Repsol amb Tarragona Ràdio, la ràdio de les festes.
Doncs sí, hem passat el punt del migdia de les 12 i seguim en directe des de l'estat de les festes al costadet, des del Hall del Teatre Tarragona.
Us convidem a que ens vingueu a veure perquè a més intentem que tots els entrevistats, els protagonistes de les festes, passin per aquí i entrevistar-los en directe.
Per tant, és una bona ocasió també per veure aquelles persones que ajuden a fer gran el programa d'actes.
Qui d'això en sap molt és persistent, s'ho va inventar i ho manté, és el fotògraf tarragoní Pep Escuda.
Pep, bon dia de nou.
Bon dia, tinguem-ho.
Jo t'he de confessar que és dels actes que trobo més interessants de les festes de Santa Tecla, la Festa als Ulls.
Bueno, en principi era un projecte el 2005 que...
2005 ja?
Sí, que aquí no es pot dir projecte perquè és una cosa que la tenim consolidada.
Per qui acabi d'aterrar de Mart i no sàpiga de què va, què és això de la Festa als Ulls i Consistents?
A veure, jo vaig tindre una idea...
Una, a la mi.
Sí.
Una.
No, saps què ens passa? O a mi.
Ja parlo de mi que coneixem tant la festa que crec que hi ha vegades tenim una visió contaminada de les festes, no?
Llavors vaig pensar, i va ser quan vaig conèixer el mestre Santo Eduardo Micheli, que va ser el primer,
és quan ho vaig parlar amb ell i li vaig dir, bé, t'invito per les festes i a veure què passa, a veure quina visió.
Acabingues a fer fotos, a veure com ho veus tu.
És a dir, gent que ho desconeix, els informes una miqueta, no saben el que són els castells, etc.
I d'aquí vam començar a engegar, a invitar un fotògraf cada any.
Consisteix en que aquest fotògraf...
Fa fotos, ve invitat aquí fent, estàs 6 o 7 dies fent fotografies, i llavors les exposem l'any vinent.
I paral·lelament l'any vinent hi ha una altra fotografia, és a dir, no n'estop.
En aquest sentit, l'any passat ens va visitar el fotògraf Salva López, que ara mateix, des de dissabte que va inaugurar,
està exposant al carrer Major, al que és ara els serveis de turisme, l'antic ajuntament, per entendre'n.
Salva López, com és la mostra de Salva López?
L'exposició està al 29, tenen horàriques de tot el dia, els diumenges fins a les dues.
A veure, tots els fotògrafs han sigut totalment diferents.
Jo crec que pels comentaris que va haver el dissabte passat, el Salva López ens ha sorprès amb una mirada molt més contemporània.
Molt, molt, molt, per el poc que he vist, aixuta, com a molt...
Sí, és que la Salva López, i és així, ja pretenia el d'elles, i quan cada any selecciono el 8, més o menys jo sé el que vull.
No sé el que faran, però sí que durant l'any anem comissariant, mirant fotos i anant,
i llavors dos mesos abans de Santa Tecans hi posem fora a fer el treball final,
perquè, clar, ells no fan 10, ni 15, ni 20 fotos, estan tot el dia, ja ho saps, cada any les trobes per totes bandes fent fotos.
I quantes en trobarem exposades al final del Salva?
Del Salva me sembla que són 29 o 30.
Ah, distribuïdes per tot l'espai de l'antic ajuntament.
Sí, ell ens fa una proposta que és... hi ha una lectura fotogràfica, no és l'exposició clàssica,
totes les fotos són iguals, n'hi ha de més grans, de més petites, t'hi has d'acostar,
saps, hi ha fotos de proximitat, t'hi has d'allunyar, és a dir, fixat molt en el detall,
perquè el Salva té detalls que hi ha vegades el primer cop d'ull no acabes de veure.
Bé, el que es diu una lectura fotogràfica.
Quins adjectius hi posaries a la mostra del Salva López, a la seva mirada de les festes de l'any passat?
Jo li poso excel·lent.
Però a part, eh, vull dir, com ho descriuríem?
Jo és això, però al poc que veig diria que és directe...
Sí, és una... a veure, parlar en temes fotogràfic és una mirada molt directa, no?
És a dir, introduït molt, molt de prop, incurs, hi ha cops, a la festa.
Sí, hi ha detalls molt...
Aproximar, sí, hi ha punts que s'aproxima molt a la gent, no?
O llavors ensenya detalls que la gent no veiem normalment,
que són... ell se va quedar per la nit fent fotos, espais també...
Fins i tot com a crua, en el sentit que, per exemple, jo recordo,
l'he vist molt de passada, eh, Pep?
Vull dir, és això que val la pena anar-hi més d'una vegada.
Sí, ja has de parar bé, sí.
Però recordo una caiguda d'un castell.
Sí.
Vull dir, hi ha detalls, allò com a molt de notar la suor.
Sí, sí, sí, perquè normalment les fotos que es veuen no és el castell caient, no?
Clar, costumben les més poètiques, aquesta despullada de posi.
Ell, per exemple, i llavors les posa intercalades que ens trenca una miqueta el ritme de l'exposició, no?
Però bueno, per això està ell, ell ha jugat i jo com a comissari hem fet aquest muntatge
perquè la gent vagi passant d'una imatge a una altra amb una lectura que els faci pensar, no?
No hi ha títols, els títols que els posi cadascú.
Ah, mira, això també és una vegada, es poseu títols i a vegades no.
Això depèn, això ho pot condicionar també.
Sí, no, clar, perquè hi ha vegades ho hem fet, saps?
I llavors la gent, cadascú que s'ho prengui com vulgui, que sigui...
Tothom tenim mirades diferents, no?
Doncs això és la mostra del fotògraf convidat l'any passat.
Salva López es va inaugurar dissabte i la tindreu encara a disposició per visitar-la a l'antic ajuntament,
al carrer Major, on ara hi ha el patronat de turisme, fins al 29 de setembre.
Salva López va ser el convidat de la festa als ulls l'any passat.
I en guany, fem doble, que això de portadors fotògrafs ja ho has fet a vegades.
Són italians.
Ho vam fer dues vegades i, bueno, els presentem amb ells i aquest any també farem una petita novetat que la diré més endavant.
Són Màximo Torxivia, Màximo.
Bon dia.
Bon dia.
I el Sandro Bertola.
Bon dia.
Bon dia.
Primer que tot, li pregunto al Pep, per què aquests dos fotògrafs?
A veure, jo vaig conèixer amb ells a través del Santo D'Ordemichelli,
el Màximo jo l'hi he conegut, mentida, m'entiendes?
Perquè parlarem italià, català...
Sí, t'hi seguo, m'heu.
Jo t'hi conegut en Palermo, l'any passat vaig veure el seu treball i el Sandro el vaig conèixer aquest any.
Allà, alhora són dos fotògrafs totalment diferents.
Són diferents?
Sí, són molt diferents un de l'altre, però ja hi ha un abisme, per mi.
I llavors pot ser una aportació bastant bona...
Ah, complementària.
La cosa que farem... m'entendeix?
Sí, sí.
Ok, fantàstic.
Sembla dir sí.
Parlo bien a l'italiano.
Oh, Guido, sí.
Seguo, seguo.
La novetat d'este año és que el Màximo, que és un personatge amb un humor i una ironia fantàstica...
No, no, no és vero.
Són molt seriosos.
Sí, seré, per poc.
Farà vídeo.
Aquesta serà la novetat que en deu abans.
És a dir, que per primera vegada els fotògrafs que ven aquest any farem fotografia i a més a més el Màximo farà fotografia i vídeo.
serà una cosa...
Doble trabajo.
Te pagan más, Màximo?
Sí, tantíssimo.
Infatti, estarem en post-producción de dos o tres años.
i farem dieci minutis tot el que hem fet.
La foto és aquesta, per trob.
Tres anys per produir, estic.
Molt bé, de deu minuts.
I, bueno, llavors el Sandro, que és com una persona com molt més activa, però té com una mirada inquieta, no?
Es fixa molt en el detall.
Això és el que ho conec d'ells, també, eh?
Seria...
Del Sandro he vist una col·lecció que vam presentar, per cert, per Sant Magí.
L'Onel i el Màximo també.
Ells van estar per Sant Magí, aquí.
Ja van venir per Sant Magí?
Sí, sí, inclús.
Con la projeción del nuestro...
Sí, bueno, d'una col·lectiva.
D'acord.
Van fer una col·lectiva, es va presentar a Casa Canals amb molt d'èxit.
I llavors van començar a fer fotos de Sant Magí.
I em van animar a mi a fer fotos de Sant Magí, que sàpies que vaig fer fotos de Sant Magí.
El Ramginer també es va apuntar a la història de les fotos que van fer al Màximo.
Com que no tienes molta labor, quan arribes a Palembo vas a fer un vídeo de Sant Magí.
És a dir, que ells van venir per Sant Magí per la seva compte i això.
Cal dir, també t'ho dic ara, que arreu que Sant Magí van vindre més,
venen altres italianos, no?
De vacances aquests dies.
Ah, mira, estupendo.
Aquí a Tarragona, amb els fills i tot.
Molt bé.
A veure, chicos, com descriveu la vostra fotografia?
Quin és el vostre estil?
La tua fotografia.
Ma, és difícil a un fotògrafo preguntar com es veu.
És difícil, jo no em posso descriure a mi mateix.
I altres m'han donat d'una descripció particolari.
A mi piace molt lo spettacolo, la danza.
Soprattutto la danza, è un pallino.
Ah, sí?
Una cosa che per me è molto importante.
Comunque lo spettacolo in generale, il live, i momenti di festa,
trovare momenti particolari, unici, non costruiti.
A volte, sempre que ci riesco, a volte, no lo so.
Non sempre, però così dic.
La sua dona té una escola de dansa...
Ens estava explicant, si ho he entès bé, per si algú se'ns ha perdut,
que li agrada molt, o sigui, els temes que tracta les fotografies
és l'espectacle en general, a més, en directe,
buscant allò, aquell punt d'improvisació...
I especialment la dansa, no?
Possiblement per això que deies, Pep, que...
Sí, bueno...
Bueno, la proximitat.
La proximitat, sí.
Molt bé.
Per tant, les teves fotos tenen molt de color,
molta espectacularitat, per això, molt de moviment...
O no?
O és una mirada més aviat?
No, no.
Più che altro, mi piace, in teatro,
trobare l'atmosfera.
Li portare l'atmosfera in teatro, incluso.
Live, in externo,
far vedere l'insieme,
dar una lectura globale,
sobretot, di quello che succede,
far sentir le persone dentro
quello che sta succedendo,
che è quello che vedo io,
in quel momento, come la vivo.
Quindi, cercare cosa mettere,
cosa levare, dar una foto,
tanto in quattro.
S'entès bé, no?
Jo crec que sì, estem parlant d'atmosferes...
En teatre i quan treballo en directe en fora
és l'espai gran, global,
captar l'essència i la gent
i el que és l'espectacle.
Ahà, pot ser molt interessant.
Com vas viure les festes de Sant Magí?
Què et van semblar?
Allora, ci hanno detto
che era Santa Tecla in piccolo,
la piccola festa.
Sì.
Santa Tecla è la grande festa.
Sì.
Già per noi
Sant Magí è stata
molto, molto bella
e ci ha dato
tantissime emozioni
ed è stato
un grande allenamento
per Santa Tecla di ora
perché ci dicevano
che c'era un po' meno gente
ma era sempre
pieno di gente ugualmente.
per noi è stato
veramente emozionante
ed è stata
una grande occasione
per conoscere
più a fondo
com'e funzionano
le feste qua da voi
che devo dire
che sono eccezionali.
Devo dire
che sono eccezionali.
Devo fare i complimenti
all'Ofici Cultural
alle persone
che abbiamo conosciuto
che sono state eccezionali
che sono messe
veramente a disposizione.
Poi una grande
civiltà
fra le persone.
Tanta confusione
ma il rispetto.
Sempre ho destacano
molts convidats.
Si te'n recordes
totes les entrevistes
que han fet
sempre ho han dit tot.
Sí, jo recordo
estava dient
al Màximo
que bé
tot i que li constava
que eren les festes petites
ell les agafava
com a grans
vull dir
li va xocar molt
que fos tan animat
tot plegat
molt ben organitzat
molt bé la gent
que participa
i això que destacava
ara al final
diu
moltíssima gent
però molt de civisme
sense cap al darull
això sempre ho destaquen.
una imatge
de les festes
de Sant Magí
que recordis?
Una imatge
particular
davant
la catedrale
que faci
amb un castell
de castell
Els castells
davant la catedral?
Sí, el dia de Sant Magí
que va fer
un vídeo
que el té penjat
al seu Facebook
un vídeo
molt xulo
que va fer
a la plaça
a les Colos
Doncs així és com va viure
Molt fort, emocionant
Molt emocionant
Els castells també
són de destacar
per la gent que ve de fora
Així és com va viure
les festes de Sant Magí
al Màximo
Torxivia
i ja tinc ni un apunt
de com podrà viure
les de Santa Tecla
Sandra Bertola
Sí
A veure
com defineixes
la teva fotografia?
Quin estil?
Io tendo a fare
un reportage
diciamo
Sì
un po' come
diceva Massimo
l'atmosfera
magari gli odori
cercare di riportare
con la fotografia
quello che
che è fondamentalmente
la pesta
a 360 gradi
quindi
i sorrisi
i pianti
perché
ad esempio
un'immagine
di Sant Magí
insomma
per me
per quanto mi riguarda
insomma
è stata
la più bella
immagine che ho visto
i pianti
la gioia
alla fine del castello
tra tutti
tutte le persone
della
della
della
della
della
della
delle varie
sì sì sì
della differente
scoglie
alla fine del castello
era riuscito il castello
tutti che piangevano
tutti che si abbracciavano
il bambino
era la star
del momento
e quindi
questa è effettivamente
è una cosa che
mi ha colpito
anche perché
poi c'è molta fiducia
tra le varie persone
perché
anche perché
appunto
il bambino
lì su
uno lo guarda
io non avevo mai visto
un castello umano
è un massimo
pericoloso
però
tutti hanno fiducia
dall'un dell'altro
e quindi
questa è una cosa
che mi ha colpito
e poi
la differenza
magari con le nostre
feste religiose
è che
qui la componente pagana
diciamo
la differenza
della componente religiosa
è molto più importante
è molto più
attenzionata
diciamo
e questo da noi
un po' di meno
da noi
è più religiosa
è più religiosa
quindi
questa è una cosa
completamente nuova
che effettivamente
affascina
chi come noi
diciamo
cerchiamo di
raccontare
con la fotografia
con le immagini
un evento
di questo tipo
al Sandro
ens comenta
que il suo estil
è più di reportaggio
i entenem
con questo
che vuol dire
di explicar
di transmetre
il che passa
di deixar constanza
di reportaggio
che
ci dice
che il momento
che a più
li va agradare
gli va impactare
le feste di Sant Maggi
se ho entes
bene
e già quando
il castello
stava desmontato
l'alegria
l'alegria
i els braços
e soprattutto
ha detto
di vedere la gent
più jove
e più grande
che s'abrazzava
che tothom
s'abrazza
e questo
lo va emocionar
Qui coordinava els moviments, el treball del cingol castell,
encara que no era dins del castell,
aveva el mateix patos, el mateix trasport, quasi físic,
de la mateixa persona que es trobava al centre del castell,
dins del castell o sobre del castell.
Era un tot-uno, no hi ha una diferència.
És el que diem nosaltres, que és una pinja, no?
Està fent una definició que és una pinja per aconseguir la fita.
Al coordinador, al cap d'acoglia.
Posso dir una cosa?
È fondamentale a livello del castell umano,
le torri umane, il castell,
fa capire la società di Tarragona,
la forza, gli anziani che aiutano i giovani ad andare avanti.
E' questo che vince, questo che arriva.
Per questo è vedere le varie generazioni che si abbracciano e urlano insieme
per forza se la farete voi.
Ai, m'estan fent emocionar, eh?
Amb una cosa nostra, per favor, eh?
Voy a llorar.
No, no, molt bé.
T'ha de deixar de pagar una birra perquè no llori.
Un Bloody Mary, una birra es pot partillar, Pep.
Va bé, allora, estudiamo che vien a prendere la birra.
Torni, preu unes dole, veri, cerveza.
Ràpido.
Comentaven això, la força o la gràcia intergeneracional dels castells.
I el Sandro abans feia referència a que,
en comparació amb les festes italianes,
la càrrega religiosa aquí es veu superada per aquest component pagar,
que diu que potser a Itàlia pesa més que els religiosos.
Sí, jo que conec també, i saps que he fotografiat molt a Sicília,
que ells no ho hem dit, són sicilians i de Palermo.
Ah, a Palermo sí que ha sortit.
Sí, de Palermo, de Palermo, de Palermo.
I llavors, ja saps que està per allà i està fent festes religiosos.
Ells, les festes, generalment, és molta religió.
I el Sandro, concretament, que t'estava parlant,
quan vam presentar el treball a casa, a Canals Passant Magí,
era un treball sobre les festes religiosos.
Llavors, ell coneix bastant bé el tema del que és a Itàlia,
el que són les festes religiosos.
Per tant, el tema de les festes ja el tracten habitualment.
Espectacles en viu, festes també populars...
Sí, sí, i a la tarda van arribar i ja estaven fent fotos a les 6.
No han parat, eh?
Ahir van arribar, ell va arribar al dematí, a les 6 ja van anar,
i ell va arribar més tard, que van mitent dos avions diferents,
i van fer un assaig d'un castell, me sembla que era la nota,
que farà la foto de castell, de l'escala de la catedral.
Has vist com parla a l'Itàlia?
Sí, sí, directament.
Jo suposo que els portaràs a veure els pilars, com a mínim,
perquè és diferent, eh?
Sí, sí, sí, ells se'n van el dia 25.
Se'n van el dia 25, llavors veuran els pilars,
veuran el clarafocs, ho veuran tot.
Els hem marcat les coses en principi més importants,
però ells llavors van voltant i van...
van trobant, van descobrint coses.
Treballen moltíssim, és que jo crec que sofant,
clar, és allò de les feines que fas amb il·lusió,
perquè ja només han arribat aquí,
a l'entrar al hall de les festes,
i ja ens han estat fent fotos fins i tot...
Sí, Alessandro ahir, com que va anar de Palermo a Milano,
a Milano, a Barcelona,
va dormir una hora i mig,
i la nit diu, tengo sueño, dic normal.
Normal?
M'ha acabat de sopar, dic normal.
Esta mañana, 7, ju, súbito.
Ai, que sí.
Sois jóvenes, sois jóvenes.
Sí, mas i fa.
La força viene.
Clar.
Oye, si será un tracolo, si dorme un mes.
Ah, i ahir vam provar que un gotet petit,
perquè dic de...
Ahir vam provar la mamadeta.
Sí, hi vam provar la mamadeta?
Sí, hi vam provar la mamadeta, sí.
A veure, amb el Pep heu mirat el programa de festes,
i ja heu marcat alguns actes.
Quin és l'acte que voleu anar, segur?
El que us fa més il·lusió,
o el que teniu curiositat,
encara que no estigui al programa de festes, no?
Potser hi ha un bar que voleu visitar,
o un racó, o alguna cosa que voleu provar?
Allora, jo,
sicuramente la danza
estará
al circo romano.
Ah, l'amfiteatre.
Aranja Sagardoi.
Es que ahí li vaig dir,
ja li van tu,
si esmai.
Molt bé.
Questo serà
quello per me,
oggi,
focalitzarmi là.
Ma nel frattempo farò tutto el resto.
Ah.
Non faccio solo quello.
Quello serà
el mio
punto
locale.
Vale.
Dopo,
que em vam parlar ahi,
el retaule
de
Santa Teco.
Ah, sí,
que també.
que està dintre d'una estètica,
sí.
Parlamos ieri
de la catedral.
Sí.
Que potser està dintre de la,
jo els hi dic,
que ells que facin el que vulguin,
jo sempre,
que està potser dintre
de la forma de fotografiar
del màxim,
que és el que d'ell,
les atmosferes.
Potser l'anxa
s'arribuirà com més teatre,
però com més espectacle,
perquè és un entorn molt maco,
l'amfiteatre,
i el retaule Santa Teco
dintre de la catedral
és això que d'ell
que era com més agafar
l'atmosfera
de l'espectacle.
És que realment
fotografiar el tema
de les atmosferes
és molt difícil
i en definitiva
moltes vegades
és l'important,
fins i tot fotografiar
les olors,
allò que no es pot veure.
L'ànima.
Els fotòrers ens motiva
això quan vas fent fotos,
els olors,
el tot,
i dius,
ai, com ho podré enganxar això?
Hi ha un munt de coses
que diem,
ai, com se fotografia
un olor?
Sandro,
i tu què tens ganes de veure?
Io in realtà
non ho un evento
particolare,
io tendo a raccontare
comunque la festa
come ho fatto a San Magie,
la festa
attraverso anche dei momenti
vuoti
apparentemente,
in cui la città si sveglia,
la città
piano piano costruisce
l'evento
che ci sarà
nel pomeriggio,
insomma,
momenti diciamo
di stanca
apparente,
però che raccontano
allo stesso tempo
una civiltà,
una città
in festa
e la festa
in particolare
forse meglio
che come tante foto
invece soltanto
della parada,
insomma,
come quella di ieri
che è stata bellissima,
quella dei nini,
insomma,
dei bambini,
dove il divertimento
di tutta l'età,
perché c'era la signora
di 60 anni
che saltava
al pari del bambino
di 15 anni,
insomma,
del nino,
e quindi questo
fondamentalmente,
poi girerò
dalle 7 della mattina
fino a 7 a tarda.
Bueno,
no necessitas dormire,
Sandro?
No, no, no.
És che a la nit
també passano moltes cose,
eh?
Sì, sì,
a la nit
també hi ha molts
altres,
la festa de nit
non siamo venuti qua
a dormire.
No vai se poter dormire.
No, no,
dormiamo a casa qua,
quello che c'era a vedere
da noi ce lo sogniamo,
quindi.
Sì,
ja sta,
no li tens a casa dormire.
No, no,
stanno molto bene.
Una festa molto più sentita,
quasi 24 su 24,
quindi diciamo
dormire è tempo perso.
Ma no,
perché ci sono belle cicas.
No, no,
quello no,
assolutamente.
Io anzi,
ci sono.
Voglio assolutamente
tranquillizzare
la mia ragazza.
Saluta mia moglie,
ciao Mara.
Ha lasciato la Ila Cecilia Chiara.
Tra l'altro
ci sta sentendo
da Palermo,
quindi la saluto.
Però dico,
la tranquillizzo
perché qui
le ragazze non sono...
Non ti preoccupare,
ci penso,
la guardo io,
non ti preoccupare.
S'ha penjata a internet
che si poteva ascoltare
il programma in directe.
Ara ho entenc,
tanta salutazione.
Cap Palermo.
S'ha saludato a Palermo.
Vale, vale.
Così come,
diciamo,
in chiusura insomma.
Un saluto al maestro.
dico, ringraziamo
il santo Edoardo
di Micelli
di Palermo
a San Cataldo,
scusate.
San Cataldo
ci sta ascoltando pure.
Stanno inviando
un messaggio
tranquillizzador
a maras,
a novias,
a donnas.
A chi us cuiderebbe?
Cuidado.
Estareu molt ben cuidats.
a tostomara,
se tranquilla,
las chicas
no es per niente
com et te imagini.
Es bella,
alta,
no,
estupendo.
Solo una birra encienne,
basta.
La fina
de un matrimonio.
Pep,
para'ls,
para'ls,
home,
para'ls.
Sí,
ara ha sortit
la vena
que ella
siciliana
perquè
el sud
del sud
que dic jo
són
marcadillos
i quidà
i tot allò.
Escolta,
i el tema del vídeo,
ja quedem l'entrevista,
el tema del vídeo,
com ens ho farem això
l'any que ve?
Exposició,
o sigui,
el vídeo no el veurem
fins l'any vinent.
A veure si tenim
la mateixa sala,
que saps que l'any passat
vam exposar
al Palau de Congrés
aquest any,
per qüestions
les que sigui
no ha pogut ser
i ho hem fet allí.
A veure si tenim
la mateixa sala
però si tenim
un bon projector
i tenim
hi ha una bona pantalla allí.
Val.
Si no,
improvisarem.
Sempre hi ha
petites coses
que han vist de lloc
però bé,
el més important,
Núria,
el que t'he de
que m'he inaugurat
la vuitena edició
que ja estan
els que faran
la novena edició
i anem continuant
i encara que hagin
llenat
petites dificultats
els anem superant
i anem fent
i no ha d'aturar.
Mentre tinguem força
ha de tirar endavant.
És una activitat
molt xula
que ens alegrem molt
que vagi a aquest ritme.
L'any vinent
serà la desena edició ja,
per tant,
si està grossa,
ja en parlarem.
Sí,
els cinc primers anys
saps que vam fer un llibre
que era
Santa Tegra,
la cinc visió.
Sí,
que em sona.
A veure si poguéssim
fer de la segona etapa
una altra publicació.
Ja et gira feina,
Pep.
Sí,
bueno.
En tot cas,
sapigueu que
estem repetint
la festa als ulls,
que si aquests dies
veieu dos personatges
molt simpàtics,
encantadors,
amb cara de sicilians,
amb unes càmeres enormes,
fotografiant-ho tot,
són el Màximo Torxivia
i el Sandro Bertola,
que són els fotògrafs
convidats avui.
és un piccolo saluto,
insomma,
un ringraziamento.
Siamo qui
per,
diciamo,
Pep,
que ha
estretto legami.
Yo,
vorrei farlo en directo.
Oh,
que bonic,
he portat un regal al Pep.
He portat un regal al Pep,
per favor.
És l'únic al món
que existe.
El Pep fa d'anfitrió
i diu que és l'únic al món
que existeix?
Què és?
Ja va,
ja va.
Ai,
perdó,
anava a dir la mare
que ho va parir.
És una samarreta
de tu,
Pep Escoda.
Pep Escoda,
la caixa és bona.
Què vol dir la caixa és bona?
El cartón és bon.
A veure,
fotografia d'aquesta samarreta
que se va directe
a la nostra pàgina web
per il·lustrar l'entrevista.
Posa't amb ells,
home,
posa't amb ells.
Això és una anècdota.
Bueno,
és igual,
ja ho farem després.
Ja ho farem després.
Això és una anècdota
que és una miqueta,
la caixa,
bueno,
és una caixa de fotos.
És una anècdota
que no sé si tenim,
que ens va passar
a Sant Cataldo.
Li han fet
unes samarretes.
Li han fet
una samarreta molt conya,
que li han fet.
Gràcies,
me piensa molt.
És una frase teva,
la caixa és bona.
El que passa aquí
potser la caixa
tindrà un doble joc
perquè aquí la caixa
és una banca.
Jo penso que tu
també has fet
un doble joc
o fet un doble joc.
És una anècdota
que vam tindre
molt divertida
que ja l'expliquarem
un altre dia
a Sant Cataldo.
Mira,
Miquel,
que acumulem pendents
amb el Pep Escoda,
eh?
Acumulem pendents
al Bloody Mary
que ens expliqui
l'anècdota de la caixa
a Líquida.
L'anyo próximo,
quan venguis
per la inauguració,
per Tarragona Ràdio,
canoli.
Hay que portar
canolis
per a Tarragona Ràdio.
Ah,
que són canolis.
Canolis.
Tu no saps
què són els canolis?
No.
Fets de ricota
siciliana
és boníssim.
Jo tinc un viatge
pendent al sud.
No, no, no.
Si vols,
li mando una foto
al canolo.
Una foto,
clar.
No,
l'anyo próximo,
compromiso,
canoli
per a Tarragona Ràdio.
La canoli
per a Tarragona Ràdio
i els amics
que ci verran a trobar.
L'anyo próximo.
Qui ci vede
en giro
a fotografar
és sorridert,
almenys.
Sorridert.
No,
d'aquest punt de vista
molt calore,
molt...
Perquè el canoli
es menja,
no?
Es menja.
Sí,
el canoli...
El canoli...
No potria ser limoncello
directament.
Limoncello,
limoncello.
No ho sé.
El canoli
és com un...
té el nom aquest,
és com un caneló.
Com una neula?
No,
no,
és tuvet.
La ricota siciliana
és molt bona.
Molt bona.
Tu penses que a vegades
he demanat,
per exemple...
A França
he demanat canoli
i em diuen
no,
perquè no tenim
ricota siciliana.
Ah,
que està farcit d'això.
Sí,
està farcit de ricota
i és boníssim.
Molt bé.
Bueno,
veus,
tornem a estar amb la gastronomia.
És que no parem de menjar.
Va,
la festa als ulls
amb el Màximo Torxiba
i el Sandro Bertola.
Que passeu,
que tingueu molt bon estat
de Tarragona,
que disfruteu molt
de les festes.
L'anfitrió de tot plegat.
Gràcies,
Núria,
per invitar-nos com cada any
i que la gent conegui
el que estem fent.
La festa als ulls.
La festa als ulls.