Anunciat a Tarragona Ràdio, la ràdio líder en proximitat i amb més de 29.000 oients.
Truca al Departament Comercial de Tarragona Ràdio, 977 24 48 16,
o ens pots trobar a la nostra web, tarragonaradio.cat.
El matí de Tarragona Ràdio.
Volem obrir en aquesta jornada un cicle d'entrevistes amb els portaveus de grups municipals a l'Ajuntament de Tarragona.
De fet, som pràcticament a la cua de la manda municipal i volem parlar i volem fer aquest primer cicle en companyia amb Arga Santís.
Ella és la portaveu del grup municipal de l'Ajuntament de Tarragona Ràdio.
Arga Santís, molt bon dia, però no és bon dia per a vosaltres, malauradament.
No, la veritat és que és un diatric, sí, perquè aquesta matinada ens ha deixat a Leandra.
Leandra segun.
Leandra segun, sí, havia fet cent anys, vull dir que s'havia guanyat de sobres el descans.
El dret a descansar, a descansar més amb la consciència de tot el que ha fet i amb l'amor, amb l'estima de tots els companys
i de tots els que li devem tant, però clar, sempre notes l'absència, sí, és un diatric, sí.
Doncs des d'aquí també lamentem profundament aquesta mort d'Aleandra segun.
Des d'aquí també volem donar el màxim suport a la família, tota la família, la gran família, extensa família,
no només per branca familiar, sinó també d'amics coneguts i, en fi, una persona estimada que ens ha deixat aquesta matinada.
Malauradament ha coincidit amb aquesta entrevista que havien de fer, volíem obrir aquest cicle d'entrevistes amb Marc Santís
sobre temes, naturalment, d'interès per la ciutat de Tarragona, malauradament diem, perquè clar, es fa complicat poder parlar, doncs, no?
Després de...
No, no, home, Josep, i ara...
I volíem parlar, de fet, de temes municipals, però també d'iniciativa, recordem, és notícia d'aquí cap de setmana,
perquè combinarà, de fet, el relleu tranquil, es diu ja de Sant Jard, de Joan Saur, en la presidència del partit durant la primavera,
amb una candidatura liderada per Joan Arrera i previsionalment d'Ulors Camacs,
es parla ja, doncs, d'en fi, de com pot anar aquesta nova política, no?,
d'arga del que ja parleu, no?, des d'iniciativa.
Ja fa temps que estem parlant, que estem intentant portar a terme tota aquesta nova manera de fer les coses,
perquè és un dels reptes que tenim totes les organitzacions polítiques,
i fa molt de temps que nosaltres ja estem ficats en aquesta manera d'actuar diferent,
deixant totes aquelles maneres de funcionar d'enfosca,
que estan tancades, que, bueno, que ens porten moltes vegades a aquesta desconnexió entre el que és la ciutadania
i el que és allò que s'ha donat a anomenar la classe política, que no crec que existeixi.
Fa molt de temps que estem, doncs, portant a terme dins de la nostra pròpia organització
aquesta manera de funcionar transparent, oberta,
i si una de les propostes que teníem és la que m'has comentat tu,
aquesta doble presidència, o potser li hem de trobar un altre nom.
Bicefal, no, s'ho parla ja, això.
No es tracta tant d'una bicefàlia, que és com ha sortit als mitjans de comunicació,
sinó d'aquesta manera de dirigir diferent,
que d'una banda té el contingut aquest que siguin un home i una dona,
de donar-li aquesta dimensió de paritat,
però que més enllà d'això també representa,
i em sembla que encara és més important, una manera de dirigir més col·legiada,
més participada, en què tot s'ha de parlar i s'ha de consensuar
i s'ha de tractar d'una manera com molt més oberta i més plural.
És aquesta nova política de la que parleu,
una nova política que també basa per més activisme, més democràcia.
No sé si més també mirada cap a sectors que ja són ben presents a la societat,
perquè no estan tant a la branca política,
que parlen del 15M i d'altres sectors.
Jo penso que tots aquests sectors, de fet, el que fan és política.
Tot el que fas amb una societat que transcendeix el que és purament individual
i el que busca és tenir un efecte social, un efecte que sobre tota la societat és política.
El que passa és que durant molt de temps hem entès per política una determinada manera de fer,
que és simplement la dels partits i que mira cap a les institucions,
i ens hem oblidat que la política es fa des del carrer,
es fa des de les AMPAs, es fa des dels moviments culturals,
es fa des de les associacions de veïns,
tot això també és política i és la política de veritat.
Passa que totes aquestes maneres de fer, que també són polítiques,
necessiten també una articulació,
una organització que es pugui manifestar a tot arreu i també a les institucions.
No podem deixar perdre les institucions.
Mira, recordaves a Leandra quan hem començat a parlar,
si som conscients del que ens ha costat arribar a tenir institucions democràtiques en aquest país,
de la lluita que ha portat molta gent, gent com el Leandra i altra gent que ara són molt grans,
que s'han jugat anys de presó, s'han jugat fins i tot la vida
per poder aconseguir tenir el dret a triar les nostres institucions,
el dret a triar els nostres representants,
el dret a ser nosaltres els protagonistes de les decisions que es prenen.
Si pensem tota aquesta lluita i veiem ara mateix com està el panorama polític,
a quin nivell hem quedat,
és inevitable que t'agafi una sensació de desconcert
i sobretot que hem fallat,
que hi ha alguna cosa que hem fet molt malament,
que els hem fallat a aquella gent que es va jugar tant per aconseguir tenir la democràcia,
els hem fallat a ells i estem fallant també als nostres fills, als nostres nets,
perquè els estem legant una societat que està paralitzada
i que no funciona,
però això el que ens ha de fer és esperonar-nos precisament
per intentar reactivar,
per intentar dotar les institucions d'una altra manera de funcionar
i trobar la manera d'organitzar-nos
i poder fer que la política sigui realment una cosa
que respongui als interessos dels ciutadans,
no d'uns quants que d'amagat s'ho van manegant,
que és el que estem veient que passa.
I com ho fem això a nivell de fet som a Tarragona?
Estem parlant a margues en qualitat de portava del grup municipal d'iniciativa,
com es tradueix tot això?
Per exemple, a Tarragona Ciutat, amb un grup municipal,
amb un equip de govern, amb una oposició.
I amb uns ajuntaments que cada vegada tenen menys contingut polític,
és una de les coses més importants que ens hem deixat.
Actualment el que estem veient és que els ajuntaments
són unes institucions que pràcticament no tenen capacitat de decisió,
estan pràcticament intervinguts, l'Ajuntament de Tarragona,
en el pla d'ajustament.
I a més amb la llei que està preparant el PP,
aquesta nova llei de bases del règim local,
que pràcticament el que fa és buidar de capacitat política
a les administracions locals.
Això és molt perillós,
perquè precisament els ajuntaments,
per la seva proximitat amb els ciutadans,
són els que estan en una posició
més privilegiada per detectar el que són les mancances,
per tenir aquest contacte directe amb els ciutadans,
per saber exactament què és el que està passant.
I per poder donar resposta a molts problemes
que no es generen des de l'àmbit municipal,
però que sí que des de l'àmbit municipal
per la proximitat és d'on es podrien vehicular les respostes.
Què s'ha de fer?
Doncs per començar a canviar molt l'actitud i escoltar,
escoltar moltíssim, escoltar.
Més que explicar i explicar grans projectes
i grans visions de futur,
escoltar molt els problemes que estan passant ara mateix.
És a dir, que en lloc de parlar, no sé,
de grans projectes, de grans horitzons,
parlar una mica més del dia a dia, no?
Seria això?
Sí, dels problemes d'ara,
del que està passant la gent ara.
I en aquest altaveu, què és el que ressona?
Què és el que diu?
El que passa també...
El que reclama el poble.
El poble el que està ara mateix
és ofegat per una sèrie de...
per una crisi molt injusta,
per una crisi que no és només econòmica,
que no és només de les conseqüències
que ens ha portat aquesta crisi econòmica
a nivell d'atur,
a nivell de problemes econòmics,
sinó que també és una crisi de representació
i una crisi de valors, una crisi política,
però ara mateix els problemes que ens trobem al carrer
és això, és atur,
és falta de perspectives,
són desnonaments,
és unes polítiques de retallada
que el que estan fent és col·locar la gent
en una situació molt, molt, molt i molt precària.
Estem retrocedint moltíssim,
però no només estem retrocedint en qualitat de vida,
estem retrocedint en qualitat democràtica.
estem tornant a una situació de por
en què d'una banda creix la resignació,
però d'altra banda també una indignació
que moltes vegades s'articula més
en respostes d'antipolítica
o fins i tot pot arribar a termes de populisme
que no pas en intentar trobar una alternativa
i una resposta és perillosa,
estem vivint una situació realment perillosa.
Es podria fer més, per exemple,
i ara tinc en vent l'emoció que va presentar
per treballar en la banca ètica, no?
El nom de re, crec que va ser el nostre,
el de Reple o l'anterior, el darrer diria.
Va ser el de Reple, sí, el de la banca ètica, sí.
És a dir, es poden fer més coses com ara aquesta?
Va coincidir amb la moció de la URB
de canviar el nom a la Rovira i Virgili, efectivament, sí.
Seria per aquí una mica la...
Sí, jo penso que són aquestes petites coses que pots fer,
que pots pensar que són molt micros,
que són molt petites,
però que en realitat pel que serveixen
és des de la proximitat
per intentar canviar els paradigmes,
les maneres de fer les coses.
A més, tot això del que nosaltres vam intentar també explicar
quan vam presentar l'emoció de la banca ètica,
no simplement que significa
que hi ha una altra manera de fer les coses
i que es pot donar suport
amb unes altres maneres de fer les coses,
és que fins i tot les entitats que operen d'aquesta manera,
les entitats de banca ètica,
també són una oportunitat,
moltes vegades, per trobar finançament
a entitats d'alt certor,
a determinats projectes de caire social i cultural
que amb el que és les entitats estàndard,
en el que és la banca habitual,
tenen moltes dificultats per trobar finançament.
No simplement és canviar el model,
sinó també buscar altres oportunitats.
Des d'aquest punt de vista, per exemple,
i parlo ara, miro el tema dels desnonaments,
l'Ajuntament de Tarragona sí que va dir
que no mestrallaríem aquells bancs
que no apliquessin en el seu dia a dia els desnonaments.
En aquest sentit sí que hi ha una mica d'optimisme, no?
Sí, jo penso que la gent ja està començant
a plantejar-se moltes coses.
També és veritat, siguem conscients,
que la decisió aquesta de l'Ajuntament de Tarragona
no deixa de tenir una part que és bastant simbòlica,
perquè en realitat un Ajuntament
tampoc és que tingui el que té bàsicament són crèdits.
Vull dir que deixaràs de treballar
quan bàsicament el que vas als bancs és a demanar diners,
doncs també no deixa de tenir una part bastant simbòlica.
Però fins i tot aquesta part simbòlica
o aquesta part de manifestar públicament
de part de qui et poses és important.
Com veieu desiniciativa, com veuen la relació de forces
que hi ha en aquests moments a l'Ajuntament de Tarragona?
Sembla que hagi certa...
Anava a dir Serenó o Pau, no ho sé.
Mira, jo crec que la relació de forces,
que recordes que ahir va haver un començament del mandat
com molt, molt temps,
amb moltes possibilitats de majories alternatives.
Ara s'està intentant projectar una sensació,
ho va fer l'alcalde amb la conferència,
sobre la conferència de l'alcalde aquella,
va dir sobre l'estat de la ciutat,
però no sé exactament sobre què va ser,
d'un cert consens i de buscar acords.
Anem a veure.
És que tampoc no cal que hi hagi consens
entre les forces polítiques.
Si el que tenim és una administració municipal
que està pràcticament intervinguda
i que té totes les possibilitats
de decidir coses,
de decidir coses des del punt de vista econòmic
i moltes vegades també des del punt de vista
de projectes paralitzades,
que realment pràcticament no pot decidir res,
dir que hi ha o no hi ha consens
o que hi ha o no hi ha acord entre les forces polítiques,
home, és que no hi ha més remei.
No és que hi hagi acord,
és que tampoc hi ha possibilitat
de fer les coses d'una altra manera.
Tot i que diu que la prioritat seria el dia a dia,
dels ciutadans,
hi ha grans temes dels quals s'han parlat
i força els darrers dies.
Ara penso, per exemple, en el POUM.
En el POUM hi ha el seu desemplement
d'alguns plans parcials
que poden generar puntualment alguns llocs de treball,
poden generar un futur amb una mica més d'optimisme,
o, per exemple, el tercer fil,
que finalment es desbloqueixava
després de molt temps d'espera.
Tot això també caldria,
tenir-ho molt present en el dia a dia
per tal que pogués,
la seva activació d'aquests diferents projectes,
activar també l'economia del territori.
El tercer fil, per exemple,
és molt important
per la indústria del territori,
pel port.
Això, ciutadans,
pot portar llocs de treball?
Fa molt de temps que és important
tenir una sortida per mercaderies.
Això no és ara que és important.
Això fa 10 i 20 anys que és important
poder tenir una sortida de mercaderies
i que el que és normal
és que les mercaderies
es transportin per ferrocarril.
Això fa un munt d'anys
que nosaltres ho estem dient
mentre aquí s'estava invertint
en construir aves per viatgers
i ens ventàvem de ser el país
que tenia més línies d'ave.
Sempre hauria hagut de ser una prioritat
poder trobar les mercaderies
per ferrocarril.
Ara es veu que això,
que fa molt de temps
que era prioritària,
és d'haver urgent.
I bé,
evidentment és necessari
trobar les mercaderies
per ferrocarril
i amb l'ampleuropeu,
però també és veritat
que tenim altres necessitats,
que és el transport de viatgers
que també el tenim molt descuidats
perquè el que és
el transport de quotidianitat
de la gent,
els viatges que la gent
ha de fer cada dia
per anar a treballar,
per anar a estudiar
o pel que sigui,
per moure's,
doncs tampoc el tenim solucionat.
I ara el problema
que podem tenir
és de quina manera
una cosa interfereix l'altra
i que prioritzes, no?
Quan deixes que les coses importants
acabin sent urgents
i aquestes urgències
han de competir amb unes altres
que també són prioritàries,
el que tens és una situació
que a vegades pot resultar
bastant problemàtica
per veure quines prioritats
són les que acaben
manant,
que és el que pot passar
amb el tema del tercer fill.
D'altra banda,
amb el tema del tercer fill
també hem trobat ara
aquesta utilització mediàtica
que es fa absolutament
de totes les coses
en aquesta ciutat
amb l'Alejandro Fernández
en contra d'un projecte
que de fet
està desenvolupant
el govern del PP
i ell és diputat
pel territori del PP.
Vull dir,
és defensant a Tarragona
el que no està defensant
el Congrés dels Diputats
o el que no és capaç
de fer
des de la comissió de foment
a la qual ell pertany
i a la qual és vocal.
Això d'una banda,
m'havies parlat també
del tema del pom.
Sí, és veritat,
tenim un pom,
tenim un pom
que hi haurà
que tinguéssim
perquè porta 13 anys
elaborant-se
però també és veritat
que tenim un pom
que està fet
sota uns paràmetres
d'una època
en què el context
era molt diferent
i que la visió
que es tenia
sobre les ciutats
era una visió
molt de creixement,
creixement i creixement
i anar construint,
anar construint.
Això, evidentment,
avui en dia
ha fet fallida
i els paràmetres
que servien en aquell moment
per la reflexió
dels documents
avui en dia
estan absolutament caducats.
És una bona notícia
que hi hagi un pom,
evidentment,
perquè et dóna una seguretat,
et permet saber
on pots posar
segons quin tipus
d'equipaments,
on se poden posar
les indústries,
on se poden posar
els negocis,
però també és veritat
que tot el context
ha canviat moltíssim
i totes aquestes coses
avui en dia
també necessiten
una altra manera
de gestionar
i unes altres prioritats.
Els llocs del Mediterrani,
una altra cosa
que també va tractar
l'alcalde
a la seva conferència,
doncs bé,
hi havia una època
en què aquests esdeveniments
podien ser una bona notícia
per una ciutat
pel llegat que et deixa,
pel llegat que et pot deixar
després a la ciutat.
Hi ha exemples
d'esdeveniments
que efectivament
han deixat un bon llegat
a la ciutat
on s'ha fet.
Bé,
podríem trobar
llums i ombres,
si vols,
el tema
de les Olimpiades
de Barcelona
i hi ha exemples
d'esdeveniments
que no han deixat
cap llegat
i pots tenir,
o han deixat un llegat
fins i tot negatiu
i pots treure
a l'Expo de Sevilla.
Exactament quin llegat
deixaran els llocs
del Mediterrani a Tarragona?
Doncs encara no s'ha acabat
de concretar,
no ho sabem
i tampoc no sabem
com funcionarà
el finançament.
No sé,
jo el que veig
són moltes incerteses.
En quins temes,
encara hem ja a la recta final,
ha passat molt ràpid,
en quins temes
tindrà l'equip de govern
a argacentir,
si per tant
l'iniciativa
de costat
en aquests propers mesos
en el que queda demandat.
En quins temes
podran comptar
amb l'iniciativa
l'equip de govern?
Mira,
l'equip de govern
de l'Ajuntament de Tarragona
ha fet una aposta
i que s'ha traduït
en els pressupostos d'enguany
per les polítiques socials.
Una cosa
en la que sempre
ens tindran de costat.
També és veritat
que hi ha una certa voluntat
d'intentar,
de continuar
de mirar els mecanismes
per intentar continuar
moltes petites coses
que s'estaven fent
a la ciutat,
que depenien moltes vegades
de projectes conjunts
amb la Generalitat,
però que era la Generalitat
de retirar l'aportació
que van des d'activitats
de pla d'entora,
plans de mediació
i altres projectes
petits d'aquests
que no permeten
grans rodes de premsa
ni grans titulars,
però que milloren molt
la qualitat de vida
dels veïns.
Amb això
sempre ens hi tindran.
doncs li agrair molt
que sentís que avui
ens hagi acompanyat
en aquesta primera entrevista
del cicle
de grups municipals
a l'Ajuntament de Tarragona
i avui malauradament,
malgrat tot,
que hem perdut
aquesta matinada
a l'Eandre Saúl,
militant històric
d'Opsoc,
però també d'incidir
per Catalunya Avers,
va ser regidor
a l'Ajuntament de Tarragona
entre moltes altres coses.
Volem dedicar-li
a l'Ajuntament Democràtic.
Volem dedicar-li
a més a més
a aquesta cançó
amb la que acabarem
aquesta entrevista
d'Edith Tiaf
a l'Aleandre Saúl.
Ara una forta abraçada
i això,
no ens hem de tenir de res.
No,
rien de rien.
No,
jo ne regreto rien.
Ni la bien
qu'on m'a fait,
ni la mal,
tout ça m'est bien égale.
Non,
rien de rien.
Non,
je ne regrette rien.
C'est payé,
balayé,
oublié.
je me fous
du passé.
Avec mes souvenirs,
j'ai allumé le feu,
mes chagrins,
mes plaisirs,
je n'ai plus besoin
de balayer les amours
avec leurs trémolos.
balayé pour toujours.
je repars
je repars
je repars
à zéro.
com
de la
avance.
No,
rien de rien.
Non,
je ne regrette rien.
Ni el bien que m'a fait, ni el mal que se m'est bien égale.
No, rien de rien, no, je no regrette rien.
Car ma vie, car mes joies, pour aujourd'hui, ça commence avec toi.