La Badia de Poblets fa 5 anys que està immersa en un projecte
per augmentar l'eficiència energètica d'aquest recinte.
L'artífex de tot plegat és el pare prior del monestir, Lluc Torcal,
que, a més, és físic de formació.
Avui volem conversar amb ell, de fet ja el tenim a l'altra banda del fil telefònic.
Pare prior, molt bon dia i benvingut a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Molt bon dia des de Poblets.
Fins ara ja han aconseguit estalviar un 95%, si no m'equivoco, de l'aigua que consumien
i, de fet, volen arribar al consum zero de gasoil.
La despesa que tenien en gasoil, per exemple, veiem que era extraordinària
i l'han reduït a la meitat amb una anella de calefacció, amb tubes subterranis de calor.
Expliqui'ns com es troben aquests projectes, en quin estat actualment estan aquests projectes.
Bé, estan una mica com els descriu vostè.
Estem en aquest moment...
També hem augmentat, diguem, les zones per calefactar amb l'hostetgeria nova i així,
però l'anella de calefacció està tal com l'ha descrit ara vostè.
Vam estalviar més o menys el 50% del gasoil que consumíem abans de tenir l'anella.
Ara, en aquests moments, doncs, tornem a estar en aquests límits.
I estem esperant de poder substituir aquestes calderes de gasoil
per unes calderes de biomassa, però no de manera convencional,
sinó a través d'un procés que el que fa és carbonitzar la llenya
i produir un segon producte, que és un carbó biològic,
que incorpora en hídric carbònic i, per tant, es pot tornar a serveix,
diguem, per fixar en hídric carbònic,
i manté les propietats de nitrats i fosfats
i es pot tornar a dirar a la terra com a fertilitzant.
Ara estem en una fase encara d'estudi
per veure com s'ha d'implementar,
però en pic tinguem tots els estudis acabats
i puguem treure el finançament, doncs ho tirarem endavant.
I com neixen tots aquests projectes?
És a dir, a partir de quines necessitats detecten
que s'han de dur a terme o que es poden dur a terme tots aquests projectes,
totes aquestes modificacions?
El primer lloc és mirar una mica les coses
des d'aquesta mirada de fe que portem al monestir,
doncs veure que tota la creació és un do que hem rebut de Déu d'alguna manera
i que hem de tornar, si pot ser en el mateix estat,
però si pot ser millor de com l'hem trobat.
Llavors, nosaltres aquí al monestir fa 7 o 8 anys
començàvem a sentir inclús contaminació,
sentíem l'olor de dos oi cremat,
que estava molta aigua i d'una manera inconscient,
sense haver-nos de l'aigua de la muntanya,
doncs al no haver-la de pagar,
doncs anàvem gastant sense saber massa què passava.
I a partir d'aquí, d'aquestes dues coses que ens han passat,
de la contaminació i una mica gastar aigua sense ton i sol,
doncs bé, hem començat a tenir una mica consciència del que estava passant,
i sobretot també per la situació ambiental del planeta,
que també ens preocupava.
Hem pensat que d'aquesta manera
nosaltres podíem aportar el nostre petit gra de sorra,
doncs millorar una mica les condicions climàtiques del planeta.
I l'objectiu és abandonar completament el gasoil a la llarga?
Sí, l'objectiu seria intentar ser el màxim d'autònoms possible a tots els nivells,
sigui a nivell de calefacció,
per tant, amb gasoil eliminat i introduint energia,
o sigui, biomassa d'alguna manera,
que la podem aprofitar dels boscos del voltant del monestir,
i també a nivell elèctric suplir les fonts tradicionals per a energies renovables,
que ja tenim una part amb fotovoltaica,
però volíem introduir també alguns petits molins de vent
i possiblement una planta més important de generació fotovoltaica
que subministrés les necessitats del monestir.
I d'aquesta calefacció, per exemple, en base de biocombustible que ens parla,
quin és l'avantatge d'aquest combustible, per exemple?
Aquest procés que estem valorant al monestir,
les avantatges són moltes, perquè normalment quan es crema gasoil
el que es fa és, a part d'altres coses, s'emet CO2 a l'atmosfera
i és el que provoca l'escalfament.
Les calderes convencionals de biomassa es diu que són de balanç net
perquè teòricament estàs emitint tot l'anídic carbònic
que l'arbre portava incorporat,
per tant, l'absorció i l'emissió és de balanç net.
Tot i així no ho és del tot, perquè sempre podem exportar la llenya d'aquí cap allà
i, per tant, hi ha emissions, diguem, marginals.
Però en aquest procés el que es fa és que, a més a més,
durant les condicions de temperatura i de pressió amb què es crema,
l'anídic carbònic s'incorpora de nou a la llenya que s'està cremant.
Per tant, és de balanç negatiu i això és beneficiós pel planeta.
A part d'això, del quedar carbonitzat, no es perden les propietats com a tipus nitrats i fosfats
i això es pot tornar a recuperar i tirar a la terra com a fertilitzant.
El fosfat és un dels problemes que tindrà la humanitat endavant
perquè s'està quedant sense fosfat la terra
i llavors, si podem també tenir processos que d'alguna manera
tornen a recuperar el fosfat per la terra,
doncs, sempre és beneficiós.
Vostè ens ho explicava ara fa una estona
i, de fet, ho llegim, que també han instal·lat plaques solars per a l'aigua calenta,
captadors fotovoltaics,
les vinyes ja han cobert també tot el que seria el sostre del Palau
amb cintes fotovoltaiques.
Estan gaire lluny d'arribar al consum zero real energètic?
Sí, estem una mica lluny perquè el monestir, evidentment, és molt gran
i el consum elèctric, doncs, també és important.
Totes les dependències, en aquest moment,
potser estaríem a un 10 o 15% del consum que necessitem.
Tot i així, la idea és anar fent a poc a poc
per poder arribar a aquest autoconsum zero de llum.
Llegint també que la gran aposta podria ser la instal·lació de molins de vent al monestir.
Com es troba aquesta part del projecte?
També està... Aquest any estem, precisament que fa molt vent,
però estem estudiant totes les velocitats del vent.
Tenim, des de l'estiu, posat uns anemòmetres situats estratègicament al monestir
i llavors, en un any d'estudi, més o menys,
podrem avaluar la viabilitat d'aquest projecte.
La idea no seria col·locar aquests molins que es veuen a les carenes,
evidentment, perquè el monestir, a part d'altres coses,
és patrimoni de la humanitat i la part cultural, doncs, també l'hem de preservar,
sinó camuflar-los dins d'algunes dependències de la casa,
com algunes torres així, que tenen obertures suficients
com perquè el vent circuli i pugui fer moure els molins.
I com serien aquests molins de vent?
Quina singularitat tindrien?
Bé, a diferència dels molins que es veuen a la carena,
aquests molins són d'eix vertical,
per tant, la rotació de les èl·lics no es fa perpendicularment a l'eix,
sinó de la mateixa direcció de l'eix,
i això fa que siguin molt més manejables.
Són molins petits, d'un metre d'alçada, d'un metre i mig,
de perdós de diàmetre,
i llavors això es poden camuflar bastant bé.
I n'hi ha de diverses potències,
jo n'he vist des de 0,100 kW fins a...
aquests hi ha una mica de dimensions més grans,
doncs fins a 200.
Això són molins que a les ciutats es podien col·locar
amb molta facilitat, els terrats de les cases,
sense anar al metre, diguem, al paisatge, ni res de tot això.
En el seu cas, podrien aprofitar fins i tot els corrents de les torres?
Sí, la idea de posar-los a les torres
és perquè són la part més alta del monestir
i tenen diverses finestres,
llavors es pot fer induir, diguem,
que la corrent tingui sempre una única direcció
i el molí no hagi d'anar fent avant i endarrere
amb les direccions del vent, no?
Es pot estudiar d'aquesta manera
i segurament que hi hauria un enginyer que trobaria la solució.
Canvia una mica d'àmbit en quant a la gestió dels residus
del monestir, com s'ho fan?
Els residus hem estat aplicant la política
que més o menys fa tothom ara
de separació d'aixalles, diguem,
entre la part de plàstics, vidres i papers i tot això.
I la novetat que hem trobat nosaltres
és que la fracció orgànica,
tota ella la podem compostar en un procés
a través d'uns bacteris que ho descomposen tot
amb una descomposició anaeròbica que es diu
perquè
o sigui, tota la part orgànica que es podriria,
aquests bacteris d'alguna manera s'ho mengen,
no fan mala olor
i es pot aprofitar tot
també com a d'opi fertilitzant.
Inclús la fracció òssia, així.
Aposten també pels productes orgànics?
Biològics, sí.
Tot el que sigui
l'alimentació ecològica,
tot el que siguin productes, diguem,
de neteja, que no siguin químics
al màxim o en la mesura del possible,
buscant solucions per netejar les coses
amb productes molt menys agressius,
tot això està dintre
de la mateixa filosofia que està practicant
el monestir ara.
I disposen d'algun tipus d'hort ecològic?
Tenim un hort per al consum de la comunitat
i per l'hostetgeria,
en aquests moments
ja hi ha dues parts de la terra
que estan treballant-ho,
hi ha dos monjos treballant-hi
i produeixen bé les verdures
per menjar cada dia, més o menys.
De fet, aquest model sostenible
ja ha despertat l'interès
d'altres monestirs,
com per exemple el de Montserrat,
també s'hi han interessat
altres recintes d'arreu del món?
Nosaltres, a nivell de Catalunya,
els quatre monestirs i tercens
estem treballant això conjuntament,
com bé diu altres monestirs
de Catalunya,
no s'hi han posat,
i hem rebut altres,
si jo vaig anar per exemple a Hongria,
a un altre monestir s'hi tercens,
a explicar-los una mica el que havíem fet,
sé que al Canadà també hi ha un altre monestir
que està interessat,
i bé, és un petit exemple
que anem difonent
en la mesura de les nostres possibilitats.
De fet, alguns d'aquests exemples
que vostè ens ha posat
també es podrien fer extensibles,
fins i tot de portes en fora, no?
Serien de fàcil aplicació o no?
A nivell de ciutats,
es refereixo, de pobles,
perquè hi ha moltes d'aquestes coses,
per exemple,
en pobles així com de la Conca,
més aviat rurals i petits,
tot el tema de la fracció orgànica
es podia fer facilment,
el tema d'implantar molins de vent
o aplicar plaques solars
és sempre un tema
que és fàcil d'implementar,
o il·luminar llums
com tenim de penals
que hi ha a la plaça,
per exemple,
que són completament solars,
també seria una altra...
hi ha tota una sèrie d'accions
que certament es poden...
I l'acció potser més senzilla
que això la pot aplicar a tothom
és la que tenim en les dutxes
que fan servir,
que no utilitzem sabor
perquè fa servir un procés físic
que hi unitza l'aigua
i permet dutxar-se tranquil·lament
sense sabor.
Sense sabor,
és a dir que apliquen també aquest procés.
Per cert,
com és el dia a dia,
l'abadia?
Expliqui'ns una mica
quines són les activitats
que fan al llarg de la jornada?
La nostra activitat
és molt fàcil de resumir
perquè es distribueix
entre la pregària,
el treball
i una mica la convivència
dels monjos.
Comencem al dematí
a tres quarts de cinc,
més o menys fins a les nou
en diverses formes
estem de pregària,
de nou fins a la una
ens toca treballar,
a partir de la una
el dinar
i una mica de descans
a dos quarts de tres
tornem al treball
fins a les cinc,
de cinc a set
una altra vegada
una estona de pregària,
el sopar
i cap a les nou
hi ha l'última pregària
i anem a dormir a això
al voltant de les nou.
Els treballs són diversos,
hi ha qui està treballant
a la biblioteca,
aquí està treballant
a l'estatgeria,
a l'hort,
a la bugaderia,
una mica a les classes
dels monjos.
Doncs ja ho veieu,
és el treball
de l'abadia
de Poblet
que fa cinc anys
que està immers
en aquest projecte,
com que comentàvem,
per augmentar
l'eficiència energètica
del recinte.
N'hem parlat
també el pare prior
del monestir,
el Lluc Torcal,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
en aquesta estona,
per apropar-nos
tots aquests projectes
i una mica més
la vida
de l'abadia.
Pare prior,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres per atendre'm.
Molt bon dia.
Adeu, bon dia.