...
Tanquem el cicle mensual d'entrevistes amb els portaveus municipals.
Avui hem conversat amb el portaveu del grup municipal del Partit Popular,
també diputat del Congrés, com saben,
i presidenta provincial de la formació, que és Alejandro Fernández.
Ho fem l'endemà d'aquest ple extraordinari que prova diferents qüestions,
entre elles, per exemple, la creació de les Estatuts,
de l'Agrupació d'Interès Econòmic,
que plega, com saben, cinc empreses municipals,
i han anat a parlar de nivells informatius,
i també en parlàvem ara, en temps de tertúlia.
Alejandro Fernández, molt bon dia.
Molt bon dia.
I benvingut.
Moltíssimes gràcies.
Era un dels temes, deia, del ple que es donava d'ahir,
però també es va parlar de la Fundació de Targonó 2017,
en fi, d'altres qüestions,
però sobre l'AIEP, vostè va recordar que ja ho portaven,
això, en campanya electoral,
ja n'havíem parlat, tot i com una fórmula diferent,
però a dir que ja era una de les prioritats del seu grup municipal.
Sí, fa temps que nosaltres, el mandat passat,
fins i tot vam fer una roda de premsa exclusiva
per explicar el nostre model
de la necessitat de fusionar les empreses de Tarragona,
les empreses municipals,
perquè hi havia un cert desgavell
que acabava provocant més despesa corrent de la necessària
i una manca d'optimització dels recursos i dels processos.
El cert és que, evidentment,
el model que ha sortit finalment
no és exactament el que nosaltres defensàvem,
perquè no som l'equip de Guer,
però creiem que és un model raonable
i per aquest motiu hem donat recolzament,
perquè, insisteixo, és una de les coses
que nosaltres portàvem en el nostre programa electoral
i creiem que és necessària a Tarragona.
Crec que s'havia de buscar un model intermig,
ni el que es va fer a Reus a través d'Innova,
que ja sabem el que ha portat aquestes estructures elefantiàssiques
que després acaben com acaben,
ni aquesta dispersió que tenia l'Ajuntament de Tarragona,
que era, insisteixo, un desgavell total.
Per tant, crec que la solució intermitja és bona
i coincideix amb el que el Partit Popular ha defensat sempre.
Serà suficient, creu, l'estadi que s'aconseguirà
per tal de passar l'escull de la llei de bases de règim local?
Això és una qüestió que haurà de resoldre l'equip de govern,
que és adaptar-se a la llei.
Mirin, darrerament, alguns grups polítics diuen
que aquesta llei està afectant a l'autonomia municipal,
però és que jo recordo que l'Ajuntament de Tarragona
està intervingut i que ara mateix els proveïdors
estan rebent els diners perquè el govern d'Espanya els envia.
L'autonomia municipal és bona,
sempre i quan les coses es facin bé.
L'autonomia municipal ha provocat que, per exemple,
l'Ajuntament de Tarragona sigui un dels meus endeutats d'Espanya.
Per tant, l'autonomia municipal total
i sense cap tipus de límit no és bona.
Això de dir que el govern d'Espanya et posa límits amb la llei
però després demanar-li que et doni els diners per pagar els proveïdors,
jo crec que s'ha de buscar un acord.
Aquesta llei el que vol és precisament que els ajuntaments
no tornin a cometre les barbaritats que han comès en el passat
i que ha provocat que molts d'ells estiguin directament en fallida.
Ara, vostè ja ho ha mencionat, i de fet ho deia en la tertúlia fa una estona,
el dient el que de Javier Villamallor, també la regidora que sentís,
que aquesta llei atenta directament contra el municipalisme,
contra el principi de l'autonomia local, en definitiva.
Sí, l'autonomia local està molt bé,
però després els proveïdors els està pagant el govern d'Espanya.
O sigui, això de l'autonomia només per demanar està molt bé, no?
Però si demanes has de donar alguna cosa a canvi.
I aquesta cosa a canvi ha de ser el rigor i l'ordre.
I que els ajuntaments no es puguin endeutar més del que tenen.
Per tant, l'autonomia municipal es respecta.
Però insisteixo, crec que els ajuntaments en els darrers 10 anys a Espanya
s'han passat de frenada.
I això ha provocat que molts, com he dit ara,
l'Ajuntament de Tarragona no ha estat en fallida, però ha estat a punt.
I, de fet, si no hagués rebut l'ajuda del govern d'Espanya,
doncs ara mateix ves a saber com estaríem.
Per tant, i el que és segur és que els proveïdors no ho haurien cobrat,
perquè aquests han cobrat directament del govern d'Espanya
més de 20 milions d'euros.
Per tant, crec que l'autonomia ha de ser responsable.
I amb aquesta definició crec que queda clar la nostra postura.
Ells, de fet, deien això, que serien detriment dels ajuntaments
i en benefici d'altres organismes i institucions, com ara la Diputació,
perdent, deien també l'hora d'aquesta manera, el ciutadà un òrgan directe.
Sí, però jo crec que, ho tornaré a repetir, perquè crec que és la idea fonamental.
És a dir, el senyor Villamallor fa un moment, jo també sentia la tertúlia,
deia que volia més autonomia pels ajuntaments,
però després, a l'hora de demanar diners, l'autonomia s'oblida.
Bé, vols autonomia, doncs després no demanis diners.
Jo crec que l'autonomia ha de ser, insisteixo, pactada i ha de ser limitada.
I jo crec que aquesta llei no significa en absolut que els ajuntaments perdin autonomia.
Significa que no podran fer determinades barbaritats que van fer en el passat
i que han provocat la situació que estem vivint.
És que hem vivit una mena d'orgia pressupostària a tota Espanya,
però a més de tots els partits, de tots els colors, i això s'ha d'acabar.
És a dir, el que no es pot dir és, no, és que a Espanya s'han fet masses aeroports,
s'ha fet totalment cert, però després dir que no ha de canviar res
i que les administracions poden continuar endeutar-se, vaja, il·limitadament.
No, si tots estem d'acord que els ajuntaments i totes les administracions
s'han endeutat massa, doncs hem de posar un límit,
i això és el que vol el govern del Partit Popular,
posar un límit per no tornar a viure el que estem vivint,
perquè no és gens agradable, li puc assegurar,
haver de gestionar una herència tan salvatge com la que ens ha tocat gestionar.
Però el que no podem fer és gestionar-la fent exactament igual les coses
que les vam trobar.
Tornant al ple d'ahir, es va dir, evidencia la discrepància
amb aquests hipòsits famosos, que ara en parlàvem també en temps de tertulia,
de l'ampliació del moll de la química.
Vostè ho va qualificar, crec que recordar per veritat,
l'altura d'aquests hipòsits.
El primer, ja estava en representació del grup popular el senyor Jordi Roca
i ho ha explicat molt bé, el grup popular no només defensa el port.
Creu, perquè és molt fàcil fer d'amagoge amb aquestes coses,
que el port és absolutament imprescindible pel futur de Tarragona.
Però creiem en un equilibri, en un equilibri que comporta
que els diferents sectors i un determinat model de ciutat
ha de prevaldre.
Jo no crec que el senyor Josep Poblet, alcalde de Vilaseca,
sigui un enemic del port.
En canvi, ell va anunciar, de fet fa dos anys,
a través d'una junta de govern local,
que no volia dipòsits de més de 20 metres d'alçada,
perquè afectava visualment el conjunt del municipi.
A Tarragona i molts veïns que surten a les seves terrasses
a determinades zones de la ciutat ja han vist el que significa
tenir dipòsits de 36 metres, que són els actuals,
en determinades zones i que trenquen una visió
i que la ciutat ha de ser harmònica.
Nosaltres el que diem és que els dipòsits, si s'han de fer, s'han de fer.
I si és necessari, perquè espai n'hi ha,
doncs donem més espai i fem algun dipòsit més,
però amb un màxim de 25 metres d'alçada.
És a dir, per no perjudicar la feina de la indústria,
que és necessària, però per garantir un cert equilibri.
És que uns dipòsits d'aquestes característiques,
en fi, és que són com més grans que les Torres Roma,
perquè ens entenem.
I això, sincerament, creiem que no ha de ser,
ahir deia algú, sí, en el passat es va aprovar per part de tothom
fer aquells de 36 metres,
doncs va ser un error.
Jo crec que, en aquest sentit,
jo coincideixo amb el que diu l'alcalde de Vilaseca.
L'alcalde de Vilaseca conviu amb el turisme i la indústria
igual que nosaltres.
I de la mateixa manera que nosaltres,
ell també té en el seu municipi moltíssima gent
que hi treballa a la indústria.
Es pot dir que sigui un enemic de la indústria el senyor Poblet?
No.
El senyor Poblet el que vol és un equilibri
entre la indústria i el turisme.
I entre un model de ciutat determinat.
És exactament el mateix que defensem nosaltres
des del Partit Popular i que defenso jo des de fa temps personalment.
I és que ha de ser una ciutat equilibrada.
I no crec que es pugui pensar en cap ciutat
que tingui un model de referència en la cultura,
l'oci, el servei i el turisme,
que tingui un skyline de dipòsits de formigó de 36 o 40 metres.
És que no m'ho imagino. Això només passa aquí
i per mi és un error.
I quan es facin, després acabarà passant com passa tantes vegades.
Que tothom dirà, potser tenia raó l'Alejandro.
Bueno, ja ho veuré.
A veure, avui ha vingut a l'entrevista després de la tertulia política
i, per tant, quan parlen moltes coses de la tertulia
que ara repercuteixen.
I, en aquest sentit, sobre aquest tema,
precisament el regidor Convergència, Javier Quintana,
ha dit literalment que vostè no sap on són els molls
i, a llarg sentit, li ha dit que s'ha enrocat
amb la postura de la defensa del turisme
en determinat d'altres coses.
No, és un equilibri.
És a dir, nosaltres no diem no als dipòsits,
diem sí als dipòsits.
Nosaltres diem sí al port,
però també diem sí a un determinat model de ciutat.
És a dir, si s'ha de fer un dipòsit més
i fer-los de 25 metres, doncs, totalment d'acord.
Però això de fer-los de 40 metres,
fins i tot amb la possibilitat de fer de 44,
un 7,5% més,
amb un cas d'excepcionalitat,
que segur que si arriba al plenari,
alguns votaran que sí,
doncs ja el que ens faltava, no?
Torres de 44 metres
i el senyor Quintana diu que jo no sé on són els dipòsits.
En fi, jo no sé on és el senyor Quintana
des del punt de vista polític,
perquè, en fi,
tot el meu, una abraçada,
li envio una abraçada,
perquè tampoc l'he pogut saludar personalment avui,
però, vaja, en fi,
jo crec que, al final,
s'ha de buscar un model equilibrat.
I s'ha de tenir present
que una ciutat que ha de conviure química i turisme
ho ha de fer de manera equilibrada,
ni amb un sector predominant ni amb l'altre,
però ara mateix el que es prenen decisions
que afecten clarament a la imatge exterior
que es pot donar de la ciutat.
Aquesta és la nostra opinió
i això acaba afectant a la qualitat de vida
i acaba afectant a les possibilitats
de projecció internacional de Tarragona.
Jo ho tinc claríssim.
Què li sembla l'informe que hi coneixíem
de la Inspecció Tècnica d'Edificis
a nivell de Tarragona Ciutat,
del Col·legi d'Aparelladors,
que assenyalaven com a situacions preocupants
algun dels immobles pel seu estat
i amb unes estadístiques en què no són, diguem-ne, gaire favorables?
Doncs si se'n recorda vostè,
en la conferència anual que fem sobre l'estat de la ciutat,
una de les cinc propostes essencials que vam plantejar
i que es va convertir en moció,
que es va aprovar,
però ja veiem que l'equip de govern del senyor Ballesteros no fa res,
és un pla d'arranjament de façanes i d'edificis a Tarragona.
Tarragona té 100 façanes, 100 edificis abandonats,
unes dades esfereïdores sobre la possibilitat
que aquests edificis puguin caure
i això requereix d'una acció immediata
que de moment no s'ha dut a terme.
Miri, és que això...
Una cosa està molt relacionada amb l'altra.
Si tu poses tots els sous en una sola cistella,
el conjunt de la ciutat es va degradant
perquè deixa de ser una ciutat atractiva,
deixa de ser una ciutat
amb la qual la gent pugui invertir en el centre de la ciutat.
És a dir, a Tarragona, i és bo que passi,
s'inverteix molt en la indústria i és vital,
és vital perquè genera jocs de treball,
però fa molt de temps que ningú no inverteix a la ciutat
en el terme, o sigui, en el centre, en el vell mig de la ciutat.
I això és el que acaba provocant la degradació.
Ningú no inverteix a Tarragona per obrir la ciutat residencial,
ningú no inverteix a Tarragona per obrir la Sabinosa,
ningú no inverteix a Tarragona per tornar a obrir el fortí de la Reina,
ningú no inverteix a Tarragona per donar més sentit a la laboral,
ningú no inverteix a Tarragona perquè el port esportiu funcioni millor
i tingui més serveis,
ningú no inverteix a Tarragona perquè la Marina Tàrraco sigui el que havia de ser.
És a dir, totes les inversions van en un lloc.
Quan diuen, no, és que vostè només defensa el turisme.
No, jo el que no faré serà ser un demagògic i dir el mateix que ells,
i vostè només la indústria, perquè és que no anirem en lloc amb aquest discurs.
Hem d'aconseguir que es pugui invertir a Tarragona a tot arreu.
A tot arreu.
I aquí portem molts anys en els quals només hi ha inversió en un lloc
i la ciutat es degrada.
I això és el que acaba provocant que hi hagi edificis abandonats.
Algú es pot imaginar una ciutat que realment aposti per la cultura,
el turisme, els serveis,
que tingui edificis com el de la plaça dels Carros,
que es cau a trossos,
tot ple d'excrements de Colom.
Això és normal en una ciutat.
Això és el que passa quan només arriben les inversions en una cosa.
I quan no hi ha una aposta clara pel conjunt de la ciutat.
El que tenim és això,
que hi ha una zona de la ciutat on no hi viu la gent.
Doncs amb unes inversions extraordinàries,
que em semblen fantàstiques perquè donen feina,
però també donen feina al centre de la ciutat
i als barris i allà no hi inverteix ningú.
Per mi aquest model s'ha d'invertir,
valgui la redundància,
i buscar un model més equilibrat.
Per cert, ha dit el fortí de la reina, no?
Fa no sona, què faria el fortí de la reina?
El fortí de la reina el primer que s'ha de fer
és resoldre el conflicte que hi ha amb el propietari,
que això és una cosa administrativa i judicial,
amb la qual no m'hi fico.
Però jo crec que s'ha de treure,
per la possibilitat de tenir un equipament,
no sé si exactament igual que el que teníem,
però que tingui sentit.
Això de deixar-lo com està ara mateix,
que només serveix per trobar-te xeringues i excrements,
no crec que sigui el camí.
S'ha de obrir la iniciativa privada
per fer, doncs no sé exactament,
si el mateix model que hi havia
o potser alguna cosa més petita,
més adaptada al propi espai,
però una cosa oberta a la iniciativa privada.
És igual que la Sabinosa,
que nosaltres des de fa molt de temps
sempre hem dit que ha de ser un hotel de 5 estrelles.
Per què?
Perquè Tarragona no té aquest hotel gran de 5 estrelles
i estem perdent congressos
i, per tant,
molt rendiment econòmic
i molts llocs d'ocupació
per no tenir un hotel de 5 estrelles de referència.
Per tant, aquests espais,
per què no inverteix ningú a Tarragona en aquests espais?
Aquesta és la gran pregunta que ens hem de fer.
Per cert, ja que em parla d'hotels,
que què li sembla?
Es coneixia divendres passat, doncs,
que els esportistes de 2017
s'allotgin, doncs, amb un complex a Salou,
un hotel de 4 estrelles.
Jo, bé, la notícia en si mateixa
demostra que de Tarragona,
el que deia abans,
que no té capacitat hotelera
perquè les inversions només van,
insisteixo, cap a la indústria,
que em sembla molt bé,
però no inverteix ningú
en convertir Tarragona en una ciutat atractiva.
De tota manera,
com que he sentit tantes coses
en els darrers anys
sobre on dormirien els esportistes de 2017,
uns dies deien la residencial,
uns altres deien Camp Clar,
uns altres deien no sé on,
bé, al final ves a saber
on acabaran dormint aquells senyors.
Pot ser...
Fins i tot hi ha algú que va dir
que podien dormir amb vaixells.
És que ves a saber.
Si és així,
bé, doncs, en algun lloc hauran de dormir
els esportistes.
No els deixaran al carrer
amb sacs de dormir.
A Barcelona li pregunto
per què s'està porint ara mateix
en aquests moments
a fora de l'exterior,
no agrair lluny no són nosaltres.
Hi ha una acció ara mateix
de la plataforma
d'afectats per la hipoteca
a Catalunya Caixa,
aquí al costat de la passa Imperial Tarracó.
Hi ha, doncs,
més d'una cinquantena
d'afectats per la hipoteca
tancats en aquests moments
a l'interior
amb les oficines de Catalunya Caixa.
Bé,
jo crec que aquestes accions
no només...
jo crec que atenten
contra el que és
la llibertat d'acció
dels propis treballadors
que estan allà ara mateix
que no tenen cap culpa
i hem vist episodis...
En fi,
jo he vist algunes coses
per televisió
com si un treballador
de banca normal
tingui la culpa
de la situació
que estan vivint
tràgica moltes persones.
No crec que aquesta acció
sigui el més útil.
Crec que es poden
reivindicar les coses
de moltes maneres,
crec que són
reivindicacions legítimes,
però crec que
aquest tipus d'ocupacions
no són la manera
més adient
de reivindicar les coses,
francament.
Per cert,
accions com aquesta
que estaran regulades
ja per una llei
a nivell de l'Estat,
ben properament.
Sí.
Sí, sí.
Jo crec que aquesta llei
només s'ha de preocupar
a qui la vulguin complir.
A la gent
que no la vulguin complir
no li preocuparà
gens ni mica.
Ara mateix
s'està parlant molt
de si
ara es prohibirà
fer segons
quines manifestacions
davant del Congrés
dels Diputats
o del Senat.
Miri,
jo li dic una cosa.
Jo no he vist
cap país del món
civilitzat
on
l'edifici
on resideix
la sobirania
popular
s'intenti
ocupar
amb K
per part
de determinats
manifestants
que després
es dediquen
a cremar
contenidors.
Jo crec que
com que la majoria
de la gent,
la immensa majoria
de la gent
no té cap intenció
d'ocupar
amb K
el Congrés
dels Diputats
no sé per què
la gent
ha d'estar
tan intranquil·la.
Només els que
tinguin
intenció
d'ocupar
amb K
el Congrés
dels Diputats
només
qui tingui
voluntat
de cremar
contenidors
al carrer,
de trencar
oficines
i botigues
com ha passat
amb algunes manifestacions
aquests sí,
aquests tenen
un motiu
per preocupar-se
i molt
perquè tinguin
clar
que anem
per ells
perquè
algú que es dedica
a cremar
contenidors
que costa
molts diners
de les butxaques
dels contribuents
ha de saber
que el Partit Popular
i el Govern
anirà per ells
no tindrem
cap tipus
de recança
de fer-ho
però la gent
que fa la seva vida
i que es dedica
a buscar
el millor futur
per les seves famílies
no tenen per què
tenir por
davant d'aquesta
llei.
Ja que parlem
d'una llei estatal
i som al Congrés
en definitiva
també li vull preguntar
perquè hem conegut
que finalment
els pressupostos
de 2014
tindran una partida
de 125.000 euros
per la connexió
abans
parlàvem del port
per la connexió
ferroviària
fins al port
ahir es parlava
també del tercer fil
tot i que
bé es va dir
el que ja s'ha dit
en reiterades ocasions
mercaderia sí
però en millores
també pel transport
de passatgers
si vol fer alguna consideració
tot i que t'hem parlat
moltes vegades
jo crec que ara mateix
un cop s'ha decidit
que el tercer fil
es faci
bé
ara s'han de buscar
minimitzar els efectes
i per tant
crec que és el mateix
que s'ha dit
darrerament
i moltes vegades
jo mateix
en aquesta emissora
per cert
com valora
les dades de l'atur
que coneixíem ahir
bé
jo crec que
amb aquestes dades
el que hem de fer
és no ser
ni molt menys
triomfalistes
perquè
no ho podem ser
però són
cada mes que passa
i mesos complicats
perquè
abans es parlava
que
les dades
serien molt pitjors
després de l'estiu
i alguns
agoreros
ho deien
el cert és que
les dades
sense ser
extraordinàries
són millors
que les que hem tingut
en mesos anteriors
d'anys anteriors
i per tant
signifiquen
que s'està
canviant la tendència
i això és el que
creiem
que s'ha de valorar
i que
un cop
canvia la tendència
i es comenci
a créixer
en aquest país
que tot indica
que l'any 2014
serà el primer semestre
de creixement
molt tímid
però el segon
les coses
podrien ser
molt millors
començarà a crear-se
ocupació
ja de qualitat
i amb energia
avui hem començat
parlant
com a portaveu municipal
hem parlat també
com a diputat del Congrés
i ara li he fet una pregunta
com a diputat provincial
perquè avui també hem conegut
que finalment
Alicia Lagreta
s'ha sabut avui
que deixava la presidència
del Partit Popular
a Reus
amb mans de Sebastià Domènech
per s'ha enterat
seguit en la seva responsabilitat
en el sit
de l'Ajuntament
de la capital
de Baix Camp
Sí, ella
va traslladar
ara s'han de fer
eleccions locals
del Partit Popular
a Reus
i va traslladar
la direcció del partit
que tenint en compte
que és diputat del Parlament
de Catalunya
i portaveu
a l'Ajuntament
de Reus
i primer atinent
d'alcalde
entenia
que la responsabilitat
de dirigir
el partit
que és l'estructura
de partit
que era
ara mateix
massa
i que per tant
una persona
de confiança
de tots
com és el Sebastià Domènech
seria
una persona adequada
per dirigir
el partit
per tant
entenem
que és una decisió
personal
que ha adoptat ella
i que
tenim
tota la informació
i que compartim
i que creiem
que és raonable
Cada cop
se es vegin
perdent més dubtes
de cara a les municipals
en el seu cas
també vostè
aspira una vegada més
a l'alcaldia de Tarragona
Bé
això sempre es diu
la fórmula
si el meu partit
confia en mi
això s'ha de dir sempre
perquè
ja no parlo
dels dirigents
parlo dels afiliats
i parlo
en definitiva
de la massa social
del Partit Popular
però evidentment
la meva il·lusió màxima
sempre ho he dit
aquí també
és ser alcalde
de la meva ciutat
més que qualsevol altre lloc
que pugui sortir
ser alcalde
de la teva ciutat
és el més bonic
que et pot passar
en política
de vegades
no es poden ajustar
els desitjos
a la realitat
però
tinc
allò que es diu
un castellà
una corazonada
i és que
seré alcalde
de Tarragona
Una última qüestió
i encara
com a president
provincial
està d'acord
amb el Partit Popular
de Salou
que diu que
per què torna
la crisi
la taxa turística
i el debat julianista
han fet minvar
el nombre de turistes
que arriben a la capital
de la Costa Dourada
Bé
el Màrio García
de Salou
ho va explicar
amb dades a la mà
és a dir
si
uns irresponsables
que des del
separatisme
a Catalunya
s'entesten
a dir
constantment
que la gent
de Saragossa
que la gent
de La Rioja
que la gent
de Madrid
i que la gent
del conjunt
d'Espanya
són uns casposos
que ens roben
doncs la gent
se li treuen
les ganes
de venir
a visitar-nos
i una de les fonts
d'ingressos fonamentals
que tenim
a Tarragona
a Salou
i al conjunt
de Catalunya
és el turisme
és la gran indústria
catalana
de fet
en els darrers temps
doncs això
de dir
que et roben
perquè també
les silles balears
són contribuents
nets
a les arques
de l'estat
però ells no diuen
que Espanya
ens roba
per això
ningú no té
cap tipus
de problema
de continuar
anant
a les silles balears
aquí hi ha gent
molt irresponsable
des del nacionalisme
i per tant
a mi la campanya
que ha fet
el Màriu García Salou
dient
si no conoces Salou
no conoces Espanya
em sembla
maca
original
i a més
respon a la realitat
perquè Salou
i Tarragona
en el seu conjunt
ha sigut
històricament
destinació
preferent
de bascos
navarressos
aragonesos
i gent
de totes
les regions
espanyoles
i ha de continuar
sent així
i per tant
a mi m'ha agradat
moltíssim la campanya
una campanya
una campanya
s'enviarà per cert
a Madrid i a Saragossa
no únicament
pel que tinc entes
o no?
això
li hauria de preguntar
directament al Màriu García
però jo crec que
ho volien enfocar
en aquells jocs
on hi ha AVE
per venir
a les nostres
contrades
per tant
fer una acció
de promoció
directament
on la gent
es pot
pot moure's
per venir
a Tarragona
per venir a Salou
Alejandro Fernández
avui en qualitat
d'aquestes tres carres
que us hem de fer
hem de parlar
de diferents qüestions
gràcies per acompanyar-nos
i vaja
fins a la primera
que serà abans de Nadal
segur
molt bé
doncs un plaer
com sempre
i a la vostra disposició