Seguim en directe aquí a la Ramba Nova
en aquest programa espacial de Sant Jordi,
programa conjunt de Tarragona Ràdio
i TAC12, la televisió pública del Camp de Tarragona.
Enfilem ja la recta final,
perquè hi hem passat molts convidats
i ara parlarem d'un llibre que ens portarà
jo diria que l'essència
de moltes parets tarragonines,
parets i barres tarragonines,
en de fet, perquè parlem d'un llibre
que ha coordinat el nostre següent convidat,
en Juan González Soto,
i el llibre es diu
Mil i un bars comptats, és un llibre d'Ara d'Editors
i, com dèiem, el seu coordinador és aquest poeta tarragoní
molt conegut per tots nosaltres.
Juan González, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
Històries viscudes, però ben viscudes,
i a més a més ben explicades.
Sí, perquè clar, el bar és un lloc habitualment
particularment important, no?
El bar es pot passar de tot.
Pots enamorar-te, pots pelear-te,
pots prendre marx i tot,
pots estimar qualsevol persona,
pots rebre qualsevol tipus de notícia.
Un bar és el punt neuràlgic
de la vida d'una persona, evidentment.
I si són molts, encara més.
I a un bar hi ha persones que estan darrere la barra,
no?, els cambrers,
que Déu ni d'ho que han aguantat a vegades, eh?
Collons.
Perquè allà tothom va explicar les seves batalletes, no?
Sí, dritament, jo suposo que això treballar
davant del públic, diu-se, molt perillós.
A certes hores, això diu-se,
podem dir, pràcticament,
una mena de la vida en perill.
Crec que sí.
És que estem, mira, ara estava pensant,
estem a prop del motoclub, per exemple, no?
Aquí és un dels bars mítics de Tarragona,
on hi ha cambrers mítics, també.
Alguns que porten, bueno,
molts anys treballant i, no?
Coneguts ja per tots.
Precisament, al motoclub hi ha un conte
en aquest llibre nou,
aquest llibre de Mil i un bars contats,
hi ha un llibre, un conte nou,
que va escriure Toni Tur,
un amic entranyable,
un filòsof,
i un escriptor veritablement interessant, no?
Aquest bar surt al llibre nou d'aquest any, precisament.
Quins són els autors que heu fet a...
Tu has coordinat, eh?
També suposo que tens algun de relat.
Però quins són els autors que en aquest llibre han participat?
Jo he coordinat, només que he coordinat,
a mi participo en un conte.
Hi ha, per exemple, Antoni Tur,
o Napi, per exemple,
Tomàs Carot, Tomàs Carot Giné,
què més hi ha? Ara surten.
Les dones, per exemple,
Núria Gondolbeu, que treballa a la bibliotecària.
Què més dones?
La dona de Toni Tur, Carmen Gómez Cruz.
Què més?
Anna Vila, Marina Massaguer.
Diu, meu senyor, ara no me'n recordo més.
Però hi ha 27 fins i tot, eh?
El llibre, com tots els llibres,
s'ha recomanat que el tingueu a les mans,
que el pugueu veure i veureu els autors, també.
I les històries, històries, com deien,
de barres, de bar, de bars emblemàtics,
d'alguns que ja no hi són, suposo, no?
D'altres que són allò d'epicentre d'activitat...
Sí.
Com sempre, la idea, a part de que tenim dues llistes,
una de bars que existeixen i l'altra de bars que no existeixen.
Llavors, cada persona eligeix el bar que estima, que vol, no?
En principi, les històries són fictícies,
però sempre, és evident,
hi ha alguns elements biogràfics personals.
Ara, són contes de ficció absoluta, eh?
encara que moltes vegades algun autor diu que són reals.
Bueno, però real, real, real...
Bueno, real ja saps tu, tu ja m'entens.
Sí, sí, no, la vida real ja s'ha de...
Sí, ja s'ha de...
La realitat i la...
Fixa, hi ha un paralisme, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Tot és real.
També és real imaginar, evidentment, clar.
De bars, quins trobem?
Per exemple, entre els que ja no hi són,
jo crec que n'hi ha alguns que, ara quan diguis noms,
a tothom li vindran imatges de moments viscuts en aquests bars, no?
Segur.
Per exemple, el bar Coimbra, el mesón del vino,
el mesón andaluz, la penya blaurana, las grecas,
bueno, un bar que no existeix, interessantíssim,
que és el Las Flores, el Piquarrasqui,
o el Egipcio, que es deia Las Pirámides.
Què més bars?
També un bar molt curiós, que és el bar El Avión,
que està allà a la cruïlla de Torreforta,
on està la gasolinera, la Repsol,
que es diu Sant Jordi,
però tothom el cólic per l'avión.
Un bar, Los Romeros, que està a Bonavista,
un bar estupendo, emblemàtic.
La Rosa, que està allà a Torreforta,
bueno, evidentment, són bars de qualsevol manera.
A d'això se'n fan aquells callos tan bons?
Qual?
Això, on fan aquells callos tan bons al bar La Rosa?
Exactament, el bar de les callos.
Proveu, si fem un apunt aquí, fem una pausa,
proveu els callos del bar La Rosa.
Molt bé, tremendo.
Si ho he portat dues vegades, és que són boníssims.
Tremendo.
Per esmorzar, més a més, eh?
Ja podíem canviar de conversació a la mateixa, no?
Sí, sí, no, ara podíem arribar com una altra.
Sí, sí, sí, evidentment, sí.
És clar, parlar de bars és parlar d'això,
és parlar del lloc amb els seus, amb amics,
amb persones que estimes,
i estàs en continu debat, estàs en tertúlia, evident, no?
Això, evidentment, dona un començar a viure molt important, no?
Un bar, què seria?
Sense nosaltres, sense els bars.
No faríem res.
És que els bars també, si couen moltes coses,
que a vegades no es veuen, no?, perquè es couen,
són llocs de trobada, no sé, per exemple, eh?,
de poetes, no?, d'escriptors, de gent corrent.
Exactament.
Es troben que s'interactuen entre ells, no?
Sí, discussions també de tipus polític, per exemple.
Aquestes trobades que, en algun compte hi ha aquestes, no?,
trobades, tal com t'he ubicat al temps,
cronògicament, als anys 70,
llavors encara hi havia l'insubordinable, no?,
aquella persona que no nombraré.
Total, en aquest àmbit temporal hi ha un compte o dos
que tenen a veure amb els moviments d'octavilles,
informació secreta, problemes polítics, o sigui,
també hi ha vida per a moments de tipus polític importants,
i encara hi ha, evidentment, clar.
Del nostres temps, a qui ens trobaríem?
D'actuals?
Que a l'acabat jo poguéssim anar a prendre una cervesa,
un cafè o un...
A nivell polític o a nivell...
No, no et dic de bars, de bars.
A nivell de bars, a què trobaríem aquí?
D'aquests que sorten al llibre, a mil un bars comptats.
A quins bars?
Que estiguin oberts avui en dia.
Ah, bueno, motoclub, per exemple,
Coimera encara està obert,
cascrec, a Gretxas, avió, La Rosa, Romeros,
què més, què més, què més, què més?
Aquests són els que estan oberts,
i els que ja no existeixen...
Ja he dit, per exemple, el piquirrasqui,
les piràmides,
el Le Fou,
és un pub interessantíssim,
que ja està tancat,
què més?
També han tancat, per exemple,
el Molí,
que és un Frankfurt que hi havia a la podaca,
i està tancat,
i està tancat des de fa poquet,
per un parell de mesos,
no me'n recordo més.
Ah, una, la mención de vino,
entrañable, fonamental,
patatas bravas,
oi, oi, oi,
que bona.
No, tenim ja bravas,
tenim, tenim...
També és molt moment.
Ara convidarem els oients anar a dinar,
perquè a aquesta hora parlar de bravas
i parlar de callos,
a aquesta hora...
Callos i bat a bravas.
I serveix i vi,
també és important.
Sí, són històries nocturnes, diurnes...
Jo no m'he quedat tot,
generalment hi ha tendència a la cosa nocturna,
no sé per què serà,
però bé,
és que la nit és molt interessant,
està plena de perils.
la coordinació d'aquest llibre,
Juan, com ha anat?
És a dir, tu,
si no poses...
Mira, busqueu un bar
i a partir que feu història...
Un punt.
Va ser escriu,
després discutim un parell d'elements
que han d'estar en comú.
Per exemple, un detall interessant,
el bar no ha de sortir el títol del conte,
però sí ha de sortir el nom al conte,
després una qüestió d'extensió,
qüestions tipogàrficas mínimes
i després a continuar,
a recollir els contes
i a editar-lo.
És un treball molt senzill
i molt gratificant.
A més a més,
els bars s'estan sempre per al mig.
Està bé.
I ben escrit, no?
Per tu ets un lletre ferit, no?
I suposo que això ho has tingut en compte, no?
Que estigui ben escrit també, no?
Que estigui...
Un llibre com cal.
El llibre com va?
A nivell de vendes, dius?
No, no, dic a nivell d'escritura,
a nivell de literatura,
a nivell de relació.
Ah, què faig jo?
Jo m'he invitat a escriure un conte
en aquest llibre
i a final escriure un pròleg
que crec que adequat, no?
No sé què dir-te.
Encara continuo escrivint poesia,
versos,
també a vegades contes.
I, bé, la veritat és que
escric molt calmadament,
sense massa preocupacions
i la veritat que
disfrutant, que és important.
Perquè escriure,
crec que escriure literatura
és una feina
que ha de ser molt, molt calurosa,
molt, molt, molt entranyable,
molt de contactes.
molt de...
Està a gust.
Sense pressa,
sense pressa.
Mai pressa.
Us recordem també
el llibre d'ell
de Juan González Soto,
Donde la semilla fue árbol.
Sí.
Aquest va ser el darrer, no?
El últim llibre, sí.
Pues sí, en castellà, sí.
Sí, bueno,
tinc la
petita costum
d'escriure
versos,
fonamentalment, no?
En castellà,
també en català a vegades.
I, bueno,
en aquest cas va ser un llibre
bastant
gruixut,
d'altres són dos llibres junts,
però, bueno, en qualsevol cas,
això és l'any 2010,
em sembla,
fa temps,
ja ha passat molt de temps.
Ja tinc,
pràcticament en calaix,
un parell de llibres més,
però, bueno,
la poesia pot esperar,
moltíssim,
sense problema.
Juan,
l'enhorabona a tu
i a tots els que heu intervingut
en aquest arrelat,
mil i un bars comptats,
és aquest llibre
de l'editor
que el Juan Gonzálezot
ha tingut la cura
de la coordinació
d'aquests diferents arrelats
que podeu veure
i sentir, doncs,
aquestes emocions
de la barra cap a dintre,
però també entre les parets
d'aquests bars.
Gràcies i bon dia,
Sant Jordi.
Moltes gràcies.
Doncs,
seguim aquí en directe,
aquí a la Rambanova,
fem una petita pausa
i tornem de seguida.
Gràcies.