ese día 23 de diciembre
nos reunimos
vísperas de fiestas
y què hacemos?
pues vamos a formar
y nada
en cuatro días
formamos unos estatutos
que los copiamos
íntegramente de otros
pusimos simplemente
borramos
no sé si fue handball
pusimos vòleybol
firmamos allí ocho personas
entre ya mi mujer
Paez
me parece que también
firmaste hasta tú
que no sé si tenía
de edad Martín Pilar
para firmar entonces
pero creo que hasta firmó
y todo
y así se creó
la idea fundamental era
que no dejasen
de hacer vòleybol
cuando salían del colegio
y fue la única solución
y una cosa
que era obligatoria
se convirtió después
ya en lo que
todos conocéis
del colegio Europa
el titular
más bueno
que ha salido
siempre en la prensa
del diario Tarragona
¿qué es lo millor que te adunas
a que esta vida
al vultán del vòley
Sambre y Sampao?
pues cientos de amigos
o sea
yo soy un tío
que se puede sentir feliz
porque sé que
me quiere un montón de gente
y es verdad
que lo diga yo
pero es que
chicos que han pasado
chicos que hace años
que ya no están
sigo teniendo contacto
con ellos
como si fueran
de hoy en día
y hoy además
con esto del Facebook
y estas cosas
esto es un chollo
porque claro
te enteras de todo
lo que hacen
en todos los sitios
y oye
que me ha pasado esto
y te he mandado
un mensaje
estoy en
Jordi Jens
uno de los mejores
colocadores que hemos tenido
lo tenemos en Irán jugando
nada menos que en Irán
¿a quién se le hubiese pasado
por la imagen
que Jordi Jens
iba a terminar jugando en Irán
y siendo un colocador
vamos de primer nivel
como siempre lo ha sido
dos cosas
abans de las 12
abans de que tanquemos
el programa desde aquí
que me agradaría
su bralla del de Alfonso Periñez
un
la cebadona
la beguña
bueno
eso es lo primero
que hay que señalar siempre
y dos
que casa de l'Alfonso Periñez
de la beguña
ha estat segurament
en molts cops
el menjador
de molts dels jugadors
i entrenadors
del bòleg
Sant Verí i Sant Pau
el tracte
fue muy familiar
que ha tingut
con la gente del club
pero eso es más bien
la culpa de Begoña
que siempre está
uy tú estás muy delgado
me parece que no te da
a ti bien de comer
venga para casa
y claro lo engordábamos
que íbamos a hacer
sí sí
han pasado algunos
algunos han pasado
por el comedor
de la beguña
pero es
como se llama eso
el síndrome de materno
y tal
Begoña
todos los niños
que han pasado
por el club
han sido sus niños
por lo tanto
es lógico
que pensase en ellos
de esa misma manera
o sea
había que tratarlos
como a los niños
queda un minuto y mig
per tant
li demano a l'ASA
que ens recordi
horaris
en què hem de venir
fins a Sant Verí i Sant Pau
per veure
a l'equip local
primer partido
mañana
viernes
a las 12
y segundo partido
a las 7
sábado
por la tarde
dependiendo
si mañana
esperemos que todo vaya bien
si nuestro club
si Sant Verí i Sant Pau
gana los dos partidos
jugamos 8 y media
si perdemos un partido
y ganamos solo uno
jugamos 6 y media
y en domingo
esperemos llegar
a lo más alto
que hoy ya será
una gran fiesta
fiesta
Asas Toboski
Javier Tarrés
Martín Pilar
Gregori Bordas
Alfonso Bereñez
y Gustavo Saucedo
que ya le hemos convidado
a 3.14
gracias por abrirnos
las portas
de casa vostra
de casa
del pabellón
de Sant Verí i Sant Pau
a la parte técnica
han estat
els estudis
el Lluís Comas
aquí a Sant Verí i Sant Pau
el Joan Mairi Bertran
gracias por acompañarnos
y demà
dissabte y diumenge
evidentemente a través de
Twitter, Facebook
y demás
estaremos pendientes del que
pasi
con el boli
siempre se va
gracias
adeus
chau