...
Doncs tal com us deien, tanquem el cicle d'entrevistes mensuals
amb els portaveus municipals.
Avui fem una conversa amb el portaveu del grup municipal del Partit Popular,
també, com saben, diputat a Madrid i president, el provincial,
d'aquesta formació del Partit Popular, Alejandro Fernández.
Alejandro Fernández, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
El divendres passat presentaven, donaven a conèixer,
que havien presentat un esmena als pressupostos generals de l'Estat,
el 2014, sobre els jocs del Mediterrani, els jocs del 2017.
En relació, d'una banda, amb les bonificacions fiscals, d'una banda,
i també d'altra banda, perquè sigui considerat
esdeveniment d'excepcional interès públic.
Sí.
Com anirà tot plegat i quan arribaran aquestes bonificacions,
si és que ja està més o menys fixat en data de calendari de...?
Doncs durant l'any 2014.
Per això es pressupesten per l'any 2014.
La idea és avançar-ho un any, perquè en principi aquest tipus d'instruments
s'acostumen a fer servir dos anys abans de l'esdeveniment,
però donades les circumstàncies econòmiques que s'estan vivint,
doncs vam decidir que una manera de recursar els jocs del Mediterrani
era avançant un any les bonificacions fiscals,
perquè les empreses que puguin intervenir com a patrocinadores
i com a impulsores del projecte puguin tenir aquestes bonificacions un any abans.
Per tant, això ja s'ha aconseguit en un any d'entel·lació
i crec que és una bona notícia.
Serà prou, en qualsevol cas, a prop del gener, diguem-ne,
a començament d'any o...?
Des del moment que es pugui començar a executar el pressupost.
És a dir, aquí ja dependrà del moment en què les empreses participin.
Un cop s'aprovarà el pressupost, aquestes bonificacions fiscals ja seran vigents.
Se sap de quan seran aquestes bonificacions?
Seran molt atractives pel conjunt de l'empresariat
perquè puguin acostar-se a la candidatura de 2017?
Bé, seran les que es defineixen en els adveniments d'interès públic,
el mateix que es va fer a Almeria o que es va fer en qualsevol esdeveniment.
I, per tant, un cop es fan aquestes bonificacions,
ja serà tasca de l'Ajuntament fer atractiu el projecte.
Quan parlen d'això, l'esdeveniment decepcional i interès públic,
a què es refereixen?
És la justificació jurídica per poder donar les bonificacions.
És per activitats de macenatge, etcètera, etcètera.
Per cert, el mateix dia, el divendres, també la Federació Nacionalista,
Convergència Juni, presentava també els pressupostos generals de l'Estat.
Entre d'altres, n'hi havia una que reclamava els 1 milions del mercat central,
també la segona fase de l'estació de tren d'aquí de Tarragona.
Què els dirien?
Doncs que tenen una oportunitat, ells, de presentar un pressupost
que per cent el tenen ajornat i prorrogat de la Generalitat de Catalunya.
És molt fàcil presentar esmenes als pressupostos dels altres,
però després no invertir ni un euro en el pressupost de la Generalitat.
El pressupost del govern d'Espanya inverteix 350 milions d'euros
a la província de Tarragona.
Bé, és una quantitat que ens converteix en la quarta província espanyola
amb més inversió, és una quantitat que, evidentment,
com tota la vida és millorable perquè encara continuem amb austeritat,
no són temps de llançar, en fi, grans alegries,
però és que el pressupost de la Generalitat ha ajornat,
porta dos anys que inverteix 0 euros a Tarragona
i després es dediquen a presentar esmenes al pressupost del govern d'Espanya.
Doncs que facin un pressupost com deu mana a Catalunya
i que no perdin tant el temps fent esmenes a Madrid,
perquè ells, la seva obligació com a partit de govern a Catalunya
és fer un pressupost per Tarragona,
que, insisteixo, porten dos anys sense tenir-lo.
Van dir, per cert, també, que volen, amb una altra esmena,
que reclamaran que a l'avències s'acabi en aquesta legislatura.
Sí, clar, jo també puc reclamar tot el que vulgui, no?
A mi també m'agradaria que la ciutat judicial,
que és competència de la Generalitat,
estigués feta aquesta legislatura.
A mi també m'agradaria que el complex esportiu Sant Jordi,
que és competència de la Generalitat, estigués aquest any.
També m'agradaria que la Generalitat,
que és propietària de la ciutat residencial,
l'Aubrisc, la té tancada.
També m'agradaria que la Generalitat,
que és la que té competències en educació,
doncs, els seus compromisos en determinats centres,
com van arribant al seu temps, es poguessin complir
i no la manera en què estan retallant.
A mi m'agradaria moltes coses.
Però ells tenen una manera de fer
en la qual la seva visió és només reclamar Madrid,
però des de Barcelona, deixar Tarragona sense res.
Crec que el tracte que rep Tarragona
per part del govern d'Espanya
és millor que el tracte que rep del govern de Catalunya.
340 milions d'euros del govern d'Espanya,
0 euros en inversió del govern de Catalunya.
Jo crec que les xifres són prou evidents.
Ahir, el seu company, el diputat Jordi Roca,
va qualificar de fet d'insult al territori
el pressupost de la Generalitat per Tarragona,
per les comarques de Tarragona.
Sí, perquè, efectivament,
és a dir, miri, nosaltres,
des del govern d'Espanya, que insisteixo,
no són uns pressupostos que jo presenti de manera triomfalista,
perquè seria enganyar la ciutadania,
però com a mínim, miri, li poso un exemple,
es parla de l'A27.
Doncs de l'A27, que ens la vam trobar tancada,
les obres, paralitzada,
doncs hem acabat el primer tram
i per enguany posem
16 milions d'euros pel segon tram,
que és millorable, sí,
però aquí hi ha 16 milions d'euros,
bueno, aquí els tens.
La T11 l'acabarem ben aviat,
hem inaugurat la variant de l'Aldea,
en definitiva estem
en unes xifres de més de 100 milions d'euros
pel tram de corredor del Mediterrani
que passa per la província de Tarragona.
Que algú em digui
la inversió que fa el govern de Catalunya
a Tarragona.
Jo acabo d'explicar la inversió
que fa el govern d'Espanya a Tarragona.
Que algú m'expliqui
la inversió que fa el govern de Catalunya a Tarragona.
És 0 euros.
És el manteniment de l'estructura administrativa
que té la Generalitat aquí.
Això és el pressupost per Tarragona.
Per tant,
és evident que els pressupostos de Catalunya
quan els presenten,
que el darrer any no els van presentar,
estan sent un insult per Tarragona.
Si parlem dels pressupostos municipals,
ja s'han tancat una mica sobre la taula,
les diferents condicions
dels diferents grups municipals,
quines seran les del Partit Popular
per tal d'aprovar-los
o permetre la seva aprovació?
Bé, nosaltres hem presentat
un decàleg de mínims
a través dels quals
podríem arribar a abstenir-nos
en la votació dels pressupostos.
Una primera,
avui el Diari de Tarragona publica
que el turisme ha millorat les dades.
A mi m'agradaria recordar
que si ha millorat les dades
és perquè l'any passat i l'anterior
vam evitar que s'acabés Tarracó Viva,
vam evitar des del Partit Popular
en els pressupostos
que s'acabés definitivament
amb diversos espectacles culturals de Tarragona,
del mateix concurs de focs,
vam obligar el govern Ballesteros
a incrementar un 25%
el pressupost del patronat de turisme
i per tant,
per tenir aquest tipus de dades,
necessites continuar apostant
pel turisme.
I és el que farem
com a primera exigència
perquè el turisme
crea ocupació a Tarragona
i és una indústria important.
Demanarem un increment
del 20% del patronat de turisme,
un increment del 25%
en Tarracó Viva
justament en el mil·linari d'August
i després una sèrie d'infraestructures
que eren compromís
en el seu moment
del govern Ballesteros
que està incomplint flagrantment
com és el cas
de la plaça Primero de Mayo
a Torreforta,
com és el cas
de la plaça de les Amèriques
a Sant Pere i Sant Pau
i després algunes mesures
que entenem
que són absolutament imprescindibles
com és una partida específica
per les façanes d'edificis públics
que estan absolutament destrossades
i que donen un aspecte
de la ciutat
que no és precisament
el més maco
que poguéssim tenir.
Per tant,
hi ha més propostes
que tenen a veure
amb l'acondicionament
de voreres,
és a dir,
tenir una ciutat maca
que és l'obligació
de qualsevol govern municipal
seran les propostes
que nosaltres posarem
com a condició
per abstenir-nos
en els pressupostos.
De fet,
d'alguna d'aquestes propostes
m'en parla ara fa uns dies
amb el tercer fòrum
sobre tarragonisme
en què van intervenir
diferents ponents.
Es va parlar molt també
de la façana marítima,
de litoral,
vostè mateix va dir
que està en estat de bandó
per bona part de litoral.
Què faria?
O sigui,
què convé activar
aquesta zona de litoral
des del Terratllo
fins a la Sabinosa?
El que vam fer
amb el Fòrum Tarragonisme
i Model de Ciutat
primer és convidar gent
que no és del Partit Popular
però gent que entenem
que té coses a dir.
És el tercer que fem,
sempre convidem gent
de fora del partit,
gent que per damunt de tot
s'estima molt Tarragona
i que té uns coneixements
profuns de la mateixa.
Primer lloc va parlar
el Magia Loguin,
que va parlar
de l'estat de l'espai públic a Tarragona
i d'algunes propostes de millora,
de la possibilitat
de crear una gerència
d'espais públics.
Després l'Anton Vives
va parlar d'un dels elements
que nosaltres hem posat
a l'agenda política tarragonina
que és la necessitat
de potenciar la marca Tarragona,
és a dir,
el nom de Tarragona al món
i ell va parlar de ciutats
que han treballat bé
aquesta qüestió,
ho va fer amb una conferència
extraordinària
i després finalment
el Joan Miquel
Carrillo
va parlar d'un concepte
que no és estrictament
la façana marítima,
és el front marítim
i va explicar una cosa
a través d'una sèrie d'imatges
que és absolutament indiscutible.
Si nosaltres agafem
el front marítim sencer,
no només la façana urbana,
resulta que tenim
des de la universitat laboral,
que està mitja abandonada,
continuem amb el Serratio,
que té un problema d'aparcament greu.
Després va escapar al Miracle,
que sí que té aparcament,
però que té una estructura
que està tancada
perquè té risc fins i tot
de caure,
és a dir,
una bestiesa.
Tenim els dos fortins abandonats,
continuem i tenim
la ciutat residencial
tancada,
com deia abans.
I tenim
fins i tot
el preventori de la Sabinosa
com està.
És a dir,
ja no és una qüestió
de què fem
amb la façana marítima,
amb la via del tren.
És senzillament
que aquesta ciutat
s'ha de fer un plantejament
d'aprofitament
del seu front marítim
sencer,
integral.
Aquesta ciutat
mai no s'ha plantejat
aquesta qüestió
com a prioritària.
En aquesta ciutat,
com dic jo sempre,
l'equilibri
indústria de turisme
no existeix.
Existeix a la Costa Daurada,
en general.
Però a la ciutat no.
És una ciutat
que té el seu front marítim
abandonat.
I això
requereix
d'un projecte de ciutat
que enfoqui
tota la seva acció política
en la línia
de donar vida
a aquest front marítim
i convertir-nos,
com he dit sempre també,
en una Sant Sebastián
de la Mediterrània,
però millorada.
Perquè Tarragona
podria ser millor
que Sant Sebastián
o millor que Santander,
que són ciutats
que sí que van decidir
obrir-se el mar,
obrir el seu front marítim.
Barcelona ho va decidir
en el seu moment.
Estava tancada
i ho va decidir.
I immediatament
es va convertir
en una de les ciutats
més turístiques del món
i en una indústria cultural
extraordinària.
Aquest és el pas
que s'ha de donar.
I això
no és
què fem
tècnicament
amb la Sabinosa
o què fem tècnicament
amb la Residencial.
És
que el projecte
de ciutat sencer
estigui enfocat
a resoldre
aquesta qüestió.
això no s'ha fet mai.
I ha governat tothom.
També el meu partit
ha governat
en èpoques històriques
amb Joan Miquel Nadal
i Joan Miquel Nadal
ni Recassens,
ni Nadal,
ni Ballesteros
s'han plantejat mai
com a objectiu genèric
de ciutat
obrir el front marítim
de Tarragona.
I jo crec que
aquest és un projecte
d'una generació sencera.
I és el projecte
de la meva generació.
i crec que seria
la idea fonamental
sobre la qual
construir un projecte
de ciutat
de cara al futur.
Ha parlat
de diferents equipaments
que estan
bé,
la Sabinosa,
la ciutat de Repòs,
amb diferents administracions
implicades
per aquí,
des de la Generalitat,
la Diputació,
el proper ajuntament,
la Descatalogació,
en fi,
els Arratllos.
Tot.
Aquí tothom
hi ha de dir la seva,
no?
Tot, tot, efectivament.
És a dir,
jo no he dit
que això sigui fàcil.
El que dic
és que
ha de ser
la teva prioritat
perquè si no és
la teva prioritat
encara és molt més difícil.
Hi poso un exemple.
L'equip de govern
Ballesteros
ha decidit
legítimament,
perquè és la força
més votada,
que els seus
dos grans projectes
de ciutat
per aquesta etapa
de govern
són
les Smart Cities
i els Jocs Mediterranis.
Ho fan legítimament.
Jo no ho hauria fet.
Jo,
el meu objectiu
fonamental,
el que hauria orientat
tota la meva acció
de govern
és obrir el Funt Marítim,
dedicar tots els esforços
només a això,
perquè si dediques els esforços
a una altra cosa
deixes abandonat la resta.
Evidentment,
no és un tema
que es pugui solucionar
fàcilment,
però si tot l'Ajuntament,
tota la ciutat
es planteja
com a objectiu estratègic
obrir el Funt Marítim,
sí que passa a ser
el gran projecte de ciutat,
no els Jocs Mediterranis
o les Smart Cities,
legítimament,
perquè tenen el seu dret.
Però,
evidentment,
obrir el Funt Marítim
no ha sigut
el projecte clau de ciutat
del senyor Ballesteros.
Bé,
no és la seva prioritat,
la seva prioritat
és una altra.
Bé,
cadascú té les seves.
Parla d'abans,
per exemple,
de Barcelona,
que es va obrir el mar
i en bona mesura
va ser també
amb els Jocs del 92.
Sí.
aquí no seria una oportunitat
als Jocs del 2017
també per aprofitar,
per articular,
obrir el mar,
aprofitar aquest gran
esdeveniment esportiu?
És que vostè acaba
de dir una cosa
que,
en fi,
és com a mínim
dubtosa.
Aquest gran
esdeveniment esportiu.
És que
les quantitats econòmiques
que es mouen
en uns Jocs Mediterranis
no donen
per transformar
una ciutat.
I miri que,
jo sempre dic el mateix,
mai no he sigut
un gran entusiasta
d'aquesta qüestió.
Perquè crec,
com s'està demostrant,
que són uns Jocs
que en les darreres edicions
que s'han fet
han tingut
uns resultats modestos.
Però que,
un cop ens l'han donat,
el que hem de fer
és estar a l'altura
i fer uns Jocs
el més dignes possibles.
Per això,
hem presentat una esmena
des del Partit Popular
perquè arribin
les bonificacions fiscals
per ajudar en el que puguem
aquest esdeveniment.
Però d'aquí a pensar
que els Jocs Mediterranis
tenen la capacitat
de mobilització econòmica
i social
per transformar
una ciutat,
aquí són les prioritats,
al meu entendre,
estan desviades.
És a dir,
els Jocs Olímpics
de Barcelona 92
van servir
com a excusa,
entre cometes,
per tirar endavant
aquest gran projecte
de ciutat.
D'altres ciutats
que s'han obert al mar
no han necessitat
d'uns Jocs Olímpics
per fer-ho.
Simplement s'ho han plantejat
com un objectiu estratègic
o com un objectiu de ciutat
i abans parlava
de Santander,
per exemple,
que està plenament obert
al mar.
Crec que a Tarragona
la gran oportunitat
per fer-ho
no són els Jocs,
els Jocs és un projecte,
insisteixo,
que ha sigut la prioritat
d'aquest equip de govern,
però no estaran mai orientats
a aquest gran projecte de ciutat.
Aquí del que es tracta
és que totes les àrees
de govern de l'Ajuntament,
tota la ciutat,
tots els esforços
vagin dirigits
a un projecte
que és aquest,
l'alliberament de...
Això no ha passat mai,
perquè si analitzem
fins i tot
el projecte
de façana marítima
que va presentar
Joan Miquel Nadal
era
en el disseny,
era la resolució
d'una petita part
de la qüestió,
no era el front marítim.
El front marítim
és sencer,
és que no hi ha cap ciutat
del món
que ho tingui
sencer abandonat,
perquè és sencer,
és que és
Fortí,
ciutat residencial,
Sabinosa,
estructura de la platja,
del passeig
de la platja del Miracle,
bé,
és que
universitat laboral
gairebé
la meitat
abandonada,
és a dir,
tot el front marítim
sencer.
I aquest objectiu
de ciutat
no s'ha plantejat.
I per tant
és un objectiu
primer,
molt ambiciós,
segon,
que evidentment
requereix
de grans esforços
perquè hi ha
moltes administracions
implicades
i requereix
no només
un mandat,
requereix
d'una etapa
llarga de govern
per transformar
aquesta ciutat.
En qualsevol cas
hi ha un aspecte,
una infraestructura
que grinyola
amb aquest front marítim
que és el tercer fil,
vostè ho ha dit
moltes vegades.
Jo crec
que el que fa
el tercer fil
és retrasar
tot aquest projecte,
però bé,
del que es tractarà
arribat al moment
és d'aconseguir
que en el futur
les marcades
es puguin passar
per l'interior
i intentar
a partir d'aquí
construir
aquest front marítim.
Miri,
l'exemple
del tercer fil
és la prova
més evident
que l'Ajuntament
de Tarragona
no s'ha plantejat
seriosament
l'alliberament
del front marítim
perquè immediatament
es van sumar
als partidaris
del tercer fil.
Els partidaris
del tercer fil
que eren
bàsicament
el port i la indústria,
l'Ajuntament
es va sumar
demostrant
que no tenien
l'obertura
al marc
com una de les prioritats
d'aquesta etapa
de govern
i que per tant
ajornaven
si ne die
aquest front marítim.
Jo sempre dic el mateix,
Tarragona,
la indústria
a Tarragona
sempre serà
molt important
perquè
moltíssima gent
hi treballa
i s'ha de cuidar,
però no podem oblidar
que la gran majoria
de la indústria
d'aquí pocs anys
ja tributarà
a la canonja
no a Tarragona
i per tant
o busquem una via alternativa
de desenvolupament ciutadà
o aquesta ciutat
no tindrà futur
i aquesta via
ha de ser
l'alliberament
del front marítim
i la conversió
de Tarragona
en una ciutat
de serveis i cultural.
Aquest 20%
que proposen
d'augment
a la partida
de turisme
què creu
que s'hauria de destinar?
Què falta fent
en l'àmbit turístic?
Bé,
aquí
són quantitats
que no són
grans quantitats
perquè el Patronat
de Turisme
de Tarragona
no ha disposat mai
de grans pressupostos
però amb aquestes quantitats
el que s'ha de fer
són instruments
de promoció
instruments de promoció
a fires
això ja és una qüestió
que han de decidir
els tècnics de turisme
que a Tarragona
hi ha bons professionals
al Patronat de Turisme
però sempre quan
puguin disposar
de recursos
i per tant
el que s'ha de fer
és anar a buscar
a través de la construcció
de productes turístics
propis de Tarragona
anar a buscar turistes
a les fires
i els esdeveniments
relacionats
amb la promoció turística
però amb recursos
no amb una sabata
i una espardenya
Tarragona
ja ho havia dit
en alguna ocasió
també d'augmentar
la votació econòmica
per Tarragona
com a principal reclam
o reclam important
a nivell patrimonial
imagina vostè
que finalment
els plans del govern
Ballesteros
de convertir
Tarragona
en un esdeveniment
via anual
que significava
la seva desaparició
en 3-4 anys
s'imagina
com haurien quedat
les dades turístiques
si no hagués estat
per Tarragona
ho dic perquè
avui el senyor
Ballesteros dirà
que les xifres
han augmentat
i que està molt content
sí
però
el César
el que és del César
aquí els que li vam
imposar la continuïtat
de Tarragona
perquè sabíem
que és un projecte
que és una indústria cultural
la Tarragona
i que no es tracta
només d'un esdeveniment
en si
és una indústria cultural
o l'inici
d'una indústria cultural
que s'està expandint
i aquesta és la idea
Tarragona
ha de crear
productes culturals
productes turístics
que siguin atractius
perquè la natura
ja ens ha donat
un producte extraordinari
i s'ha d'anar treballant
aquests productes
si tens un bon producte
com era Tarracoviva
i se'l volia encarregar
doncs el que has de fer
no és només no carregar-te'l
és mantenir-lo
potenciar-lo
i aquesta és la millor inversió
per generar ocupació
i per generar
inversió a Tarragona
Creu que s'ha de treballar
més el concepte capital
de Tarragona?
Sí, bé
tothom sap
perfectament
que aquesta és una
de les obsessions
fins i tot
de partit
i personals
que tinc sempre
i que en algun moment
fins i tot han provocat
la burla
d'alguns dels meus adversaris
polítics
que finalment
ens han hagut de donar
la raó
és a dir
la capitalitat
no és només
un segell
que et donen
perquè sí
administratiu
la capitalitat
et dona
centralitat
et dona
capacitat
de
captació
de recursos
et dona
lideratge
i per tant
no és només
una qüestió simbòlica
per això quan
el tripartit
i després també
Convergència i Unió
tot i que de moment
ho té en un calaix
defensen la llei
de vegueries
que ens deixa
a Tarragona
sense tenir la capitalitat
de tota la província
el Partit Popular
s'hi va negar rotundament
i bé
de moment
estem guanyant
aquesta batalla
Vostè batallarà
per les properes municipals
aquí a la ciutat
jo li pregunto
suposo que és una obvietat
però
bé
aquestes coses
com sempre
ha de ser
el partit
qui t'ho proposi
però jo evidentment
tinc una il·lusió enorme
per poder arribar
algun dia
a ser alcalde
de Tarragona
si els ciutadans
així ho desitgen
és la cosa
que més il·lusió
em fa
políticament
amb moltíssima diferència
després la vida
ves a saber
per on
t'envia
però sempre dic
que de les coses
possibles
que hi ha
en la trajectòria
política d'algú
ser alcalde
de la teva ciutat
és el millor
perquè és
capaç
d'unir
sentiment
i
trajectòria
política
i
a mi m'agrada
sempre dir-ho
jo preferiria
mil vegades ser
alcalde de Tarragona
que ministre qualsevol cosa
però mil vegades
no es pot ni comparar
Descartes també
prendre part
amb unes autonòmiques
a nivell de Catalunya
o?
bé
jo no m'he presentat mai
amb unes eleccions
autonòmiques
no m'he presentat mai
no és
jo
en fi
crec que
cadascú ha de tenir
les seves responsabilitats
no
no es pot abordar
tot
perquè si no
no tindria massa sentit
nosaltres tenim uns
diputats al Parlament
de Catalunya
extraordinaris
que estan fent
una tasca magnífica
i per tant
crec que
la província de Tarragona
està perfectament representada
i el Partit Popular
en conseqüència
amb aquests diputats
una darrera pregunta
li volia demanar també
perquè el Port de Tarragona
hem conegut
que vol disposar
d'un terminal provisional
de Creuers
en un termini de 3 anys
abans parlàvem del turisme
la repercussió del turisme
de la ciutat
com a capital
això seria bo
per la ciutat?
seria molt bo
però largo me lo fias
Sancho
és a dir
això d'un termini de 3 anys
això dels Creuers
i el Port
porten
molt de temps
dient que en 3 anys
tindran
miri
el Port de Tarragona
que és un instrument
molt important
per a l'economia
de la ciutat
és un port
que no ha fet mai
una aposta
pels Creuers
és la seva decisió
i els seus motius
tindran
però no ha fet mai
una aposta
pels Creuers
és a dir
mai
una aposta
de debò
i finalment
clar
és el que he dit
moltes vegades
si arriba un Creuer
i es troba
tot ple de dipòsits
i indústria
doncs no és el
destí
més atractiu
per a un Creuerista
és a dir
el dia que Tarragona
pugui alliberar
el seu front marítim
el més normal
és que el Creuer
pogués arribar
just davant
de l'amfiteatre
que pugés
per unes escales
i després
per l'estructura
que fos
al balcó
del Mediterrani
això sí seria
un atractiu
per a un Creuerista
mentre no tinguem això
tot el que més
són romansos
francament
la gent
que coneix
el món
dels Creuers
i que sap perfectament
com va aquesta qüestió
sap que per arribar
a una destinació
mediterrània
has d'arribar a això
a una destinació
mediterrània
no amb uns dipòsits
de no sé què
Alejandro Fernández
gràcies per acompanyar-nos
i ens veiem d'aquí un mes
altre cop
per l'entrevista
mensual de Portaveus
moltes gràcies
serà un plaer
com sempre