El matí de Tarragona Ràdio.
Cap a un altre lloc, cap al Metropol, perquè la companyia 45 RPM estrena la seva darrera obra, Històries curtes en espais tancats.
El director de la companyia és el Vicenç Canyón, que ja ens acompanya avui a l'estudi. Vicenç, molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Històries curtes, espais tancats, històries quotidianes, de què parla l'obra?
Doncs ja ho diu el títol, ja ho diu, no? Són històries curtes que poden passar a tu, a mi, a qualsevol.
De fet, allò basat en hechos reals, com diuen les pel·lícules, doncs semblant, és semblant.
Són històries curtes, molt divertides, totes que tiren cap a l'humor, que són situacions quotidianes,
que quan un es veu a si mateix a l'escenari, diu, ostres, si això m'ha passat a mi...
Posa'ns un exemple, per exemple.
Aquí no ha parlat amb alguna persona molta estona i estàs pensant de qui la conec, de qui...
Sí, sona a la cara, però no sé qui és.
Exacte, i l'altra persona no diu res així.
I li va seguint el fil perquè no es noti, no?
Però, clar, no goses preguntar altres coses, per exemple, si s'ha separat o el que sigui,
a veure si diu, no, que sóc vídua, per exemple, o al revés, no, no saps...
I la conversa sempre és una conversa així, sense entrar al fons, vull dir, allò...
I aquesta obra d'on surt? Qui l'escriu com ha anat?
L'has escriu, és teva, pròpiament.
Llavors és basada en fets reals, 100%, no?
Són coses que t'han passat, vaja, que t'han passat o que t'ho has imaginat, és a dir...
No, no, això d'estar parlant amb una persona i estar tota l'estona pensant que la conec, que la conec...
Això jo crec que ens ha passat a tots, eh?
A tots, a tots.
Evidentment, al teatre jo li fico, diguéssim, la guinda del pastís, que no es poc dir, no?
Però són situacions que aquí una vegada no li han regalat així un regalet a una tieta o a una àvia
i dius, mare meva, què faig amb aquest tapet allò, ara mateix tan bonic...
I dius allò tan típic de, serà un regal, no? És un regal que tornarà a ser un regal.
No, o no, o la guarda s'ha casa en un calaix i imagina't aquell dia, ve a visitar-te la teva tieta
i dius, ostres, el tapet on està?
I el busques i no apareix, imagina, no?, quin moment, i clar, a aquesta senyora li fa tanta il·lusió,
ho va fer amb tantes hores d'allò del ganxillo, que té tantes ganes de veure on has ficat el seu tapet, per exemple,
i aquesta situació penso que a més d'un li ha passat.
I el Vicenç Callón, com a director de 45 RPM, anirà dirigint aquest cap de setmana tot aquest reguitzell de dones, Vicenç,
perquè sempre m'has acompanyat de dones al teatre, quasi sempre, però en aquest cas són tot dones, no?
En aquest cas sí, en aquest cas són...
Jo crec que ja t'havia passat això amb alguna altra obra...
Amb el grup, no, amb aquest 45 RPM...
Amb el grup directament.
Clar, és que portem 19 anys, 19 anys, estrena cada any, vull dir, cada any hem estrenat obra,
per tant, 19 vegades que he vingut aquí a explicar que són tot actrius...
Sempre han estat dones, ja em sonava a mi, llavors.
Amb aquest grup sí, amb aquest grup sí, altres grups que tinc no, però aquests sempre són dones,
i penso que haurà de ser sempre així, ja m'he acostumat a treballar amb dones.
I quins papers podrem veure amb aquesta obra?
És que la posada d'escena és molt original, perquè està avançada.
Fins on puguis, és allò, fins que... Deix-nos amb la mel els llavis, perquè...
que és una posada d'escena molt original, molt senzilla,
que dona a la gent que la imaginació surti, que és teatre pur,
és a dir, que no cal que hi hagi un timbre, per fer...
Tu fas tindon, la gent ja saps que estàs trucant a una porta.
Vull dir, les actrius no surten mai d'escena, sempre estan en escena,
encara que la seva escena no han d'estar en escena,
però seu en una cadira i representa que ja no hi són.
I el que passa davant, el prosceni, o sigui, davant de l'escenari,
és el que passa realment a l'esquetx, la història.
Però la resta s'ha assegut en cadiretes allà, com dient, no estic...
I funciona així.
Tot és inspirat en la crisi.
És a dir, que tot l'atrezzo i tot el mobiliari
és molt ben pensat i fet per aquesta obra especial.
Ho he fet jo tot.
És a dir, que també es tracta en temes d'actualitat, no?,
amb el tema de la crisi, per exemple,
o si més no se'n fa referència, no?
És inevitable, jo crec.
Home, pensa que, a més de que les obres estan escrites per mi,
i jo sempre deixo posar cullerada a les actrius,
si alguna actriu vol posar alguna cosa que a mi em sembla que té gràcia
i que hi toca, jo li dono un mànig ample perquè ho digui.
A l'hora d'escriure-ho, no es tracta tant d'improvisar,
sinó que et facin sugerències, no?
No, no, no, inclús ara, un cop ja està representada,
i l'estem assajant, una diu, escolta, i si dic això?
Dic, i tant.
Endavant.
O no, o penso no.
O això no toca i no...
Pensa que dediquem una cançó a uns dels culpables d'aquesta crisi
que està passant, que són els banquers.
Una cançó dedicada als banquers?
Està inspirada com si fos una xirigota de Càdiz,
perquè fas servir la música de la campanera,
i dediquem la cançó als banquers
i diem coses ben dites, amb certa gràcia,
però què s'han de dir, penso.
A més, no serà divertit.
A banda, és el que tu deies, també canteu.
Cantem, canten, ballen, jo no canto ni ballen.
En aquest cas, no.
Canten, ballen i ho fan tot amb tanta il·lusió
i amb tantes ganes que xapó per ell.
I tot això a l'escenari del Metropol.
Evidentment no és el primer cop,
ho ha actuat moltíssimes vegades,
però suposo que és un bon emplaçament, no?
És casa nostra.
Sempre hem de dir que hem d'agrair
als tècnics del Metropol,
perquè ens fan sentir tan bé,
vull dir, tots, des del llum, des del atreig,
tots ens tracten molt bé
i ens fan sentir com a casa.
Això és important, eh?
En quina estat us trobeu ara,
la companyia 45 RPM?
És a dir, quanta gent...
Ara mateix, en aquesta obra,
surten vuit actrius,
i des d'aquí crido,
per si a Tarragona hi ha alguna dona
que tingui ganes de ser actriu
i vulgui participar en aquest grup,
doncs que...
Atenció, perquè s'haurà de posar
sota les hortes del Vicenç Canyón, eh?
Exacte, sí, sí.
Xica Canyón.
Xica Canyón.
Home, mira, podríem dir-ho així.
Sí, sí, sí.
I estem oberts a agafar gent nova,
perquè penso que s'ha d'agafar gent nova,
per regenerar una miqueta la sang,
i que entri una bufarada d'aire fresc,
a la companyia,
i...
T'endavant.
Aquesta és la darrera obra que heu fet, no?
Sí, sí, aquesta la vam estrenar el juleu
de l'any passat,
i ara mateix la tornem a repetir,
perquè molta gent es va quedar amb ganes de veure-la,
el que passa és que tenim un problemet.
És a dir, el problemet que tenim...
Què passa?
Que nosaltres vam donar el dia 23 de febrer,
fa molt de temps,
i no sabíem que hi havia una manifestació.
És cert que hi ha la manifestació
de la plataforma en defensa dels drets públics,
i coincideix una mica, no?
Estaríem...
Segurament, si jo no hagués estat dins del teatre,
estaria fora manifestant-me,
però clar, tant jo com els membres de la companyia,
doncs ens toca actuar,
perquè el teatre,
aquesta data fa molt de temps,
i per tant hem d'actuar.
Una data que us van donar,
ja està entregada i s'ha de respectar.
Ens va fer gràcia,
perquè el 23F,
fèiem la broma,
diuen, tothom se'ho recordarà de cop.
Fèiem així la broma,
no entens?
Almenys ens recordarà de cop.
De cop.
De cop se'ho recordarà,
el 23F, no?
És cert, és cert.
I van dir que sí de seguida.
I ara, clar,
no ho sabíem,
això de la manifestació,
però espero que la gent vingui a les set,
al teatre,
costa 10 a veurets,
i almenys,
durant una hora i mitja,
desconnectaran de totes les notícies,
de tots els desnonaments,
de tot el senyor Bárcenas,
infantes,
multalangarines,
i tota la mandanga que...
Ja va bé, no?
És a dir,
anar al teatre i desconnectar amb una bona comèdia,
passar-s'ho bé,
oblidar-se una mica de la crisi,
dels problemes,
això és el que ens proposeu també.
A menys d'una hora i mitja,
ja sabem que estan,
perquè estan.
Sí, perquè no els treurem d'allà,
però...
No podem amargar-nos la vida.
És que hi ha un moment que jo,
moltes vegades,
fent sàpint allò que envio les notícies,
perquè ja és sempre el mateix,
allò que dius,
ja està, ja prou,
ja no vull sentir més,
perquè més ser,
més coses ser,
menys vull saber.
Vicenç,
al Metropol,
aquest dissabte,
a les 7,
a les 7,
és l'única representació que hi feu,
aquest cap de sàpint.
Sí, sí,
ja després tenim bolus,
a l'exposició pels pobles.
Sí,
on teniu previst anar-hi?
On tenim,
per a fora,
al Callar,
a Falset,
i algú més,
que encara no me'n recordo.
Avui mateix m'han trucat
per anar al Dia de la Dona,
però no sé si podrem anar aquell dia.
A un preu de 10 euros,
és el que comentaves tu.
Sí,
a un preu de costa al cinema,
vull dir que...
Sí, no, no.
I això és en view o en directe,
vull dir,
aquí no hi ha trampa de cartons.
Exacte,
i a més oblidem els problemes
per 10 euros,
durant una hora i mitja.
Això garantit.
Molt bé.
Vicenç,
esteu treballant
amb alguna cosa de futur?
Tens alguna idea al cap?
Alguna cosa que ens puguis avançar?
Sí, sí, sí.
Aviam.
Sí, tinc una història.
Què?
El meu cap sempre...
Què ens pots dir?
Sempre tens coses tu al cap.
Si va treballant.
Així estic, ja.
No, no,
no es pot dir,
però sí que vull treballar
la història d'un regne imaginari.
D'un, perdona?
Regne.
D'un regne imaginari?
Sí, sí, sí.
Aquí tens molt per recrear-t'hi,
amb aquesta història, jo crec.
Sí, sí, sí.
És un país que no existeix o sí
i que passen coses
que no es pot dir.
Però sempre fent una miqueta...
Sempre dient les coses clares,
però sense faria ningú
ni caure en un insult,
ni en la pala de la bolota,
ni res.
És el meu fill.
Estarem pendents del regne
també del Vicenç Canyón
per a futures produccions
de la companyia 45 RPM.
De moment ens quedem amb aquesta, eh, Vicenç?
Sí, sí.
Aquest cap de setmana al Metropol,
dissabte a les 7,
el preu de 10 euros,
la companyia 25 RPM...
45, 45.
Perdó, no sé per què he dit jo...
Ah, ja sé per què he dit 25.
No té res a veure.
45 RPM, no, no,
és que està mirant un altre número.
45 RPM representa l'obra
de històries curtes
en espais tancats.
Vicenç, moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu.
Que vagi molt bé
i que riguem molt dissabte.
Esperem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.