Seguim en directe avui des del càmping a Les Salines,
fent aquest programa parlant del món del càmping.
Fins ara hem parlat amb el president de l'associació,
amb en Joan Anton, que encara ens acompanya,
encara és aquí amb nosaltres.
Joan, hola.
Seguim aquí, eh, en el directe.
Hola, aquest bon dia, benvingut, no cal, ja som aquí,
no ens hem mogut d'aquí.
I hem enviat ara fa una estona a la Júlia Massaguer i a la Jastri Trigueros
a fer un tom pel càmping, pel càmping on som avui,
a fer un tomet a parlar amb els campistes
i ells ens faran una mica d'estadística del que hem pogut veure
i del que els hem pogut explicar aquests campistes.
Per tant, ens acompanyen dos d'aquestes persones que estan aquí
al càmping Les Salines, són el René i l'Alicia Segura.
Alicia, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Se va?
Se va, très bien.
René, què tal? Bon dia, bonjour.
Bon dia.
Com esteu?
Bien? Se va?
Se va, se va, très bien.
Quanto tiempo hace que venís aquí?
47 años.
Bueno, caray.
Todos los años.
Aquí, eh?
Sempre en ese camping, sí.
Y que, ¿cómo ha cambiado el mundo del camping en estos años?
Han cambiado, hay siempre las mismas familias y eso nos gusta mucho.
Es decir, que son como vecinos, no ya?
Son como vecinos, nos vemos todo el año, somos amigos ya, desde el tiempo.
¿De dónde suena usted, de dónde viene?
De Francia, de Toulouse.
De Toulouse.
Sí.
Y vienen cada año aquí a Tarragona.
Ahora tengo nietas, una que tiene 22 años y otras, y dicen que van a venir con sus hijos también.
Así que las primeras generaciones también vendrán aquí a...
¿Y qué es Alcalcigrada? ¿Qué les gusta del mundo del camping, qué es lo que les gusta tanto del camping?
El bordo de la playa, el bordo del mar, los dueños, que con los conocemos de pequeños también, y eso hace calor.
A ver, sí, a ver, ¿qué sucede?
Ayer, ahí mi tía ahí, tiene el mismo tiempo que nosotros, aquí.
Acoste más al micrófono, si no lo sabe...
Sí, acoste.
A ver, mi tía está ahí también, tiene el mismo tiempo que nosotros, aquí.
Tiene 82 años y está en el camping de via.
Es que al camping también está eso, ¿no?
Joan, que puedes trobar familias de todas las edades, ¿no?
Sí, sí, sí, és molt habitual, ¿no?
I que viatgin també en família, que vinguin amb els avis, en varias generaciones, ¿no?
I si no, vienen a visitarlos, com ells, no sé quantos tiempos están ustedes aquí.
47 años.
Sí, pero cuando vienen aquí, ¿cuánto tiempo permanecen?
Dos meses.
Dos meses.
Entonces es habitual que vengan sus familias a visitarlos, ¿no?, puntualmente.
Los hijos.
Bien.
Sí, sí.
Y tengo una nieta que ha conocido un chico aquí y que vive en Barcelona ahora.
Claro, ¿eh?
Y en su casa de aquí, del camping, ¿qué tienen de todo?
Tengo todo, estoy instalada como mi casa.
O sea, la tele, ¿no?, en fin, una cama cómoda, ¿no?
Ah, sí, sí, la nevera, todo lo que es menester.
Y de esta zona de aquí, de Tarragona, ¿qué es lo que les gusta de Tarragona?
La playa naturalmente, ¿no?, la Placha Llarga.
¿De la ciudad, por ejemplo, han ido a la ciudad, a Tarragona Ciudad?
Sí, íbamos todas las semanas.
Antes íbamos todos los días a visitar Salud, Cambys Hours, tenemos la costumbre.
Y estamos tranquilos aquí.
Claro.
Sí.
Doncs és un reflex, Joan, d'això, ¿no?, del que trobaríem segurament, si anéssim per allà darrere, no?,
o en altres càmpics d'aquí de la ciutat, no?, a parlar amb la gent, no?, és un reflex del que trobaríem, no?
Sí, sí, és habitual.
El client que torna, que li agrada el destí, que busca la tranquil·litat,
i aquesta és la seva segona residència mòbil, perquè venen arrastrant una caravana
i trien venir fins aquí, no?, i és... realment és admirable, no?,
que un lloc que és casa teva sigui tan ben valorat per senyors com aquesta família
que venen des de tan lluny i altres que venen de més cap al nord d'Europa.
Alice, quan se desperta en un dia aquí al càmping, què fan durant tot un dia, per exemple?
A què hora se levanten? Què fan durant el dia?
Yo me levanto trempano, a las seis y media ya estoy, estoy, leo, espero que se levante
mi marido, hacemos un poco faena y nos vamos a la playa, hasta la una de la tarde y después
a siesta, no sé cómo se dice en español, y otra vez a la playa, con los amigos delante
de la playa.
¿Quién cocina de los dos?
¿Cómo?
¿Quién cocina de los dos?
Yo.
¿René no?
No, no, René no se...
Sí, yo limpio un poco.
Hace la fregaza, pero la cocina soy yo.
¿No hace barbacoas, René?
¿Eh?
¿Barbacoas no hace usted?
Sí, debe ser, sí, sí.
Y tenemos los hijos que vienen, vienen unos, se quedan unas semanas con la familia,
con sus mujeres y los niños, se van, vienen los otros y así ne...
¿Que lo conocen a este señor que acaba de venir o no?
Sí, que lo conozco.
Sí, sí, diu de petit, eh?
És el Jacín Givert.
De pequeño masina.
Sí, de petitons.
Jacín, que tal, molt bon dia.
Molt bon dia.
El responsable, el propietari d'aquest càmping, amb la Montse i la seva germana, el càmping
on avui som, que, bueno, us l'emagraï que s'hagi obert les portes, no?, i puguem ser aquí
fent el programa.
Us coneixeu, no?, amb el René i la Béci.
Sí, sí, amb el René els coneixen.
A tota la vida, deien, no?
Jo diria que sí.
Això és l'habitual, perquè ho comentava una mica amb el Joan, no?, que teniu clients
i es porten gairebé 50 anys, no, venint, i que al final això és una família, no?
Sí, sí, vull dir que quan se va avui el càmping van vindre i continuen.
És a dir, que portem una vida.
Què diríeu que els agrada, què troben en aquest càmping o en altres càmpings d'aquí de Tarragona?
Què és el que valoren?
Bueno, el que més valoren és la platja.
Aquí a Tarragona tenim unes platges fantàstiques.
A Tarragona li agrada, li agrada estar aquí i se troben com a casa.
Vull dir que, a part del que sigui el càmping, que estiguin més o menys i aquestes coses,
pues canvien una mica, però ells se troben fantàstics.
Repetixen cada any.
I nosaltres molt contents.
Que vinguin tots els anys d'aquí.
Los dueños como familia.
Claro, és una cosa que no hi manera, no hi manera de canviar-lo.
Nosotros somos así, ellos son así, nos mezclamos los dos y aquí hacemos la gran fiesta todos los días.
Bueno, mira, parlant de la gran fiesta, això també és una cosa que ha canviat.
No sé si abans ja es feia, però al món del càmping cada cop heu de fer més activitats, no?
És a dir, organitza activitat...
Sí, clar, canvia, canvia. No és el càmping, primer càmping habitual de tota la vida, això ha canviat molt.
I que avui ja tot s'ha passat, pues, el que és caravanes, autocaravanes i ara últimament bungalows.
Però bueno, encara hi continua molta gent, que continuen sent fidels a la caravana i a la tenda de campanya i passar les vacances aquí.
De tendes canadenques se'n veuen encara no?
Se'n veu algunes, però més aviat el jovent.
El jovent, eh?
El jovent que jo considero que és el campista no habitual, però que de tant en tant li agrada sortir com aquell que surt a fer una sortida, una festa, un dissabte, pues se compra una tenda de campanya i passen el dia i ho proven.
N'hi ha que continuen i n'hi ha que ho deixen.
Déu-n'hi-do quina panoràmica teniu aquí, eh?
Això és fantàstic.
Segur, segons cril·legiats, eh?
Aquí estem de meravella.
Abans hem enviat a les dues companyes, a la Júlia, a la Júlia Marseguer i a la Jasta Trigueros, les hem enviat a fer un torn pel càmping.
I a la Jasta, escolta, parleu amb campistes, interactueu, pregunteu, us expliquin moltes coses.
Us sembla que escoltem què els hi hem dit, a veure què ens expliquen?
Júlia, Jast, què tal? Bon dia.
Bon dia.
Què heu fet? A veure, explica'm-nos què heu fet i què us han explicat als campistes amb els que us puc ocupar,
o amb els que heu pogut parlar?
Doncs hem entrevistat a bastanta gent i els hem preguntat per què els agrada venir aquí,
quan venen i d'on venien i tot això.
I ens han respost que hem pogut comprovar que, com ens hem dit abans, que és un càmping molt familiar,
perquè molts dels campistes porten venint aquí molts anys.
Hem preguntat i alguns us fa, com els que tenim aquí amb nosaltres, que fa més de 40 anys que venen.
i, entre tots, són amics perquè porten tants anys aquí.
I després també li van preguntar a una dona, bueno, la Júlia va parlar en anglès i ve des de Suïssa,
i li va dir que li agrada més el càmping, ja que l'hotel és avorrit.
I llavors també molta gent porta d'aquí fa 40 anys i al principi venien en tendes de campanya
i després, quan s'acomodaven més, doncs venien en caravanes, ja les compraven o en bungalows.
Sí, sí, bueno, hem pogut veure que hi ha gent de tot arreu, perquè ens hem trobat, com ha dit la Jàs, una noia de Suïssa,
però sobretot hi ha gent de França i també d'Espanya.
Molt bé, doncs, avui no heu portat banyadora, que no?
No.
T'ho veieu tampoc?
No, no, tampoc.
Doncs si aneu per aquí, segur que us hem deixat alguna, algun d'aquests amics.
Gràcies, Jàs i Júlia.
A veure si aneu a buscar una tovallola i feu un banyet per aquí.
Merci.
Doncs escolta en Jacint, que això, no?, que hi ha de tot, no?
Hi ha qui porta, i Joan, hi ha qui porta aquí, en fi, molt temps venint, no?,
com és el cas de l'Alícia i del René, hi ha qui, en fi, venia al principi,
donem-se en la caravana, al final la compren, la instal·len ja aquí,
i és que d'aquí no tot l'any, no imagino que va així, no?
No sé com funciona això, més a l'Angesint.
Bueno, això depèn de càmping, o sigui, n'hi ha que venen per temporada,
fan una temporada d'estiu, i llavors se va transformant, no?
O sigui, el primer campista que venia per aquí era el típic que venia per passar les vacances,
tots eren estrangers, espanyols quatre, que li agradava el càmping,
que li agradava la tenda de campanya, sigui per la mili, sigui per allò que sigui,
la cosa que... i això se va anar canviant en raó que l'estranger,
per no billugar tant, el muntar i desmuntar,
doncs muntaven la tenda de campanya, que era molt gran,
una espècie de tendes com si fossin de l'exàrcit, una cosa així,
i llavors baixava el germà, acabava el germà, baixava el cunyat, el gendre,
i tots anaven, i així, doncs, les tendes no es billugaven tot l'estiu,
vull dir que, però eren famílies diferents, no?
i això ha anat canviant a passar a l'espanyol,
a l'espanyol, doncs, clar, a l'espanyol és més fàcil,
a l'estranger, doncs, bueno, ha anat evolucionant,
l'estranger també ha volgut sortir, no sempre anar al mateix lloc,
o haver-hi coses, coses noves,
i així s'ha anat evolucionant d'aquesta manera,
vull dir que avui molts espanyols fan temporada,
a l'estranger en fa menys,
per què? Perquè el motiu és el mateix sempre,
s'acabem les vacances, recullim i margem.
Alicia, suposo que en aquest temps s'han vist tot, no?
Com no l'he oïll?
Tendran mil i una anècdotas per contarnos,
mil i una anècdotas per contarnos, no?
De cincuenta anys d'experiència en el canvi?
Un any éramos treze famílies.
Treze?
Treze tiendas.
Aquí, família, hermanas, hermanos, tíos...
Éramos treze de família.
Treze?
El turista francès, Jacín, és un dels habituals, no?
El francès.
Sí, el francès és el que és més habitual aquí,
sí, perquè està més a prop, no?
O sigui, però...
Mi madre es la que empezó a venir aquí.
O sigui, hi havia diferents generacions.
Sí.
La seva mare va vindre fa alguns anys.
Sí.
Carai.
Digues, Joan, digues.
A mi m'agradaria aprofitar aquest moment per comentar-vos
que des de fa dos diumenges els càmpings de Catalunya
estan participant en una sèrie que es diu Dies de Càmping
i que s'està emetent tots els diumenges abans del Telenotícies,
a les 20.25,
i va sobre el món del càmping.
I llavors, doncs, cada vegada, cada setmana,
parlen d'un destí.
Precisament aquest diumenge parlen de Tarragona,
parlen dels càmpings de Tarragona
i molt vinculat al que estàvem parlant abans,
a tot el patrimoni romà
i als productes locals de qualitat.
Llavors, encoratjo la gent que ens escolti,
si vol fer un recorregut per casa nostra,
doncs que ens vegi tot just abans del Telenotícies nit a TV3.
Molt bé.
Doncs això serà dies de càmping, es diu, eh?
Sí, senyor, dies de càmping.
I ho faran tot l'estiu.
Tot l'estiu, parlant del món del càmping, eh?
Parlant del món del càmping, explicant què és un càmping per dins,
donant en compte que encara, com comentava en Jacint,
és molt, molt, molt conegut al món del càmping
i molt habitual al nord d'Europa,
però encara a Espanya ja només el 4% de la població fa càmping,
quan a Alemanya, per exemple, és la meitat, no?
Llavors, doncs, considerem que encara ens falta feina per fer
i volem explicar què és un càmping des de Catalunya.
I en el cas d'Alicia de René, això, tota la família,
de la càmping, tota la família, no?
Sí, és això.
Ara què faran quan s'envas a la radio, què faran?
Ara vamos a tomar los sillones, vamos a ir a la playa.
I ja tenen su sitio reservado aquí, no?
Sí.
Su sitio fijo, no?
Estoy delante, y todos los años al mismo sitio.
Qué lujo, no?
Estar enfrente de casa y que tengas la playa enfrente, no?
Sí, sí.
Qué bien de levantarse de mañana y abrir el avance y estar en la playa.
René, Alicia, merci beaucoup, moltes gràcies.
Merci a vous.
Gracias a ustedes.
Y que vagi molt bé, moltes gràcies.
Gràcies.
A ver, moltes gràcies.
Doncs a René, Alicia, que han ficat.
Es que els hem trobat, andem a ser arribats,
els han sento una benvinguda,
els hem trobat.
Aquí només arribem al René, hem parlat, només arribar i ens ha dit això.
50 anys de càmping, venim directament aquí al càmping, les Salines.
Joan, hem de fer un sorteig, tenim aquí una llista de persones esperant la sort,
perquè recordem que hem fet diferents programes especials sobre el món del càmping,
hem anat fent un concurs la tercera setmana,
semper de cada dia un càmping diferent,
la seta integra l'associació.
Hem repartit números en aquest sorteig
i avui toca que tres famílies em portin un estada de cap de setmana
d'un mongoló de forma totalment gratuïta,
doncs a gaudir-ne a partir del setembre,
i recordem que hi ha alguns dies que no són bàlids,
com per exemple el cap de setmana del 11 de setembre,
i crec que hi havia una altra excepció, també que ara l'explicarem,
però en qualsevol cas tenim una llista numerada
de l'1 al quan, al 22, veig,
i s'ha dit que aquells que heu participat estigueu pendents perquè triarem a l'Atsar,
hi ha una llista amb els noms,
una altra llista on no hi ha els noms, només hi ha els números,
i el Joan Anton, que serà la nostra mà innocent,
ens dirà números,
ell no veu els noms, però sí els números,
i llavors, Joan, digue'ns un primer número,
a veure cap a on va la sort.
Comencem, comencem.
De l'1 al 22, tens la llista aquí davant.
Molt bé, a veure, el número 2,
anem a començar pel número 2.
Atenció, i tenim Rousseau Arimany, l'acompanya Rousseau Arimany,
que té la llista amb els noms,
que a Rousseau els agafa un micròfon,
i ens dius qui és l'agraciat del número 2.
A veure.
El número 2 és l'Anna Falcó.
Doncs mira, l'Anna Falcó se'n porta primer cap de setmana,
aplaudiments per ella, des d'aquí, en directe.
L'Anna Falcó se'n porta aquest primer cap de setmana per dues persones.
L'Anna, si té el número 2, vol dir que va trucar el primer dia,
de les primeres de trucar.
A veure, Joan, la llista, un altre número.
A veure, farem el número 8.
El número 8 és l'Adolfo Hernández.
Doncs l'Adolfo Hernández, aplaudiment per ell també.
Poca broma que se'n porta en un cap de setmana.
Joan, recordo el premi perquè està molt bé.
És un cap de setmana amb un bungaló
de tots els càmpings associats, els set càmpings de Tarragona.
I bé, molt contents que puc disfrutar amb nosaltres.
És a dir, que entraran divendres, no?
I podran marxar diumenge tard, i si volen, dilluns a primera hora.
Carai, això són, això són, això són, això són vacances, eh?
En vacances és molt a prop de casa, sí, sí.
I a tu cada casa, i més a més, i en la platja davant, eh?
Que és l'important.
Ens queda encara un tercer bungaló per repartir.
És a dir, Joan, com vulguis.
El número 15.
El 15, Rousseau.
El número 15 és la Maria Dolors Brull.
Doncs també un fort avui en parella per la Maria Dolors Brull.
A veure, Rousseau, recapitulem, recapitulem.
S'emporten els premis, a veure la...
El primer cap de setmana se l'emporta l'Anna Falcó, que és el número 2.
El segon cap de setmana és el número 8, que és l'Adolfo Hernández.
I el tercer cap de setmana és el número 15, que és la Maria Dolors Brull.
Doncs, a la bona parella és que s'emporten aquests fantàstics premis.
Gentilesa, doncs, a l'associació de Campis de Tarragona,
amb qui hem fet el concurs.
Hem de recordar que el dia 11 de setembre no es pot...
Ni.
Queden exemps, no?
11 de setembre, en dius?
11 de setembre, ni Santa Tecla.
És a dir, que per Santa Tecla, el cap de setmana del setembre no podeu gaudir aquest premis,
però la resta de cap de setmana, doncs, sí que...
Ja mirarem i us posarem en contacte amb ells.
Exacte.
El setembre és un gran moment per visitar els càmpings.
De tota manera, si volen anar trucant a la redacció,
això sí, perquè ens passin un telèfon de contacte,
perquè vam fer el concurs, només van agafar el nom i els condons,
és a dir, que els guanyadors, que si ens estàveu escoltant en aquests moments,
si voleu trucar al 977-24-4767 o 977-24-4816,
deixeu un telèfon de contacte i de seguida us trucarem
i us direm com fer per a la recollida d'aquest premi.
Jacint, Joan, anem arribant ja a la recta final.
En fi, a títol de conclusió,
abans parlàvem amb el Joan més o menys de com es veu la temporada.
Vosaltres com ho teniu, Jacint?
Perquè veig que teniu força gent.
Aquí és un no i venir constant de gent, aquí fora on som ara.
Sí, sí, no?
Està bastant ple, vull dir que no...
a pesar de tota la crisi que tenim,
però bueno, se continua mantenint.
No estigui coets, però fantàstic.
Més veig que la gent va consumint, eh?
Perquè aquí els ulls no ho veuen,
però aquí a la terrassa estan,
a fi, ja corren cervesetes ja aquesta hora del matí,
algun caldre tallat,
vull dir que la gent també fa despesa, no?
Que també és una mica el que es tracta, no?
Sí, clar, s'ha de fer una mica de tot una mica.
Això ho tenim clar.
Tenim com el...
per bailar tanco como se pueda,
com ho diuen los franceses.
Molt bé, Joan, no sé, no?
Sí, sí.
A veure, una mica la despesa més continguda,
això també és una de les tendències
de la situació en la que estem vivint des de l'any 2008,
però bé, bé, el client...
Nosaltres també, com ja sabeu,
el món del càmping acostuma a donar serveis bastant complerts
i també tenim supermercat.
Llavors, si potser ho hem notat,
que hi ha menys despesa al restaurant,
per altre cantó ja ha pujat la despesa al supermercat, no?
Llavors, acaben sent petits pobles els càmpings.
I bé, tot una mica...
surten fora també,
però també dins tenen diverses possibilitats de consum.
Si anéssim de baix cap a dalt,
o del cap a baix,
per repassar-los tot a set,
quins serien, a veure?
Doncs, a veure,
si anem de nord a sud,
tenim la plana de Tamarit,
on hi ha tres càmpings.
Tenim un que està a tocar la nacional,
que és el càmping Caledònia,
un que està al mig,
que és el càmping Trilles,
i un que està a la platja,
que és càmping Tamarit.
Anem una miqueta més cap a baix,
tenim el Torre de la Mora,
a la Mora,
i després tenim el càmping Les Palmeres,
des del bosc de la Marquesa
i fins quasi on estem ara,
i ara on estem,
que és el càmping Les Salines,
i a la part interior tenim el càmping Platja Llarga,
que és el més antic.
Doncs aquests són els càmpings que formen l'associació.
Jacint, vosaltres porteu molt temps,
ja que estem aquí,
porteu molt temps,
atenent el client del càmping?
Sí, des de l'any 67.
67.
A mi m'han explicat que abans per aquí,
per la platja,
hi havia, en fi, serveis molt peculiar,
un home que portava aigua a un canti, no?
Sí, sí.
Com era, com era, aquí, si aniris?
Bueno, jo era molt petit.
Recordes que era molt petit?
Segurament recordo.
Un home a un canti i un ruc,
em van dir que passava aquí.
Sí, portaven un canti,
i anaven repartint l'aigua a un canti,
perquè la gent,
doncs que no és com ara,
que hi ha neveres,
ja deixaven, no hi ha res,
vull dir que,
i cada portaves un canti,
des de Tarragona fins aquí,
perquè l'aigua estigués fresca,
els hi constava,
llavors venien,
carai,
venien una espècie d'animalets,
i perixenaven per la platja,
i així s'anava fent el que és la platja actual,
avui això ha canviat,
canviat.
Clar, llavors la gent,
suposo que no venien,
allò venia en cotxe particular poc,
no?
Pocs, poc, poc,
però bueno,
els estrangers tots venien en cotxe,
que és l'únic mèdic que hi havia,
i el tren era arribar aquí,
i l'autobús era,
però els de Tarragona sí,
els de Tarragona us deixaven en autobús,
però els estrangers tots en cotxe,
cotxes d'aquells,
avui que valdria la pena tindre els conservals,
però bueno,
llavors haurien destacar,
perquè per aquí hauria de haver el 600,
el 850,
aquí sí,
el nacional sí,
i estrangers,
doncs,
hi havia el típic peujot,
el citron,
el tiburon,
els cavalls,
era el que arribava per aquí.
Jo el tiburon me'n recordo,
que el primer que vaig veure
era un francès,
el tiburon que era espectacular,
sí,
perquè podia tindre un bon tiburon,
era un bon client,
perquè abans era així,
el client era un bon client sempre.
Ara pots dir,
aquest és un bon client,
però per què?
Perquè va al bar,
perquè està a la platja,
perquè ho deixa tot net,
però és que abans eren tots nets.
Canviat?
Revoluciona,
el temps evoluciona.
I nosaltres amb ell,
molt temps, Joan,
ens anem emocionant,
i el pisplem trobant.
Sí, sí, tot canvia,
ens anem adaptant.
Exacte,
una mica és això,
agafar una mica el pols de cada moment,
i anar a reinventar-se,
en cada moment,
en funció de les necessitats,
Sí, senyor,
a veure,
i a més a més,
amb la societat en la que vivim,
que tots estem molt acostumats
a que ens vagin donant coses noves cada dia,
doncs nosaltres també hem d'estar allí,
tenir-ho en compte.
Molt bé,
doncs tanquem aquest programa especial,
Joan Anton,
president de la societat de Canvis,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
també, doncs el Jacint,
el Jacint Givert,
d'aquí del Camping,
les Salines,
per acollir-nos a casa vostra,
moltes gràcies.
Records a la Montse,
a la teva germana,
gràcies també per acollir-nos.
Doncs molt bé.
Que vagi molt bé,
i també, doncs,
podem agrair el suport
de la Rousseau-Rimanya
en la producció del programa.
Gràcies, Rousseau.
A la Jazz,
a la Jazz Triguero,
també a la Júlia Massagué,
que ens han acompanyat
i ens han fet aquesta microenquesta.
Gràcies.
Al Joan Maria Bertran,
a la part tècnica,
aquí als estudis,
aquí a l'estudi,
doncs,
a l'exterior,
i també, doncs,
el Lluís Comas,
a la part tècnica,
al estudis central.
Tornem a connexió.
Ara, a continuació,
doncs, ja continua
amb Atit Arragona Ràdio
amb Miquel Gonzálezal,
que en debat.
Fins ara, bon dia.
Adéu-siau.
Miquel Gonzálezal.