logo

Arxiu/ARXIU 2013/ENTREVISTES 2013/


Transcribed podcasts: 1249
Time transcribed: 15d 22h 14m 43s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El matí de Tarragona Ràdio.
7 minuts per les 12, ja ens permetran que avui a aquesta hora
saurem un dels nostres tertulians, tertuliada de la ràdio.
I no ho sap, de fet, l'hem d'enredar, però és que avui he fet anys,
avui és el seu aniversari, i mira, ho volíem felicitar
amb aquesta cançó dels Manel, la cançó que es diu Aniversari,
i potser que el saludem. Ramon Sato, bon dia.
Bon dia. Com estem?
Ara m'he quedat mal parat, eh?
La idea és que tu no sàpigessis res, d'això, eh?
Ostres.
Com va, per cert? Com va l'aniversari?
Per ara va bé, eh? Per ara va bé, eh?
Una mica sorprès, eh?
És que la idea era aquesta, eh?
Tenim, de fet, un confident, eh?
Suposo que t'imagines per on va...
M'imagino per on va estar.
Escolta'm, no volem felicitar només nosaltres i els oients,
els que escolten habitualment les tertúlies a la ràdio,
sinó també hi ha les altres veus que escoltaràs
que també podem felicitar.
L'escoltem?
Gràcies.
Per molts anys, t'estimem molt!
Eh!
Ara conegim aquestes veus.
Moltes gràcies, eh?
Són dues nenes precioses que són les filles d'O Ramon,
que també t'ho volíem felicitar en aquest dit tan especial.
Vols que et pregunti al Sánchez o no cal?
No, no tinc cap problema, 40 fills.
Bueno, molt bé, eh?
I anant a caminar, anant a córrer...
Vull dir que perfecte, no?
Intentarem fer alguna coseta avui per celebrar-ho, eh?
De sortir a córrer una miqueta,
tot i que fa un dia bastant...
Fa bastant de fred, però fa un dia molt maco.
I aprofitarem aquest migdia.
Ramon, per molts anys, en nom de Tarragona Ràdio,
i escolta'm, deixem-me amb aquesta cançó,
Manel, l'aniversari, que em sembla que t'agrada també, no?
M'agrada bastant, sí.
Moltes gràcies, exacte.
Aquesta te la dediquen del teu entorn més proper, eh?
D'acord?
Moltes gràcies.
A te una abraçada.
Gràcies, la abraçada. Gràcies.
Els llums s'han apallat.
Han tret el pastís.
Aplovien els pares, els tiets i els amics.
Tots alhora, agrupats en un únic crit.
Que demani un desig!
Que demani un desig!
I tu, nerviosa,
com sempre que et toca ser el centre d'atenció,
has fixat els ulls en un punt imprecís del menjador.
Un segon,
dos segons,
tres segons,
quatre
i cinc.
Els teus ulls cavalcaven
buscant un desig,
les espelmes cremaven
i alguns dels amics
tampoc acaben amb càmeres de retratar.
Una veu comentava ahir
que guapa està
i jo en el fons m'acabava el culet de la copa.
Decidit
a trobar un raconet adequat per fer-me petit, petit, petit.
D'altamant d'una mosca, d'altamant d'un mosquí,
fer un cop amb petit, petit, petit, petit, petit, petit, petit, petit.
i la taula allargada pels dos cavallets i la taula allargada pels dos cavallets.
fer-me pas en prudència per un entramat.
de sabates d'hivern, de confeti, aixafat i esprintar maleïnt la llargada dels meus nous passets.
i amagar-me entre un tap de suro i la paret.
just a temps que no em mengi el collons de gatet
i escalar les cenefes del teu vestit
i falcar el peu esquerre en un descosit
i arribar-te a l'espatlla i seure en un botó
i agafar un palet d'aire i amb un saltiró
enganxar-te a un cabell i impulsar-me en un últim salt final
i accedir al teu desig d'avassar en la paret del llagrimal
en un peu, en un bras, en el tors, en el cap.
Doncs amb els menors arribem pràcticament a les 12 al migdia.
Naturalment a tothom que avui, a tots aquells que avui també feu anys,
com a casa del nostre tertulià, el Ramon,
també podem des d'aquí felicitar-vos.
Per cert, si mai voleu que els felicitem a alguns, podeu fer saber.
Ens envieu un correu electrònic, redacció, arroba, tarragonaradio.cat
i no patiu que el felicitarem.
I ja dins del desig veure si hi ha bon ambient
Repartir unes targetes, ser amable amb la gent
I amb maneres de jove, discret i educat
Presentar els meus respectes a l'autoritat
Escoltar amb atenció, batalletes curioses, els més vells
Fer-me fotos gracioses amb altres il·lustres viatgers
I amb un home amb corbata que no sé qui és
Si en el núvol de somnis que tens a l'abast
Però ja mai viuràs detectar un caminet
Que m'alluny del grup o una ombreta tranquil·la on
Desapercebut estirar-me una estona i per fi relaxar-me celebrant
El pla indescriptible que és estar amb tu
Avui que et fas gran
Mentre fora de l'ull les espelmes es van apagar
Fins demà!
Fins demà!