El matí de Tarragona Ràdio.
Seguim parlant de festes perquè els gogistes tarragonins
seran coordonats enguany amb el Premi al Balcó,
que torca Òmnium Cultural del Tarragonès.
L'homenatge i llibrament es faran el dissabte 21 de setembre,
aquest proper dissabte al Saló de Plens de l'Ajuntament.
Ens acompanya, volem parlar del Carles Batges,
president dels gogistes.
Parlem d'aquests golls que són composicions poètiques
i religioses de caire popular.
Carles Batges, molt bon dia.
Bon dia.
I enhorabona.
Moltes gràcies.
Per aquest reconeixement, home, que està molt bé.
Suposo que contents de rebre-ho?
Sí, molt contents perquè és un reconeixement
a una tasca de vegades una mica fosca o, diguem-ne, minoritària,
però sí en favor de la llengua i de la cultura catalana,
en definitiva, perquè els golls bàsicament fomenten això
i va ser una il·lusió important
quan se'm va comunicar que ens havien otorgat aquest premi
i, a més a més, un honor rebre'l
pel que representa com a símbol.
És un premi que porta el nom de Tarragoní de l'any
en el qual, per a nosaltres, és una gran satisfacció.
Quins són els orígens d'una mica de nova entitat,
dels gogistes tarragonins?
Bé, els orígens dels gogistes són
en torn de finals de l'any 1980.
A finals de l'any 1980 és quan n'és l'entitat
fruit d'una sèrie de persones,
que van ser els socis fundadors,
que tenien la seva inquietud gogística
i la van voler traslladar a la ciutat
o, d'alguna manera, fer-la amb clau de ciutat.
En aquest sentit, van crear l'associació
de manera de poder fer edicions pròpies
i també ajudar a difondre'n
algunes d'altres que estaven en desús
o que realment no es portaven a la pràctica.
Perquè el que es tracta és, bàsicament,
és d'aquestes edicions
que realment siguin vives.
És a dir, la majoria dels gogs,
l'important és que són vius,
perquè hi ha moltíssimes festes
tradicionals d'arreu, de Catalunya,
que els gogs es canten el dia de la festa.
Aleshores, així com hi ha altres coses
que potser queden més difuminades,
aquí es coneix prou,
però realment, normalment,
són composicions vives.
I llavors, en aquests 33 anys,
el que hem intentat és fer això,
és a dir, difondre la cultura,
mitjançant la història i les tradicions,
perquè en definitiva és el mateix,
perquè els gogs porten una banda,
la banda, normalment, la part darrere del goig,
que és una nota històrica,
en la qual també es difond
la història de l'advocació
o del lloc on s'adreça el goig.
D'alguna manera,
ajuda a difondre tot això.
Cultura, història i tradició.
Una tradició que passa de generació en generació,
i que, com deia, s'ha de preservar,
per tal que en passi proper a les generacions.
Sí, evidentment, és el que tracta.
Amb això és una cosa que, ja dic,
està molt arrelada, normalment, en tots els llocs,
i és una cosa que va passant de generació en generació.
Fins i tot, vull dir,
molts d'aquests goig són papers senzills,
que es van començar a editar.
De fet, la primera vegada que es parla dels goigos,
estem parlant en torn del 1300,
és a dir, d'alguna manera,
i han anat passant de generacions en generacions
les composicions.
Moltes vegades, fins i tot,
aquests goigos no tenien ni música tan sequera,
o sigui, a vegades es cantaven amb una música,
diguem-ne, típica,
i fins i tot,
moltes vegades,
molts goigos s'estan interpretant,
o alguns, ara s'han fet músiques noves,
però s'interpretaven amb la mateixa tonada,
perquè no hi havia música escrita.
Senzillament, a cada lloc,
interpretaven la seva lletra amb la mateixa música.
Alguna de les coses, suposo que s'hauran perdut,
al pas del temps,
per no ser escrita,
no ser una música,
en alguns casos també anònima, no?
Sí, algunes músiques,
més que res,
que no han existit mai.
Aleshores,
el que s'ha fet moltes vegades és,
mitjançant reedicions,
a través dels grups culturals d'entitats,
és a dir,
de Tarragona,
o de Pobles,
o inclús d'arreu de Catalunya,
el que s'ha fet és fer una reedició,
i aleshores,
en aquesta reedició,
preservant la lletra original,
que això sí que es manté,
s'ha creat una música,
una música especial per aquell goig.
i a partir d'aquí,
ja tenia la lletra de sempre
i una música personal.
A Tarragona en tenim gaires de goig?
A Tarragona en tenim molts,
molts,
és a dir,
en principi,
hi ha pràcticament totes les advocacions de Tarragona,
hi ha molt goig,
i fins i tot hi ha algunes que són importants,
per exemple,
nosaltres,
parlant de Tarragona ciutat,
en aquest cas,
dels dos patrons Sant Magí i Santa Tecla,
els goigistes hem editat un llibre
de cada un d'ells,
on hi ha més de 160 pàgines,
amb goigus dedicats només a Sant Magí
i només a Santa Tecla,
és a dir,
dos llibres diferents,
hi ha diferents lletres,
diferents músiques,
diferents advocacions de llocs,
és a dir,
però dedicats a la santa,
en aquest sentit.
I els autors,
per exemple,
de les lletres,
qui són?
Són també anònims o no?
No,
els autors normalment són coneguts,
a més a més,
és curiós perquè,
a nivell d'autors catalans,
hi ha molts poetes,
molts poetes de Catalunya
que han composat goigus,
per exemple,
mossèn Cinto Bardaqué té goigus,
mossèn,
ai,
Joan Maragall té goigus,
és a dir,
són realment eminències
dintre del camp poètic,
i les músiques,
doncs igual,
grans mestres,
musicols,
mestres de capella,
han publicat
i han composat
músiques de goig.
Com són els versos?
Com han de ser?
Perquè siguin un goig
i no una altra cosa?
Bueno,
han de ser una combinació especial,
amb versos aptesíl·labs,
i que normalment tenen
una tonada que es repeteix,
i després estrofes,
que poden ser set o vuit,
això no enlloc,
on hi ha sis versets,
i després una tonada
que es repeteix.
És a dir,
és la manera de composir,
és a dir,
que s'ha de fer
una poesia especial
perquè sigui goig.
I el dibuix,
sempre hi ha un dibuix,
no?
Sí,
normalment,
el goig
té aquests quatre components,
lletra, música,
dibuix o gravat,
amb l'orla corresponent,
i després la nota històrica.
Aquest dibuix,
normalment,
se sol fer a plomilla,
i la idea és buscar
un dibuix original
en cada una de les edicions,
que és una de les coses
que normalment
diferència
una publicació
de l'altra,
perquè a vegades
si es fa
una reedició
d'un goig,
la lletra i la música
són les mateixes,
però el dibuix
és diferencial.
La forma també
d'imprimir-los
també és especial,
no?
Perquè a l'envers
porten també
les inscripcions,
no?,
de referència,
no?,
de la publicació,
de tot plegat.
Sí,
és a dir,
una de les coses
que porten
és la justificació
de l'edició,
és a dir,
sempre que hi ha
un goig,
en el cas nostre,
per exemple,
porta un número
de catàleg general
dels goigistes
tarragonins
i l'apartat particular
del goig,
nosaltres hem de recordar
que a part de goig
us editem altres coses,
aukers,
recordances,
hem fet llibres
tot dintre
del nostre catàleg general,
però sí,
hi porta una justificació
del tiratge
i el motiu
pel qual s'ha fet
i qui ho ha editat.
és a dir,
moltes vegades
nosaltres coeditem
amb entitats,
parròquies
i altres col·lectius
que estan interessats
en el tema
de difondre
el goig
o crear-lo de nou.
Els textos,
per exemple,
ara que som a tant
santa tecla
de la patrona,
de què parlen?
Bé,
els textos
parlen una mica
de la història
de la patrona,
en aquest cas.
és a dir,
fins i tot
de cara
de la patrona
hi ha uns versos
especials
dedicats
al braç
de Santa Tecla,
és a dir,
que són diferents
dels dedicats
a Santa Tecla
i n'hi ha uns
dedicats
a la capella
de Santa Tecla
de la catedral,
altres s'han dedicats
a la capella
de Santa Tecla,
és a dir,
en definitiva,
parlen
de la vida,
de la vida
del sant,
és a dir,
una mica
de la vida
del sant
i també
moltes vegades
del per què
s'ha editat
el goig,
és a dir,
per què és aquell
patronatge
d'aquella ciutat,
és a dir,
si va fer
una intervenció
miraculosa
o en un moment
determinat
van demanar
per la pluja
o perquè
desaparegués
una plaga
o una cosa
d'aquestes
i això
normalment
ho reflecteixen
les estrofes
dels goigus.
En el vostre
catàleg
de goigus,
dels goigus
de Tarragonins,
que teniu
com deia
les edicions
pròpies,
però també s'ho poso
que les recuperacions
de goigus antics,
n'hi ha de molt antics?
N'hi ha de molt antics,
vull dir,
hi ha goigus
impresos del 1700
que nosaltres tenim
al nostre arxiu.
Nosaltres tenim
un catàleg
propi
editat
que ja passa
de les mil
edicions pròpies
i a més a més
tenim un arxiu,
un arxiu
inclús on hi ha
llagats importants
de col·leccionistes
que han llagat
a l'entitat
la seva col·lecció.
No només editeu,
sinó també participeu
en altres activitats
els esdeveniments
de la ciutat,
no?
Esteu involucrats,
diguem-ne,
no?
Sí,
a veure,
la nostra idea
és com a entitat
cultural
intentar ser-hi
amb totes les celebracions,
o la majoria de celebracions
ciutadanes
o diocesanes
participant
en aquest tema.
Amb això
hem estat
molt vinculats
a l'any jubilant
en el seu moment,
després
hem estat també
molt vinculats
amb una obligació
molt important
durant la Setmana Santa
i bé,
estem intentant
ser-hi
sempre que hi ha
alguna cosa.
amb aquest sentit
també
el que deia abans
del llibre de Santa Tecla
que vam editar
amb motiu del Congrés
Internacional de Santa Tecla
i volem dir,
estem molt orgullosos,
que aquell llibre
a través de tots els congressistes
s'ha distribuït
arreu del món.
A nivell més enllà
de la nostra ciutat
també tenim contacte
amb altres entitats
a nivell de Catalunya
o d'entorn?
Sí,
el goig
és bàsicament,
tot i que hi ha
algunes edicions
en castellà
o fora de Catalunya,
és un tema
mínimament
que va néixer a Catalunya
i nosaltres
tenim relació
amb totes les entitats
que estan,
són cinc o sis entitats
que hi ha a Tarragona
arreu de Catalunya
que editen goig.
Estem en
permanentment
contacte,
a més a més,
som socis mutuos,
ens canviem les edicions,
és a dir,
realment hi ha
un bon contacte.
És a dir,
només cinc o sis
a tot Catalunya.
Només cinc o sis
a tot Catalunya,
sí, sí.
De fet,
una mica això
va una mica
associat
al tema
com que hi ha
un component important
religiós,
per exemple,
nosaltres,
estatutàriament,
el nostre àmbit
d'educació
és l'Arcabistbat
de Tarragona.
Aleshores,
si pensem que hi ha
vuit diòcesis
a Catalunya,
bé,
la cosa ser una,
és a dir,
més o menys
ve a ser una cosa així.
Hi ha agogistes
a Barcelona,
hi ha agogistes
a Solsonencs,
agogistes al Penedès,
agogistes...
Són diferents
activitats,
però, bé,
més o menys
està distribuït així.
El que no sabem
que n'hi hagi
és a Lleida.
A Lleida no.
A Lleida,
principi, no.
Doncs,
rebreu aquest reconeixement,
el Terreni l'any,
el Premi,
el Balcó,
en Doni Un Cultural,
aquest proper dia,
dissabte,
21 de setembre,
en l'acte,
doncs,
del pregó,
també de les festes.
Suposo que això
que recolliu
aquest homenatge,
doncs,
de forma molt emotiva,
no?
I, a més a més,
com és un reconeixement
ciutadat,
també,
no només a la vostra unitat,
sinó també a tots els que s'hi dediquen,
a nivell de Catalunya,
per extensió.
Sí,
d'alguna manera sí,
nosaltres estem molt contents
que sigui dintre d'aquest acte
tan solemne de les festes,
a més a més,
és un premi
que és per expressió popular,
en el qual ens dona també
una mica el fet
que realment ens ha ajudat molt
que hi hagi moltes persones
que realment van encarregut en l'entitat
i encarregut que realment
que la nostra tasca
valia bena que fos més reconeguda
i que d'alguna manera es coneixés més.
Doncs,
una entitat que porta 33 anys
si no vaig...
33 anys,
si no fallo.
33 anys,
sí.
Doncs,
que en siguin molts més.
Carles Batges,
president dels butxistes tarragonins,
l'enhorabona
per aquest reconeixement
i ni s'ha de ja n'estarem
amatents.
Sí,
sí,
que sereu allà.
Sí,
sí.
Moltes gràcies.
Gràcies.