Ja vull al matí de Tarragona Radio.
Jo continuem parlant de documentals.
De fet, ara ho farem amb el tercer dels documentals del curs de llet
que han realitzat els alumnes de realització d'audiovisuals i espectacles
de l'Institut Pere Martell de Tarragona.
En volem parlar, d'una banda, amb el professor Josep Maria Grau.
Josep Maria, benvingut. Bon dia.
Fes-nos tu mateix les presentacions, perquè som molta gent avui a l'estudi
i així ens ajudes també a conèixer qui és cadascú
i quin paper ha fet dins d'aquest documental.
Molt bé, doncs aquí en altres tenim el Fernando Julián, el Fer,
que és un dels realitzadors del documental que parlarem tot seguit.
Al costat el Pau González, que també és un dels realitzadors del treball
que comentarem tot seguit.
I el Xavier Pie, que ha col·laborat amb nosaltres ficant la seva música.
El Xavier Péu, un conegut ja també de la ràdio.
Xavier, Pau, Fer, bon dia, benvinguts.
Bon dia, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos a aquesta estona de ràdio.
Si et sembla, Josep Maria, comencem a explicar-nos una mica
com neix la idea d'aquest documental, del viatge d'en Quedar,
que és el que avui us ha portat aquí.
Bé, doncs com la resta de treballs de síntesi,
això és una idea que es va proposar al grup de cinc alumnes
que conformen aquest grup per realitzar aquest treball.
I bé, va ser una proposta completament abstracta,
simplement era tractar el tema o que hi cabia la possibilitat
de buscar un documental o buscar alguna idea
per tractar el tema de les paràlisis cerebrals
en aquest cas concret de la muntanyeta
i ells van agafar l'encàrrec d'alguna manera
i mitjançant la investigació, recerca, trobades i entrevistes i tal
ha acabat sortint aquest treball.
De qui va ser la idea de fer aquest documental
sobre la paràlisi cerebral, sobre el centre de la muntanyeta?
Va ser una proposta a mitges.
Va ser una proposta a mitges.
Pensàvem que era un tema atractiu.
Ells tenien una proposta prèvia,
però malauradament aquesta no va dur-se a terme.
Llavors, buscant una miqueta,
va sortir la possibilitat de treballar en aquest aspecte.
El documental ben bé què expressa?
És a dir, què ens permet veure?
Perquè al resum diem que coneixem la vida d'un nen amb paràlisi cerebral,
que és en Kedar,
però tot això com ho fem?
Quins recursos utilitzeu i què podem veure al documental?
Per a aquelles persones que no l'hagin vist encara.
El documental és una mica una síntesi,
un resum del que és el centre de la muntanyeta,
el centre d'educació especial de la muntanyeta,
que nosaltres vam pujar una vegada
i vam anar una mica a cegues.
Vam entrar allà sense ben bé un camí determinat.
I llavors el que vam fer és allà.
Nosaltres veiem que hi havia un camí,
però l'havíem de desbrussar.
Volíem fer un camí cap allà
i vam estar desbrussant una mica el camí
i aclarint-lo, aclarint-lo, aclarint-lo,
i al final vam acabar fent aquest documental.
Quines van ser les primeres impressions
quan vau arribar a la muntanyeta aquell primer dia,
que encara no sabíeu ben bé com seria el documental?
Doncs la impressió va ser...
Tot tant, va ser impactant.
Impactant, sí, més.
I crec que parlo per tots quatre.
Tots quatre que...
Sí, que fèiem el documental.
Jo, el Pau González i dos companys menys,
el Gabriel García i la Sheila Carro,
doncs va ser un xoc brutal.
perquè els nens, en paraïssi cerebral,
doncs te fot un cop, un xoc brutal de realitat
i després contrastava molt
amb el que eren els terapeutes,
els mestres que anaven allà,
que estaven allà,
i el bon rotllo i la bona harmonia
que hi havia entre tot.
Sí, era com una gran família.
Sí, sí, sí.
Llavors, decidiu muntar aquest documental
i, finalment, el procés narratiu,
és a dir, com expliqueu tot això,
tot aquest impacte,
tota aquesta impressió,
tota la història que voleu transmetre
al viatge d'en Kedar?
Nosaltres el que vam voler fer
és centrar-nos en la personalitat
i el treball d'aquestos terapeutes,
aquests mestres,
que el que volíem era destacar
aquesta feina,
aquesta labor social que fan
aquesta gent
i després
doncs van a sortint
de totes les teràpies que vam veure,
de totes les entrevistes que vam fer,
de totes les vegades que vam pujar
allà a la muntanyeta,
doncs van veure
que darrere d'aquest nen,
que el Kedar és un nen fantàstic,
és increïble,
doncs que aquí hi havia una història
per si sola,
i amb els deu minutets
que té el documental,
al final vam resumir-ho
tot en el Kedar,
però és una mica
com a exemple del conjunt
i del que és la muntanyeta.
Josep Maria,
com a professor,
com a persona responsable
una mica de coordinar-ho tot plegat,
quina valoració en fas
després de veure aquest documental?
Bé,
jo trobo que la valoració
que faia és sumament positiva,
vull dir,
la mostra,
el treball aquest és,
podríem dir que és completament professional,
en el sentit del producte acabat
i el procés de producció
i d'edició
i muntatge,
vull dir,
ells ho expliquen de manera molt planera,
perquè, bueno,
són gent molt senzilla,
i això,
però em vinc a referir,
ha sigut una feina titànica...
No els hi traiem mèrits,
eh, tampoc, no?
Vols dir que han treballat
i ho han fet bé.
Ha sigut una feina titànica
perquè ficar-se'n segons quins perfils
o quins àmbits de la nostra societat
és molt fàcil caure en tòpics gratuïts
o caure en misèries
que, d'alguna manera,
bueno,
que serien molt fàcils de portar
en l'àmbit audiovisual
i aquest treball justament és tot el contrari,
és a dir,
el que mostra és una realitat,
però un tractament...
Aquesta realitat,
el que intenta aquest treball
és tractar-la
amb la normalitat que es mereix
i amb l'esperit de superació
i, aviam,
aquests terapeutes
fan la seva feina correctament
i, d'alguna manera,
és tractar això,
vull dir,
l'esperit de superació d'una persona
que té certes dificultats
com tothom en podem tenir
i, d'alguna manera,
la passió per una feina
que és el cas dels terapeutes, no?
És a dir,
l'abstracció de tot plegat
jo crec que és això,
és a dir,
són dos qualificatius,
la superació d'un mateix
i la passió per la feina que fan.
Són aquestes dues línies, no?
Per una banda,
la història d'un nen
com podria ser el Kedar
i, de l'altra banda,
de la feina que hi ha darrere, no?
Correcte.
Perquè es dugui a terme aquesta història.
Correcte, correcte.
I aquest amor
i aquesta passió...
Ells no ho han dit,
perquè, repeteixo,
són gent molt humil,
però jo me'n recordo
que quan van fer
el primer speech,
el primer pitching,
quan es van començar
a fer els tractaments
de l'idea abstracta,
ells el que van comentar
és que vam anar allà
i el que fèiem
era respirar amor.
Sí que me'n recordo.
Llavors, era una miqueta això,
és a dir,
a partir de la part abstracta
ells van haver de picar
molta pedra
i, clar,
de cop i volta
trobem un univers.
Com ho canalitzem,
tot això que volem plasmar?
Clar.
I ho hem anat reencaminant
fins a tenir la feina
que t'acabava.
Un univers que primer
has de conèixer tu,
l'has d'entendre
i després l'has de saber transmetre
com és el cas
d'aquest documental.
Dura 10 minuts,
però imagino que
d'hores de gravació
en devien haver moltes, no?
4.
4, exactament.
Déu-n'hi-do.
Més de les que els hi vam demanar.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Més de les que...
Sintetitzar tot aquest material
en 10 minuts
tampoc ha de ser fàcil,
sobretot per transmetre
això que comentàvem ara, no?
Sí, va ser una feina dura.
Visionar i visionar i visionar
i triar més o menys...
I és molt difícil
pel qui grava
descartar planos
perquè allò
tu sents com a teu.
A vegades és complicat.
Llavors, bueno, aquí
una mica entre tots
diem això fora,
això és bo
i, bueno,
ha hagut una mica de feina.
Aquí també és on
té el seu paper
dins d'aquest muntatge,
d'aquesta història, Xavier.
Doncs el paper de la música,
que en aquest cas
ha estat composta
pel Miguel Alberto Cruz
i per mi mateix,
el paper de la música
ha sigut
recalcar una miqueta
i fer encara més evident
si cap
tot això
que han estat parlant
ara els companys.
O sigui,
tota aquesta passió
que de vegades
es respira
amb aquests 10 minuts
que han sigut
la síntesi
d'un treball tan llarg,
doncs,
a l'hora de comprimir
tot això
hi ha alguns trossos
que
els seus
creadors
devien pensar
que
havien de sintetitzar
moltes altres coses
que en aquell moment
no es veien
però que s'havien de notar.
I es notaven
amb la imatge
i la música
el que fa
amb aquest aspecte
és recalcar
i realçar
una miqueta
aquella situació,
aquella passió
com bé han parlat,
aquell amor
que s'exhala
per aquelles parets,
aquella actitud
de superació
que tothom
transmet
amb la seva forma
de parlar
i d'actuar,
doncs,
una miqueta
la música
necessitava,
era necessària
per això,
per recalcar
aquestes parts.
Sovint
quan veiem
un documental,
una peça audiovisual,
la música
ve a això,
ve a reforçar
tot el missatge
que ens està donant
la pròpia peça.
En aquest cas,
imagino que vas
veure
el documental
o algunes imatges
a l'hora de
composar la música
o com és
aquest procés,
Xavier?
Ah,
bé,
fins on ens puguis
explicar,
clar.
No,
explicaré tal qual,
perquè és que,
a veure,
el Miguel Alberto Cruz
i jo
portem tres anys
treballant
una sèrie,
unes composicions
nostres,
una música i tot,
tenim un gran
col·laborador
amb el Fernando,
amb el Fer,
i, bé,
i jo,
cada composició
té un
període de temps
de maduració
fins que no
l'acabem
tal qual.
I aquesta peça
la vam estar treballant
en base
a un altre
com un homenatge
que feia
a ell i jo,
amb unes persones
que també
es movien
en una situació
diferent,
però un esperit
molt semblant,
l'esperit
de superació,
l'esperit
de tirar endavant
malgrat
les dificultats
que et puguis trobar.
I allò,
aquesta música nostra
era un homenatge
cap a tot això
i llavors
quan el Fernand
doncs va escoltar
l'estudi
que ell
quan ja ho tenim
tot mig muntat
i tot
li demanem
que vingui,
doni la seva opinió,
faci la seva
col·laboració
darrere a la taula
amb les mescles
i tot
i llavors
nosaltres ja veiem
que aquesta peça
com si
se li il·luminava
la cara
i no serà per tant
i clar,
ella
després
quan ens va cridar
a casa seva
i ens va portar
per ensenyar
el documental
amb la música
aquella,
amb la música nostra,
clar,
vam entendre
el perquè
d'aquella llum
a la seva mirada,
no?
És a dir,
que la música
ja havia estat
composada
una mica
pensant
en aquest esperit
de superació
i això
potser ens ho
podrà explicar
millor el Fer
perquè quan
havies d'escoltar
allò
havies de dir
això
quadra
i casa
amb el documental,
no?
Sí,
perquè la cançó
aquesta
transpira
molta emoció
i molt amor
i crec que era
molt adient
al documental,
a l'esperit
del documental
i tot això
fa que
la música
acabi d'engrandir
o sigui,
la conjunció
entre
la part visual
i la part musical
acaben de fer
una gran cosa
que és l'audiovisual.
És el que dèiem,
no?
Que una cosa
reforça l'altra
i sobretot
és la importància
de la banda sonora
a les peces
audiovisuals.
Segur que
molts dels nostres dients
els ha passat
amb alguna pel·lícula,
amb algun curmetratge,
amb algun documental,
no?
Quan diem
ostres,
aquesta música
no podia haver estat
millor escollida
per aquest moment,
no?
Per exemple,
Black Runner.
Un exemple
que gairebé
tothom coneix,
Black Runner.
Si Black Runner
sense aquella música
d'Evangelis
no seria Black Runner.
Ei, Xavier?
Sí, sí.
Ho hem comentat
algunes vegades,
carros de fuego,
també.
Són músiques
que realment
queden a la ment,
i que només
sents la música
i ja ho associes
amb aquella pel·lícula
o amb aquella imatge
o amb aquell moment,
fins i tot
en moments
de la vida mateixa.
La suma
d'aquelles imatges
brillants
i la música
fa un quelcom
que t'arriba
molt,
molt,
molt en diners.
Imagineu-s'hi fa
quelcom,
tal com diu el Xavier Pia,
que el documental
del viatge d'en Kedar,
com dèiem,
realitzat pels alumnes
d'imatge i so
de l'Institut Pere Martell,
participa als premis
també Soletura.
No fa massa dies
doncs
estàveu fent
una mica
de promoció,
no?,
perquè la gent
votés
pel premi
del públic.
Tot això
com està
encaminant-se?
Està en tràmit,
la veritat,
està tot en curs,
continuem la promoció,
continuem reclamant
que la gent
es vegi el documental
i si creu convenient
que ens voti,
amb cinc punts,
perquè hi ha l'opció
de l'1 al 5,
si us agrada.
Fem bé,
donem-li un 5,
no?
Simplement cal entrar
a la web dels
Premis Soletura
Premis Soletura.com
Exacte.
I hi ha un enllaç
que et diu
votació popular.
2013?
2013.
Correcte.
Anem a la d'enguany,
no ens equivoquem, eh?
Correcte, correcte.
I a partir d'aquí
hi ha una sèrie
de seleccionats
que entenc jo
que són tots els docus
que entren
a la fase
de concurs regular
i, bé,
convido a tothom
que es miri
el documental,
són 10 minutets,
si ho troba dient
que el voti
i que comparteixi
l'enllaç.
Vull dir,
la qüestió és una miqueta
fer xarxa, no?
Doncs nosaltres també
penjarem aquest documental
al Twitter
i al Facebook
de Tarragona Ràdio
perquè tothom
el pugui veure
i tenir-lo a mà.
Abans ho comentava
des de passada
el Josep Maria
ho deia
que fer un documental
sobre segons
quins temes
és complicat,
transmetre segons
quines coses
és complicat
i de documentals
on la discapacitat,
on la parària cerebral
és la protagonista,
doncs n'hi ha bastants.
documentals, curts,
no sé si també
per introduir-vos
una mica al món aquest
n'heu vist algun
i si creieu
que s'estan ben fent
bones peces
tractant aquest tema
o en canvi
n'hi ha d'altres
que cauen
amb els tòpics
o fins i tot
amb altres sentiments
més negatius.
jo personalment
no estic
massa especialitzat
en veure
treballs audiovisuals
d'un
d'un
d'un
d'un
d'un
el cas aquest
que comentes
de les discapacitats
neuronals
o discapacitats cereals
sí que
pel meu perfil
evidentment
estic bastant
bregat
en
en veure peces audiovisuals
i
al cap i a la fi
és el que comentàvem
i és una mica
el que intentem
ensenyar amb ells
és partir d'una idea
abstracta
és a dir
independentment del tema
que tu tractis
el que és important
és saber la idea
és a dir
què és el que vols plasmar
és igual si parles
en aquest cas
d'una discapacitat cerebral
o
hi ha un altre treball
per exemple
que parla
de la passió
per la pesca
d'uns pescadors
del serrallo
que també han participat
en guany
o
d'un circ tradicional
que també està corrent
por ahí
llavors
el que és important
és la idea
i després el tractament
que tu li vulguis donar
i si tenim molt clar
què vols plasmar-ho
i com ho vols plasmar-ho
a més
i ho estic dient
de manera molt fàcil
però a més ve una miqueta
rodat
és a dir
tu tens uns bruts
que hi ha potencial
sabem què volem tractar
i sabem
com ho volem fer
llavors a partir d'aquí
es munta
i esteu d'acord
Pau
esteu d'acord amb mi
o voleu afegir
quelcom
perquè els realitzadors
heu sigut altres
i nosaltres també
el que vam fer
és assegurar-nos molt bé
amb els professionals
de la muntanyeta
per no caure
Jaume Marí i companyia
imagino que també
la rebuda va ser
els coneixem també
és a dir
que imagino que la rebuda
va ser també
molt positiva
sí
sí
i també ha sigut
un treball
de plasmació
un treball global
també voldria destacar
la col·laboració
dels professors
del Josep Maria Grau
i de l'Estefania Sabal
que ens van ajudar
moltíssim
en la creació
i en polir
aquest treball
Tot i així
pel que veiem
un treball
amb passió
amb amor
perquè ho heu dit
vosaltres mateixos
al principi
és a dir
qui heu aconseguit
transmetre
aquesta passió
tant amb la part
visual
com amb la part
musical
és a dir
que ara només ens queda
doncs això
teniu previst
fer algun altre
treball d'aquest tipus
o
en un futur
ells això és el seu projecte
final de cicle
llavors ja són
ja són alumnes
lliures
o amb els que ells
creïn convenient
no?
però vull dir
ja és una cosa
que ja se'ns escapa
de l'àmbit acadèmic
purament
vull dir
és una cosa
que ells hauran de triar
una mica el seu camí
o me l'haurà de fer
recordem també
la votació
premiosoletura.com
per
doncs
poder
votar
aquest
aquest documental
premiosoletura.com
i nosaltres també
doncs
l'enllaçarem
a les nostres xarxes socials
perquè els oients
també puguin veure
aquest documental
de 10 minuts
del viatge d'en Kedar
del qual
n'hem estat parlant
els darrers minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
Josep Maria
Fer
Pau
Xavier
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt que vagi
molt bé
moltes gràcies
Miquel
una cosa
sí
abans d'acabar digues
si feu
o si es fa una cerca
al Google
fiqueu Vimeo
Pere Martell
allí trobareu
els vídeos
amb altra definició
dels documentals
de síntesi d'enguany
i de l'any passat
no n'hi ha només aquest
n'hi ha molts més
en guany se n'han fet 5
l'any passat se'n van fer 3
en guany
si no m'equivoco
el Vimeo de l'escola
en tenim 3 de penjats
un d'ells ha guanyat
els Premis Minamar
a la creativitat audiovisual
a part del del Kedar
són documentals
que s'estan movent
i ja us dic
feu una cerca
amb el Google
Vimeo Pere Martell
i allí trobareu
els vídeos
per poder-los gaudir
a part del del Kedar
la resta de treballs
que s'han fet
treballs de molt bona factura
que també òbviament
s'han de reconèixer
nois, moltíssimes gràcies
bon dia
gràcies
bon dia
Gràcies
Gràcies