Maria Parra Benyafiel, bon dia.
Hola, bon dia.
Això que escoltem és un piano, no?, que sí, la sintonia nostra, a veure.
És un piano, sí, no?
Sí, segur que sí que és un piano, però...
Els veient, si haguessin escoltat un minut abans de la connexió,
haurien escoltat una guitarra,
que és la que podrem escoltar aquest dissabte a les voltes del Pallol,
una guitarra amb unes mans expertes,
amb un gran mestratge, que són les del Miguel Havoli,
que ja està aquí amb nosaltres.
Aquest propi dissabte, nova parada,
setena ja del festival, del Boquet Festival?
Setena i penúltima, sí, sí, d'una marató tremenda,
que va començar el 9 de juny,
i ara ja anem de ballada,
sense frens, diguéssim,
7 de setembre,
i després ja l'última, el 14, tot seguit.
La volta del Pallol ja la vam poder provar
divendres passat, amb un altre concert,
que també vam parlar,
és a dir, que la sonoritat ja podríem dir
que ja heu vist, no?, que és una...
Sí, la veritat és que aquest espai
l'estrenavem,
el recuperàvem,
perquè feia temps que estava una mica
abandonat en l'aspecte musical,
i ens vam quedar tots molt sorpresos
de veure que té una acústica
molt ben...
molt rodona,
no reverbera,
no es queda sorda,
vull dir que
tothom va quedar encantat.
Des de la primera filera fins a la darrera,
tothom ho sentia perfecte.
Presenta-nos, Maria,
els amics que avui ens acompanyen,
allà als estudis.
Sí, avui tenim el luxe
de tenir l'intèrpret de dissabte,
el Miguel Javaloi,
un, com tu deies,
un expert músic
que ha instal·lat a la província,
a Cambrils,
i un compositor tarragoní,
com és el Conrat Sator,
del qual ells ens explicaran
la petita sorpresa
que hi ha preparada per dissabte.
Doncs, Miguel Javaloi,
bon dia.
el Miguel que té entre el micròfon
i el seu cos la guitarra.
Sí, sí, sí.
Això vol dir que sonarà aviat
i podrem escoltar els acords
que ara podíem escoltar fora del micròfon.
Conrat Sator, molt bon dia.
Hola, bon dia.
També el Conrat,
vaja, poques presentacions requereix
perquè és ben conegut aquí
a la nostra ciutat
i ara ens comentaves fora del micròfon
que també estàs entre mans
en algun projecte, no?
De fet, no pares mai,
de maquinar, de música.
Bueno, sí,
o t'encarreguen coses
o te les has d'encarregar tu
perquè si pares
has d'estar amb dits mentals.
Sí, sí.
Ara, en aquest cas,
en el cas que ens ocupa
del Boquet Festival,
quina és la sorpresa
que ens heu preparat?
Quina és la...
Doncs mira,
dins del repertori
que vaig preparar
per aquest concert
i dins d'una miqueta
també de l'espírit
del festival, no?
Que Maria sempre ha fet
molt d'incapié
amb els músics
d'aquí de Tarragona
i amb tot el potencial cultural
que hi ha aquí.
Jo coneixia el Conrat
ja fa anys
i alguna vegada
ja havia tocat
alguna cosa seva i tal
i vaig pensar
que també estaria bé
poder tocar
alguna coseta
i una petita obra
petita
en quant a la mida,
en quant a la durada
que vaig pensar en ella
i
vaig comentar al Conrat
que si li semblava bé
que es toquessi
penso que és la primera vegada
que es tocarà
serà una estrena
i sí, sí, sí,
de seguida
vam contactar
ens vam posar d'acord
i sí, el dissabte
tinc l'honor
de tocar
d'estrenar
una obra del Conrat
Conrat, quina obra és?
Bé, hi ha un petit díptic
oi?
De les quals
una d'elles
es diu Memòria
i té una història
bonica realment
perquè
va estar composada
per un amic comú
del Miguel i meu
aquesta persona
ens va abandonar
fa uns anys
i realment
ell havia enregistrat
amb disc
l'any 95
aquesta obra
que es diu Memòria
i des d'aleshores
ni ell
ni cap altre guitarrista
la va tocar
entre altres coses
perquè estava escrita
per guitarra barroca
aleshores a mi
la sorpresa és real
vull dir
s'ha de dir que el Miguel
ho ha après en molt pocs dies
perquè fa poc
es pot dir, no?
el timing
com ha sigut realment
que és bonic
em va dir
a base de veure-la
crec que una
la va veure a YouTube
i aleshores
l'altra efectivament
és una estrena
i són dos peces
molt curtes
que dins l'àmbit
de la música contemporània
la novetat
que porten
és potser
la simplicitat
he fet
he fet
meva
o en el moment
d'escriure
la vaig fer meva
aquella cita tan bonica
de Leonardo da Vinci
que diu
que la simplicitat
és l'últim grau
de la sofisticació
aleshores
fer la música
amb menys notes
possible
que amb els temps
que corren
és força difícil
perquè tots els inputs
que tenim al voltant
són del contrari
aleshores
probablement
de tot el programa
serà l'obra
amb menys notes
més senzilla
però que estic segur
que en Miguel
quan hi ha una música
així
l'interpreta
de ser extraordinari
perquè si no
pot quedar
fins i tot
pueril
això és un plantejament
gairebé quàntic
a través de la simplicitat
Maria
que hi ha hagut
una conjunció
d'astres
no sé
que han confol·loït
i mira
hi ha passat això
sí
és que és el que
amb el que jo insisteixo
a Tarragona
tenim un enorme potencial
artístic
i particularment musical
i aquest ha estat el meu esforç
aglutinar
tot aquest talent
en un festival
que finalment
és molt nostre
i aquest esforç
doncs
està donant els resultats
que es mereixia
ara parlarem
també
de l'apartat del vi
que també serà
un altre dels elements importants
perquè és patrimoni
música i vi
el que
el que
dona la man
a aquest festival
no a aquest festival
però Miguel
ha vingut amb una guitarra
llavors no sé
quan algun compositor
o algun intèrpret
ve amb una guitarra
o un instrument
i se'l posa davant
un micròfon
vol dir que
aquí va sonar alguna cosa
no?
Miguel
què ens prepara?
què escoltarem?
què podrem escoltar?
doncs havia pensat tocar
una de les obres
que farà
el concert del dissabte
que és d'Antonio Carlos Jovín
i que es diu
Wave
doncs a part tots vostès
aquí en directe
per Tarragona Ràdio
l'escoltem
Fontana Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
és una miqueta l'essència de tota la cultura
del Mediterrani
se parla molt de la guitarra
la guitarra espanyola
però de fet podríem parlar
d'una guitarra catalana 100%
perquè els orígens de l'instrument
ben bé són aquí a Catalunya
i ens transporta cinc segles enrere
jo crec que és el resum de tota una cultura
tota una tradició, les quatre fustes
i les cordes
però clar, jo soc partidista en el tema
té nom aquesta guitarra?
aquesta guitarra té un nom
aquesta guitarra es diu la playera
i és una guitarra
que està
tot això porta
el fet que explicava
és una guitarra construïda per José Luis Romanillos
que és una persona
que és totalment
apassionat
de l'instrument, de la cultura
de les tradicions
i cada instrument són
peces úniques
i cadascuna d'elles
té el seu propi nom
és la playera
i només que hi ha una playera
en tot el món
i clar, tot això
i a més quan coneixis el constructor
i tens
una miqueta també
quan coneixis el compositor
i toques el compositor
si coneixis el que ha fet la guitarra
i saps la seva filosofia
és un món
que em calla
és per això que no el deixen mai
els interprets no deixen mai l'instrument
per això
perquè és una part més
el cos
sí, sí
i a més hi ha aquestes anècdotes
sobretot els guitarristes
i violinistes
i demés
que vas amb l'instrument
i vas amb el cotxe
i a part que és el cotxe
qualsevol puesto
i dius
la guitarra sempre te l'emporta
mira, si te roben el cotxe
és llàstima
però la guitarra no
la guitarra ve amb mi
hi havia un xalista
no és un acudit
és una anècdota real
un xalista que quan agafa l'avió
li fa molts anys
a ell li agradava la beguda
entre altres coses
i diu
no, cavallero
el instrumento te ve a la bodega
i diu
no, no, en la bodega
vull jo
l'instrumento que veia en primera
ser real
no dir el nom
però serà un xalista
escoltarem a memòria
aquesta peça
de Conrata
a Setó
al concert d'aquest dissabte
quin repertori més tenim?
què heu preparat
Miguel?
m'he fet un repertori
que bàsicament podria dir
que és un repertori
que a mi m'agrada tocar
en aquest sentit
també és
no sé
em sento molt privilegiat
d'aquesta oportunitat
que m'ha donat la Maria
i llavors
faré un repertori
que cronològicament
està ordenat
començo
les primeres obres
són del segle XIX
i acaben el segle XX
però el fet cronològic
crec que és una mania
que tenim nosaltres
d'ordenar per temps
però són obres
que comencen
compositors
de Ferran Sors
Jaume Bosch
Tàrrega
Llovet
les cançons
per les cançons
populars catalanes
Granados
Albéniz
Conrad
i acabarem
una dansa
de tipus
Levantina
que també
surem que
jo vinc
del País Valencià
i també
és
és això
és com dir
toco aquella música
que a mi m'agrada
i que espero
que la gent
també l'agradi
música per a guitarra
Doncs els ha d'agradar
per aquest dissabte
recordeu dissabte
Maria a dos quarts
de nou
si no va xerrat
l'esbota del Pallol
L'hora de sempre
L'hora de sempre
no varia l'hora
Què més podran
catar
perquè aquí hi ha molts sentits
en joc
Sí
doncs després
clar
després de tanta
intensitat emocional
que s'acumula
després d'un concert
que fins ara
tots
han sigut
d'una extrema qualitat
doncs la distensió
penso que també
forma part
del joc
o sigui
tensió emocional
en el bon sentit
de la paraula
i després distensió
i amb això
doncs
el vi
que forma part
de la meva vida
des de ben petita
és un element
que sempre
ha creat com a amistat
com a empatia
cap a l'altre
i això
ho trobava a faltar
jo al final
de molts concerts
de dir
doncs ara
cadascú marxa a casa seva
jo he donat tot
per a aquest públic
i te quedes allí sol
i l'element del vi
doncs
a mi m'ha agradat
integrar-ho
i trobo que
està molt bé
i gràcies a Déu
doncs hi ha hagut
unes quantes bodegues
que s'han fet res
d'aquest projecte
i la vinícola de Nulles
n'ho ha adoptat
d'abraçar
tres
dels tres concerts
dels vuit
i els tornarem a tenir
aquest dissabte
adernats
de la vinícola de Nulles
un gran vi
ah sí sí
Conrad
dóna'ns alguna primissió
que
ja que ets aquí a la ràdio
i en fi
estem en directe
i estem explicant coses
després em renyen
eh
perquè jo sempre parlo
la meva dona diu que sempre parlo
tu digues que jo t'he obligat
eh
la de la xifra directa
que t'he passat un parany
a veure
doncs
se m'acut
de l'oproper
com és una cosa
que implica una persona
que sé que és molt bona amiga
de la Maria
no està mal de dir-ho
i a més és Tarragona
i és molt recent
es va fer un
una realitzadora
austríaca
fincada
aquí a Tarragona
va fer
el que per mi és
un
una espècie de clip
una espècie de curt matratge
perquè el gènere no està clar
que és una delícia
i aleshores va tenir la idea
que jo trobo molt maca
per al públic
de fer reviure al públic
una mica el making of
aleshores és una exposició
que s'estrenarà al Tinglado
just després de la diada
el 12 de setembre
aleshores em va demanar
i no va tenir que insistir massa
si volia fer un petit concert
d'inauguració
perquè la música
l'havia fet jo
es diu Crossing Limits
i és una experiència
en la línia del que estem parlant
una experiència pels sentits
molt maca
hi ha una gran ballarina
que és primera ballarina
del ballet de Montreal
crec
de Canadà
i bueno
un treball minimalista
però fet amb un gran gust
a part la Andrea Idenhammer
que sé que són amigues
i va ser alumna meva de piano
a part anecdòticament
perquè tota la seva família
són músics
aleshores és una feina maca
i jo crec que per al públic
és interessant veure
perquè el que es presenta
ja es va presentar el resultat
però ara es presenta
una mica el procés
com la gent pot ballar
al costat d'aquesta ballarina
inclús per mi hi ha algunes sorpreses
que no me les ha dit l'Andrea
jo tinc una sorpresa
per a ti el dia
o sigui que
jo faré un petit concert
el dia de la inauguració
12 de setembre
tinglado número 2
del moll de costa
doncs saludem
saludem André
des d'aquí també
que fa un treball increïble
i que a més
la podrem veure
també aviat
acabem amb música
també
és a dir
seguim amb música
et sembla Miguel
tens alguna altra
alguna altra cosa
que podem escoltar
quan tu vulguis
quina serà ara?
ara ens tocarà també
mira és una obra
que a mi
la tinc especial
que estima
perquè és una obra
molt popular
molt coneguda
que es diu
el romance anònim
és una obra
que en el seu dia
té una història
al voltar
una llegenda així
una miqueta oculta
i
que algun dia explicaré
potser
si hi ha oportunitat
el dia del concert
o s'ha banyan
a ver
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Miquel Jabeloi!
Un plaer escoltar-te en directe!
Moltes gràcies!
I estem allò!
Comptant les hores per Carri d'Issata!
Per poder escoltar-te en directe allà a la volta!
Gràcies a tu també!
Gràcies!
Que vagi molt aquest projecte també en Paradeu!
Aquests altres projectes!
Gràcies a tu per fer-nos sentir com a casa!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!