I ara una proposta per aquest divendres, les voltes al Pallol acolliran al 6è concert ja del Buquet Festival,
una nova parada d'aquest acerdament que proposa un maridatge entre la bona música, el patrimoni i també els bons vins.
A aquesta ocasió, el concerten a càrrec del Contrabaix Mario Lissarde, de Camarata 21, i el carinatista Carlos Casús Casador.
Volem parlar amb ells, que ens acompanya, però també amb l'ànima, podríem dir, impulsora del Buquet Festival, que és la Maria Parra Penyafiel.
Maria, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Explica'ns que els sovies no ho veuen, això a ràdio, però per aquí tenim molt de moviment per aquí a l'estudi.
Explica'ns en qui has vingut avui.
He vingut amb dos cracs de la música, m'atrevaria a dir, d'àmbit nacional, com és el Mario Lissarde, que és contrabaixista i actualment és el primer contrabaix de Camarata 21,
i amb el Carlos Jesús Casador, que ens ha vingut directament de Madrid, molt bon amic del Mario, i ell és el primer clarinetista a l'Orquestra Nacional de Madrid.
I estem aquest divendres a Tarragona, actuant a les voltes al Pallol.
Sí, ens podem sentir molt fal·legats que estiguin aquests dos grans artistes aquí.
Doncs de moment els podrem escoltar aquí a Tarragona Ràdio i en directe perquè ens acompanyen,
els saludarem després, quan acabin la primera interpretació, que ens porta una peça que escoltarem a continuació.
Sí, una de les peces de la sèrie de 8, que serà al final la cluenda d'aquest concert de divendres.
Doncs i ho sembla, els escolteu en directe.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a saludar-los i que ens expliquin també una mica la trajectòria i què estem fent actualment.
En Maria, a Boquet Festival, aquest cop, com dèiem, s'hi ha una parada i a les voltes al Pallol.
Com preveu el concert d'aquest divendres?
Doncs és la primera vegada que farem servir aquest escenari de Patrimoni, particularment jo estic molt emocionada perquè no deixa de ser una volta romana a l'origen,
tot i que va ser reutilitzada a l'edat mitjana i doncs és un espai molt senzill però impressionant al mateix temps perquè no deixa de ser una bòveda molt alta i l'acústica l'altre dia amb el Mario ho vam provar així una mica d'una manera bastant d'anar per casa, però és força acollidora i espero que el públic també ho pugui gaudir.
Mario Lissarte, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què tal? Havíeu actuar mai en una volta romana o no?
Penso que no.
I el Carlos, el Carlos Jesús Casador, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Com estem?
Molt bé, gràcies.
Veig que no deixeu l'instrument, eh? No, no, no.
O sigui que marxi.
Això vol dir, això ho fan els músics, eh? Que quan fan una cançó ja esperen per fer la segona, eh?
Sí, sí, sí.
Divendres hi haurà aplaudiments, eh? La volta de Pallol segur, eh? Perquè ens consta que hi ha hagut molt d'èxit, no, Maria?
I que ve molta gent a veure aquest buquet festival.
Bueno, sempre hi ha aquesta incertesa de saber qui vindrà, perquè la gent es decideix al darrer moment.
Però, a veure, ja he passat cinc experiències d'incertesa i al final acabem omplint, o gairebé omplint, no?
Vull dir que, a veure, penso que la proposta és molt bona.
Hi ha darrere cinc concerts amb gent que ha experimentat en directe la bona proposta que és el buquet festival.
i suposo que una mica el boc a orella i també la difusió que fem entre els mitjans, les xarxes socials i demés,
doncs podem arribar a fer el mateix nombre de públic.
Havia actuat mai junts, vosaltres, o no?
Sí, sí. Ja hem fet alguns concerts i d'ahir sorgeix la idea.
Vam estar tocant el novembre al País Bàs i a València també hem tocat i hem fet un concert.
I també hi ha duet, també hi ha trosa.
Sí, sí, en aquesta formació.
Carlos i ells vam conèixer a Madrid, a l'Orquestra Nacional, van treballar junts.
Jo vaig estar allà unes temporades, en aquesta orquestra,
i d'ahir ve l'amistat i fer música plegat.
I bé, som amics i se ho passem bé tot el any.
Que és important, no, Carlos? Que s'ho passeu bé, no?
Sí, perquè la música és una actividad que ja és bastant compleja per si misma.
I, bé, requere molt entendint, requere, en fin,
per almenys que hi hagi una actitud positiva hacia el tipus de treball
que no deixa de ser un treball en equip.
Aunque cada una tenga que resolver sus coses personales con el instrumento,
pero vamos, al final hay que treballar en equip.
Entonces, mejor hacerlo en un buen ambiente y con amigos
que a lo mejor con gente con la que no tienes especial conocimiento de ellos.
Aunque también el propio trabajo genera relaciones buenas.
En la orquestra, tú sigues en la orquestra nacional, ¿eh?
Sí.
¿Exige mucho a nivel de tiempo, de dedicación?
Hombre, exige sobre todo concentración.
Y el tiempo en el que estés ensayando o practicando por tu cuenta,
pues que sea un trabajo con mucha concentración
para que el rendimiento sea óptimo.
No te voy a decir que requiere tantas horas a lo mejor como otras profesiones,
porque tampoco es una profesión como otras.
En fin, el trabajo hay que hacerlo en los tiempos de los que se dispone,
más o menos, y bueno, pero tienen que ser muy bien aprovechados.
Tú has sido profesor durante muchos años del Conservatorio de Acoruña, ¿no?
En Galicia.
Exacto.
¿Cómo ha ido esa etapa?
Y bueno, ¿cuándo te salto los conciertos?
¿O ha ido en paralelo todo?
Ha ido en paralelo.
Lo que pasa es que, claro, cuando tu actividad principal es la enseñanza,
pues no estás tan en contacto,
ni tienes tantas opciones de practicar la rama de la interpretación.
Pero bueno, iba en paralelo.
Fue una etapa muy dura, de mucho trabajo,
de empezar a abrirme dentro de la profesión,
enseñando de muchas audiciones, orquestas,
de muchos cursos con profesores.
En fin, hubo un poco de todo, la verdad.
María, si propuseu al repertori, triamells, com va això?
Com ho feu al concert?
Jo, normalment, el que he fet, com deia molt bé el Carlos Jesús,
jo he contat, sobretot, amb gent de la meva confiança a nivell humà.
a nivell humà i, evidentment, a nivell artístic.
A partir que jo tenia la confiança en ells com a artistes i com a grans músics,
jo he deixat absoluta llibertat de triar ells el que consideressin més adient
en funció del que els vaig explicar, que era el Boquet Festival.
Llavors, aquí han tingut llibertat absoluta
i, de la meva banda, confiança total.
Què us sembla, això de combinar música, vi, patrimoni...
Com ho veieu? Ja somrieu, eh?
A la radio no es veu per nosaltres, sí que ho veiem.
Suposo que us agrada, no?
Bueno, jo penso que és una molt, molt bona idea,
perquè, d'una manera o d'una altra,
sempre hi ha gent que l'agrada molt la música
i, no sé, fins i tot, la gent que l'agrada molt la música
també té molta sensibilitat a l'hora de, també,
en aquest cas, tastar uns vins,
estar en un espai realment impressionant,
tot és bastant, bastant pareix, no?
Tot de la matisama, pensa, no sé.
Sí, sí, jo penso parecido.
O sea, jo crec que en la vida de lo que es tracta
és saber de integrar, poco a poco,
totes les opcions que ens van apareixent,
i la veritat és que combinar aquest tipus de coses
me parece una idea estupenda,
perquè no només disfrutes d'una d'elles,
sinó que, en el mateix moment,
o poco després o poco antes,
tens l'opció de participar d'una altra actividad lúdica
o, pues, molt entretenida i molt apetitosa, la veritat.
Me parece molt bona idea, sí.
Quin repertori he preparat per divendres,
a banda de la cançó que heu interpretat al començament?
Doncs anem a fer una obra de Paul Hindemey,
Paul Hindemey és un compositor
que es va dir que era contemporani,
però avui en dia ja es queda clàssic,
és un gran compositor
dins de la música, anem a dir, clàssica,
i anem a abordar una mica tots els estils,
és clàssic, contemporani,
farem una mica d'inclusió al llast,
també, amb aquestes peces que heu tocat,
eren de...
I s'ho pot parlar millor, Carlos,
perquè estan composades per un clàgiatista molt famós,
que era Benny Goodman.
Sí, Benny Goodman era un...
Bueno, foi clàgiatista,
incluso actor en algunes películas,
i, bueno, se dedicava...
Bàsicament, a la seva actividad,
era en torno a la música de jazz.
Però, bueno, como buen instrumentista,
pues dominava el instrumento
para tocar cualquier pieza del repertor sinfónico,
o inclús un compositor,
Copland, Aaron Copland,
le dedicó un concierto
para que él lo tocase
en un auditorio sinfónico convencional.
Y, bueno, esto fue un regalo
que le hizo Morton Gull,
un compositor americano,
le hizo un regalo por su...
Creo que su...
por su...
70 cumpleaños.
Y, bueno, son ocho piezas cortas,
y está todo escrito en la partitura,
no es un...
No es exactamente piezas de improvisación,
pero suenan como tal.
El resultado es como que son piezas
que aparecen ahí,
pues un poco de manera improvisada,
digamos.
¿Qué destacarías, María,
de esta tria que han fet ellos
para el concert d'aquest divendres?
Porque no es música para dormirse,
¿eh?
Que no, no.
No, no.
Tot i que es molt intimista,
perquè també és una música
que es prestarà a tocar-se en acústic,
sense cap mena d'amplificació,
i és una contraposició una mica
amb el que també el Boquet ha oferit
en un moment donat en clau de jazz,
però tindrem aquí la contraposició
i això és interessant de veure
que, vull dir,
amb els mateixos instruments
tens una paleta sonora
i d'estils molt, molt rica, no?
I això és el que, d'alguna manera,
jo també vull fer gaudir al públic, no?
Com es complementen els vostres respectius instruments
al clarinet i al contrabaix?
Perquè sembla que ens hi facin dues veus
que van parlant al mateix temps, no?
I que es van picant el llet l'una a l'altra, no?
Hombre, en principio resulta
una asociación un poco cómica,
porque un instrumento más bien agudo,
aunque no es...
Y un instrumento grave,
pues la asociación es un poco,
por lo menos, cuando menos chocante.
Pero, efectivamente,
el repertorio que hay,
pues es capaz de aglutinar
diferentes caracteres
y, bueno,
aunque en principio resulte un poco
eso,
diferente la asociación,
pues el resultado es bueno,
el resultado es agradable, vamos,
habrá música de todo tipo
y el resultado es agradable,
yo pienso que sí.
Escolta una altra cançó, no?
Us sembla?
Sí?
Mentre faig parlar amb la Maria,
Maria, perquè hi ha l'apartat del vi, eh?
El vi també és un vi especial, eh?
Sí, sí.
El que podrem tastar aquest divendres.
No, el vi, jo al principi va començar una mica així,
com a incert,
però jo que soc molt amant del vi
i bona coneixedora dels vins,
m'he preocupat que les deos, diguéssim,
de la província de Tarragona,
que hi ha moltes i molt bones,
doncs facin part d'aquesta tercera pota, no?
Que seria el tercer apartat del Boquet Festival.
I en aquest cas, doncs,
a Darnats, la vinícola de Nullers,
que estan molt, molt posats en tota la qüestió de maridar,
sobretot art, cultura i vins,
que és una mica...
Les meves experiències en el passat,
doncs s'han abocat amb molt d'entusiasme,
no només amb aquest divendres,
sinó amb els altres dos,
o sigui, amb els tres que queden del boquet.
O sigui que podem gaudir vins de la vinícola de Nullers,
aquest divendres 30,
el dia 7 dissabte de setembre
i el concert de Coloenda el 14.
En quins espais els fareu els propers concerts?
Doncs el del dia 7 de setembre
tornarem a ser a les voltes del Paiol
i el darrer, doncs, una mica,
perquè ha sigut l'espai emblemàtic
i una mica el detonant de tot aquest festival,
que va néixer per casualitat,
tornarem a ser,
per tancar el cercle i el bucle,
al claustre del seminari.
Carai, doncs, també impressionant,
poder veure aquest darrer concert,
el de Coloenda, eh?
El de Coloenda.
I a més a més serà molt espectacular,
perquè serà un grup a capella de veus,
de vuit veus,
que faran una mica aquesta tècnica del beatbox,
que tothom s'organitza
perquè cadascú sigui un instrument.
I això, realment,
veure-ho en viu,
és tot un...
És un xou.
O sigui, l'últim concert,
ja m'he preocupat
que sigui més caire xou.
Acabar allò amb el llistó ben alt,
perquè tinguem ganes del proper festival.
Sí, a veure si hi ha bones sinergies
per l'any que ve, sí.
Maria, es queden quatre minuts.
Sí, anem a Sant Quix.
Escoltem el Mario Lissarde
i el Carlos Jesús Casador,
el Contrabaix i el Clarinet,
i amb ells pràcticament
ja aniríem tancant l'entrevista.
Com vulgueu, endavant.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Doncs divendres, aquests sons,
divendres a la volta de la Pallola
amb aquest boquet festival,
amb un concert que podreu gaudir
amb aquesta combinació
de Contrabaix i Clarinet
amb el Carlos Jesús Casador
i amb el Mario Lissarde,
per cert, record,
sa camarada 21,
que n'ets membre també, eh?
Sí, sí.
Vas combinar, no?
Sí, també, vam fer de tot.
Doncs aquí també volem saudar-los
amb tots ells.
gràcies per acompanyar-nos i que vagi molt bé el concert.
Molt bé, gràcies a tu.
Gràcies a tu.
Gràcies.
I Maria, fins la propera anirem parlant.
Sí.
O sigui, divendres a quina hora?
Aquest divendres a dos quarts de nou,
a les vuit i mitja a les voltes del Pallol
i la propera cita serà el dia set,
que és dissabte, de setembre,
a la mateixa hora,
i a les mateixes voltes del Pallol.
Doncs ja en parlarem quan se costi aquesta propera introducció.
Gràcies per acompanyar-nos també i que vagi molt bé.
Gràcies, Pep.