Música
Doncs resulta que Sant Magí no és a Tarragona,
l'únic lloc on es festeja, on el Sant Nespatró hi ha amics de Sant Magí
per arreu dels països catalans, o mira, per exemple, a Santa Coloma i a Cervera.
Jordi Soler, Josep Maria Carreras, Josep Mas, bon dia a tothom.
Bon dia.
Associació d'Amics de la Profeganya?
Associació d'Amics de Sant Magí de la Profeganya.
De Sant Magí de la Profeganya.
Sí.
I el seu entorn.
I el seu entorn.
Expliquem una mica a les vostres poblacions respectives d'on ve aquesta devoció.
Per part de l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Profeganya,
és un col·lectiu que va sorgir a l'entorn pròpiament de Sant Magí de la Profeganya.
Va arrencar majoritàriament a Santa Coloma de Caral,
on es va generar el nucli,
i es va obrir a tot aquell que volgués participar des de qualsevol lloc de Catalunya.
i així va ser.
Va haver una gran acollida i molts socis que ens han donat recolzament,
gent des de Tarragona, des de Cervera, des d'Igualada
i des de l'entorn pròpiament de Santa Coloma.
En què consisteixen les vostres actuacions?
Què feu com a Amics de Sant Magí de la Profeganya?
En equip m'hem d'aclarir que hi ha aquesta associació
en la qual representar en Joan seré el portaveu i explicaré,
però per altra banda també hi ha de Cervera, en Josep Mas,
que explicarà també el seu grup relacionat amb Sant Magí.
En el cas aquest és l'Associació d'Amics de Sant Magí de la Profeganya,
la nostra funció, la nostra finalitat és preservar el que és l'entorn,
el que són les tradicions culturals i el que és el patrimoni pròpiament del Sant Magí,
del Sant Magí de Lluy, que el definiu des d'aquí.
I per aquest motiu, la nostra finalitat és anar treballant
i anar fent que Sant Magí sigui conegut, sigui estimat
i sigui recuperat amb totes les seves esplendorositats
que havien tingut a altre temps.
I a Cervera em sembla que part d'aquesta recuperació
o d'aquesta continuïtat l'heu fixat en el jovent, no?
Ha fet una campanya per incloure els joves.
A Cervera, sapigui quan comença la festa de Sant Magí,
es part amb la memòria dels temps.
Trobaríem documentació el 1400, trobaríem el 1500,
28, principalment, trobaríem una crida que es fa especialment.
El 1528 hi ha un canvi important dintre la devoció a Sant Magí,
perquè el canvi de l'època dels ermitants passa a l'època dels beneficiats.
Llavors, els barons de la llaguna passen un beneficiat al santuari
i des d'allí podríem dir que a Cervera,
que almenys trobem una part molt important amb la crida que es va fer.
Tornant a la pregunta que em feies,
aquest any el dissenyador que ens fa els cartells de la festa
va pensar en un dibuix que es pogués repartir
que la canalla, el jovent, el pogués,
bàsicament la canalla de 5a i 6a.
De la manera que es poguessin expressar lliurement,
el dibuix aquest el poguessin pintar com el bonguessin ells.
Vam agafar la idea, ho vam preguntar als directors dels tres centres
que tenim a Cervera, si ho veiem possible puguem fer,
els va encantar la idea i tenim com més de 200 cartells
per repartir per tot Cervera, totalment diferents els uns dels altres.
L'eslògan que diu el cartell és la imatge d'un roquet, d'una càrrega,
que és l'element que fem servir nosaltres per fer l'entrada de l'aigua a Cervera.
Llavors, que és uns arcadells guarnits de bois
i l'animal que porta és un roquet, ho ve una mula.
Que està per pintar?
S'està per pintar.
I llavors, el mateix roquet porta una vinyeta que diu
Pinta'm, missatge subliminal, ajuda'm.
La idea de tot això, que és una festa molt esperada,
que aquesta festa tan esperada,
hi participin de ben joves la canalla.
Dintre la festa de la Magia de Cervera que ens trobem,
l'entrada de l'aigua és el moment més dolç de la festa,
com suposo que és aquí a Tarraona,
perquè hi ha aquesta...
Com ha anat la gent que ha sortit de Cervera per anar a buscar l'aigua?
Ens queda aquesta miqueta de cosa històrica.
Quan no hi havia els mòbils ni cap manera de comunicar,
simplement al marxar els dient adéu
i quan arribàvem els dient benvinguts,
doncs aquesta espera fa que l'entrada de l'aigua
sigui el moment més esperat de la festa.
Llavors, ens trobem que quan fem la comitiva,
la comitiva de l'entrada de l'aigua
ha d'obrir pas per entre mig de la gent.
i això fa que hi portin els pares la canalla
i sigui la foto iniciàtica de la festa de Sant Magí
i aquest any aquest cartell en sigui el complement més directe d'aquesta idea.
Jordi Soler, aneu a buscar l'aigua a Sant Magí, lluny?
Nosaltres no, la tenim a prop.
Nosaltres la tenim allà.
Clar, és que de fet clar.
Escolta, com està el santuari?
Està treballant, sí, com sempre.
Treballem molt per poder...
Vosaltres que es cau a prop, sou una mica els guardians, no?
Els que en teniu cura.
Més que res, ens l'estimem molt,
com tots els que formem totes les cofredies
i tots els que ens envoltem, ens relacionem amb Sant Magí,
però, en certa manera, la proximitat ens dona aquest plus
d'estar més a sobre del que és el patrimoni.
Per això, l'associació, des de fa un temps,
hem pensat que no solament és qüestió de preservar el patrimoni,
sinó que també és qüestió que totes les nostres activitats
tinguin un fons cultural.
Per això, dels darrers anys, hem estat treballant
amb una feina que és fer un segle de concerts.
Un segle de concerts de gran qualitat,
de música clàssica, que inicin...
Ens en queda només un, em sembla, no?
Sí.
En aquest moment, sí.
Ja n'hem realitzat dos aquest any.
Ara ens falta el del 9 d'agost, 10 d'agost.
Dissabte, 10 d'agost.
I aquests segles de concert, el que busquen és,
en un marc incomparable, com és el de Sant Magí,
o el Santuari, en les nits aquestes càlides i acollidores,
tots els que formem part d'aquestes activitats que realitzem,
donar la benvinguda als que venen a aquests concerts
i fer-los passar unes hores molt agradables
amb uns repertoris de concerts de gran qualitat.
Aquesta és la funció.
De moment, com han anat les primeres?
Les primeres d'aquest any han sigut molt ben acollides,
amb un gran nivell de qualitat.
Si bé és cert que no han sigut tan potser nombroses com l'any passat,
sí que han mantingut un estàndard,
que és el que nosaltres buscàvem,
per poder mantindre la sostenibilitat d'aquesta activitat.
Esperem que aquesta darrera activitat,
que és el darrer concert,
que és un que realitzarem cant d'òpera,
amb un acompanyament de piano,
tindrà una gran acollida,
perquè ja hem notat en l'ambient
que serà molt ben rebut i molt ben esperat.
Us he de confessar que no he anat mai al santuari de...
No, ja sé, no tinc, perdó de Déu.
Ho dic perquè m'haureu d'explicar.
Com sona un concert d'òpera, per exemple, allà?
Què li dona l'espai?
La gràcia dels concerts ja s'inicia des de començament de tarda.
La gent és convidada a poder passar unes hores,
a poder berenar,
a poder fer un superó just a l'entrada del santuari,
on se fa el concert,
i després poder estar dintre,
en el que és el santuari,
amb una molt bona sonoritat,
el que és la música,
cosa que ens va sorprendre des del primer moment,
perquè vam apostar,
però el fet dels primers concerts que vam fer
ens van demostrar que l'espai era molt bo,
i a partir d'aquí,
un cop finalitza,
obsequiem els participants
amb un petit tast de xocolata
per poder donar aquell punt dolç
i aquell punt de conversa i de companyonia
que tenim tots a la sortida d'aquests concerts.
A la nit?
A la nit.
Superem xocolata?
És que sembla més com a...
El ressupor.
El ressupor.
Molt bé, molt ben pensat.
En aquest cas,
només per afegir aquest concert que ens falta,
encara hi ficarem una qüestió més.
correspon a que l'any passat ja vam fer-ho,
vam iniciar-ho,
fem una petita visualització
de les llàgrimes de Sant Llorenç.
Què són les llàgrimes de Sant Llorenç?
És un conjunt de petites partícules
que cauen del cel,
que al entrar en contacte amb l'atmosfera
es calenten i fan una incandescència,
és a dir, fan una llum.
No puja d'estels,
el que coneixem.
I coincidirà la nit del 10 d'agost?
Per Sant Llorenç.
És això.
Coincideix.
Cadany, eh?
És aquests dies,
però el dia més,
el dia que se'n veu en mes és el dia 13.
El concert és el dia 10,
el dia 10 ja se'n veuran,
si no és tan úvol.
I com ho fareu, això?
Molt senzill.
És portar una manta,
unes ganes de poder tirar-te i mirar cap al cel,
i ens acompanyarà en Xavier,
es diu, o Xavier...
Albert Bosch, que és astrònom.
I després hi ha una altra sort,
que no hi ha contaminació lumínica.
Clar, és que allà és un espai.
És un espai.
Potser la visualització no li queda prou bé,
perquè s'haurà de mirar més cap al nord,
però és un lloc ideal.
Volia incidir només en una cosa molt curteta.
Tot aquest projecte que tenim de restauració
és molt important tindre en compte
els amics de Sant Magí.
Gent que voluntàriament,
un cop al mes, un dissabte,
ens dediquem a treballar
per fer que aquest patrimoni es vagi mantenint
i que es vagin realitzant obres de restauració.
I també aquest punt que les associacions,
tots, des dels nostres punts,
aportem recursos
i aportem treball humà en el nostre dia a dia,
perquè mica a mica tot això es vagi consolidant
i mica a mica es vagi recuperant patrimoni,
cultura i l'entorn.
Físicament, parlàvem de la restauració, no?,
de tot l'entorn.
Què s'està fent?
Què queda per arreglar?
Sí, tot.
Sí?
S'han fet moltes coses
i jo crec que l'eix principal en aquest moment
és que les infraestructures que guarneixen el santuari
tindran aigua,
aigua que ve de la pluja de la teulada,
en aquest cas,
perquè és el santuari que queda amb una cota superior a la font,
tindran aquesta possibilitat
que els sistemes de bombeig recollides
estiguin ja correctes,
a hores d'ara no ho estan,
tot el tema d'il·luminació,
la part de llum serà un projecte
que en un futur hi hem de treballar
i requerirà molta inversió,
la part d'obra recuperar
unes parts de parets i paraments
que estan en situació malmesa
i que es necessita reforçar-los
perquè no afecti l'estructura del santuari,
i després el conjunt del santuari
té dues edificacions anexes,
una que correspon a una part
que eren uns antics magatzems,
ha sigut cedit a l'Ajuntament
per un ús que en un futur,
ara malauradament per temes d'inversions
estarà aturada fins en quan,
fins que hi hagi recursos,
es transformaria en un espai polivalent
per poder fer activitats culturals
i un espai anexa
que és unes sales,
unes dependències
en les quals l'associació
i les associacions que formem part
hi treballem també
perquè allò també quedi restaurat.
i a l'entorn del santuari,
diguem-ne,
del que són les fonts,
que també treballem tots conjuntament
per anar mantenint aquest espai net
i correcte.
Si us voleu fer una idea
de tot això que ara ens han estat
explicant als nostres convidats,
l'ideal és que visiteu
aquest santuari de Sant Magí Lluny,
Sant Magí de la Profeganya,
perfecte,
ara el dia 10 d'agost,
recordeu,
quan tindrà lloc aquest darrer concert,
allà el santuari,
un concert d'òpera
a partir de dos quarts de deu,
el dia 10 d'agost,
amb pluja de Sant Llorens,
ja de feigitó.
Anem a estar parlant
amb els amics
de l'Associació Baja d'Amics
de Sant Magí de la Profeganya,
Jordi Solet,
Josep Mas,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
I ara ens adrecem
a Josep Maria Carreras
i li preguntem
pel ball
de Sant Magí
mentre convidem
que s'apropin
els amics
de les bar d'ençària
de Tarragona.
Farem un mix?
Què em volies comentar
del ball de Sant Magí?
Una mica
el fet
de la recuperació
d'aquest ball pla.
Sí, sí.
És una de les potes
en què treballeu.
En realitat
fa tres anys
que es balla
i era un ball
que es havia
ballat antigament.
No sabem
exactament
l'origen
del ball
però està dintre
la línia
del ball rodó,
dels balls plans.
Aquí la cosa
va ser que
una persona
de Santa Coloma
estava buscant
si hi havia
algun tipus
de música
tradicional
de la Baixa Sagarra
i mirant
amb arxius
i remenant papers
va trobar
el ball
Pla de Sant Magí
i això
li va sorprendre molt
i després
es va
adonar
que
la música,
la melodia,
diríem,
de la primera part
d'aquell ball
havia estat,
era interpretada
amb un altre nom
a Vilafranca
amb altres pobles
del Penedès
i fins i tot
amb un poble
de l'Empordà
que no sé si recordo
el nom
de l'Empordà
un poble
de per allà dalt.
Llavors
el que van fer
va ser
ajuntar
les dues parts
és a dir
a Vilafranca
un dels que
va promocionar
el 1973
la recuperació
d'aquesta primera part
va parlar
amb una senyora
que vivia
amb una masia
que l'havia ballat
era la millor balladora
que tenia 93 anys
era procedent
de Sant Magí
d'una masia
de tocar a Sant Magí
i aquesta senyora
li va dir
que ella
havia sigut
la primera balladora
no la primera balladora
la consideraven
com la millor balladora
del Vallplà
de Sant Magí
llavors
però tot això
ja estava recuperat
o va ser gràcies
a tots aquests testimonis
que es van a poder
la segona part
no estava recuperada
es havia fet
només la primera part
però no era
amb el nom
de Vall Pla
de Sant Magí
sinó que era
el Vall dels Innocents
per exemple
en aquest poble
de l'Empordà
és el Vall dels Innocents
llavors
què van fer
tenien la música
però no tenien
els passos
llavors
el que van fer
va ser adreçar-se
amb un dels
millors coreògrafs
de Catalunya
que precisament
fa pocs dies
que ha mort
el Joan Serra
Vilamitjana
i aquest senyor
en vista de la música
i en vista
de tot el que
tenia a la seva disposició
el que va fer
va ser
posar-hi
uns passos
en plan de fer
un ball rodó
un ball obert
un ball que com una sardana
hi pogués participar
tothom
independentment
que es pogués fer
també un espectacle
amb un esbar
en aquest moment
jo he d'obrir
el micròfon també
per al Josep Lluís
Penyalveres
director de l'Esbar
d'en Sània de Tarragona
hola bon dia
bon dia
com esteu?
bé
et sona tot això?
sí
del ball
i tant que sí
a veure
nosaltres de fet
bueno
s'ho vam assabentar
que el 2010
s'havia recuperat
el ball
degut a que
dintre del nostre grup
hi ha gent
que és dels amics
de l'Urfeganya
i estan integrats
en tot això
i ho van aguantar
diu
a Cervera
ho ballen
i tal
aleshores vam estar
investigant una miqueta
com havia anat la història
i dintre de les nostres
bueno
de les nostres objectius
és precisament això
intentar
que aquests balls
no només ho fem
com a esbar
que també ho fem
sinó que la gent
acabi integrant
o acabi ballant
i que sigui del poble
que per això
de fet és un ball
tan popular
que
em sembla que
en aquest ball
que fèieu la jornada
de portes obertes
que servia per explicar
per ensenyar a tothom
que no estigués introduït
en els balles populars
és molt fàcil
una mica és aquesta
un ball que
durant 150 anys
no es havia ballat
o sigui
es va ballar fins a mitjans
del segle XIX
que després
es recupera
com
es recupera la música
s'hi posa
una coreografia
diríem nova
perquè
no es coneixia
però que això
sigui un ball
que s'integri
dintre de la gent
o sigui
que la gent
se'l faci
en certa manera seu
una mica com una sardana
que la gent
entra i surt
a ballar la sardana
que també poguessin entrar
i sortir
a la ball pla
sí, sí
la idea que portem nosaltres
és aquesta
és a dir
no venir com a esbar
a ballar-la
i que la gent
ho pugui veure
que també
però
que sigui
la gent
del carrer
que surt
de la novena
que està
mirant
que es pugui integrar
i és una mica
per això
pel que hem fet
allò de les
jornades de portes obertes
ja està fet
ja està fet
la jornada de portes obertes
no, no, no
la fem el dia 12 d'agost
sé que ho vam dir fa temps
i ara ja no recordava
el dia 12 d'agost
vam fer les de l'any passat
i ara
tornem a fer unes altres
és el dia previ
a la ballada
aleshores tothom
que les volia prendre
perquè l'any passat
sí que hi va gent
que s'hi va incorporar
però bueno
és allò la vergonya
no sé si ho faré bé
a veure si
si vas el dia abans
no sé cap tipus de problema
marquem calendari
Josep Llis
que així no ens liem
el dia 12
jornada de portes obertes
d'agost
a les 8 i mitja
al local de les barrençària de Tarragona
allà a la mitja lluna
allà us n'ensenyaran
allà sí
allà hi haurà monitors
i a tothom que vulgui
doncs que se li ensenyarà
vulgui
i després l'endemà
posar-s'hi o no posar-s'hi
perquè això
prendre coses
no va mai malament
i després el dia 13
quan feu?
aleshores el dia 13
a la sortida de la novel·la
deixarem una miqueta d'espai
i està previst que allà a les 8
fem la ballada
farem com l'any passat
de moment el que fem
és una ballada d'alluïment
per part de les barrens
perquè la gent el vegi
i després el que fa
és que la gent
invita
la gent que està mirant
la gent que ha sortit
de la novena
la gent que està aquí
al carrer
a ballar-lo
i fem una segona
una segona ballada
i la intenció és
que la primera
desaparegui
és a dir
que no calgui pujar
a les barrens
sinó que la gent del poble
ja tingui
o la gent de la ciutat
ja tingui
el costum
d'aquí a la sortida
doncs es faci la ballada
no és difícil
no és difícil
ara us anava a dir
és molt difícil
explicar-ho en paraules
però en podríeu fer
una...
no es pot fer, no?
és un ball rodó
sí, sí
hi ha una mica
sí, si vols
tot aquí una mica
sí, si es pot explicar
hi ha una primera part
que és com una espècie
per aquí al públic
diuen
tome, animeu-vos a ballar
animeu-vos a ballar
hi ha una primera part
en què les parelles
fan com una espècie
de volta
invitant la gent
a incorporar-se
molt bé
i després doncs hi ha
pròpiament el ball
en si mateix
i acaba
amb un repatut final
doncs hi ha de molt bé
unes corrandes
que es diuen
sí, sí
com a dues parts
el ball plan
és molt senzillet
de fet
ball plan i contrapàs
són els dos balles grans
d'aquí
que es porten a Catalunya
i és el ball
que es feia servir normalment
no és complicat
les coses que ballava el poble
no eren complicades
en tot cas
compliquem després dels esbars
quan pugem a l'escenari
la gent
quan ballava
no es complicava la vida
per tant
és molt festiva
pel dia
perquè diem
molt participatiu
és senzillet
i al final és el que diu ell
hi ha unes corrandes finals
que el que fan
és alegre una mica
l'acabament
doncs queda
o sigui
a part de la ballada
aquí a Tarragona
el dia 21 de setembre
que és l'Aplec
diríem
de les comarques
de per allà dalt
també es balla
la sortida d'ofici
davant del santuari
i després
es balla
a la tarda
després de dinar
quan hi ha la gent
llavors hi ha una mica de ball
la primera cosa que es fa
és ballar el ball pla
i s'invita a tothom
o sigui
si hi ha un grup
de músics
van passant per les taules
i van allí
invitant la gent
que balli
per fer
davant de l'esplanada
de les fonts del ball
es fa molta festa
d'aquesta manera
avui hem parlat
sobre el ball pla
de Sant Magí
amb Josep Maria Carreras
un dels amics
de la profeganya
ve de Cerveres
Josep Maria
moltes gràcies
Santa Coloma
perdona
jo barrejo tot
gràcies
Josep Maria
de res
i Josep Lluís
Penyalbert
de les barras d'en Saïra Tarragona
no hem pogut parlar gaire
Josep Lluís
avui el tema
ha estat molt concret
però em sembla
m'assembla
que parlarem
la setmana vinent
d'un altre projecte
no?
Ball de Cossis Petits
sí?
ah
estem molt liats
i per tant
molt oberts
a explicar qualsevol cosa
doncs una abraçada
també als amics
de les barras d'en Saïra
de Tarragona
no sé si el Miquel Rodríguez
és un dels veïns
de la zona
que tenen cura
del repartiment
dels cantis
i aquesta aigua beneïda
no sé si vostè
ball al ball
pla de Sant Magí
en primer lloc
bon dia
bon dia
a veure
nosaltres som una
sèrie de persones
que tant al puntal
del Cano
com a la Sallorenç
com a Puig del Pallàs
som els responsables
de subministrar l'aigua
haurem d'anar molt ràpid
i per tant
li pregunto
vostès reparteixen l'aigua
no
subministrem l'aigua
ah
repartim l'aigua
una cosa
subministrar l'aigua
al poble
i l'altra cosa
repartir l'aigua
o sigui
també se reparteixi
aigua pels malalts
diguéssim
que el dia 18
o el dia 19
una sèrie de persones
porten a l'aigua
els malalts
com és
Creu Roja
Santa Tecla
i després
del centre
de dia
no
però les dones
i homes
que som d'aquí
del barri
som els que
omplim
i subministrem
l'aigua al poble
diguéssim
els envasos
s'omplen
els cantis
els botelles
tot aquí davant
diguéssim
quants cantis tenim
en guany
de moment
no l'hi puc
no l'hi puc dir
però encara no ho sé
sí que tenen cura que cada any el disseny del cantis sigui diferent no?
sí
i tampoc no l'hi puc dir
i tampoc no l'hi puc dir
no no l'hi puc
no l'hi puc
no l'hi puc
perquè això
segons la persona que ho porta
van a fornades
diguéssim
tants cantis
a millor si per exemple
demàrem
no ho sé
per dir alguna cosa
equis
es porten equis
no l'hi puc
la qüestió és que els veïns d'aquí ja estan a punt
els veïns ho tenim tot a punt ja
sí
vostès ja tenen
quanta gent
quanta gent
quanta gent d'aquí
quanta gent d'aquí
col·laboren
col·laboren
col·laboren gent del barri
diguéssim
portat el carrer
i punxen pallàs
i a part d'aquí
doncs venen gent voluntària
o sigui que això
és una cosa voluntària
i molt popular
el que estic veient
però això ho fem de l'any 82
sí sí
no és ara
molt bé
ja m'ho perjo
amb el Miquel Rodríguez
doncs hem de parlar un entredia tranquil·lament
quan passi tot plegat
o quan s'acosti
el dia que ja em podrà donar més detalls del canvi
el dia que vostès vulguin
molt bé
dos minuts ens quedem per tancar l'edició
d'aquest programa especial
que avui hem fet des de Cal Armita
i ho volíem fer
amb la Carles Batxas
el secretari de la confraria de Sant Magí
Carles
bé
no és que no hem tingut gaire temps
mira que hem estat des de les 10
ja veieu si dóna Sant Magí
ens han quedat moltes coses de què parlar
sí
però bé
l'acolliment que feu sempre vosaltres
en Tarragona Ràdio
amb nosaltres ja trobarem moments
per parlar
sense anar més lluny
al voltant del dia 18
perquè clar
Sant Magí serà el 18-19 d'agost
estem parlant d'aquestes dates
per tant tornarem a parlar-ne
molt bé
agrair-vos a vosaltres
la deferència que heu tingut de pujar aquí
aquesta casa ja sabeu que està oberta per tots
i penso que ha sigut un dematí molt interessant
en torn de Sant Magí
i en torn de totes les novetats
que té el Sant Magí 2013
si us ha perdut alguna part d'aquest programa especial
des de Calermità parlant de Sant Magí
de la Tarragona el 1800
a fi de moltíssimes coses
el recuperareu a través de la nostra pàgina web
Carles Baixes
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres