Ja em sembla que era la setmana passada, dilluns passat,
que es va, no aquest dilluns, l'anterior, que es va presentar,
o era aquest dilluns, anem per feina, Joan Cavaller, bon dia.
Hola, bon dia.
És que li estic fent preguntes, ell no gosa de dir res.
Va ser aquest dilluns que va presentar la Tarda Literària?
Aquest dilluns.
Sí?
Aquest dilluns, sí, sí.
Tornem a tenir Tarda Literària a Tarragona, una nomenclatura,
un programa, una agenda sota la qual s'engloben diverses activitats
que tenen a veure amb la literatura, amb les lletres,
i és per això que també a Tarragona Ràdio cada setmana us en farem 5 cèntims.
Estrenem, doncs, avui un espai que ens acompanyarà cada dijous.
Intentarem ser puntuals a les 12.40 per tenir, doncs, fins la 1,
uns 20 minutets de marge per parlar de literatura i ens quedarem curts, possiblement.
Dèiem que dilluns es va presentar la Tarda Literària
i avui volem que la Joan Cavaller, tècnic de Cultura de l'Ajuntament,
doncs ens la presenti aquí a Tarragona Ràdio, a l'Avisió General,
que després anirem desgranant cada setmanet amb diferents protagonistes.
Parlem de llibres.
Era dilluns perquè plovia.
Jo sé que era un dilluns i, clar, no...
I deies, ja plou, ja és la tardor, perquè ha costat que un any plogui una miqueta.
Què vas dir? Va estrenar la tardor també, meteorològicament.
Sí, sí, sí, devia ser una coincidència, però va ser...
De fet, teníem previst de fer la roda de premsa en un altre lloc
i la vam haver de fer dins per aquestes circumstàncies,
i per això ho recordo amb facilitat.
Possiblement ja n'heu sentit parlar, perquè ja vam escriure la peça,
la notícia, no?, la peça que diem nosaltres, i ja està publicada a la nostra web.
En el seu dia ja vam informar, però sempre ens agrada que vingueu
i ens ho expliqueu aquí en forma d'entrevista per tenir més temps de...
de comentar les coses i de ressaltar una miqueta més.
La primera pregunta és obligada. Per què tornar a la tardor literària?
Que havíem estat uns anys, un temps, no?
Bé, la tardor literària va ser una feliç coincidència de coses
que van fer que naixés en un moment determinat
i que fos un encert en aquell moment que arrelés de seguida.
Va néixer per casualitat, en realitat.
Va néixer fa una mica més de 10 anys, si no recordo malament 11,
i era que a la tardor hi havia l'acte de lliurement dels premis literaris,
que aquests premis literaris estaven allà sols com un bolet,
que no acabaven d'arrelar en la societat de Tarragona
i aleshores vam començar a pensar que allò s'havia de rodejar de coses.
Primer vam fer una setmana, els primers anys,
la setmana dels premis, ni direm,
i a partir del tercer o quart any vam dir
no, això ha d'adquirir més volada, allarguem més els dies
i per no dir la setmana dels premis, que ja no es podia dir,
vam dir, és la tardor? Doncs la tardor literària.
I allò va fructificar amb molta facilitat perquè va coincidir,
aquesta és la casualitat que deies,
que en aquell moment en què des de l'Ajuntament
es llançava aquesta idea de fer una programació de lletres a la tardor,
resultava que començaven a passar coses que no eren de l'Ajuntament en aquell moment.
Per exemple, més o menys coincidia en aquell moment
que es creava l'Escola de Lletres.
coincidia en aquell moment que es constituïa el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Coincidia en aquell moment que es creava l'Associació de Professionals Estudiosos
en Llengua i Literatura Catalana.
És a dir, tota una sèrie d'iniciatives que en el mateix temps
apuntaven cap al mateix lloc, cap a una promoció de la creació i de la difusió de les lletres.
i aleshores això va fer que fos un cert èxit.
Es va incrementar l'activitat molt.
Després, què va passar?
Va venir tota una sèrie de problemes, complicacions,
entre ells l'última, la crisi famosa,
que van anar reduint l'activitat, els diners disponibles, etcètera.
I en aquest moment jo crec que estem en el moment de tornar a reprendre,
de tornar a agafar les regnes perquè la tardor literària recuperi el seu to.
Ara ja, sense els premis com a eix vertebrador,
perquè els premis, precisament per donar-los un altre impuls,
s'han traslladat de data.
És el que t'anava a preguntar,
que els premis literaris ja no els tenim embarcats en la tardor, no?
Sí, però indirectament.
Sí, perquè durant la tardor,
és a dir, el que passava abans és que
convocàvem els premis a la primavera
i els concedíem a la tardor,
per tant, la publicació tornava a ser a la primavera,
la publicació dels llibres,
i ara és al revés.
Ara es convoquen a la tardor, a l'octubre, mitjans d'octubre,
es concedeixen a la primavera
i els llibres es publiquen altra vegada a la tardor.
És a dir, que ara, durant aquesta tardor...
Ara estem en promoció dels premis anteriors, no?
Perquè s'acaben de publicar.
Exacte.
De fet, avui teniu la Jordi de Manuel per aquí.
Avui, precisament, hi ha el Jordi de Manuel
presentant la decisió de Man Perel.
El Jordi de Manuel, recordareu,
és el darrer guanyador del premi Pini-Soler,
a la decisió de Man Perel.
Ja va venir l'altre dia, doncs,
a presentar l'edició, la recent edició aquí,
i avui el teniu fent tom per la gira.
Fent una marató, sí.
Perquè ara, quan acabem aquesta entrevista,
anem a l'Institut Martí Franquès,
que farà una sessió amb els alumnes de secundària.
Una sessió...
El llibre és molt adequat, pensem,
perquè té un to de novel·la d'aventura,
de novel·la de ciència i ficció,
també de novel·la científica.
És una lectura molt adequada
per aquest públic,
i pensem que als estudiants els farà gràcia
poder veure l'autor,
poder-li preguntar directament
coses de la cuina
i coses de la realitat que aludeix.
I després, a la tarda,
fem una sessió a les 6 a la Biblioteca Pública,
amb membres dels clubs de lectura de la Biblioteca
i alumnes de l'Escola de Lletres.
Aquestes dues sessions,
amb tot que he dit que tenen uns públics determinats,
són obertes al públic.
És a dir, que si algú passa pel carrer
i vol entrar, i pot entrar perfectament.
La diferència entre aquestes presentacions
i la del vespre,
de les 8 a la Capona,
la llibreria a la Capona,
és que la del vespre
és una presentació convencional,
normal,
en què un crític,
en aquest cas,
Solio Ricardo Trigo,
parla de l'obra.
I, en canvi,
el que fem ara al migdia
i a la tarda,
és l'autor que s'explica
i que es justifica
i que comenta
els coms i els perquès
de les coses que ha escrit.
Estava mirant,
intentant aconseguir l'hora
amb la Biblioteca Pública
a les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda.
A les 6 de la tarda.
Molt recomanable,
si comenceu,
jo ja us ho veig d'una vegada,
us ho recordo,
si comenceu la decisió de Manperell,
els primers fulls no el podreu deixar.
I si jo no us convenço,
aneu aquesta tarda a escoltar el Jordi de Manuel,
que és un home d'aquells que parlen amb passió
i et fan agafar ganes de llegir ràpidament.
Sí, sí, sí.
Val la pena.
Avui a les 6.
Parlàvem de la Biblioteca Pública,
de l'Escola de Lletres.
Heu trobat complicitats,
xarxes, mans amigues
i altres entitats
per configurar aquest programa de la tarda
tal com va passant el seu dia?
A veure,
en aquell moment es va sembrar molt
i, per tant,
hi ha entitats
i iniciatives
que funcionen soles.
Jo, de vegades,
penso que s'ha invertit
en algun moment
el procés lògic.
Normalment parlàvem
que els ajuntaments
i les administracions
de vegades
cobrien buits de coses
que la societat no feia
per les raons que siguin
i hi ha hagut moments
en què ha passat al revés.
És a dir,
que quan una iniciativa
ha arrelat
hi ha hagut alguna entitat
que s'hi ha perillat
s'ha posat allà perquè continués.
Poso, per exemple,
durant una colla d'anys
es van organitzar
des de l'Ajuntament,
des de l'àrea de cultura,
rutes literàries
i en el moment
en què això es va deixar de fer
hi va haver una entitat,
en aquest cas era la Pell,
que va dir
no, això s'ha de continuar fent
i ho ha continuat fent.
I en guany, per exemple,
són els impulsors
de la ruta
al voltant de Vicent Andrés Estellers.
Aleshores,
aquesta complicitat
o aquesta coincidència
d'interessos
amb les entitats
és fàcil
si hi ha predisposició
per part municipal
i com que n'hi ha,
doncs jo crec que
no ens ha costat.
La manera com s'ha programat
la tardor literària
és obrir una porta
i amb el corrent de l'aire
ja passen totes les coses.
Ja passen.
És a dir,
omplir de contingut
és relativament fàcil,
el que costa més
és coordinar les coses
perquè, bueno,
perquè hi ha molta cosa
i aleshores...
S'ha de distribuir
per dies per hores
per espais.
Espais, llocs, etcètera, etcètera.
Hi ha interès,
heu notat ara que heu fet
la crida de dir
vinga, va, tornem
a obrir aquesta porta, no?
Hi ha interès
tant per les associacions,
les entitats
com pel públic en general
perquè en definitiva
la voluntat suposo és
que això arribi a tothom,
que tothom de Tarragona
pugui tenir el seu acte literari, no?
Jo crec que
l'interès de les entitats
en cap moment
ha deixat d'existir
i de fet
cada entitat
amb la seva línia
ha anat programant
dins de tardor literària
o fora de la tardor literària,
és a dir,
que aquest interès existeix.
Aleshores,
quan fas una crida
perquè ens asseiem
al voltant d'una taula
per fer coses,
doncs la resposta
és immediata.
Després hi ha
el tema del públic.
El públic
necessita
sempre
orientació
perquè
el món
és tan vast,
tan
increïblement
divers,
amb tantes propostes
cada dia
per poder fer coses
i a més a més avui
amb tantes facilitats
que t'ofereix
l'electrònica
per entendre'ns,
clar,
hi ha d'haver
una orientació
i aquesta és potser
la part que
l'Ajuntament,
l'Administració
pot ajudar a fer,
anar seleccionant
i anar orientant
respecte
d'aquesta diversitat
que hi ha.
El públic
quan
li ofereixes
coses
que funcionen
amb una certa irregularitat,
és a dir,
saber que cada dijous
hi ha
el cicle
hipermetropia
el cafè metropol,
que cada dijous
hi ha això,
per exemple,
al públic
li va molt bé,
perquè
pot no conèixer
el poeta
però
té confiança
en qui programa,
en l'espai,
etcètera,
etcètera,
i això crea
una fidelitat
i per tant
un públic
que és
l'habitual
d'aquest lloc
i d'aquella programació.
Si no hi ha això,
si no hi ha
aquesta irregularitat,
si no hi ha
aquesta
confiança
entre el programador
i un públic
que es va fent,
és molt difícil
que funcionin les coses.
Jo crec que
hi ha moltes coses
a la ciutat
que funcionen
perquè s'ha produït
això ja.
Ah,
bueno,
doncs...
I perquè hi ha
aquesta
confiança mútua
entre un públic
i una entitat,
una iniciativa
o,
de vegades,
una persona,
perquè de vegades
al darrere
d'una
iniciativa d'aquesta
el que hi ha
és una persona.
Doncs vinga,
entrem-hi en matèria
perquè feies esment
de l'agenda.
Hi ha molts actes,
la tardor literària
durarà fins al
desembre,
ben bé,
amb actes?
Sí, sí, sí.
Fins a Nadal?
Ens vam proposar
fins al cap de setmana
de la Constitució,
per entendre'ns,
però
algunes entitats
ens van passar
actes que
passen una mica
i els vam incloure.
Per què?
Què hi haurà,
a veure,
així en general,
perquè veig fins i tot
projeccions de pel·lícules.
Sí,
a veure,
com et deia,
el programa
de la tardor literària
hi ha entrat
tot allò
que té a veure
amb literatura,
procedeixi
d'on procedeixi
de la nostra ciutat,
no?
Si hi ha
un cicle
de cinema
i en aquest cicle
de cinema
hi ha una pel·lícula
que és una adaptació
d'una novel·la,
també l'hi hem posat,
és a dir,
que el concepte
de literatura
és bastant ampli.
No és el més habitual,
però ho he posat jo
d'exemple,
no és bàsicament
el que trobem,
però ho he posat d'exemple
per tenir en compte
que és un programa
prou variat.
Sí, sí, sí.
De totes,
seria llarg
anar enumerant
totes les coses
que hi ha,
perquè hi ha presentacions
de llibres,
hi ha conferències,
hi ha taules rodones,
hi ha recitals de poesia,
hi ha lectures poètiques,
hi ha obres de teatre,
hi ha exposicions,
etcètera, etcètera.
Home, ja n'he sentit
de les quantes,
doncs.
Sí,
però jo crec que
una manera de simplificar
és explicar,
és una de les coses
que hem fet
perquè a l'hora d'explicar
has de saber resumir,
has de saber orientar,
com deia,
és veure que
en Guany
han destacat
tres noms.
Sí.
Tres noms que,
per fruit de diferents initiatives,
en aquest cas,
iniciatives separades,
independents,
s'han posat sobre la taula.
Aquests tres noms
són tres persones
que han contribuït molt
a la nostra cultura,
un és Pompeu Fabra,
un altre és Vicent d'Andrés Estelles
i l'altre és Salvador Espriu.
Aleshores,
tres initiatives
coincideixen
en fer actes
commemoratius
al voltant d'aquestes persones
i molts actes
en tots tres casos,
no?
En general,
estic veient jo aquí
en el resum,
que ens ho han entregat
junt amb l'agenda d'activitats,
una vuitantena d'actes,
gairebé 40
organitzacions
participants.
Des d'aquí fins a desembre,
destaquem algun d'aquests actes?
Ja sé que és difícil,
que em diràs que tots són especials.
Sí, tots, evidentment.
I a més a més
hi ha aquella
necessitat
de la persona
que ha parlat amb tothom,
més o menys,
de dir,
ostres,
la fidelitat és amb tots,
no?
I la bona relació
és amb tots.
A veure,
en destacaré un.
Ostres!
En destacaré un,
però per una raó
objectiva.
Destacaré
el passatge del terror,
perquè és el cinquè any
que el fan,
és un acte
que s'ha consolidat,
que els ha anat
molt bé de públic
i que és una proposta
que organitza
la companyia
Boicot Teatre
que val la pena
que sigui destacada
per aquest motiu.
Quin dia,
quin dia, Joan?
Ara no ho recordo
de memòria.
És que és...
És el novembre.
Ah, va ser el novembre,
clar.
Estem parlant
d'un passatge
del terror literari, eh?
Un passatge
del terror literari
que en guany
dediquen a Lovecraft.
Molt bé.
Cada any
el dediquen
a un escriptor.
Crec que era
Po,
l'han passat, no?
No ho recordo.
Han fet,
si no recordo malament,
han fet
Manuel de Pedrolo,
Anne Rice,
Poe
i Stephen King.
Penso que són els ensoriosos.
O sigui,
és molt variat,
també,
el tipus
de literatura
de terror
que hi ha
i evidentment
tenen noms
per poder fer
en un futur
moltíssim més, no?
A veure,
aquest l'he destacat
per aquesta qüestió.
Evidentment,
els actes
que es relacionen
amb els tres noms
que jo deia
també són actes,
no també,
són actes molt importants
i que tenen el seu públic
que segurament
que respondrà.
Vicent Andrés
Tellés,
per exemple,
que és un autor,
un dels màxims
poetes
de la literatura catalana
del segle XX,
que va estar molt vinculat
sobretot poèticament
amb la nostra ciutat
i hi ha molta obra d'ell
que està relacionada
sobretot amb el patrimoni nostre,
amb la nena Tadibori,
amb el sarcòfag d'Hipòlit,
amb l'amfiteatre,
Santa Maria del Miracle,
etcètera, etcètera.
A aquest poeta
se li fan tota una sèrie d'actes,
els organitzen
diferents entitats,
és curiós
i encorregidor
com
la iniciativa
que en principi
engega la pell
s'hi apunten
moltes altres entitats.
Doncs
hi ha una exposició
que es fa
a l'antiga audiència
i a més a més
d'aquesta exposició
hi ha una ruta literària,
hi ha una sèrie
de conferències,
hi ha una sèrie
de sessions
de lectures
a la biblioteca pública,
és a dir,
molts actes
que tenen lloc
durant el mes de novembre
i que serveixen,
serviran segur
per conèixer molt millor
l'obra del poeta
i per veure aquesta cosa
que és molt desconeguda
per la majoria
de tarragonins
que és la seva relació
amb Tarragona.
De fet,
ell té
una obra
una obra sebra
publicada aquí a Tarragona
l'any 79,
una obra que es diu
Document amb Orella
i després
l'any 83
la facultat
de lletres
de Tarragona
de la Universitat
de Tarragona
va publicar
un llibre d'homenatge
amb ell també.
Això pel que fa
Vicent Andrés Estallés.
Sí.
Pompeu Fabra.
Pompeu Fabra
és més senzill.
Pompeu Fabra
hi ha una voluntat
del Departament
de Filologia Catalana
d'aquesta ciutat
que és
de revisar
periòdicament
l'obra
filològica
de Pompeu Fabra.
Cada cinc anys
fan un col·loqui Fabra
en quan toca.
Aleshores,
això
és la quarta edició.
Aleshores,
el que fan
és que convoquen
durant uns dies
els màxims experts
en aquest tema
i no només
en llengua catalana
sinó que en conviden
d'altres llengües
que han patit
o que han viscut
processos de normalització
i de normativització
semblants al nostre.
Enguany venen
gent de Croàcia
i gent de Quebec
a explicar aquests processos.
Per tant,
això és una iniciativa,
una activitat
del Departament
de Filologia Catalana
que serveix
perquè des de Tarragona
es fa una reflexió
sobre l'obra
d'aquest home
amb motiu
que en guany
a més a més
se celebren
els 100 anys
de les normes
ortogràfiques
de l'Institut
d'Estudis Catalans.
És a dir,
són celebracions.
És que clar,
és com si hi hagués
conjunció planetària.
Vicent Andrés Tallès
és el quintet aniversari
de la seva mort.
Hi ha el centenari
de les normes
ortogràfiques
i a més a més
el tercer personatge
és el centenari
del naixement
de Salvador Espriu.
Salvador Espriu,
Anya Espriu,
trobem Espriu
per tot arreu
que ells també.
Sí,
perquè és un autor
excel·lent.
Imprescindible.
Imprescindible.
I com més
el llegeixes,
més el coneixes,
més te n'adones
que és imprescindible.
Ho és pel paper
que va jugar
però ho és també
per tot el que va deixar
els que hem vingut després.
D'Espriu
tenim molt poc temps
segurament, no?
Un poquíssim.
Doncs d'Espriu
hi ha una exposició
que s'inaugura
el dia 17,
la setmana que ve,
a la Rambla Nova,
una exposició divulgativa
perquè la pugui veure tothom
al mig del carrer
davant del Teatre Metropol,
davant del Teatre d'Arragona,
perdó.
Després hi ha dos
muntatges teatrals,
un Flames a la Fosca
que és una recreació
poètica
d'un passatge
de la seva vida
en relació
a Berdomeu Rosollà Porcel,
el seu íntim amic,
i un altre,
un muntatge
de Tecle Smith
de la companyia d'aquí
que fa una cosa
que jo trobo excel·lent
que és fer
l'únic muntatge
que es farà
durant aquest any
en tot el país
que és
perquè cap altra companyia
del país
ha muntat una obra
d'Espriu en Guany.
Han fet recitals
de poesia,
dramatitzacions
de cartes,
tot el que vulguis,
però una obra
no l'ha fet ningú
i l'ha fet
Tecle Smith
i per tant està molt bé.
I a més a més
l'ha fet tal com volia
l'Espriu,
que no s'ha fet mai
tal com la volia l'Espriu,
per tant també està molt bé.
Han fet
un altre fet d'ara Sisplau
que complementen
amb un conte
dramatitzat
que és un dels millors
contes d'Espriu
que és Treseta
que baixava les escales.
Déu-n'hi-do, eh?
A part d'això
hi ha coses
que fa la Biblia Daca Pública,
hi ha coses
que fa la Cooperativa Obrera
que, evidentment,
completen molt bé
aquest any
d'Espriu a Tarragona.
I el passatge del terror
que destacava la Joana
i que teníem a pendent
el dia 16 de novembre
a la Pretòria
i al Cis Roma.
Ja, ja en parlarem.
Tota aquesta gent
que avui hem vist
superràpid
perquè hem fet
la visió general
l'anirem desgranant
explicant
setmana a setmana.
Joan Cavaller,
felicitats
per aquesta nova edició
de la Tarda Literària
per recuperar-la
i moltíssimes gràcies
per venir-nos a explicar.
Gràcies a vosaltres.