Primer Gerard Txinxilla, després Ramon Segur
i ara Ramon Segur, Txinxilla.
Estem parlant, vaja, el cognom Txinxilla, jo crec que...
i Segur, però especialment Txinxilla.
Jo crec que l'associem directament amb fotografia
i amb història de la ciutat, perquè estem parlant de fa com a 100 anys.
L'arxiu fotogràfic de Casa Txinxilla,
totes aquestes fotografies que retraten la Tarragona d'abans i la d'ara,
13.000 imatges han estat cedides a l'arxiu municipal,
han estat cedides a la ciutat.
Hi ha una mica en reconeixement, també,
doncs hem tingut la notícia que el concurs fotogràfic de Santa Ticle
portarà a partir d'ara el nom de Txinxilla.
En fi, que volem parlar de tot plegat d'aquesta passió per la fotografia
i ho fem amb el representant de la família
i d'aquesta sessió també amb Ramon Segur, Txinxilla.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
Et tracto de tu, eh?
Ah, sí, molt bé.
Són companys també, en aquest cas del fotoperiodisme,
tot en les ondes.
Molt bé, digue'l.
A veure, jo crec que qui més, qui menys a Tarragona
coneix la història de la vostra família,
però fes-nos cinc cèntims,
una mica de fila argumental de com va començar el teu avi.
La història comença per allà el 1912,
que fa unes excursions el diumenge,
ell és de Barcelona, viu a Barcelona,
aprèn l'ofici a Barcelona,
però llavors fa unes excursions els diumenges en bicicleta,
que li agrada molt aquest esport,
i descobreix Tarragona.
I d'aquí comença, s'encisa en la ciutat,
pel seu cel, el proper que era tot,
el petit que era Tarragona, la seva gent,
i no dubten establir-se aquí,
cosa que es produeix el febrer de l'any 1913,
el carrer Julià Nogués, número 17,
avui carrer Sant Francesc,
cantonada, al carrer August.
Aquí comença una mica la història fotogràfica,
allí posa el seu estudi,
i en les altres càmeres per treballar a l'exterior,
de grans mides,
en aquelles càmeres que recordem una mica,
que eren de fusta, tots els trípodes,
per fer els reportatges,
o que hi havia els esdeveniments a l'època,
que a més de l'estudi fotogràfic,
cobria també mitjans informatius.
A partir d'aquí,
ell continua, doncs, la seva...
Quin tipus de fotos feies?
No, ara que feies referència a això,
quin tipus de fotos feia el teu avi?
Des d'esdeveniments públics o privats?
No tothom es podia permetre, llavors.
És que llavors no hi havia càmeres,
no hi ha hagut càmeres.
L'acte pròpiament de qualsevol tipus d'accident
que es produïs,
alguna visita de personatges,
vull dir, de l'època,
on hi havia l'Ajuntament,
el ple que es constituïa la millor el nou Ajuntament,
tots aquests esdeveniments,
com una mica com ho d'ara,
però en aquell temps,
vull dir, era l'informador gràfic,
pels diaris que estaven en l'època,
recordo alguns ja...
Quant de temps va estar fent de fotografies
el Gerard Chinchilla?
Bé, pràcticament tota la seva vida,
fins als anys 1970,
que la seva mort es produeix,
vull dir, d'Itàlia,
en 80 i escaig d'any, sí, sí,
per tant, tota la vida.
Per tant, d'aquestes 13.000 imatges,
potser, no sé, la major part,
el gruix, eren d'ell?
Sí, pràcticament,
primer de tot farem aquí un aclariment,
el que passa és que s'ha dit 13.000 imatges,
que potser és una mica
el que es va a fer una preselecció,
perquè, esclar,
si dius 13.000 imatges d'un fotògraf
que comença l'any 1913,
el 2013, 100 anys,
és que pràcticament diu,
sí que fas un càlcul ràpid
i quasi és de qualsevol tipus de família
o aficionat a la fotografia
que en els seus viatges en molts anys
ja ha fet aquesta quantitat de fotos,
no és...
Llavors hi ha unes 13.000 seleccionades,
però, esclar,
estem parlant d'intre negatius,
fotografies,
clitxers de vidre,
clitxers de plaques,
estem parlant de més d'un milió
d'imatges,
vull dir, important,
o sigui, aquí hi ha de tot,
dins d'aquest milió,
més d'un milió d'instantànies, no?
S'han passat totes a l'arxiu.
Totes, clar.
O sigui,
i ara la feina serà d'ells
d'anar a seleccionar.
Clar,
els 13.000 queda una mica...
Queda deslluit.
Una preselecció d'unes fotos
que es van enviar premiment
per part ja nostra i tal,
ja es va fer una selecció,
es va fer de fotografies
que les tenen,
però, clar,
el gruix de les fotos,
que estan en caixes,
per dates i tal,
arriba una quantitat impressionant, no?
Segueix el negoci familiar
i també la passió per la fotografia
el teu pare.
Sí, sí, sí, sí.
Aleshores,
el meu pare
es casa amb la filla
de Gerard Chinchilla, no?
I ell, doncs,
que era dependent, no?
I fa, doncs,
els mateixos treballs de fotografia,
reportatges, no?
Laboratori, també,
molt de laboratori,
com també feia ma mare.
La mare també feia laboratori,
també molta fotografia
d'estudi,
de retrat
i el retoc
i coloritzat
de les fotos.
Llavors,
les fotos es pintaven,
no hi havia blanc i negre,
es posava a buscar,
doncs,
el grup
o foto que es fes
de la persona
als vestits,
buscar el color
més encertat, no?
És tot molt artesanal,
complicat
i lent.
Ramon,
i tu vas tenir clar
que et dedicaries
també a la fotografia,
que la cosa t'anava...
Sí,
ja quasi segueixo
dins de l'ofici,
no?
Tota la família,
no?
I ja des dels 12 o 13 anys
ja tenia jo càmera,
ja sortia,
en les vacances,
doncs,
d'escolars,
ja feia les primeres fotografies
a Camp del Nàstic
o qualsevol tipus
d'acte que hi hagués,
ja,
i per això em vaig acostumar
molt jove
a treballar a l'exterior
en reportatge,
no?
I a col·laborar
amb mitjans informatius
de l'època
i també alternant
el treball
dins de l'establiment,
que el que va ser
després el meu ofici
ja passats uns anys
quan ja havia
admet els estudis
i em vaig incorporar
i vaig seguir
la tasca professional
dels meus
avis i pares,
no?
El teu fill?
Bé,
tinc dos fills
que ja no
segueixen,
l'únic que estan
en aquests temes,
és un altre tema,
aquí s'acaba,
no?,
una mica amb mi,
però no,
ells estan interessats,
porta temes
de promocions
de nivells
d'empreses
i tal,
i també hi ha
unes parts gràfiques
que té un equip
que li treballa
amb ell,
és un munt,
està a Barcelona,
és professor,
bé,
ja és diferent,
no?,
però ja s'ha acabat
el tema
de les botigues,
de les fotògrafes,
és una altra manera
que jo també
ho vaig entendre
bastant
quan ja fa un temps
ja va tancar
la botiga
que ja s'havia fet,
s'havia donat
el que s'havia de fer,
no?
Quan va tancar?
L'establiment
va tancar
el 2003,
no?,
el 2003,
llavors jo
el que vaig fer
és que
segueixo,
no?,
treballant
perquè tinc
el meu equip
de càmeres
i tal,
faig reportatges,
em desplaço fora
de Tarragona
en algun tema,
algun event
que hi ha fora,
inclús a estranger,
vull dir,
temes de,
sobretot de moda,
també de viatges,
de gastronomia,
en publicacions
que faig,
revista Viajar,
i volat una mica
de l'entorn
d'aquells
100 metres quadrats
de local
que per mi
era tota la vida,
la meva vida,
però doncs que
un fotògraf
no cal que tingui
una planta baixa
en un local
que vengui
i doncs
porta fotos
o piles
o no sé,
tantes coses
i al final
ets més
més independent
o botiguer
que passa
el teu treball
pròpiament
que és del fotoperiodisme
i la fotografia
que...
Ramon,
i per què la sessió?
Per què heu cedit
tot aquest material
importantíssim
a l'Aixec Municipal
a la ciutat?
La sessió
comença
en alguns contactes
o vas trobant-te
en el cal de Ballesteros
que fem de les fotos
Ramon,
no sé què,
no sé quant,
i què et sembla
o les voldries
tenir tu aquí
o no parlem
un dia
amb el Jordi Piqué
que porta...
Si ho penso una mica
en aquestes trobades
així
perquè ja que està en cap
que millor
que estiguen
que les tingueu
jo no diria
que estiguen
encantats
que les tingueu vosaltres
perquè també
a mi
m'ocupa un gran espai
i també allí sé
però esclar
no hi havia encara
la tabacalera
a l'edifici pròpiament
on hi ha
el centre d'imatges
i llavors
esclar
tot era
encara a l'Ajuntament
de la plaça
de la Font
no hi cabien
perquè
no s'hi cabia
en res
pràcticament
i esperem
que hi hagi
quan estan a tabacalera
és quan
iniciem
unes conversacions
ajuntament
amb l'alcalde
Ballesteros
a la Carme Crespo
la tinent
d'alcalde
de Patrimoni i Cultura
i arribem
a aquest intent
doncs
bueno
mira et farem això
i ja
és una sessió
que nosaltres
seguim tenint
la propietat
però doncs
que
estan allà
que estaran
cuidades
atentes
mimades
pel seu local
que hi haurà
la seva temperatura
que tenen
doncs
pel manteniment
de clixés
possiblement
en sortirà
alguna mostra
alguna exposició
vull dir
ara això
s'ha de divulgar
també no?
sí
perquè
això ho teniu prevès
dins del que es va signar
hi ha una
hi ha una
una exposició
hi ha un llibre
hi ha el premio aquest
hi ha diferents coses
després
per temes temàtics
pot ser que s'hagi un dia
una exposició dedicada
al tema nàstic
un dia un tema
doncs
urbà
sobretot
la gran transformació
de Tarragona
en segons quins llocs
no?
de fotos que tenim
de l'any 20
és que dóna molt
així
ens queden dos minuts
d'entrevista
encara no
simplement
només volia
abans d'acabar
fer-te la pregunta
jo crec que òbvia
per tu
quina és la foto
de tot aquest arxiu
que ara us ha dit
a la teva calera
a l'arxiu municipal
quina és la foto
que tens més carinyo
que creus que és més important
és difícil
perquè clar
no estan totes mirades
sí
hi ha
hi ha moltes
però tampoc
potser n'hi ha una
hi ha
fotos que m'han
presiu
que no agradable
precisament
és la dels alfacs
no?
l'accident dels alfacs
que va ser
impressionant
la foto del Dalí
quan passava pel Roger de Llúria
em van donar un premi
no?
quan va fer
la desfilada aquella
el 17 d'agost
de
1973
no?
o sigui
foto poestal
que ell volia ser tan alt
com
l'admirant Roger de Llúria
no?
dins la taula
va ser també un tema
molt divertit
alguna foto
anècdotes
que tinc
una visita real
vull dir també
la primera visita
al rei
aquí el 19 de febrer
de 1976
també molt divertit
va caure un parasol
a terra
i se'n va anar
als peus d'ell
i diu
l'enroscaré jo
la càmera
te l'enrosco tal
i anècdotes
la proximitat
del personatge en si
i doncs també
diu
està ben enroscada
diu
mira
per això me lo guardaré
per sempre
com un record
ja que
m'he enroscat
això sé senyor
és que clar
llavors
el cap de la casa
em va mirar
i diu
bueno
a veure
vam posar tots a riure
però bueno
era
ja dic
és que clar
precisament a l'entrada
a l'Ajuntament
a l'Ajuntament
Diputació
que llavors
eren edificis conjunts
que hi havia
a la Diputació
també
on està
la casa
de l'Ajuntament
coses divertides
m'han passat molt
amb gent
de l'espectacle
i de la política
sí sí
doncs escolta
jo et convidaré
Ramon Segur
i Txinxilla
perquè això segurament
que durarà
quan aniran parlant
de les fotografies
un altre dia
tornes
i ens parles
de les anècdotes
associades
ja m'ho penso
l'arxiu fotogràfic
impressionant
de casa Txinxilla
ara
a l'arxiu municipal
Ramon Segur
moltíssimes gràcies
a vosaltres