i afrontem els darrers minuts de programa
fins a dos quarts de dues ja ho sabeu
amb aquest quart d'hora a parlant
convidant-vos de fet a anar divendres demà mateix
al Teatre Metropol
a dos quarts de deu tindrà lloc la representació
d'una altra de les obres que posa en valor
la vida i obra de Salvador Espriu
Flames a la Fosca
o vaja, el que seria el mateix
la representació de la relació
al llarg de la vida entre Salvador Espriu
i en Bertomeu Rosselló Pòrcel
ens en parla amb més detall
la directora d'aquesta peça teatral
Teresa Vilardell
Teresa, bon dia
Hola, bon dia
Potser comencem explicant que Flames a la Fosca
em sembla que no és una obra feta ben bé per Espriu
sinó que és un muntatge
arran d'aquesta relació, no?
Sí, és amb textos
està fet en textos d'Espriu
i de Bertomeu Rosselló Pòrcel
i quan dic textos
doncs són poemes, cartes, narracions
però són textos
tant un com l'altre
textos de joventut
joventut perquè en Bertomeu Rosselló Pòrcel
com sabeu
va morir quan tenia 25 anys
en plena guerra civil
i d'alguna manera
fou l'amic de l'ànima d'Espriu
i llavors els textos
que es poden trobar a l'espectacle d'Espriu
també són textos sobretot
de joventut
que és un Espriu
més desconegut
un Espriu
que encara no havia fet
la pell de brau
que encara no sabia
que d'alguna manera
després
doncs lideraria
doncs tot un moviment
per pensar en el país
per pensar en la terra
Com vas fer cap tu
amb aquesta producció
a Flames a la Fosca
la vas proposar tu?
te la van demanar
com a encàrrec?
no, no és un encàrrec
fa temps
la Rosa de l'Or
que és una especialista
en Espriu
em va
em va passar
un esqueix
de la seva
de la seva
tesi doctoral
en el qual
parlava justament
d'aquesta amistat
i d'aquesta relació
i com
d'aquesta amistat
i aquesta relació
sobretot
per part d'Espriu
és un gran tema literari
és a dir
Espriu
des que coneix Rosselló Porcel
fins que ell és mort
parla
de Rosselló Porcel
de maneres diferents
i li reta homenatge
després de la seva mort
i aquesta mena
de força
inspiradora
que té alguna cosa
a veure amb la literatura
però també
amb les relacions humanes
no ho sé
em va
em va interessar
la Rosselló
és una dona
que era
absolutament entusiasta
i després em va servir
per descobrir
un poeta
que coneixia poc
que és Rosselló Porcel
que des del meu punt de vista
és magnífic
per què hi havia
aquesta relació
d'amistat
d'amor
fins i tot
entre tots dos
que els unia
jo crec que la diferència
sí
eren molt diferents
són molt diferents
eren molt diferents
jo penso que
Espriu
és un home
que d'alguna manera
no s'explaja tant
en els sentiments
té una vida dura
al seu voltant
doncs
mor en germans
mor el pare
no és tan
vitalista
és un home
doncs
més més
de
recloure's
d'escriure
de reflexionar
i Bertomé Rosselló Porcel
era un home
d'acció
era molt culta
i en això
també l'unia
a l'espriu
amb una curiositat infinita
per la poesia
i per la poesia
sobretot
i espriu
per la narració
i això era el que els unia
i sobretot
la idea
que eren una generació
junt amb altres
companys de viatge
que d'alguna manera
havien de trencar motlles
amb la generació anterior
de fet
ells van practicar
una oposició
bastant forta
amb els seus mestres
de fet els parodiaven
ja tot un relat
de l'espriu
en què parodien
els seus mestres
i que de fet
surten a l'espectacle
i ells van creure
que podrien ser
una generació
de canvi
molt potent
i de fet
probablement
no haguessin sigut
perquè tenien qualitats
per ser-ho
i això és un altre relat
que surt a l'espectacle
que són
ells els abells
d'un jardí
un jardí que
la guerra
ho tomba tot
en el cas d'Espriu
i en el cas
de Rossella Porsels
la mort
però sí que és cert
que durant la guerra
ja van tenir moltes diferències
per al seu posicionament
ideològic
de com s'havia d'entendre
la guerra civil
i com s'havia de
de viure
o sigui
el Rossella Porsels
tenia un posicionament
clarament
socialista
comunista
i l'Espriu
detestava
qualsevol forma
violent
o bèl·lica
i de fet
durant la guerra
van
van enfadar-se
i va ser una cosa
que l'Espriu
va tapar
durant tota la seva vida
a base d'anar
explicant sempre
coses bones
de la relació
i prop de la seva mort
en un discurs
reconeix que
s'havien distanciat
és apassionant
a més
tot el treball
de recerca
que hi ha
al darrere
no?
d'aquesta obra
no és
no és
no és
un treball
que es pugui
improvisar
o sigui qui de fet
dona l'impuls
és Rosa de l'or
però nosaltres
els actors
jo mateix
i tal
hem estat molt temps
llegint
buscant
encaixant
i sobretot
convertint
aquesta relació
en un espectacle
poètic
no costumista
val
això és important
que ho diguis
que d'alguna manera
explica més
des de la poesia
i des de la literatura
explica
o queden explicats més
tots aquests
reflecs de l'ànima
que de fet
són els que
d'una manera
profunda
expliquen
més enllà
diguéssim
de les necessituts
diàries
que eren
un per l'altre
evidentment
hi trobem
doncs això
reflectida
o en escena
la figura d'Espriu
la figura
també de Rosselló
Pòrcel
però hi ha una figura
femenina
sí
hi ha una figura
femenina
que és Amàlia Tineo
Amàlia Tineo
va ser amiga
de tots dos
i després
de morir
Rosselló
va continuar
una amistat
de tota la vida
amb Escriu
i és l'amiga
que d'alguna manera
guarda
aquesta amistat
però també guarda
els secrets
de l'amistat
de fet
ella mai
va escriure
res
fins i tot
li van demanar
quan hi era gran
perquè aquesta senyora
que va viure
va viure fins molt gran
que parleix
d'aquells anys
d'aquesta època
no ho va voler
fer mai
i d'alguna manera
el que va fer
va ser acompanyar-los
en aquest viatge
perquè podia
de fet
l'Amàlia Tineo
va ser professora d'aula
però era una dona
doncs que havia estudiat
filosofia
que els va acompanyar
junt
amb Mercè Muntanyol
i amb molts estudiants
el creuer que van fer
pel Mediterrani
amb un creuer
que es va organitzar
des de la Universitat
de Barcelona
i de Madrid
una mica per unir
el que ara està poc unit
i també per
no sé
i trobar
un lloc
en què precisament
era de formació
o de fins i tot
de
demostració
del que podia ser
una generació
molt potent
llavors
l'Amàlia Tineo
pertany a aquesta generació
i de fet
és la que acompanya
en el sanatori
el Bartomé Rosselló Porcel
quan s'està
s'està morint
és la que fa
d'enllaç
entre els dos
i d'alguna manera
té un
té un paper
fonamental
i silenciós
no dic pas
que estigui silenciós
durant l'obra
perquè utilitza
textos de classes
i textos dels mateixos
per manifestar-se
però que d'alguna manera
de tot aquest seu viatge
no en va fer
una
una
una projecció pública
Què en traurem
als espectadors?
Em sembla que és una obra
molt estètica
pel que tu dius
en el sentit
que és molt poètica
i he llegit també
que et venen
moltes ganes
moltes ganes
de retrobar
l'espriu més fresc
no?
Aquell que no és tan opi
potser
i de llegir
de conèixer-se
Rosselló Porcel
que potser no el coneix
en massa
Sí
a veure
els espectadors
hi trobaran
jo crec
molt bona literatura
molt bon teatre
l'espriu
el fan
Manel Barceló
sí
el Rosselló Porcel
el fa un jove
espectador
ai
perdó
de mallorquí
i parla en mallorquí
com parlar
perquè de fet
Rosselló Porcel
és de Mallorca
també hi trobaran
espectacle
perquè l'escenografia
està composta
de
de 3.000 llibres
que en un moment
determinat
expressen
i d'un moment
molt espectacular
de l'obra
expressen
tot el caos
de la guerra
l'escenografia
l'ha fet
l'Alfons Flores
que és un escenor
que normalment
fa
escenografies
per la Fura
per òperes
Internacionals
llavors vull dir
que trobaran
un espectacle
que no hi hagi
algú que pensi
que va a veure
doncs no sé
un recital
sinó que el que es tracta
és d'una volada
poètica
fer tot un relat
de
de l'amistat
d'aquests dos
personatges
que un és gran
perquè està fet
des del record
i l'altre jove
quan va morir
no sé si m'ho he explicat
però més o menys
és això
jo penso que s'ha de veure
perquè va de completar
aquestes explicacions
però si està fet
amb molt de
amb molt de rigor
no és una obra
així
feta en quatre dies
és feta
a consciència
i volent aportar
també
en el món
espriuar
una altra visió
del
del poeta
potser més personal
ens fem una mica
la idea
escolta
per què l'heu anomenat
Flames a la Fosca?
Flames a la Fosca
és un poema justament
de Rosselló Porcel
que es diu
a Mallorca
durant la guerra civil
i acaba
amb un
acaba amb aquestes
amb aquestes
paraules
l'únic que ara
em sap greu
però
tinc mala memòria
i m'agradaria molt
poder-te dir els dos versos
i només em sé
aquestes dues paraules
i no pateixis
no pateixis
et demanaré
això
si Teresa
abans d'acabar
l'entrevista
que ens diguis
un moment
un moment
de l'obra
que per tu
sigui especial
no ho sé
que tingui una intensitat
o que
no ho sé
descobreix-nos
algun moment
de l'obra
especial
per qui
l'heu fet
no?
Sí
hi ha un moment
que el trobo
molt transcendent
que és
quan
espriu
d'alguna manera
esplany
esplany
de la guerra
i parla
de la guerra
en termes
poètics
i parla
d'un genet
que han esclafat
tot
que han esclafat
fins i tot
la literatura
que ell en diu
la Rosa
que està
destrossat
i
arriba
Rosselló Pòrcel
fent
una apologia
fantàstica
sobre
l'espectacle
de la guerra
el Rosselló Pòrcel
era un home
que era
que l'excitava
el foc
fins que tenia
atacs de pilet
d'epilèpsia
com veia el foc
i en un poema
parla
de tot aquest espectacle
fantàstic
que és
de la revolta
i aquest enfrontament
potser
és un dels punts
més climàtics
de l'obra
i n'hi ha un altre
que és la confessió
de l'espriu
que fa cap al final
en el qual
admet
que aquesta amistat
de la qual
n'ha parlat
i l'ha escrit
i tal
no va ser
d'alguna manera
duta
fins al final
perquè de fet
el Rosselló Pòrcel
va morir sol
però ell durant anys
havia sostingut
que havia estat
aconvoiat
per la seva amistat
de fet l'espriu
va dir això
i al cap d'un parell d'anys
es va morir ell
i és una cosa
que es va
es va anar guardant
i penso que són
són dos moments
que per una persona
com l'espriu
i per un escriptor
que controlava tant
els passos que feia
i d'alguna manera
amb una escriptura
en què ell
pràcticament
si amagava al darrere
aquestes escletxes
que ens posa
per arribar
una mica més
al fons
de la seva ànima
del seu esperit
són interessants
i commovedores
i després
els versos exultants
del Rosselló Pòrcel
que ja dic
va morir
amb 25 anys
em deies
Rosselló Pòrcel
sabem de què va morir?
el d'una
diuen
d'una granúlia fulminant
és una variant
d'una tuberculosi
el Rosselló Pòrcel
va estar molt actiu
durant la guerra
era professor
aquí a Barcelona
d'un institut
de fer llengardes
dels seus alumnes
a l'Avantlo i tal
llavors ell va estar
molt molt actiu
i vivia
a la residència
d'estudiants
de Barcelona
que estava a la Diputació
i llavors
el que sembla
és que va estar
molt actiu
i tenia molt pocs diners
i es va cuidar
poquíssim
de fet
el que diuen
és que si ell
hagués continuat
per aquí
hagués arribat
a anar al front
i aprendre
per aquí
va ser alguna cosa
sorprenent
de fet
es va trobar
malament
i en 3 o 4 setmanes
va morir
i va ser
l'Amàlia Tineo
la que el va dur
a un metge
que llavors era molt famós
que era el doctor
Rebentós
i era dels primers
que va començar
a curar la tuberculosi
i el que expliquen
és que
el doctor
li va dir
bueno
aquest noi
és mort
i llavors
el van portar
al sanatori
sense que ell
sapigués
encara
que tenia tuberculosi
perquè ell deia
però per què
m'hi porten
que hi faig
aquí
i
el que diuen
també
l'Amàlia Tineo
el va deixar allà
el seu pare
estava molt malament
era la guerra
i l'endemà
que el va deixar allà
es va morir
i es va morir sol
i això és una recança
que ha quedat
que li va quedar
l'Espriu
que li va quedar
l'Amàlia Tineo
i també expliquen
el disgust
que tenia
el seu rostre
quan el van vetllar
la nit després
d'haver mort
en plena joventut
o sigui
una expressió
molt contrariada
molt poc d'acord
amb el que
li havia sobrevingut
en molt poc temps
doncs
mira Teresa
que gràcies a internet
hem recuperat
aquests versos
a Mallorca
durant la guerra civil
els dos darrers versos
tota la meva vida
es lliga a tu
com en la nit
les flames a la fosca
molt bé
doncs moltes gràcies
per trobar-los
perquè són aquests versos
que expressen
de l'obra
i gràcies
no no
i ara
gràcies a tu
per l'entrevista
Teresa Vilardell
directora d'aquest
a Flames a la fosca
demà
la veurem en escena
a dos quarts de deu
al Metropol
gràcies Teresa
una abraçada
gràcies
gràcies