...
Doncs també se m'arriba als sentiments, les emocions
en aquesta jornada de Santa Tecla
i en aquest moment que també és molt especial.
En veurem també una altra després, la tornada,
però que també és d'aquests moments de...
És una de les marxes boniques de la festa.
La marxa de Santa Tecla, cada any ho expliquem,
és una d'aquelles coses que ens ha d'explicar,
va ser recuperada a principis dels 80.
És una peça que existia en particular,
no se li donava gaire importància
i arran de l'enregistrament l'any 91 del compact de Santa Tecla,
per part de la fonoteca de música tradicional,
els etnomusicòlegs de la Generalitat,
en Josep Cripiller i Ramon Vilà.
Precisament, enguany és el primer any que l'etnomusicòleg Josep Cripiller
ja no està amb nosaltres,
és una persona que va traspassar al llarg d'enguany
i és una de les persones que jo penso que amb aquell fixament
del corpus musical de Santa Tecla
ens va ajudar a fer entendre fins i tot els mateixos tarragonins
algun dels valors de la nostra festa.
Aquesta, la marxa de Santa Tecla,
que va facilitar un músic local,
el trompeter que podem conèixer perquè és un dels trompeters municipals
que fa el toc de pregó del dia 21,
també el toc de pregó d'aquest matí a les escals de la catedral,
en Xavier Torné, la va facilitar amablement
i és una peça que, com heu vist, té un especial sentiment
i és una marxa processional molt bonica.
I aquí jo sí que m'agradaria enguany destacar
el fet que no n'hem parlat mai
i crec que val la pena,
perquè cada any que passa aquesta peça li veig que té més gràcia.
Les marxes processionals del conjunt de l'estat espanyol
podem dir que es van impulsar
gràcies a la presència d'un músic català
que va ser Josep Font.
Aquest músic català era un músic de la zona de Girona
que era músic de guarnició, músic militar
i es va traslladar a la ciutat de Sevilla
i allà, a la seva Setmana Santa,
sabeu que hi ha una gran tradició de processó,
però les músiques que estem parlant del segle XIX,
segona meitat del segle XIX,
les marxes que es tocaven tenien un esperit excessivament fúnebre,
trist, i el Josep Font...
ara, alguns andalusos es matarien,
aquesta explicació de Sevilla,
els sevillans puristes es matarien,
però és real,
el Josep Font va transformar radicalment
la música de la marxa processional
perquè va començar a crear aquests sons,
com aquest que estem escoltant avui,
que tenen un ritme molt marcial,
si vols, molt de processó,
però una certa alegria, no?
És a dir, no és una marxa fúnebre.
Això per Setmana Santa encara sobta més,
perquè avui és una processó religiosa,
alegre, podem dir, processó cívica,
però, en canvi, per Setmana Santa,
la gent estava com a molt entristida.
D'aquí, a l'actualitat,
a Sevilla i Andalusia hi ha hagut una gran evolució
i allò que era alegria de Josep Font
podem dir que a vegades és un gran desborde, no?
Però, realment,
aquesta va ser una transformació importantíssima
de la música processional
que des de Sevilla es va expandir
al conjunt de l'Estat
perquè la ciutat de Sevilla va tenir
una gran influència
amb la marxa processional
de Setmana Santa,
però també per extensió del conjunt
de peces de les processons patronals, no?
Les marxes funcionaven normalment
interpretades per músics militars
i la transmissió de les particeles
d'una guarnició a una altra
era molt habitual, no?
Jo crec que és una de les coses
que val la pena destacar
de la marxa processional aquesta
que escoltem avui.
L'autor és un tal J. Lezbé,
un personatge que crec que s'haurà d'investigar, no?
Ara que comentàvem abans
això dels diferents
repertori que hi ha conservat aquí a la catedral
anterior a aquest que estem parlant ara,
però crec que val la pena també
de fer esment
d'aquesta
important aportació de Catalunya
a la transformació
de les marxes processionals
del conjunt de l'Estat espanyol
gràcies a aquest músic famós
que és Josep Font.
Bé, ara ha sortit el tabernacle,
tenim ja a punt d'entrar
per a Iglesias.
Les campanes,
nosaltres aquí no ho sentim
en aquesta posició,
però els campaners repicaran
fins que estiguin,
doncs,
el perdin de vista
baixant per a Iglesias.
hem de tenir present
que darrere
s'ha incorporat
com m'explicàvem abans
al davant i al darrere
hi ha la part religiosa,
al darrere del braç
hi ha
la presidència
que té
el senyor
que visbe,
a continuació
s'ha incorporat
el panor de Santa Tecla
amb la milícia,
jo crec que aquí
efectivament
l'única justificació
que hi hagi el panor,
hi hagi la milícia allà
perquè no correspondria
amb un protocol estricte,
és el fet
que és la milícia urbana,
per tant,
no estrictament militar
i que porta
la distinció
de Santa Tecla
perquè si no
el cos militar
hauria d'anar darrere
de la banda
ciutat de Tarragona.
Aquesta seria
el que marcaria
els cànons del protocol
establerts
a tot arreu,
és a dir,
després de la milícia
hi ha les autoritats
no locals,
entre elles
també
els diferents cossos
de seguretat,
després la bandera
de la corporació
municipal
i la guàrdia urbana
de Gran Gala
que l'escorta,
no?,
darrere de tot
doncs la banda
Unió Musical
de Tarragona
que doncs
clou la processó.
Amb l'Òscar Lossada
el director
capdavant
doncs vestit
de rigorós negre.
Què passarà ara, Jordi?
Cap on aniran?
Quin recorregut faran?
I quan els tornem
a tenir per aquí?
Doncs ara tenim
el recorregut
al 100%,
pràcticament
podem dir
tots,
o sigui,
els grups
estan tots al carrer
però en aquest moment
i són les aletes
les colles
com anunciem abans
aniran fent
els seus pilars
a la plaça
de les cols
i
nosaltres d'aquí
no podem veure
però
algunes baixaran
el pilar caminant
d'altres faran
el pilar
que és
tradició
de fer allà
i
i baixaran
fins
caminant
o
diguéssim
corporativament
fins a
l'alçada
de la plaça
La Font
per tirar cap
al carrer
Cos del Bou
i tornar a enfilar
cap a dalt
per la part
diguéssim
de plaça del Rei
i anant a parar
pels carrers
Portella Granada
per recuperar
a vindre per aquí
diguéssim
a l'alçada
del carrer
Nou del Patriarca
que
ens donarà
la nostra visió
novament
concretament
el recorregut
és
sortir de pla
de la seu
paraiglèsies
marceria
plaça de les cols
major
baixada
Misericòrdia
Cos del Bou
baixada
Pescateria
plaça del Rei
Santana
plaça del Fòrum
Art de Sant Bernat
Granada
Sant Antoni
placeta de Sant Antoni
placeta de Carles Llura
placeta
o carrer de la Mercè
plaça de l'Oli
Pescateries Velles
i Nou del Patriarca
que és aquí on
enfilaran
és a dir
d'una manera o altra
aquest recorregut
també s'ha anat ampliant
a base d'anys
perquè ja no hi cabien
aquesta és la realitat
estem veient que molts
aprofiten
per entrar a la catedral
aprofiten per poder
veure la catedral
per dintre
abans era pràcticament
impossible
estava totalment plena
i ara molts aprofiten
s'ha esponjat bastant
la gent que hi havia
tot i que encara
per la zona de Marceria
encara
perdó
de Marceria
de Pariglésia
de Pariglésia
encara està bastant atapaït
però per aquí almenys
el plaçao s'ha esponjat una miqueta
i n'hi ha que aprofiten
per entrar en aquests moments
a la catedral
i per poder veure
suposo que l'Orga
però també una mica
el retaule
restaurat dels Sastres
que s'inaugurava
la setmana passada
per exemple
avui també aquest matí
hem pogut comprovar
molts siris
a la capella
de Santa Tecla
també un apunt
aquí ara farem un apunt
una mica divertit
seria interessant
que ja que el senyor
que he vist
m'ha demanat
que restauri
la capella de Santa Tecla
la capella
que es va crear
el 1775
una capella
important
en què
si us fixeu
quan vosaltres pugeu
pel carrer
de les Coques
hi ha una capella
que sobresurt
i cocú pel carrer
és la capella de Santa Tecla
i fixeu-vos
si va ser important
el 1775
aquesta construcció
que va modificar
el traçat urbanístic
ara en parlarem
una mica
d'aquella època
però
ho deia
perquè aquest matí
amb alguns companys
que hem anat a veure
com treuen
el braç
la relíquia
del braç
de Santa Tecla
tot el clergat
d'on el treien?
el braç
de Santa Tecla
té la seva seu
podem dir
a la capella
aquesta capella
de Santa Tecla
i avui
just
per començar
l'ofici
de la festa gran
el senyor arquebisbe
l'agafa
amb els braços
i el treu
fins a la nau
de la capella lateral
a la nau principal
i per la nau principal
es situa
a l'altar major
per la
cerimònia
de l'ofici religiós
que Terrona Ràdio
retransmés
també
darrere
entre les hores
les autoritats civils
en aquesta cerimònia
avui
curiosament
ens hem fixat
que
la manera d'accedir
a la posició
on es custodia
el braç
de Santa Tecla
és amb una escala metàl·lica
i hem fet allà una mica
la broma
de dir
home
ja que després
s'ha reclamat
que s'arregli la capella
estaria bé
donar-li una mica
més d'època
és curiós
desconec
en aquest cas
si això
no crec que es faci
però
antigament
aquesta cerimònia
del trasllat
del braç
processional
en què es treia
de la capella
doncs el braç
hi ha per exemple
un text de finals
del segle XVIII
del baró de Maldà
Rafael de Mat
baró de Maldà
que era
un escriptor
que té
molts llibres
de viatges
un calaix de sastre
va vindre
per Santa Tecla
aquí a Tarragona
i descriu
com el notari
diu l'il·lustre
capítol
de la catedral
treu acte
que es treu
la relíquia
de veritat
la veritable relíquia
i torna a treure acte
que es torna a guardar
la mateixa relíquia
amb la capella
és un detall
curiós
i això
els companys de Reus
quan treuen el braç
el bus reliquiari
de Sant Pere
van amb tres claus
i fan una cerimònia
que és curiosa
aquí sí que potser
hauríem de copiar
una mica
de recuperar aquest tema
en tot cas
ja
ja
apuntarem
algun dia
si aquesta cerimònia
aprofitant
que el senyor
arquebisbe ha demanat
que s'arregli
la capella
aquesta
es pot
es pot
també
millorar
doncs mira
parlarem d'una altra
capella
de la capella
del que en parlàvem
aquesta matèria setmana
amb els amics
de la catedral
i amb el seu
president
amb l'Hil·lari Alfaro
que el tenim aquí
Hil·lari
què tal
com va
molt bé
molt bé
moltes gràcies
tenim aquí una vista
privilegiada
volem agrair-vos un any més
que no ha sigut sabit
aquest espai
per poder fer la retransmissió
i ara parlàvem
de restaurar capelles
també tenim un custodi
una capella
des de fa poc
que també restaurareu
properament
sí
tenim en custodi
que el capítol
se l'ha donat
amb custòdia
és una custòdia
compartida
la capella
de Santa Magdalena
que és una capella
renascentista
que està al claustre
de la catedral
i bé
el nostre interès
és poder-la
fer lluir
com lluïa
quan la van construir
la família
Amigó
i la veritat
és que
nosaltres estem contentíssims
ens falten recursos
però a poc a poc
l'anirem fent maca
avui hem vist un moment
també d'aquells impagables
hem escoltat el cor
dels amics de la catedral
hem escoltat l'interior
la missa puntivital
també després
el tornem a escoltar
esteu molt presents
amb aquest acte
que estem vist
ara mateix
sí
de fet
nosaltres
és una coral
que està formada
exclusivament
per donar servei
als oficis religiosos
i donar esplendor
i què més esplendor
que el dia de Santa Tecla
i sí que
el dia de Santa Tecla
ens hi posem fort
perquè
sigui molt lluït
i
és en realitat
l'únic objectiu
que té aquesta coral
acompanyar
a les ceremònies
i a la litúrgia religiosa
aquest matí
l'arcabisbe
Jaume Pujol
deia que estaria bé
a restaurar
la capella
de Santa Tecla
estem d'acord
no?
sí
la capella
de Santa Tecla
és una de les
altres de les joies
que tenim aquí
que jo crec
que
no es necessita
una inversió
com van fer
a la capella
del Santíssim
perquè
l'estat de conservació
és molt més bo
el que es necessita
és un rentat
de cara
i una neteja
i això
jo penso
que no serà
una inversió
tan important
com la capella
del Santíssim
Estava pensant
i ara
que si aquestes
parets parlessin
diria moltes coses
no?
Aquests parets
de Casa Valcells
si poguessin parlar
i explicar
què hem viscut
Doncs sí
perquè en realitat
estem a la Casa Valcells
que és el palau
del Cambrer
el Cambrer
era una figura
del capítol
de la catedral
que en realitat
es dedicava
a les finances
així que estem
a Hicenda
en realitat
estem
a la casa
d'Hicenda
aquí
es recaudava
els diners
per fer
el projecte
de la catedral
i la catedral
pràcticament
es va menjar
a la Casa Valcells
perquè la primera
intenció
que tenia
el capítol
era que quan arribés
la catedral
la façana
de la catedral
aquí
derruï
aquest edifici
on som
la Casa Valcells
per fer
més puesto
perquè es contemplés
la catedral
molt més
majestuosa
finalment
van decidir
no feu
i encara
continua aquí
la Casa Valcells
que a més
és una casa
que té història
a part d'aquesta
purament
d'Hicenda
de la catedral
i del capítol
té la història
que aquí
va morir
Joana Enríquez
que era
la mare
del rei
Ferran el Catòlic
que va venir aquí
precisament
per recollir
la bulla
per poder-se casar
amb la seva cosina
la Isabel de Castella
i com eren
cosins
necessitaven
una autorització
de Roma
i la va venir
a esperar aquí
a aquesta casa
i aquí
la seva mare
va morir
Doncs ja veu
ensenyar d'història
per aquí al voltant
Silària Alfaro
presenta els amics
de la catedral
gràcies
per obrir-nos les portes
un any més
i que duri molts anys més
això, gràcies
A la vostra disposició
Doncs són els amics
de la catedral
que tenen
en custòria
doncs com ens deien
aquesta capella
que restauraran properament
Jordi
d'on hi dona
les històries
que hi ha aquí
al darrere
al darrere
al davant
Són a la vostra
Els apòstols i profetes
que tenim aquí
a la façana
són també
part ineludible
d'aquest moment
que viurem ara
que és aquesta
entrada
al Bras de Santa Tecla
bé, ara
d'aquí una estona
molt llarga
encara
però
és un dels elements
configuradors
d'aquest
escenari
magnífic
que és el pla
de la seu
per l'entrada
al Bras de Santa Tecla
Aquí
en aquest escenari
doncs va entrar
ja l'any 1321
concretament
el 17 de maig
la relíquia
que passegem
aquesta relíquia
del Bras de Santa Tecla
que procedia
de l'Orient
d'Antioquia
una relíquia
que ja va veure
com els valls
dels gremis
sortien a rebre-la
una relíquia
que va ser possible
portar gràcies a la intercessió
del rei català
Jaume II
que va ser possible
que va fer possible
doncs
aquest trasllat
una relíquia
una relíquia
que ha marcat
la història
de la ciutat
de Tarragona
en tots els sentits
és a dir
fins ja
aquell acte
va ser tan espectacular
que l'entrada
que diem avui
és
el seu origen
està l'any 1321
quan entra
al Bras de Santa Tecla
per primera vegada
a Tarragona
i la nostra entrada
no fa altra cosa
que reproduir
el que l'any 1321
aquell 17 de maig
ja es va reproduir
i des d'aleshores
fins ara
hem anat
continuant
generació
rere generació
de vegades
aquest acte
ni tan sol
s'anomenava com a tal
perquè els programes
eren molt maldestres
l'entrada
ha tingut
diferents fases
però
des de les cròniques
de diferents segles
fins a
per exemple
les del segle XIX
en què ja són
més literàries
es parla
i s'explica
una mica
aquests moments
hi ha per exemple
descripcions
en què
la penombra
del pla
segur molt més grossa
que ara
la il·luminen
les atges
de la Moxiganga
als costats
de l'entrada
de la porta
i porta
de la catedral
hi ha
per exemple
històries
diguéssim
molt boniques
en com
se va construint
amb els diferents elements
aquesta rebuda
en cada època
per exemple
doncs
les salves
aquests elements
pirotècnics
que veurem
que escoltarem
i que saluden
des del protocol
més estrictament militar
que després va passar
al pirotècnic
amb 21 salves
que és la màxima dignitat
que es pot fer
amb un patró
o una patrona
tot això
té un procés
de construcció
ampli
que va paral·lel
a una altra festa
que és la del corpus
s'ha de tenir en compte
aquí a Tarragona
el corpus
es celebra
molt destacadament
des de l'any
1357
quan l'arquebisbe
Sant López de Llerbe
el va decidir
instituir
d'una manera
molt comunal
el que estava passant
a la resta de llocs
d'Europa
crec que
és important
veure
aquest camí paral·lel
que segueixen
les dues festes
el corpus
més de primavera
i el dia
de l'equinòxi
de tardor
el dia de Santa Tecla
la festa gran
de la ciutat
una altra data
important
també seria
per exemple
el que és
l'octava de Santa Tecla
a partir de l'any 1359
fixeu-vos
estem parlant
del mateix segle XIV
encara l'octava
són aquells dies
en què es precedeix
es canta
amb uns cants
que podríem dir
doncs religiosos
però
amb més
tancat popular
a Santa Tecla
l'any 1369
la processó
ja la sabem
que sortia
el 1370
per als grans
o sigui
la compatibilització
entre els estaments
civils
religiosos
i municipals
fa que hi hagi
tot un debat
entre els cònsuls
de la ciutat
els gremis
i l'arquivisbe
de l'època
Pere de Clasquerí
Pere Clasquerí
que fa
que a instàncies
de l'Ajuntament
s'estableixi
el primer protocol
de la festa
hi ha una evolució
molt contínua
que
ens porta
fins a
l'actualitat
un dels detalls
d'aquella època
que tenien
certa significació
simbòlica
és que
l'Ajuntament
sortia sempre
amb 20 siris
amb el senyal
de la ciutat
acompanyant
el braç
de Santa Tecla
és a dir
ens hem de situar
en un moment
en què
les festes
tenien
un altre tipus
de lluminària
al carrer
segurament
menys espectacular
que l'actual
i que calia
fer
tota una sèrie
d'elements
això
podríem anar
continuant
fins a l'actualitat
però
possiblement
aquest moment
de la construcció
de la capella
del 1775
també sigui
molt important
perquè realment
es va viure un moment
no solament
a Tarragona
sinó que
per exemple
a Vilafranca
es va canviar
el patronatge
i es va buscar
Sant Fèlix
com a patró
en aquella època
ara no entrarem
en els detalls
dels anys
a Mataró
amb la festa
molt important
avui
de les santes
es canvia
el patronatge
anterior
per les santes
Juliana
i Semproniana
a Valls
el 1791
s'institueix
la devoció
desanal
a la Mare de Déu
de la Candela
és a dir
hi ha tot un
un procés
de transformació
del santoral
i dels patrons
d'aquella època
molt important
doncs sentim
escoltem
Xiu des de fons
sembla que
deu estar passant
alguna cosa
a la passada
els cols
aprofitaríem
per fer una
petita
petita
un petit reces
perquè
si no
també anem a respirar
una miqueta
i de seguida
tornem i us expliquem
què ha passat
fins ara
Repsol
amb Tarragona Ràdio
la ràdio
de les festes
Què tal?
Bona nit
seguim en directe
des del Pla de la Seu
seguim en directe
des de Casa Valcells
amb aquesta retransmissió
de la professora
portem més de 3 hores
3 hores pràcticament llargues
i encara ens en queda
la bona estona
amb aquesta retransmissió
en directe
amb en Jordi Bertran
estem aparent
moltíssims
sobre aquest ritual
que estem veient aquí
que estem visquent
perquè estem visquent
no només el que veiem
el que transmetem
a través dels micròfons
que veuen els nostres ulls
sinó també
les emocions d'aquest dia
emocions que seran
molt especials
sentiments també
molt especials
en el moment que viuran
d'aquí més o menys
20 minuts
aproximadament
perquè això
pot ser que s'allargui una mica més
pot ser que sigui mitja hora
el que trigui
en aquests moments
és que ja veiem
els elements de foc
el balladiables
aquest balladiables
que ha fet
en guany 30 anys
de la seva recuperació
que ja enfilen
ja arriben
pràcticament aquí
estan ja trepitjant
el pla de seu
i també doncs
el seu foc
que els acompanya
Sí, amb els tratges nous
aquests que integren
el vestuari
podríem dir
de la primera època
amb el de la segona
el tratge
més vermell rosat
estil camises
de la vella
dels xiquets de valls
i pantalons verds
que van portar
del 84
al 93
podem dir
va ser l'any del canvi
el 93
amb el vestuari
més blanc
de la segona etapa
que sí que ha sigut
més llarga
del 93
fins l'any passat
en tot cas
una combinació
dels tratges
aquí comentàvem
també una mica
avui que potser
les anefes
de l'esquena
eren una mica
més empobridas
respecte
a les que havia portat
els tratges
de l'Antoni Torrell
tant del 84
com del 93
tenien com unes
mèdules
unes espines dorsals
que han desaparegut
una mica
i són més estilitzades
bé
en tot cas
la Tamara
que és la que ha fet
el disseny actual
li ha donat
una altra empremta
personal
i portant
és que hi ha
aquest treball
dels artistes
emergents
que
s'incorporen
a la festa
també d'aquesta manera
construint imageria
o pintant vestuari
tot i que celebra
el seu 30è aniversari
hem de recordar
ho dèiem abans
que és una colla
de centenària
i de fet
prenem part
enguany crec que hem pres part
ja en una de les trobades
de colles centenaries
de Catalunya
sí
el Vall de Diables
de Tarragona
és dels centenaris
ara encena
el Lucifer
i Diablesa
amb els setrots
de l'Antoni Mas
els setrots
de l'Antoni Mas
que van ser dissenyats
en aquella primera època
allà del 84
inspirant-se
amb els setrots
amb el canvi d'estil
dels setrots
que havia portat
el Vall de Diables
de Vilanova
i la Geltrú
fins aleshores
només es portava
un setrot
per part del Lucifer
i el Vall de Diables
de Vilanova
del principi
dels anys 80
va crear aquest setrot
també per la diablesa
aquí a Tarragona
es va seguir
aquell procés
perquè Vilanova
i Tarragona
efectivament
són colles
centenàries
amb molta trajectòria
en el cas de Tarragona
des del 1426
doncs
amb diferents interrupcions
segurament
la més llarga
no passa dels 25 anys
fins a l'actualitat
és a dir
una trajectòria
més que important
l'Antoni Mas
que recordem
és l'opi
de la sac Antoni Mas
que és l'autor
molt bolifacètic
l'autor
de la Torre dels Vents
Torre dels Vents
la Lliga de la Ciutat
la Ligueta
també
i bueno
personatge també radiofònic
perquè una bona llarga
una llarga temporada
va ser
amb el Xívia Graset
era el ferrer del Pou
exacte
el ferrer del Pou
l'altre dia parlàvem
amb un ferrer artessar
de Salomó
i em comentava
que en tota la demarcació
potser són 3 o 4
de Catalina al Ferro
d'així artesanal
jo aquí també et voldria destacar
que precisament
els Diables no
però l'Àliga
va ser portada
molts anys
pel gremi de ferrers
que després
posteriorment
bueno
eren ferrers i argenters
després doblaria
desdoblaria
perdó
i bueno
és una mica
aquesta
aquesta vinculació
dels oficis artesans
passejant per la part alta
de Tarragona
podem trobar
noms de calderers
cuiraters
escribanies
ferrers
tota una sèrie
de carrers
que tenen aquesta vinculació
gremial
que d'una manera o altra
incorpora
la tradició artesana
i menestral
a tota
la festa
la tornada
de Jordi
llueix més
que la sortida
la tornada
dels elements
del seguici
ara ja es fosqui negre
aquí a la pla de la seu
i home
llueixen més
no els elements
de foc
sí
és diferent
de fet
ells a la sortida
no peten
d'aquí
peten
a perigles
i ara
això
bueno
ara aquí
hi ha una carretellada
que ben bé
no
no és molt ortodoxa
perquè normalment
aquí els elements
peten
i es col·loquen
però bueno
això
doncs
són decisions
que es prenen
en cada moment
i ara faran
una carretilla
en aquest cas
al Valladialbles
doncs ara hi haurà
certa pressió
per aquí
la zona
de les barres
mira
ja es veu
la pressió
ho veus
sí
tothom s'està
apretant
cap endarrere
s'està apretant
una carretilla
de carretilla
amb tró
normal
que clou
la seva
pas
per la professió
just abans
que es col·loquin
aquí
al centre
del Pla
de la Seu
normalment
bueno
no normalment
ritualment
els elements
de foc
i tota la resta
d'elements
que aniran
arribant
al Pla
de la Seu
tenen una posició
específica
que marca
el protocol
de la ciutat
això que dèiem
abans
que és molt important
respectar el protocol
perquè ara imaginem
que els diables
en lloc de posar-se
on se col·locaran
que és el mig
entre les bèsties
de pau
les bèsties
sense foc
i les bèsties
en foc
decideixen posar-se
on van les bèsties
sense foc
per tant
això molestaria
i impediria
l'entrada
del braç
i per tant
s'ha d'anar
molt en compte
perquè aquests protocols
estan bastant estudiats
hi ha un treball
d'anys
al darrere
i és important
respectar-lo
per part
de totes les parts
implicades
de la festa
ara arriba el drac
aquí davant
el drac
és la primera bèstia
de foc
una de les
que té documentació
més antiga
construïda
per Gabriel García
i també
amb un disseny
espectacular
de foc
en aquest cas
amb aquesta combinació
de foc
per la boca
amb sortidor
i carretilla giratòria
a les ales
i a la cua
el més pur estiu
dels dracs
dels dracs
més clàssics
tot i que aquest és un drac
de llargues dimensions
segurament
estem molt acostumats
a veure aquest drac
en les seves mides
però realment
és un drac
molt gran
i amb aquesta cua
tan espectacular
que té
que és una mica
el que ens marca
en el drac
jo diria
una de les posicions
clau
és a dir
la cua
la cua
sempre
l'aixequen
i ens avisa
que ens pot picar
una mica
com l'escorpir
fixeu-vos
si esteu a prop
d'algun d'aquests
timbalers
que estan
acompanyant
els elements
del seguici
fixeu-vos
en les seves mans
però que porten
esparadrap
però que malgrat
tot
alguns
avui s'emportaran
més en la bullofa
de picar el timbal
i ara tenim el bou
que també és un dels característics
dels elements de foc
no és l'infer
en aquest cas
és la representació
del bou
de l'establia
que la història
va transformar
en un bou
més ferotge
però no
al principi
no ho era
pas un animal
ferotge
també documentat
en el segle XV
amb aquest
un dels animals
molt estimats
també per la canalla
amb aquesta mitja lluna
a les banyes
que porta
i en aquest cas
amb una encesa
de banyes
i boca
de sortidor
cap a dalt
fixeu també
la gràcia
dels portants
i dels encenedors
perquè en aquest cas
donat com està
el pla de Tapaït
l'encesa
ha estat vertical
cap a dalt
per intentar
conviure
amb aquesta gran germació
que tenim aquí
al pla de la Seu
i en aquest moment
i que de fet
encara dona de sí
perquè veureu
com la gent
s'anirà apretant
cap a aquí
casa Valsseig
i cap a totes les façanes
per cert
si esteu en aquests moments
escoltant des del pla de la Seu
mireu cap a dalt
cap a casa Valsseig
cap a d'altre extrem
d'on som nosaltres
i veureu fotògrafs japonesos
que estan convidats
han vingut enguany
a la festa
convidats
pel patronat municipal
de turisme
hi ha fotògrafs japonesos
també
explicava
en algun redactor
d'algun diari nord-americà
i que estan en aquests moments
aquí
al balcó també
de casa Valsseig
fent les fotografies
mira com enfoquen
aquests fotògrafs japonesos
que estan
immortalitzant-te en aquest moment
entrada ara de la víbria
aquest element heràldic
de la festa
aquí també farem un apunt
ara
la víbria
és una peça
que va sortir
en les coronacions reials
de finals del XIV
i del segle XV
en diferents reis catalans
importants
que la portaven
amb la seva anàldica pròpia
amb l'escut d'armes
i fins i tot
amb el seu barret
característic
aquí també
haurem d'analitzar
jo crec que serà un dels temes
candents
de l'any que ve
el fet que hi hagi
alguns elements
que no se'ls deix
participar a la festa
jo crec que
gent que
amb paciència
ho han demanat
en diferents moments
no em referiré
a la baixada
de la nit del XXI
en què la polèmica
va esclatar
doncs amb el tema
de l'agrupació
xargrossos
o per exemple
els embrassats
són colles importants
170 sopars
va servir la colla
embrassats
el cronista
se'n l'altre dia
abans de pujar cap aquí
jo penso que s'haurà
d'analitzar
amb calma
i veure si les mesures
policials
i restrictives
d'aquests actes
són les més adequades
o cal buscar
una solució més pactada
però també
elements tradicionals
com els diables
foc i gresca
dels barris de Ponent
o el cas del griu
d'un element
de barris de Llevant
que també estan reivindicant
la seva espai
a la festa
i que crec que
l'organització
s'haurà de plantejar
com els introdueix
les festes han de ser
elements d'integració
i no d'exclusió
jo crec que
el cas de la víbria
de principis dels anys 90
va ser un bon exemple
de treball
entre una associació
d'uns diables
que eren d'un barri
el Serrallo
que volien estar al Seixi
que volien estar al Correfoc
i es va trobar
la fórmula
adequada
per tant
jo crec que també
haurem de treballar aquí
tota la ciutat
perquè això
es pugui trobar
una fórmula consensuada
que crec que
tothom
d'una manera o altra
la pot trobar
no ha entrat
el Vall de Serrallonga
que no ha efectuat
descarrega
suposo per la situació
que ja hi ha al pla
no sé si veurem ara
estan formats
davant mateix
de cara a cara
amb la porta
de la catedral
sí
és la seva posició habitual
ells dansen la seva salva
des d'aquest lloc
i marquen l'espai
entre
entre el que seria
el pas corporatiu
i la posició
dels elements populars
aquí
a Vall de Serrallonga
és un dels valls
també que més treballa
l'altre dia
amb alguns comentaris
a premsa
ho dèiem
treballen constantment
per mantenir
27 armes a punt
són armes de bancàrrega
antigues
que es fan malbé
que
a la nit
si no hi haguessin
les de recanvi
algun el dia següent
no podria sortir
per tant
hi ha tot un procés
molt interessant
d'aquest element
anomenat
del grup de valls
de sang i fetge
perquè eren els valls
de bandolers
que durant el segle XIX
van tenir aquest pes
tan important
i que
en aquest moment
només manté
el Vall de Serrallonga
i en aquest moment
l'àliga
que arriba també
aquí al Pla de la Seu
acompanyat
diria
que és l'altre divan
sí correcte
és la banda
que l'ha acompanyat
en guany
amb el colom
a la boca
el colom característic
emblema
diví
emblema
de Sant Joan Evangelista
i al mateix temps
al cap
aquesta corona
contal
pròpia
de l'heràldica
de la ciutat
durant un petit
període de temps
Tarragona va tenir
un conte
que portava
aquest tipus
de corona contal
que en fet
la corona contal
es caracteritza
per portar
aquest nombre
de boles
determinat
que porta
aquesta corona
i que
va ser
amb el seu dia
l'any 86
prou problemàtica
perquè
en aquell moment
es va oposar
radicalment
l'entitat
que va recuperar
l'àliga
el Vall de Diables
a que
portés la corona
espanyola
la corona
borbònica
que és la que
havia arribat
documentada
en les últimes etapes
de l'àliga
perquè evidentment
des del 1714
es va imposar
tots els símbols
espanyols
l'àliga
és un element
ostracista
és a dir
amb una especial
simbologia
perquè té molt poc a veure
amb la monarquia espanyola
és a dir
tot el contrari
és a dir
un símbol
que es va intentar
eliminar
des del 1714
en endavant
tot i que no van aconseguir-ho
i de fet
àligues com les de Berga
doncs han existit
fins a l'actualitat
però sí que val la pena
de veure
aquesta suma
d'elements
religiosos i cívics
que té
abans parlàvem
de la posició
de les colles de castells
l'àliga
no anava mai
en aquesta posició
l'àliga
per al seu símbol
diví
que té
com a colom
com a esperit
com a element
molt religiós
en el seu moment
doncs
anava just davant
del braç de Santa Tecla
exactament
com encara es manté
per exemple
avui en dia
al corpus
de la ciutat de Valls
o a les festes
de la Candela
cada 10 anys
perquè l'àliga
processona just davant
de la Mare de Déu
de la Candela
per aquesta vinculació
religiosa
la recuperació
lògicament
va marcar uns altres ordres
els temps evolucionen
i avui en dia
ocupa aquesta posició
d'obertura
de les bèsties
sense foc
doncs mira
parlant de posició
ara mateix la Molassa
també està buscant
la seva posició
obrint-se a base
entre la gent
que ja estan prou atapaïts
si fos una manifestació
parlaríem de més de 5 persones
per metro quadrat
és a dir que són moltes
i també
l'hauríem de prohibir
l'hauríem de prohibir
no, fixa't
és que ara
per aquí darrere
hi ha espai
però per allà al mig
no es poden moure gaire
i la Molassa
que es col·loca just aquí
on som nosaltres
sota mateix
de Casa Volscells
i que doncs també entrarà
i es col·locarà al seu lloc
com ho farà també la Cucafera
que l'he perdut de vista
està per allà
i l'he perdut de vista
no sé si ja l'he col·locat
la Cucafera
haurà hagut d'entrar
ja
sí perquè vell jo allà
sí, sí
bé, ara aquí entra ja tothom
una mica com toca
no, a marxa ja àgil
perquè si no
patirem
no, per l'horari
de fet
això està previst a un quart
veurem com anem d'horari
de fet
a la Molassa
li tocaria
amb aquesta
amb aquesta comparativa diacrònica
que estem fent
li tocaria anar
amb la banda del foc
perquè la Molassa
en tirava de foc
era una peça
que representava
la part negativa
de l'entremés de Berlem
se menjava la palla
del nen Jesús
a l'establia
era molt dolenta
i això va fer
que li posessin
el foc
com mantenen encara
les Molasses
o Guites
de la Petum de Berga
les Moles Guites
i és molt característic
aquesta posició
diguéssim
amb els dolents
aquí a Tarragona
va desaparèixer
igual que a altres ciutats
com a Reus
però per exemple
a Reus encara es pot mantenir
es pot veure
en la peça antiga
l'estructura de coll extensible
que permetia
fer el mateix joc
que es fa
a les Guites
de la Petum
que és estirar el coll
això
a moment de terminada
es va bloquejar
i es va tendir
aquesta evolució
més estilitzada
més naturalista
podríem dir
d'aquestes Molasses
doncs la Molassa
que es menjarà
potser és la barra
perquè està molt a prop
de la barra
d'aquí baix
del Pla de la Seu
i que bé
doncs ja
poc espai queda
per omplir
com el que omplirà
ara mateix
la banda de Cardona
que entran també
i que podrem escoltar
a veure si podem escoltar
aquesta banda de Cardona
que també fan entrada
més a més
amb un ball molt característic
aquí
a la pla de la Seu
acompanyant el Lleó
i el Lleó
efectivament
com a peça coronada
es col·loca
aquí
amb la posició frontal
en la part
de no foc
i
en la zona
si fixeu
doncs
més propera
a la catedral
és a dir
està en aquesta
posició preeminent
el Lleó
és un dels elements
més propis
de la ciutat
perquè
entre els
molts martiris
que va partir
Santa Tecla
hi ha
l'esferes
dels lleons
per això
moltes vegades
es representa
amb una lleona
als peus
de fet
no coneixem
la figura
del Lleó
amb la morfologia
que vèiem ara
sinó que
està incorporat
en una cosa
que forma part
del passat
en el segle XV
a Tarragona
hi havia
les roques
o carros triomfals
que encara es poden veure
a la festa
del corpus
a la ciutat de València
que eren una mena
de passos
de Setmana Santa
però estirats
per cavalls
en alguns casos
portats a ombros
però majoritàriament
estirats per cavalls
que representaven
diferents passatges
un dels passatges
o una de les roques
característiques
era la roca
de Santa Tecla
amb diferents lleons
representant aquest martiri
sembla que és la vinculació
més clara
amb el nostre lleó actual
tot i que també lleó
en diferents poblacions
ha estat assignat
a altres sants
doncs ja veuen
si anaprendrem avui
de coses
amb el Jordi Bertran
és un llibre obert
però no és que sigui
un llibre obert
és que n'ha escrit
uns quants de llibres
i també
això també es nota
i aquest pòsit
aquest mestratge
que avui ens està oferint
aquí a través del micrófon
de Tarragona Ràdio
en un acte
que està pràcticament
a la recta final
tot i que encara
ens queda viure
la part més emotiva
més sentiment
és un moment
també que m'ho recorden
altres anys
persones que ja no hi són
és un moment
molt especial també
perquè és que viuen
de forma intensa
la festa
en aquest moment
es posicionen
els gegants
els negritos
els gegants
mirant la façana
els elements masculins
sempre a la banda
esquerra
els femenins
a la dreta
i aquí a Tarragona
els gegants
a diferència d'altres llocs
quan entra el braç
suposo per allò atapaït
que està
no ballen
tenen aquesta posició
hieràtica
tranquil·la
que potser caldria
també reflexionar
si no es podria
recuperar la reverència
que és un dels elements
característics dels gegants
aquí a Tarragona
de salutació
que es podia fer
d'una manera fàcil
aixecant
senzillament
fer un petit moviment
de fet
el moviment
el lloc és prou complex
i suposo que això
va fer que no ho ha determinat
fa moltes dècades
ja això
quedés fossilitzat
d'aquesta manera
en tot cas
dir que el nostre
gegant Moro
llueix
és un dels elements
que també llueix
les armes de la ciutat
aquest escut d'armes
i després també
la peça característica
de l'espasa
en forma
a la cintura
igual que el gegant vell
són dos elements comuns
aquesta espasa
les gegantes
són més
més l'aix
sempre són més amables
amb aquests rams
de flors
més característica
o amb el lloro
de la negrita
vull dir
una de les coses
a tenir present
també potser
en el cas dels negritos
explicar que
el primer
el negritos
va incorporar sol
a la festa
el 1856
rememorant
un antic gegant negre
que sempre havia sortit
amb els gegants gremials
els fusters
portaven els gegants
i a la guerra del francès
van desaparèixer
i quan ja
l'Ajuntament
havia recuperat
els gegants vells
actualment del cos del Bou
va semblar oportú
al cap d'uns anys
tornar a introduir
la figura del gegant negre
aquest gegant negre
encara en format antic
sense
sense tratge
fins als peus
sinó
amb aquest
gegant de mig cos
se'l va incorporar sol
i en canvi
això era el 1856
i al cap de 3 anys
el 1859
doncs
no sabem ben bé
si perquè
les còniques diuen
que la ciutat
volia una companya
pel gegant negrito
perquè el trobaven
trist i solitari
la veritat també
el món de l'economia
també sembla que va tenir
algun joc
perquè el 1857
es va fundar
romp la negrita
l'empresa
de gran expansió
amb moltes medalles
arreu del món
i curiosament
la primera iconografia
del romp de la negrita
coincideix amb el vestit antic
que portava
la geganta negrita
de Tarragona
que era
en lloc de ratlles
vermelles i blanques
en ratlles blaves
i blanques
aquí feia
Jordi
en aquella època
qui feia
les cròniques
qui explicava
aquí posava
sobre escrit
tot això
que estàs explicant
les informacions
són diverses
jo diria
com a resum
hi ha en tres
per una banda
els secretaris
dels ajuntaments
que aixecaven actes
sobretot
doncs
dels ordres
els funcionaris
que pagaven
les despeses
dels músics
o que pagaven
els gremis
que portaven els elements
això és tot
un corpus d'informació
el segon corpus
important
són
la premsa
la informació
de premsa
del segle XIX
a Tarragona
és molt important
i ens ha permès
saber moltes coses
de Santa Tecla
i també
d'altres celebracions
i finalment
els escriptors
els escriptors
Tarragona
va tenir
com altres ciutats
aquesta zona
vam tenir
la sort
de tenir
el Josep Pini Soler
que va fer
una descripció
extraordinària
d'aquest moment
que estem vivint
també
dels pilars
que pugen
i baixen
les escales
dels detalls
pormenoritzats
de tota la festa
del 22
i 23
a Tarragona
també del 24
ja en menor grau
menor escala
i també altra gent
per exemple
un personatge
molt curiós
Francesc Palai-Briz
un escriptor
considerat menor
però que té
una novel·la
una narració
en vers
que es diu
La magia dels amors
que ens explica
extraordinàriament
aquest moment
que estem aquí vivint
i també
tots els dies
de Santa Tecla
el Ties Central
els 22 i 23
altres escriptors
de poblacions properes
ens han servit
per reinterpretar
perquè feien comparacions
per exemple
Narcís Uller
de Valls
Vilaniu
la novel·la
per excel·lència
a la ciutat de Valls
ens explica coses
dels castellers
dels xiquets de Valls
que eren els que venien
aquí a Tarragona
com funcionaven
en aquella època
segona meitat
del segle XIX
un home del cuver
Josep Alader
en el pseudònim
realment es deia Cosme Vidal
té també grans descripcions
del camp de Tarragona
de manera genèrica
que parla
de quins eren
els elements característics
hi ha tota una sèrie
de personatges
que ens van
descriure
també
més
amb detalls
però més literàriament
la festa
tota aquesta informació
després s'ha de processar
s'ha de
s'ha de recopilar
s'ha d'interpretar
a vegades
no també
sí perquè hi ha dades
que a vegades
les acabes d'entendre
al cap de 30 anys
vull dir
jo
algunes coses
de la novel·la
dels Garrigues
fa 30 anys
que les llegeixo
i jo me n'adono
compte d'això
quan prepares
una xerrada
al cap de 30 anys
o per fer una retransmissió
de la ràdio
dir
nostres
i aquest detall
no l'havíem vist
vull que a vegades
passen aquestes coses
però vaja
en tot cas
ara estem veient
ja
no
els valls
ja no arriben
a casa Valcells
se col·loquen
en el tram
que seria més proper
al carrer 9 del Patriarca
i veiem com a dreta
i esquerra
doncs tot el conjunt
de valls
que integren
aquests valls blancs
podem dir
que són
els elements
que tenen
un fons blanc
és l'antic
calçotet blanc
que
diguéssim
que era la base
del vestuari
no solament
dels seguissis
sinó també
dels castells
antigament els castellers
no anaven uniformats
el pantaló blanc
és l'hereu
de l'antic
calçotet llarg
i realment
és una indumentària
molt simple
amb algunes excepcions
com pot ser el cas
de la Moxiganga
que manté
aquest barret
florejat
aquí Tarragona
es va recuperar
la Moxiganga
perquè es va descobrir
que realment
hi havia
algunes poblacions
que tenien
algunes flors
i no s'acaba d'interpretar
i realment
és que la crisi
d'altres èpoques
va fer
que les flors
de veritat
es convertissin
en flors de roba
i molt escaducerament
mentre que en d'altres
poblacions
dances
de tipus religiós
havien mantingut
tot el barret
en flors
i per això
es va recuperar
d'aquesta manera
la cocafera
abans que em preguntava
Josep
està col·locada
a la façana
de la catedral
perquè no entra
aquí davant
van tres peces
de bèsties
de sense foc
i tres en foc
i la cocafera
es col·loca
per les seves dimensions
tocant
a una de les portes
laterals
de la catedral
és aquesta posició
també molt característica
que sempre
han anat copant
des que es va recuperar
ara veiem també
el ball de Valencians
que els veiem
enfilar
amb aquests
pilars de dos
les torres
aquest és un dels elements
característics
que té aquí
a Tarragona
abans parlàvem
del mestre Ramon Bonet
el mestre
que va
compilar
aquestes peces
aquestes tonades
i precisament
aquesta tonada
de les torres
es va recuperar
amb aquestes partitures
i s'ha convertit
en el ball de Valencians
de Tarragona
amb la música
del ball de Valencians
no és el mateix
títol
perquè
el mestre Ramon Bonet
va posar el títol
les torres
però
és característica
avui en dia
tothom coneix
aquesta figura
i aquesta tonada
com
la peça característica
del ball de Valencians
de Tarragona
quan es parla
quan es parla
de castells
aquí també n'hi havia
la torre
en lloc del dos
no?
no, això és a Vilafranca
a Tarragona
la documentació
inicial de castells
parlem de la dècada
dels 40
del segle XIX
parla
dels dos pilans
d'avui
és a dir
es queda molt clar
que aquí
es fa el dos d'avui
no la torre d'avui
en canvi
al Penedès
en principi
al voltant de Vilafranca
s'utilitza aquesta estructura
de la torre
és a dir
aquí sí que
hi té més a veure
la tradició
que s'ha anat
configurant cada lloc
però
aquí al Tarragona
i a tota aquesta zona
del camp
es parla sempre
de l'agregació
de pilans
per construir
el castell
és a dir
una suma de pilans
que van sumant
per fer
aquest castell
de diversos pilans
per això era molt habitual
parlar dels 3 pilans
de 9
dels 4 pilans
de 9
dels 5 pilans
de 9
i quan la gent
que hi havia
més construccions
moltes vegades
ara que parlàvem
de Pinesolers
Pinesolers
diu
bueno en feien
de 5, de 6, de 7
de 8 o de 9
i la gent
això aquest senyor
fantasejava
i en canvi
posteriorment
es va trobar
una documentació
del segle XIX
en què
es parla
dels castells
de 9
de base
com s'ha pogut veure
recuperar
i que siguin
castells
de gama X
dels 9
de 8
és a dir
això clar
hi havia moments
que semblava impossible
però la realitat
ens està sorprenent
o quan m'ho ha terminat
la gent
és impossible
fer un pilar de 8
i la realitat
ens ha demostrat
que sí
que aquelles descripcions
considerades romàntiques
del segle XIX
de tots aquests
escriptors
tenen una fonamentada
base real
les colles
per ser
ja es col·loquen
també
en els seus jocs
respectius
les 4 colles castelleres
perquè també faran
els seus pilars
amb bon punt
arribi a obres
hi ha la base
diguéssim
central
de la pinya
que en aquest cas
veiem
Serrallo
i Sant Pere i Sant Pau
que com són les últimes
tenen molts problemes
per entrar
ja destaquen aquí
un grup específic
en la zona d'aquí davant
però bueno
jo crec que ells faran
tot el possible
per entrar tots
com sempre
aquí encara haurà
d'haver moviment
de masses
retornant una mica
a l'entrada
com a tal
com a l'espectacle
que veurem ara
perquè ara hem parlat
molt de la part
del seguici
i la part dels castells
però veiem un moment
que es van afegir
molts més elements
avui veurem
la part aèria
esperem que surti bé
a diferència de Sant Magí
i que tingui la seqüència
que toca
això de la incorporació
pirotècnica
sí
ara que tu parlaves
de la torre
la primera població
que la documenta
en pirotècnia
d'espectacle
aèris
Vilafranca del Penedès
a l'entrada
de Sant Fèlix
hi ha una progressiva
construcció
de l'element pirotècnic
al voltant
de l'entrada
dels valls
i dels castellers
perquè
diguéssim
cada moment
va agafant més
cada festa
va agafant més importància
aquest aspecte pirotècnic
que s'afegeix
a l'aspecte
de les campanes
a l'aspecte
del seguici
a l'aspecte
dels castellers
doncs veurem també
una autèntica espantada
de coloms
quan s'ensenya
aquesta pirotècnia
que també
ho veiem cada any
sí
jo aquí cada any
també sempre dic
que és una llàstima
que s'hagi perdut
el sostre de foc
que moltes imatges
promocionals
de l'Ajuntament
s'utilitza
com a imatge característica
presa des d'aquí
i que cobria
bona part del pla de la seu
amb un tipus de sortidor
que se'n diu
de foc fred
que no crema
i que generava
doncs una expectació
també molt bonica
les fotos
però també
les sensacions
crec que eren
encara més
més maques
ja veiem
les atxes
de la Moxiganga
entrant
a pla de la seu
la qual cosa
vol dir
que només
quedarà
per entrar
les colles castellers
que no és poca cosa
doncs no
perquè és una bona
una bona colla
se'lveixi la redundància
i s'han de col·locar
en segon lloc
com pràcticament
col·locar-hi algú
ja és feina complicada
en aquests moments
aquí
al pla de la seu
perquè segurament
la plaça de les Cols
que era on també
hi havia força ambient
ara
anant pujant cap aquí dalt
i també tota la gent
que segueix
el recorregut
que va seguint-lo
i que també s'acosten cap aquí
i es veu
la part final
a la zona de les Cols
que ja veiem
que cada cop
també va pujar més gent
i doncs bé
s'hauran d'anar
atapaïnt aquí
al final nosaltres
a casa dels ells
perquè puguin tenir
cabuda tots els plegats
de fet
aquesta
arribada
de les
pinyes
de xiquets
del Serrallo
de Sant Pré-Sant Pau
jo penso que ha estat
molt encertada
no recordo
que altres anys
s'hagués fet
em sembla
que són les dues colles
que tenen més problemes
per muntar
i realment
ha facilitat
molt
o pot facilitar
molt
el desenvolupament
de la part
de darrere
entre els elements
que també veurem
a l'entrada
és el llançament
de l'or i pell
l'or i pell
és un element
introduït
a Tarragona
de manera
relativament recent
podem dir
que es va introduir
en els anys
90
és aquest
or
es diu
en forma de pell
perquè cau
amb laminetes
per entendre'ns
això és una paraula
que val la pena
reivindicar
perquè a vegades
la gent diu
tira confeti
no, no
això és que aquí
no tirem confeti
aquí tirem or i pell
que l'or i pell
és un element
molt vinculat
a tot allò
que siguin
doncs
els moments
de màxim
èxtasi
en una festa
possiblement
l'or i pell
més conegut
sigui el de la festa
de la Mare de Déu
d'Elx
que està declarada
Patrimoni Material
de la Humanitat
per l'UNESCO
va ser la primera festa
a declarar Patrimoni Material
de l'UNESCO
a l'estat espanyol
i aquest or i pell
d'Elx
es tira també
en el moment
de sènit
de la festa
és a dir
quan s'obre el cel
i comencen a caure
aquest or
que d'una manera o altra
guarneix també
el moment
si fa una miqueta
de brisa
davantet
això s'estén molt
pel pla
de la seu
i de fet
una de les imatges
també boniques
després per les càmeres
aquesta
i algun altre
que també
és interessant
és veure
com la gent
agafa petits retalls
d'or i pell
i se'ls guarda
és una mica
com un petit
tresor
de la festa
i aquí els guarda
d'un any per l'altre
d'aquests petits
or i pell
el primer dia
hi ha un altre element
també
el primer dia
de la festa
el 14
que es tira
a la tronada
que és l'Aleluia
l'Aleluia
són uns paperets
que posa
visc a Santa Tecla
i això també
és una cosa
recuperada
dels anys 90
de l'ofici
pirotècnic
que és d'aquelles coses
que no val diners
sinó que són detalls
que donen
sentit a la festa
i que també
potser
diria encara
que hi ha més gent
que agafa aquest paperet
de visc a Santa Tecla
que l'or i pell
però és curiós
des d'on el tiren l'or i pell
des d'on el tiren
a veure
aquí hi ha hagut diferents
posicions
hi ha vegades
que es tira realment
des de dalt
i hi ha vegades
que es projecta
des de baix
en canons
i es tira
dalt del braç
l'important
sempre és que
d'una manera o d'altra
es faci una
una inigui aèria
cap a dalt
i llavors caigui
home
quan més amunt
ho tires millor
però bueno
l'efecte acostuma a ser
igual de bonic
durant molts anys
s'ha tirat
gràcies a la col·laboració
del capítol de la catedral
des del mateix
la mateixa façana
de dalt
depèn una mica
de qui ho faci
la maniobra
normalment aquí hi ha
el Gilbert Trilles
que és un dels que
acostuma a fer això
que
jo els últims anys
veig més que es dispara
des de baix
amb uns canons
d'aquesta projecció
que són ara
per entendre's
tenen bastanta
pujada
i després permet
que caïa igual
doncs arreu amb el col·laboració
que estan també entrant
aquí al pla
de la seu
els xiquets de Tarragona
que estan entrant
i també doncs
fent-se un forat
literalment
al mig del pla
perquè
bé
veiem que el primer
cal davant
amb el timbal en l'aire
perquè si no
el seu porter es baix
no podria passar
pràcticament
de l'utapaí
que estan en aquests moments
al pla de la seu
tothom doncs
que vol seguir
aquest acte
que no se'l vol perdre
i que el vol veure
doncs
del més a prop possible
els xiquets que entren
i que pràcticament
bé, falta la jove encara
si no vaig anar
jo crec que el Serrat
i el Serrat
i el Serrat
i el Serrat
i el Serrat
o entraran
per darrere
aquí tenen la base
del Pilar
però jo crec que ells
entraran
vaja
veurem
si no se n'ha apagat
els serials
de la creu processional
veurem
encara que falta
una estona llarga
aquí
de moment
només veiem
caps
de les colles castelleres
que bé
intenten entrar
com poden
però vaja
que també
ningú es vol perdre
aquesta
abans ho parlàvem
una mica
que les colles
van a celebrar
la diada
la processó
és el moment
de celebració
de la diada
hagi anat
millor o pitjor
però el que està clar
és que aquesta
centre de tecla
doncs
amb dues colles
de nivell de nou
crec que també
hi ha molt a celebrar
i per tant
cadascú també
les restes de colles
avui no
tothom ha reixit
amb els intents
que volia
però en general
s'ha vist
una certa satisfacció
i demà
queden els pilars
però les colles
tenen aquest paper
de bé
ells volen ser-hi aquí
és un moment també
molt estimat
el matí també
venen els pilars
a l'entrada
de la senyera
i jo crec que
és important
també que es vegi
aquesta capacitat
de mobilització
que tenen
aquestes entitats
el que demanen ara
són el que demanen pas
per poder col·locar-se
també cap aquí
cap a tocar
a Casavolcell
demanen pas
demanen a la gent
que està
el públic
en definitiva
que es facin enrere
per poder
fer un forat
en primer lloc
i omplir-lo
perquè la cua
del xiquetze
arriba
pràcticament
al carrer
de les coques
és a dir
que hi ha una bona
colla de xiquetze
aquí entrant
sí
ja ve la jove
per allà al mig
d'acord
sí
entre les dues
entre les dues
colles
ocupen
tot aquest rí
herol
és que clar
i falta encara
el corredor central
per a entrar
les autoritats
per a entrar
tot el que encara queda
per arribar
aquí
al pla de la seu
sí
és una de les coses
que cada any
és màgica
no sé com això
no sé si la catedral
decideix encongir-se
o què passa
però en aquest moment
sembla bastant impossible
les cròniques
i de fet
les imatges
la primera imatge
que tenim potser
d'una processó
de Tarragona
fotogràfica
és d'una litografia
del 1890
tot i que segurament
la imatge
és una mica anterior
i es veu
ja en una època
de davallada
de la part
de Santa Tecla
perquè
estem en un moment
en què els castells
per exemple
ja han iniciat
la seva decadència
a finals del segle XIX
ja no es fan castells
de nou
ni a Tarragona
ni en cap altre lloc
les escales
de la catedral
en la processó
encara estan plenes
de vessar
no sabem si xiulaven o no
això no ho sabem
però el cert
és que
és molt espectacular
aquesta imatge
i ens explica una mica
allò que també
el Pini Soler
o Palai Brits
aquests escriptors
ens diuen
el dia de Santa Tecla
tothom
de la ciutat
i de fora
fa cap
a la part antiga
i sobretot
fa cap
a la processó
i fins i tot
intenta fer-se un lloc
on sigui
per veure
aquests moments
jo crec que
és una prova
manifesta
d'aquest moment
tan especial
en què s'ajunta
doncs això
l'estament
d'espectadors
dels ciutadans
que no formen part
de cap entitat
de les festives
els castellers
el seguici
la part religiosa
la part civil
de les autoritats
fins i tot
la part militar
la música
aquí hi haurà
ara uns sons
increïbles
que es barrejaran
instruments
de l'edat mitjana
representants
de la catedral
com el fabiol
i el tamborí
amb bandes
de metall
del segle XIX
hi haurà
una confusió
una sinfonia
de sons espectacular
alhora
que crec que és
d'allò que fa vibrar
molt
a més
amb coses espectaculars
és a dir
com que
aquí es pugui ballar
la gent es balla
però és que
encara
abans parlant
s'haurà de fer forat
és que les bèsties
encendran
és que
al mig del foc
al costat del foc
tindrem
segurament
la Moixicama
fent la pietat
és a dir
hi ha aquesta suma
de contrastos
d'èpoques
els castellers
amb el ball
de Valencians
tot això
que suma
fins i tot
la història
de la ciutat
en un moment
i la resumeix
segurament
estem davant
d'aquesta època democràtica
davant d'un dels moments
en què més elements
de la festa
hi ha hagut
tot i que
hi ha cròniques antigues
que parlen de festes
que van tenir
un caràcter extraordinari
en què pràcticament
van arribar
a tenir 70 valls
precisament
l'arribada
del vall
de l'Ancians
aquí a Tarragona
és en una d'aquestes festes
extraordinàries
que suposem
que van tenir
més pressupost
i van convidar
un ball del regne de València
diuen les cròniques
que feia una campana
era a finals del segle XVII
i poc a poc
anem veient
com a partir de les hores
van augmentant
les notícies
de danses
que fan torretes
amb la qual cosa
és molt probable
que hi hagi
també
aquesta vinculació
entre les festes especials
i l'evolució
de la mateixa Santa Tecla
i aquesta és la vivència
de la festa
l'emoció de la festa
que estem explicant
en directe
per Tarragona Ràdio
hi ha més de dues hores
de retransmissió
i que de fet
veurem el moment
culminant
d'aquí a poca estona
si tot va com està previst
us ho podrem també explicar
en directe
per aquest microfon
de Tarragona Ràdio
abans t'ho volia preguntar Jordi
per què es produeix
la decadència
dels castells
per què passa?
hi ha una suma
de coses importants
en el cas de Tarragona
hi ha una
que és cap dalt
que és
que l'Ajuntament
gira l'esquena
als castellers
l'any 1883
s'inaugura
la plaça de toros
de Tarragona
i les subvencions
que es donaven
a les colles castelleres
en aquell cas
dels xiquets de Valls
ajudades pels tarragonins
se'n van els toros
aquesta és una de les realitats
veiem al fons
els sirials
acompanyant la creu processional
és a dir
se comença a apropar
ja la part
del braç de Santa Tecla
aquí
aquesta girada a l'esquena
de l'Ajuntament de Tarragona
que aposta
per un altre model
de festa
molt bèstia
i sumat
amb això
hi ha elements
que són
supralocals
per exemple
la important
crisi de la filoxera
la barema
se'n va avall
hi ha aquesta plaga
que ve del França
i que acaba
arrasant
una de les parts
de l'economia
més important
al mateix temps
hi ha un desplaçament
importantíssim
de gent
del Camp de Tarragona
i del Penedès
cap a Barcelona
que és una metròpoli
en expansió
tot un procés
d'industrialització
molt gran
que es trasllada
cap allà
en aquesta ciutat
i després
encara trobaríem
altres temes
segurament
que van per a l'esco
per exemple
la gent
vol un tipus
d'activitat
més moderna
en el cas
de Tarragona
crec recordar
que la deia
de Santa Tecla
petita
ho parlàvem
s'arriba
a desaparèixer
el caràcter
festiu
de la deia
de Santa Tecla
i llavors
hem d'esperar
encara uns anys
perquè recuperi
aquest caràcter
festiu
de la deia
de Santa Tecla
concretament
aquí
hauríem de tenir
molt present
que si no
hagués estat
per aquesta vinculació
i per aquest interès
d'un equip
de l'Ajuntament
de Tarragona
de principis
del segle XX
concretament
de l'any 1917
després
d'haver estat
des de l'11
fins als 16
sense Santa Tecla
no s'hauria aconseguit
novament
recuperar
aquest caràcter festiu
en aquella època
va haver fins i tot
jo penso
una bona conjunció
entre l'equip polític
i amb alguns tècnics
importants
de l'època
que després
van escriure
llibres i tal
i que van ser fonamentals
perquè això es recuperés
i veiem llavors
que es comença
el braç
entra
el pla
de fet
haurà de ser
la primera salva
de Pirotècnia
la que marqui
que realment
està dins del pla
aquí hi ha molt de lío
encara
com us fixeu
perquè
les colles
encara
estan ocupant
part de l'entrada
però bueno
jo crec que es faran
com sempre
l'espai necessari
per poder-ho
els xiquets
del Serrallu
Sant Prés
Sant Pau
i els xiquets
i la jove
paren els segons
això síntoma
inequívoc
ara hauran de
col·locar-se
i esperar
de no pujar
el pilar
molt aviat
perquè realment
tardaran
a entrar
aquest braç
de Santa Tecla
té un trosset
de recorregut
han d'esperar
fins que sigui dins
és que realment
el pilar
si el muntan ara
amb el recorregut
que ja
han d'estar
molta estona
de peu
jo crec que
s'han d'esperar
una miqueta
quan el braç
entri
més cap aquí
veig que fan
pilar de 5
els de Sant Pau
pilar de 5
pilar de 4
del Serrallo
jo el que no sento
és
de moment
les salves
doncs és el que hi ha
el Jordi
aquest amalgama
de sons
que ara podrem
escoltar aquí
al Pla de la Seu
aquesta barreja
d'instruments
tradicionals
instruments
moderns
instruments
antics
instruments
religiosos
que escoltarem
tots barrejats
en aquest moment
està el braç
ja dins
del Pla de la Seu
parat
davant de la
figura
de la Moxiganga
que veiem
d'esquit llevi
nosaltres amb les atges
que en principi
acostuma a ser
allà la pietat
la figura
que es fa
i el braç
s'ha aturat
novament
de dificultat
d'entrar
no sé si
fixeu
però
jo crec que
hi ha un lío
important aquí
a l'entrada
que no sé
si ara
aconseguiran
amb els
cereals
i la creu
entrar
més cap a dins
el baile
Valencians
muntat
primera salva
de Serrallonga
torreta
torreta
per Valencians
en aquest moment
els valls
estan saludant
i ara sona
la primera salva
per dalt
salves
a baix
també
per part
del vall
de Serrallonga
torretes
del Valencians
conjuntament
hi ha l'enlairament
de pilars
que són
amb les gralles
i en principi
quan
quan el braç
estigui a la cantonada
a la cantonada
del Pla
aquí justament
a la cantonada
el foc
també encendrà
els plaços
els mòbils
també és un dels elements
que en aquest moment
les filmacions
també
que hi ha a la plaça
és un d'aquestes
llumetes
que sembla un gran pastís
això
a través de la càmera
doncs aquest pilar
de cinc
de quatre
de cinc
pilar de cinc
també
de la colla jove
que ha regat
en aquest moment
el braç
el braç a punt d'entrar
també aquí
a Pla
una mica accelerat
ara ja
sembla que agafa el ritme
i sona per dalt
també
a banda del repic
l'espectacle pirotècnic
que segueix
a les salves
d'homenatge
a Santa Tecla
el braç
ja davant
de la colla jove
en aquest moment
el pilar saludant
dificultat
per entrar
del braç
cosa
que també
li guanya
una mica
de solemnitat
a l'acte
oripell
des de baix
en aquest cas
i foc
foc a baix
per part dels grups
de foc
drac
diables
i bou
i foc a aeri
també
el braç
parat
el braç
l'han parat
perquè la gent
pugui lluir
molt bé
els portants
els portants
del braç
perfecte
l'entrada
d'avui
perquè el braç
tot i que no es pot girar
perquè és evident
que la multitud impedeix
el que sí que és important
és que es pugui retre
l'homenatge al braç
i que el braç
s'aturi
i no entri
a la desesperada
jo crec que ha sigut
perfecte
emparat
el lloc
clau
abans d'entrar
aquí a microfonia
estaven parlant amb ells
i avui hi havia un especial sentiment
amb alguns dels portants
del braç
i crec que realment
ha sigut
molt, molt, molt
acceptat
aquesta parada
doncs aplaudiments
i també celebracions
de les colles castelleres
i el fort
i aquí
al pla de la cel
veiem Jordi
tornar les milícies
de Tarragona
del 1800
sí, sí
que van
entraran dintre o no?
perquè és que
en teoria
haurien de venir cap aquí
però no podran
ara
ara desplacen
una mica
les autoritats
cap a darrere
perquè
els altres anys
i bueno
ara sí que
bueno
Brugit
escoltem, escoltem
les autoritats espanyoles
entran
enmig de crits
d'independència
a la catedral
moment espectacular
el pla de la seu
en què
les autoritats espanyoles
estan rebudes
amb aquests
crits d'independència
que s'imposen
per damunt
de l'emparito
i recordem totes les autoritats
perquè hi ha autoritats
no només d'aquí
de Tarragona
sinó també de l'estat
i autoritats també
a més alt rango
que diríem
i xiulada la corporació
els castellers
absolutament actius
amb els crits d'independència
absolutament actius
el crit ha començat a Castellers
i s'ha estès a tot el pla
la corporació
ha quedat una mica
despenjada
la corporació municipal
i les autoritats
pel fet de la col·locació
de la milícia urbana
que ha fet
que realment
s'hagi quedat
la part aquesta
un pèl més enrere
i hagi motivat
aquesta segona reacció
perquè normalment
és impossible
és a dir
si la corporació municipal
i les autoritats
van a darrere
es passa del brugit
directament a l'entrada
i la solemnitat
de dins del temple
com anava la milícia
entre la part del braç
i les autoritats
s'ha passat
d'aquests crits d'independència
que no eren habituals
en aquest moment
a més ha sigut
bastant espectacular
recordem el que és 14
14 milicians
no són ni un ni dos
són 14 milicians
els que han fet
aquest espai
entre la corporació
i la resta
de l'esfilada
sí, sí
ha sigut bastant
a més a més
la posició des d'aquí
des de casa de Valseix
ha estat absolutament
privilegiada
perquè estava entrant
les autoritats
de la Guàrdia Civil
Marina
la Policia Nacional
i el subdelegat
del Govern
i els castellers
en aquest moment
acabaven de baixar
els pilars
ja
perquè el braç
ja havia passat
i el crit
ha sigut espectacular
s'ha començat
primer amb un amparito
però ha derivat cap als que és d'independència
en veure
l'uniformitat militar
jo crec que això
també és per reflexionar
aquest moment
dels moments diferents
de la Santa Degla
em sembla que la plaça
s'expressa
s'ha expressa
en aquests moments
i realment
realment
s'ha respectat
l'entrada
l'entrada del braç
que ha sigut
que ha sigut
exquisita
jo crec
que aquí
tota la gent
ha estat exquisita

molt clara

a recuperar-se
el Vall de Diables
el dia anterior
la vigília
els elements
de la festa
preexistents
no veien
amb bons ulls
que sortís
el Vall de Diables
i el dia 22
van fer
que el Vall de Diables
sortís el primer
i acabés l'últim
el dia 23
el dia després
qui us parla
feia d'en Senador
del Vall de Diables
aquell dia
i van veure
un amago
que podia passar el mateix
per la qual cosa
el Vall de Diables
enlloc de fer el recorregut
que tocava
que era baixar
per Pare Iglesias
va girar escales cap avall
i des d'aquell any
tots els elements
han anat fent
aquest procés
diferent
de baixar les escales
per aquí
excepte
crec que queden els gegants
que per la seva
estructura
no baixen per les escales
però la resta
tots baixen per les escales
de fet
ara tampoc podrien sortir
perquè encara continua
tot el que seria
davant mateix de la catedral
ple
ple de gom a gom
la gent es va esponjant
però encara
hi ha força
aglomeració de públic
de persones aquí a la plaça
que encara continuen
esperant
no sé si
bueno
és que ara no es pot sortir
vivint aquest moment
bàsicament
vivint-ho
perquè no
perquè no poden sortir
però també perquè estan allò
acabant d'assegurir-nos
aquest moment
aquesta recta final
i la gent que surt també
de l'interior de la catedral
que comentàvem
o sigui
el trànsit és en tots els sentits
a la dins de la catedral
també hi havia molta gent
esperant aquesta entrada
que insisteixo
que ha estat
diferent
en com s'ha desenvolupat
i molt contextualitzada
en el moment
que viu el país
doncs aquesta retransmissió
que l'hem oferta
un any més
d'aquesta
processola
que ja ha arribat
al seu final
però que la festa
no s'acaba aquí Jordi
la festa continua
ni que sigui un dia més
però la festa continua
perquè demà tenim encara festa
tenim pilars caminant
i tenim encara
doncs alguna part
del ritual festiu
sí
demà és un dia
molt important
a Tarragona
la primera baixada
no va ser la de l'àliga
va ser la dels pilars caminant
que va ser el 1841
que uns senyors
aquí a la plaça
de
les cols
van fer
com a
un número especial
pujar
i baixar
les escales
pujar
les escales
anar
a la porta
de la façana
de la catedral
girar cua
baixar-les
amb un pilar
de cinc
i anar fins
als quatre cantons
si no m'equivoco
va ser la colla
dels pagesos
la colla del ball
de valencians
dels pagesos
de Tarragona
que va fer
aquest pilar
caminant
que va donar origen
a la primera baixada
que explica moltes coses
de la festa
explica
per què avui en dia
es baixa
avui el 23
per què es baixa
el 21
per què hi ha
aquesta apropiació
d'aquest espai simbòlic
molt important
en guany
aquí fa 200 anys
bueno
fa 200 i escaig anys
perquè el 16
va ser abans
el 1813
es va abandonar
la ciutat
però aquí
es va defensar
l'última
l'últim reducte
de la ciutat
amb les tropes franceses
entrant
jo crec que també
és bo recordar-ho
i aquí una mica
hi ha allò
del geni
del lloc
el genius loqui
és a dir
aquell esperit
que tenim amagat
a sota les pedres
del pla de la seu
a les pedres
de la catedral
que ens impulsa
cada any
a fer aquesta entrada
tan guapa
doncs mira Jordi
no s'ha volgut cap altra
millor manera de acabar
aquesta connexió
que amb aquestes paraules
teves
amb aquestes paraules
que ens has apropat
i que també
ens has acompanyat
un any més
i ens has fet
a conèixer
millor encara la festa
conèixer-la des de dins
conèixer-la en profunditat
i també amb aquest mestratge
que et caracteritza
i que t'agradin molt
un any més
i que en vinguin molts més
Jordi Bertran
moltes gràcies
i també gràcies
als companys tècnics
que ens han estat
donant suport
aquí
i als estudis
també
el Joan Maria Bertran
l'altre Bertran
el Joan Maria Bertran
aquí a la part tècnica
les connexions
des d'aquí
des de Casa Balcell
i als estudis central
que tenim la Núria Cartanyà
des d'aquí també
li enviem una forta abraçada
amb ella
i a tots els que han fet possible
doncs això
acostar-los
la festa
el post de la festa
i aquesta imatge
que estem veient
que és en definitiva
que resumeix
tot allò que té sentit
en aquestes dies festius
com és tota aquesta explosió
de gent
d'aquesta marea
de persones
de diferents procedències
de diferents colors
de diferents camises
de diferents tonalitats
però visquen intensament
aquest acte festiu
Jordi, gràcies
i a vostès
i tornem demà
recordin que tenim també
els Viles Caminà
i també altres actes festius
que podran ser aquí en directe
per aquesta sintonia
de la Tarragona Ràdio
res més
que vagi molt bé
bona nit
i bona festa major
adeu-siau