Volem parlar amb el team alcalde
de Treball i Activació Econòmica, Javier Villamallor,
de diferents temes d'interès
a les seves diferents àrees.
Parlem, per exemple, del projecte d'Smart City
amb vista, una mirada posada als Jocs
de 2017, amb diferents iniciatives
que estan engegades i que van a bon ritme.
Volem parlar, també parlarem de com va
el Tarragona Impulsa, farem una mica de balanç
i d'altres iniciatives, com també el pla de millora
de polígons industrials, que també volem parlar
en aquesta propera entrevista.
Però comencem per això, parlant de diferents
iniciatives en el marc del projecte
Smart City, un projecte ampli
en diferents actius i també
ben diferenciades, però amb un denominador
comú. Javier Villamallor, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Parlem d'això,
del projecte Smart City i de fet
del tema de l'aigua, perquè
van signar un conveni a Macbar, l'empresa
d'aigües de Barcelona
i crec que està molt avançant
la implantació del que anomenaven
els comptadors telemàtics.
Sí, hem de recordar que l'Ajuntament,
el projecte de Ciutat Intel·ligent
l'està basant en la col·laboració amb el sector
del coneixement, amb la universitat i amb el sector
privat. El sector privat
amb convenis i formen part del
patronat d'aquesta fundació, tant
Rapsol com a Acbar i d'altres companyies.
Bé, Acbar té un projecte de la mà d'Ematsa,
l'empresa municipal d'aigües, per introduir dispositius de telelectura
dels consums d'aigua a totes les llars de Tarragona.
La implementació d'aquest dispositiu de telelectura, d'aquest petit aparell,
que facilita molt la lectura i el coneixement del consum de cadascuna de les llars de la ciutat de Tarragona,
s'està posant en marxa amb tota velocitat.
En els propers anys, cada llar de Tarragona estarà connectada
i, per tant, podrà subministrar informació del consum que fa d'aigua
i ja hem assolit, aquest any vam assolir les 8.000 llars amb aquest canvi de comptador.
Aquest és un fet important perquè permet una segona derivada
o permet una conseqüència immediata, que és
si som capaços de conèixer millor el nostre consum,
no només podem fer una gestió més eficient del que és el cicle de l'aigua
i, per tant, que l'empresa gestioni millor el recurs hídric
que ha de portar a cadascuna de les llars de la ciutat,
sinó que també podem conscienciar la població perquè faci un bon ús d'aquest recurs
que és escàs i que sabem que l'aigua, quan hem tingut temps de sequera,
és un bé molt preuat.
Per tant, el dispositiu de telemesura, què pretén?
Pretén facilitar informació a l'usuari, al client, al ciutadà,
per tal que pugui saber si, per exemple, es detecta un consum anormal
o un consum diferent al que ha estat comú en els darrers anys
o en els darrers mesos en aquella mateixa llar,
potser és perquè s'està produint una fuita o perquè hi ha un problema en la canonada.
Si detectem aquest problema en la canonada d'Aviat, podem evitar una factura excessiva
que aquesta persona hagi de sofregar i que, evidentment, generarà una reclamació
perquè no entendrà què està passant si sempre acostumava a pagar una quantitat X
perquè, a partir d'aquell incident, paga molt més.
La detecció de fuites, la detecció de problemes a la xarxa és molt més fàcil
i també el que volem és consciència a la població que faci un ús responsable de l'aigua.
Comentava, parlava d'ACBARC, però també podem parlar de la col·laboració amb Repsol.
Fa molts pocs dies vam tenir una reunió de treball al Centre Tecnològic de Repsol, a Madrid.
El projecte de col·laboració entre Repsol i l'Ajuntament de Tarragona es basa en tres elements.
El primer és la incorporació progressiva del que anomenem asfals verds.
Els asfals verds són asfals que o bé provenen de la reutilització d'asfals antics
i, per tant, les tècniques que estan provant en el Centre Tecnològic de Repsol
es basen en reutilitzar asfals i reutilitzar materials com poden ser els pneumàtics
per fer nous asfals.
Van poder veure in situ diverses proves que estan fent
on processen antics pneumàtics, antics pneumàtics abandonats,
que separen la fibra tèxtil i la malla metàl·lica que hi ha dins de la roda del vehicle,
separen el que seria el cautxo, el material, es pulveritza
i es pot, amb un batum, reutilitzar com a asfalt.
Això és el que es coneix com asfals verds
i podem fer diverses proves a la ciutat de Tarragona
per donar aquest missatge que una antiga roda pot servir
a través d'un procés industrial per generar un nou asfalt.
També estem treballant en la línia de la introducció de biocompostibles progressivament.
Vull recordar que la flota d'autobusos municipals que gestiona l'AMT
està fent un estudi amb el Centre d'Investigació Química de Tarragona
des de fa uns quants mesos i que s'acabarà aquest estiu
per veure els consums d'aquesta flota de vehicles
i per veure també les emissions de CO2 que la flota emet.
Volem conèixer i vol conèixer sobretot l'empresa municipal de transports
millor els seus consums i les seves emissions
per poder planificar millor les rutes i poder també reduir la contaminació
d'aquests 70 autobusos que estan connectant tot el terme municipal.
Asfals verds, biocompostibles i la tercera línia és anar estudiant,
anar veient quines necessitats té la ciutat de Tarragona
en quant a la incorporació de possibles punts de recàrrega per vehicle elèctric.
Això és un projecte que encara és molt incipient,
però estem mirant d'estudiar diferents models que coneixem.
Hi ha un model al País Basc que és conegut com IBILEC.
IBILEC és una empresa participada del 50% per Rapsol
i el 50% per l'ente basco de l'energia.
IBILEC ha gestionat 200 punts de recàrrega elèctrica a tot el País Basc,
que és una referència en la incorporació dels punts de recàrrega elèctrica per vehicle al País Basc.
Estan connectant les tres províncies basques i és un model d'èxit des de l'any 2007
amb la implicació forta de Rapsol.
Volem conèixer bé aquest model i és també jo crec que una oportunitat per treballar
amb altres ciutats del territori, com pot ser Reus, com pot ser Vilaseca,
com poden ser les diferents seus dels Jocs Mediterranis.
Vull recordar que sempre parlem de diferents proves amb la mirada en els Jocs Mediterrani.
Doncs mirem si podem conèixer bé l'experiència d'IBILEC al País Basc
i veure si és importable a la ciutat de Tarragona o al territori del Camp de Tarragona.
Parlant d'aquests asfals verds, què comportarien?
Perquè l'utilització dels pneumàtics crec que també amortigua una mica el que seria el so ambient,
la contaminació acústica.
Bé, el que hem pogut veure en el centre tecnològic de Rapsol
és que hi ha diverses games de producte asfàltic que té propietats importants
pel que és el confort en una ciutat.
La primera i més òbvia és, com el que deies tu, els asfals són reductors
que redueixen el soroll que generen els vehicles quan passen per sobre.
Hi ha un altre component que és la permeabilitat,
el fet que no s'acumulen quantitats d'aigua que fan més arriscada la conducció
i també la durabilitat.
Aquests materials que reciclen altres productes,
com poden ser asfals anteriors o com poden ser pneumàtics,
també estan demostrant que tenen propietats de duració majors que altres materials.
Per tant, de què es tracta?
Es tracta que mirem que aquests materials que ja estan provats,
que ja són comercialitzats,
veure si els podem anar assumint i provant a Tarragona
i si són de satisfacció de l'Ajuntament i dels ciutadans.
Ja t'hem de sito on començaran a fer aquestes proves?
Serà els centres?
Bé, estem valorant ara mateix la tipologia de producte
i estem valorant també amb la companyia i amb l'Ajuntament
quines serien les zones on es podria fer.
Hauria de ser una zona, preferentment,
sobre la qual passin molts vehicles
per demostrar que realment dura més
i que té millors qualitats que l'asfalt tradicional.
En matèria de l'estudi que comentava de mobilitat
sobre la xarxa de transport públic,
l'estudi ja fa uns mesos que s'està fent,
s'estan fent investigadors de la Universitat de Rubí i Vigília,
el Centre d'Investigació Química,
i és un projecte conjuntament pilotat
per l'Ajuntament i per Repsol
per tenir més informació.
Una miqueta el fil argumental de qualsevol ciutat
que pretén millorar la seva gestió
és tenir més informació per poder prendre millors decisions.
I en aquest tema la tecnologia ofereix nous mitjans
i noves maneres de recopilar aquesta informació
més barata i més ràpida que mai abans.
Tornant als comptadors telemàtics,
la informació que envien, diguem-ne,
on va parar aquesta informació?
On la centralitza?
Com funciona?
Clar, aquests dispositius el que fan són lectures
durant el dia, d'acord amb diversos moments del temps,
fan lectures del consum
i emeten un senyal d'aquest consum,
el transmeten a una central de dades, com tu deies.
El que és important és veure i poder avançar
com podem implicar l'usuari,
el receptor de l'aigua, en aquest procés.
Les possibilitats són, jo diria que infinites,
i estem parlant d'un canvi de fons
en la manera de conceptualitzar el servei d'aigües.
Imaginem que podem informar a l'usuari
a través del telèfon mòbil o a través d'internet
que hi haurà una interrupció en el servei d'aigua, d'acord?
Podem avisar-lo per anticipat d'aquesta interrupció del servei.
Però també li podem enviar missatges
de quin és el seu consum en diferents moments del temps
i, sobretot, detectar aquest canvi en el patró de consum.
Si detectem que hi ha un consum anormal,
el podem avisar.
Tot això està en marxa i Tarragona és una de les ciutats,
hi ha d'altres al conjunt de l'Estat,
que estan fent aquest procés de substitució
d'un comptador tradicional,
on hi havia una persona que anava a comprovar
periòdicament el consum d'aquella casa
per un consum telemàtic,
per un consum a distància.
Aquest element és important
perquè difícilment podem conèixer el consum de la nostra llar
si no tenim una manera fàcil d'accedir a aquesta informació.
I la telemesura, repeteixo,
té la vocació de, sobretot,
facilitar la gestió de l'aigua,
però també consciència de la població.
En aquest sentit, de consciència de la població,
hi ha algun objectiu de reducció de l'estalvi
en tant per cent?
És a dir, preveu-ho quan es pot arribar a estalviar,
un cop estigui implantat tot el sistema
i, per tant, l'usuari sigui més conscient
del que consumeix i pugui reduir el consum?
Sobretot, des de la vessant de l'Ajuntament,
el que estem mirant ara mateix
és veure les diferents tasques
tasques que es fan amb aigua a l'Ajuntament,
des del baldeo dels carrers,
passant pel rec dels parcs i jardins...
Quina qualitat d'aigua es necessita per a aquests diferents processos?
I, evidentment, no utilitzar una aigua d'excel·lent qualitat,
com seria aigua de boca,
per fer funcions que no requereixen aquesta qualitat,
com podria ser la neteja dels carrers.
Evidentment, aquesta és la línia que estem identificant,
oportunitats d'eficiència i de millora
en el que seria l'ús responsable de l'aigua.
I tenim una miqueta la dinàmica que estem seguint
amb el procés de col·laboració amb les empreses
i amb els centres de recerca,
és anar plantejant-nos qüestions
que encara no hem resolt prou bé.
Fa poc el gerent del Patronat d'Esports,
el senyor Ramon Guadrat, em deia
que quan hem de buidar anualment les piscines municipals,
a vegades és un problema
què fer amb aquesta aigua que té clor
i que, per tant, no és fàcilment reutilitzable.
Però què podem fer amb aquesta aigua
que està omplint totes les piscines
i que, periòdicament, un cop l'any, dos cops l'any,
hem de buidar i reomplir.
És molta aigua.
És molta aigua,
però més enllà del valor econòmic que en té,
evidentment,
és veure que aquella aigua pot complir altres funcions
per al dia a dia de la ciutat.
I això hem de veure si es pot fer
i si, més enllà de l'estalvi econòmic,
que suposarà, també és un missatge
que hem de ser responsables amb l'aigua.
Perquè no fa tant, l'any 2005-2006,
vam tenir una sequera importantíssima a Catalunya
i, si recorden,
es prohibia les piscines privades,
les piscines domèstiques.
es prohibia omplir.
Omplir piscines, sí.
Per tant, és aquest el missatge
i jo el que m'agradaria transmetre
és que estem treballant colze a colze
amb el sector del coneixement,
també amb el sector privat,
per trobar primer aquestes preguntes
que a vegades es fa el que gestiona
qüestions i serveis públics
i veure si es poden millorar
per fer-los més eficients.
Què es podria fer amb aquesta aigua de les piscines?
Ho estem plantejant...
Perquè té clor,
és una aigua que en principi té clor
i segons com no...
Segons quin lloc no t'apoletica.
I hem de veure què es pot fer.
Ens hem plantejat,
mai abans ens havíem preguntat
si això es podia reutilitzar.
Aquesta aigua entenc que es buidava,
s'enviava al clavegaram
i, per tant, sortia, diguem-ne,
del circuit de l'aigua,
però potser podem fer alguna cosa amb aquesta aigua
i el procés de neteja,
de depuració,
de tractament d'aquesta aigua
potser és cost efectiu
i és eficaç un tractament
que no sigui gaire costós
per reutilitzar aquesta aigua.
Ens volem fer aquesta pregunta
i mirar de respondre-la
amb investigadors i amb gent com Ackbar.
Però podria ser possible, per exemple, aquest estiu...
Ho estem estudiant.
S'està estudiant...
T'ho plantejava com a dubte, no?
És a dir, tenim aquest...
Des del Patronat d'Esports
ens ha transmès això
i estem mirant també
com reutilitzar aquesta aigua.
Igual que,
aprofitant la benentesa
per parlar una mica dels jocs del Mediterrani,
hem intentat veure
com s'ha de dissenyar una piscina
de futur,
la piscina que s'haurà de fer
pels jocs del Mediterrani,
com s'ha de fer,
en quins criteris mediambientals
s'ha de fer aquesta piscina
perquè sigui el més eficient possible
i perquè el seu manteniment
de la instal·lació
quan es suministre
sigui el mínim possible.
Això s'ha d'incorporar en el disseny
des del mateix moment
que s'estigui fent el projecte bàsic
o l'avantprojecte de piscina, no?
És aquesta també la filosofia
que hem d'incorporar
en les noves instal·lacions que es facin
que seran les que seran.
No moltes,
però els tres equipaments
que necessitem
han d'incorporar aquesta filosofia.
És a dir,
que també la piscina
tindrà criteris d'eficiència
en tot el sentit,
amb el senyor d'amplir de la paraula
i amb la resta d'equipaments
que es puguin fer.
Exacte.
És una miqueta
el que estem treballant
i volem treballar
amb institucions
que estan al nostre territori.
L'Institut de Recerca en Energia
de Catalunya
i el seu director,
el senyor Antoni Martínez,
és una persona
amb la qual estem parlant molt
i volem establir
un acord de col·laboració
entre l'Ajuntament
que ens ajudi
com a centre de referència,
m'atreviria a dir
no només a l'Estat,
sinó a Europa,
en matèria d'energia,
que ens ajudi
a fer aquesta tasca
de disseny
i de plantejament
del projecte
d'equipaments esportius
pels jocs.
L'IREC és un soci
que més té
seu a Tarragona.
I que van inaugurar
no fa gaire
un laboratori pioner
per tal de demostrar
in situ
allò que diuen
l'edifici de consum cero,
que és el que persegueixen,
és la seva utopia.
És el que...
Bueno, utopia no tant,
perquè és bastant...
No, és una realitat.
I després,
altres línies de treball
que estem...
Bueno,
que estem iniciant
en el projecte
és mirar
de fer un projecte
on diferents equipaments públics,
equipaments municipals,
puguin millorar
la seva eficiència energètica.
Estem estudiant
amb diverses companyies
que tenen
comercialitzants
productes
en aquesta línia,
materials aïllants,
pintures
i també
formes
de cobrir
les taulades
per reduir
la necessitat energètica
d'aquell edifici.
Són materials
que al centre d'Europa,
Alemanya,
Holanda,
Anglaterra,
estan aprovats
des de fa molt de temps,
però que no s'han portat tant
a la rehabilitació
d'habitatges
o a la rehabilitació
d'edificis
a les zones mediterrànies.
Per tant,
estem parlant
amb companyies
com BASF
o com Bayer
per veure
si aquests materials
es poden utilitzar
per fer alguna prova
en algun edifici municipal,
alguna escola,
algun centre cívic,
alguna llar de jubilats
i mesurar l'abans
i el després
del consum energètic
d'aquest edifici.
La sort és que tenim,
com comentàvem abans,
empreses molt importants
en el territori
que estan fent
aquests materials
per a l'exportació
i que també volem
que els utilitzin
per millorar
els equipaments
de la ciutat.
Algun dels nous equipaments
dels jocs
podria ser de consum zero
d'aquests edificis
que s'havia de fer
pioner,
bastant pioner, no?
Sí,
aquest és l'objectiu.
Fa 10 dies
vam assistir
a una reunió
on hi havia diverses ciutats,
hi havia la indústria química
i hi havia la Comissió Europea
on es va discutir
els objectius
pel període 2014-2020
en quant a
fons de cohesió,
fons estructurals
i, en definitiva,
subvencions
de la Comissió Europea
per projectes
d'eficiència energètica
en ciutats.
I vam estar
en una reunió
on ja et dic
que hi havia
el sector privat
on hi havia
la Comissió Europea
i on hi havia
diverses ciutats
i vam estar discutint
si en els països
mediterranis
es podien incorporar
aquestes tecnologies
que estan
molt provades
i que són
molt efectives
per a aquells països
que tenen
problemes
de calefacció.
Han de
climatitzar
les seves llars
perquè tenen
un problema
de fred.
Nosaltres tenim
un problema
de calor
i, per tant,
hem de veure
si aquests materials
són igualment efectius
en països com
Espanya,
França,
Itàlia,
Grècia,
Portugal,
que tenim
unes altres condicions
climàtiques.
Ja que en parla
d'Europa
i canvi de tema,
radicalment,
anem cap a una altra direcció,
anem cap als polígons industrials.
Li volia també preguntar
com està el pla de millora
dels polígons industrials
i, de fet,
el finançament,
perquè es va parlar
de presentar-ho
a una convocatòria
d'Alfons Feder.
No sé si encara
està en procés
o s'han presentat
allà les convocatòries.
Com ho tenen?
Bé,
el que estem fent,
el primer és
hem fet reunions
periòdiques
aproximadament
cada dos o tres mesos
amb totes les associacions
d'empresaris
dels polígons.
Ens hem reunit
amb els empresaris
del polígon francolí,
amb els empresaris
del polígon trioclà,
amb els empresaris
del polígon gavarres.
Hem fet reunions
on els diferents
departaments
de l'Ajuntament
fan una llista
de les intervencions
que s'estan fent
en polígons
i les posen
en coneixement
d'aquests empresaris
per tenir un diàleg
periòdic constant
per millorar els polígons.
Aquestes taules
jo crec que estan funcionant bé
i em consta
que alguns empresaris
estan satisfets
amb com s'estan fent
els treballs,
parlem de treballs petits,
no són treballs
de manteniment,
de senyalització,
de seguretat,
etcètera,
però aquestes reunions
periòdiques
amb les associacions
ens permeten
conèixer de primera mà
i de forma sistemàtica
les seves preocupacions.
Respecte a les grans inversions
que s'han de fer
en els diferents polígons,
com bé deies,
està en estudi
encaixar
les diferents necessitats
dels polígons
en fons comunitaris,
fons europeus.
Per què?
Perquè, primer,
coneixem que s'ha fet
en altres polígons
industrials de l'Estat,
s'ha fet
un cofinançament
molt ampli
d'aquestes intervencions
i el que volem
és fer
la radiografia
que ja la tenim feta
de quins són els problemes
als que s'enfronten
i veure experiències d'èxit
a presentar a Europa.
La veritat és que
estem ajustant
els projectes nostres
a les diferents convocatòries
i jo crec que
en quan tinguem
notícies positives
o puguem
anunciar
alguna
inversió
o algun cofinançament
ho farem públic.
Ara mateix
volem treballar
amb discreció
perquè estem treballant
des de colze a colze
amb els empresaris,
estem planificant
les coses,
també amb la cambra
de comerç
i bé,
jo crec que és aquesta
la forma de treballar.
Vull recordar
que les diferents eines
que teníem en marxa
com
el sistema
CPC
de
pujar en un mapa
tota l'activitat
dels polígons
s'està fent bé,
és una eina
cada cop més utilitzada
i que tenim
radiografiats
tots els polígons
de la ciutat,
cosa que abans
no teníem
i dia a dia
anem millorant
la informació
que tenim dels polígons.
En respecte
a les convocatòries
europees,
bé, dir-te que també
el projecte
de Ciutat Intel·ligent
es basa molt
en demanar
subvencions,
ajuts,
projectes europeus.
Fa molt poc
hem conegut
que se'ns ha
otorgat un projecte
per estudiar
quines són
les xarxes
a internet
a la ciutat
de Tarragona
que farem
en diverses ciutats
europees
i que se'ns ha
otorgat
per un import
important.
I per tant
quan tinguem
tota la informació
i totes les dades
d'aquest projecte
les farem públiques
però vull dir
que la nostra
filosofia
és competir
per fons europeus
en la línia
de l'eficiència energètica,
la mobilitat
o la incorporació
de les noves tecnologies
a la ciutat.
Es farà una
radiografia
en temps
de com està
a nivell
d'internet?
És a dir,
la ciutat de Tarragona
instal·lar ascensors
en aparcaments
o en enllumenat públic
o oferir serveis
dades obertes
a la ciutadania
perquè qualsevol persona
pugui tenir dades
del tràfic
a la ciutat
o de la mobilitat
a la ciutat,
doncs això s'ha de
sustentar en una
plataforma tecnològica
i hem de veure
primer,
diagnosticar
quina plataforma
tenim avui
i si no la tenim
o la que tenim
és insuficient
saber com s'ha de millorar.
Tot aquest procés
el fem
en diverses ciutats
europees
simultàniament
en Tarragona
i és un projecte
que vam presentar
fa uns mesos
i que ens han atorgat
recentment,
fa pocs dies.
Doncs en parlarem
un altre dia
si vol abastament
com també haurem de parlar
un altre dia
de Tarragona Impulsa
perquè avui ja no tenim
pràcticament temps
però en podem parlar
no per veure-ho.
Suposo que va bé,
camina bé Tarragona Impulsa.
Bé,
camina molt bé,
s'està consolidant
com un equipament
que ajuda
i acompanya
aquells tarragonins
que es volen formar
o que volen
trobar una feina.
He de dir que
no podem estar mai satisets
perquè no arribem
a cobrir
això és molt difícil
tot i que el nostre territori
i la nostra ciutat
econòmicament
no està vivint
un moment tan difícil
com el d'altres localitats
properes
o de l'Estat
però no podem estar
mai satisfets
perquè sempre que hi hagi
una persona amb talent
i amb capacitat
i formació
i disposada a treballar
i que no estigui treballant
tindrem molta feina a fer.
Javier Villamallor
tinent d'alcalde
d'Activació Econòmica
i treball.
Gràcies per acompanyar-nos
i en fi,
ja parlem un altre dia.
Quan tu vulguis.