Doncs volem saludar en aquesta hora del matí un tarragoní que és de la ciutat però que treballa a Berkeley, als Estats Units, es diu Xavi Martí, és físic i està desenvolupant diferents projectes entre ells, perquè us feu una idea, està treballant en nous sensors magnètics per guiar la fluidesa del trànsit en un projecte local de Tarragona però que està fent des d'allà, des de Berkeley i també a més a més un projecte de geologia per intentar perdir els terratrèmols entre daltes o per exemple també una targeta magnètica per les targetes de cadí
perquè siguin memòries magnètiques que no es puguin esborrar. Això entra en molts altres temes. Xavi Martí, molt bon dia. Hola, molt bon dia, Josep.
Situen d'entrada, tu, ara mateix on estàs? Doncs estic a la Universitat de Berkeley, a Califòrnia, a la costa oest dels Estats Units i fa poc més de sis mesos que he arribat aquí.
Quin temps tens ara per aquí, per curiositat? Quin temps fa?
Doncs aquests dies s'està fent una miqueta més de fred del que és habitual però aquí el clima és molt benigne.
És un lloc molt bo per viure. Ens recorda molt Catalunya, en certa manera.
Escolta'm, parla'ns d'aquests projectes científics que estàs donant a terme perquè un d'ells, tot i que el fas des d'aquí, des de Berkeley,
té ramificacions en Tarragona, no? És aquest sensors magnètics per guiar la fluïdessa del trànsit, és així?
Bé, des de fa un parell d'anys que estic col·laborant amb una empresa local de l'àrea de Tarragona, que es diu IGS,
que molt acertadament jo crec que està invertint una gran part dels seus beneficis en recerca
per tal de transformar el que seria una empresa local que fabricava i instal·lava objectes i existents
per crear-ne alguns que són totalment nous.
Fa dos anys jo treballava amb uns materials magnètics a escala de laboratori
i em vaig fer la pregunta de, podríem portar aquesta idea, que és molt petita,
perquè la idea amb la qual jo estava treballant era per fer unes memòries,
i com tots sabem, les memòries cada vegada han de ser més petites,
i vaig pensar un dia, girem la truïta i podem fer el mateix, però molt més gran,
tant gran com el camp del barça, i separar aquestes memòries, aquestes peces de la informació,
on s'ho guarda magnèticament la informació, separar-les en lloc de nanòmetres,
nanòmetres, que és una cosa molt, molt petita, les podíem separar a metres.
I amb això què podríem fer? I una cosa va portar a l'altra,
vaig contactar amb el gerent d'aquesta empresa i vam pogut tirar endavant una patent
i un producte que ja està acabat i que espero que durant aquest any 2013
es pugui veure instal·lat a Tarragona. Un producte que permetrà, per exemple,
que tu des del teu telèfon mòbil puguis saber on hi ha una plaça de pàrquing lliure a Tarragona
o puguis saber quin és l'estat del trànsit, si està molt dense, poc dense,
no n'hi ha gens de trànsit o està en unes retencions completament horribles
per poder decidir tu la teva ruta. I més endavant, si podem, ja intentarem connectar
això a una base dades més gran, com podria ser Google Maps o altres serveis de trànsit
per ajudar. Senzillament, el que a mi m'ha encantat d'aquesta idea és que és un producte
que a escala de laboratori servia per una cosa i el fer el pas, el creuar camps,
el parlar amb gent d'enginyeria, amb gent de fabricació, fins i tot la gent
que fa les aplicacions del mòbil, te n'adones que la ciència també pot tenir
una aplicació bastant més ràpida del que ens podríem imaginar.
Espero que aquests propers mesos veiem instal·lats a les localitats de Catalunya
aquests censors i pugueu estar de manera més eficient cercant la vostra plaça de pàrquing.
Estareu menys temps circulant en segona i hi haurà segurament menys contaminació
a la ciutat.
I això, com us comentaves, Xavi, que nosaltres veurem a nivell pràctic del dia a dia,
la base, diguem-ne, és la física.
Sí, en principi és un material ferromagnètic,
és un material que, com els imants de la nevera que se t'enganxen
o com tu quan tens la informació en els disduts,
la gran majoria de la informació avui en dia està en disduts,
doncs nosaltres el que hem fet és retallar-ne un trosset, un bocinet,
els hem posat separats una distància molt més gran de les que hi ha
en els ordinadors actuals, de fet és moltíssim més gran, és metres,
per exemple una plaça de pàrquing,
i aleshores aquest petit imant se n'adona si a sobre té o no té un cotxe.
Però aquesta idea és molt semblant a quan l'agulla que està escrivint,
la informació en el disdut, que és com aquest petit llapis que està escrivint,
li fa adonar-se a la informació en si, que és el disdut a sota,
que hi ha l'agulla a sobre.
El que seria l'agulla del disdut passa a ser el teu cotxe o el meu cotxe
i el que és el disdut és la pròpia ciutat.
I aleshores nosaltres movent-nos per sobre de la ciutat
podrem saber on estan els cotxes.
Sabent això i amb unes matemàtiques molt bàsiques
quantes vegades hi ha un canvi de detecció en un carrer,
pot saber si el tràfic, el trànsit, és fluid, més fluid
o hi ha més retencions o no.
Però la idea parteix exactament d'un principi físic
que ja es va explicar per primer cop l'any 1856.
És a dir, aquí estem, a Tarragona,
instal·lant per primer cop aquests sensors.
Em sembla increïble, eh?
Em sembla increïble.
A veure, vull dir, que em sorprèn moltíssim, eh?
No, no, no, no dic que sigui, a veure si m'entens, eh?
Així m'explico bé.
Que em sembla molt increïble, no?, com estàs dient.
De fet, és a dir, hi ha altres ciutats
que han adoptat mètodes molt semblants
de detecció de vehicles,
però nosaltres, gràcies a aquesta comunicació
entre diferents camps,
que és el que estic intentant potenciar
a través d'aquesta empresa local, que es diu IGS,
situada a la pobla de Mahomet,
estem intentant que els físics,
per exemple, tinc moltes col·laboracions
a l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona.
Els físics puguin parlar habitualment amb els enginyers,
els enginyers puguin parlar directament
amb els que empaqueten el producte,
doncs perquè vull que sigui impermeable o que no,
que els informàtics també estiguin en la mateixa sala
i precisament aquest concepte és el que és
aquesta empresa local de Tarragona,
doncs que ara, si tenim una mica de sort,
es convertirà en multinacional durant el 2013.
De fet, és la teva manera, no?,
de viure i entendre la vida i la ciència, no?
Aquesta mena d'interès.
Totalment.
Totalment, perquè, per exemple,
una de les altres coses que jo feia
de recerca habitual
amb les meves hores de feina,
en la meva estada a Praga,
jo vaig estar dos anys i mig a Praga,
a la Universitat Charles
i a l'Acadèmia de Ciències de Praga,
de la República Txeca,
amb col·laboració amb Itachi,
vam desenvolupar uns prototips de memòries
que podrien servir per la teva targeta de crèdit,
per exemple, no?,
quan nosaltres agafem la targeta de crèdit,
mira, jo ara mateix tinc la meva,
a la part de davant hi ha el meu nom,
ara la giraré,
al darrere hi ha la banda magnètica.
Ara tots estem mirant la banda magnètica,
no veiem res perquè,
segurament els nostres ulls no ho poden veure,
però allí hi ha escrit una certa informació,
el teu número de compte,
el teu número secret, etcètera.
Doncs, per exemple, perquè et facis una idea,
aquesta informació està escrita en una tinta,
que li deiem la tinta magnètica,
ferro magnètica, per exemple, no?
Si tu mulles aquesta targeta no passarà res,
però si tu mulles un paper,
com tu has escrit en un bolígraf convencional,
sí que s'esborrarà.
Per tant, concloent que el paper no és resistent a l'aigua
i la targeta de crèdit sí.
Però la targeta de crèdit aquesta,
que ara tots tenim al davant,
si tu li acostes un imant,
se t'ha acabat la informació.
L'imant és com l'aigua per al paper.
L'imant pot esborrar-te la targeta de crèdit
i no ens està passant cada dia,
però es donen molts accidents,
a vegades que no et funciona la targeta de crèdit.
I més avui en dia,
que tots tenim un telèfon que té una alta veu,
que en el fons crea un cap magnètic
que podria esborrar la informació de la targeta.
Mira, sense anar més lluny,
jo cada dia quan vaig a treballar agafo el que és el metro,
aquí una espècie de ferrocarrils de la Generalitat,
aquí a Califòrnia, a la zona de San Francisco,
i hi ha una etiqueta a cada màquina estenedora de bitllets
que diu,
si us plau,
no barregis el etiquet amb el telèfon.
A mi em sembla absurd.
A mi em sembla espectacular
que et demanin en el segle XXI
que no barregem el telèfon amb la targeta.
Doncs bé,
amb aquesta recerca que vam fer a Praga,
hem inventat una nova tinta
que esperem que es pugui materialitzar,
no sé si a través també d'aquesta empresa terroirina
o a través d'alguna altra via,
es pugui materialitzar amb una targeta de crèdit
que tu tindies a partir del 2014,
llavors podem pensar
que els nostres oients li caducarà la targeta el 2014
i possiblement seria ja un client d'aquesta nova tecnologia.
en què un imant,
un imant de la nevera,
l'imant del telèfon mòbil,
per exemple,
no et podria fàcilment esborrar la informació.
Amb la qual cosa hem fet un pas endavant
amb seguretat,
amb robustesa de la informació.
Llavors, mira,
aquí t'explicaré
bàsicament com jo enfoco aquest punt de la meva vida,
de la ciència.
Això podria ser un treball
que acaba en una revista científica.
Correcte?
És una manera d'avaluar
el rendiment dels científics.
N'hi ha d'haver algun,
pot ser millor,
pot ser millor.
Doncs jo no em conformo amb això.
Jo buscaré
els mitjans i els medis
perquè aquest experiment
pugui acabar a la indústria.
Jo em pensava,
per exemple,
abans de fer aquesta història
amb els sensors magnètics de trànsit,
jo em pensava
que aquesta era una via molt llarga
i molt, molt difícil.
Però senzillament
requereix
que el científic,
l'enginyer,
l'informàtic,
si em permets
l'enginyer mecànic
o el que farà
l'empacat de plàstic
perquè sigui robust
perquè no es vegin els cables.
i el que fa
el comandament a distància
i l'aplicació web
parlin.
I no és tan difícil.
Ho hem aconseguit fer a Tarragona.
Ha de ser possible
en molts més llocs.
I és possible,
hi ha molta recerca a Catalunya,
hi ha molta recerca,
que no estic dient
que aquesta empresa tarragonina
sigui l'única
que està fent
aquest tipus d'activitat.
Però jo,
com a físic,
el primer dia,
quan era jove,
em pensava
això és impossible.
Doncs no,
és impossible
i, de fet,
encoratjo
a través d'aquesta entrevista
que molts altres físics
intentin buscar
una aplicació
amb alguna empresa local.
Ja que estem a Tarragona,
però si pot ser de Tarragona
o de Catalunya,
millor.
Però intentin buscar
la via de realitzar.
Perquè a vegades sembla
que la nostra ciència
no serveix.
Però si pensem,
si pensem una estona més,
per què
podríem fer servir
això que jo ara tinc aquí?
I a vegades
és òbviament impossible.
Però a algunes altres
és possible
i val la pena.
Val la pena
fer-se aquesta pregunta.
Puc portar
a la meva recerca,
a la meva ciència,
a algun tipus de producte
a curt plaç?
No cal que ho saps?
És fer tot.
Mira,
una de les coses
que he après jo també
és que no cal,
i de fet no sé,
ignoro completament
tot el procés
productiu
que continua
després
del procés científic,
no?
Jo
desconec completament
quin és
el component electrònic
que
possiblement
estan ara
comprant
a Xina
o a Turquia,
no ho sé,
no ho sé on s'ha fabricat,
però
gràcies a aquesta
confiança mutual
al crear aquesta cadena
que el científic
parla amb l'enginyer
i el científic
no pretén
ser enginyer
i l'enginyer
no pretén ser científic
i el que fa
el software
no pretén ser científic
entens, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta cadena
fa que cadascú
es focalitzi
en la seva part
i en el meu cas
jo he trobat
molta satisfacció personal,
no?
Veure un producte
que comença
amb una pissarra
i possiblement
veureu a Tarragona
en els pròxims mesos.
En pròxims mesos
quan dius
d'això
parlem dels sensors magnètics
estem parlant
del trànsit, eh?
Sí, per exemple
t'estic dient
dels sensors magnètics
les targetes
antiferromagnètiques
que són aquestes targetes
que tenen aquest nom
antiferromagnètic
que estan
tan especials
si vols
aquestes
jo crec que tardaran més
jo
t'alculo
segons els
perquè hi ha la indústria
hi ha unes patents
hi ha
òbviament
Itachi
que va
pagar
part de la
recerca
que tindrà
doncs
molt a dir
i a decidir
com se fabriquen
jo hi ofert
obertament
que això
es fabriquen a Tarragona
que em facin cas o no
doncs
ja es veurà
intentarem
però
això tardarà més
això tardarà
jo crec
fins al desembre
2014
que no estarà
les primeres
al mercat
com a molt aviat
Xavi
em sembla molt interessant
el que estàs explicant
però és que
encara
queden coses
per explicar
perquè també s'ha treballat
en un projecte
de geologia
això va ser
a la República Checa
si no va xerrat
per perdir
els terratrèmols
no?
Bueno
aquesta és una frase
molt àmplia
per dir els terratrèmols
és un procés
molt difícil
és un procés
molt difícil
t'explicaré per exemple
com va anar el procés
jo quan vaig arribar a la República Checa
em vaig apuntar a les classes
de la llengua Checa
intentant aprendre
una llengua
que després
he fracassat
en aquest intent
però a les classes
de Chec
en aquell moment
vaig conèixer un geòleg
i vam parlar
i vam fer aquest exercici
el geòleg
intentar
aproximar
el seu llenguatge
al meu llenguatge
i jo vaig intentar pensar
com puc ajudar
jo amb aquest geòleg
en el seu problema
ell tenia un dispositiu
que mesura
una propietat
de la Terra
i
i el tractament matemàtic
no era
no era obvi
no era obvi
per una persona
que té
un font
un historial
diríem
venint de la geologia
però jo coneixia
la persona
fixa't
que treballava
fent imatges
de ràtgics
de nous materials
ens vam posar
els tres a pensar
conjuntament
i hem pogut
desxifrar una nova manera
per interpretar
un tipus de dades
si aquest tipus de dades
portarà o no portarà
a predir els terratremors
ho veurem
en els propers dos anys
jo crec
jo soc optimista
com sempre
però
una altra vegada més
el que vam aconseguir
és
que un geòleg
un
gairebé
una persona
que aprecia molt
vaig la folia
de Praga
que és com un geni matemàtic
que viu en el seu món
i jo mateix
que construeixo
la interfà
la interfície
de software
per fer els càlculs
d'aquest senyor
tots tres
parlant junts
vam poder arribar
a un article
de geologia
molt senzill
on
a partir d'aquest article
estem treballant
en aquesta direcció
d'intentar predir
els terratrèmols
ara
per fer cinc cèntims
de l'estratègia
que estem seguint
quan ja hi ha
un terratrèmol
tu simplement
te n'adones
i ha passat
doncs nosaltres
estem intentant
veure
si poguéssim
mesurar
si la Terra
s'està endurint
com una galeta
una galeta
tu la vas doblegant
doblegant
doblegant
i clar
tanta tensió
al final
se trenca la galeta
perquè la galeta
és rígida
però si tu tens
una mulla de pa
que és més tova
la pots anar doblegant
doblegant
doblegant
la llesca de pa bimbo
la doblegues
i no es trencarà
doncs la Terra
així
en primeríssima aproximació
em fa vergonya
parlar d'això
sense els geòlegs
que em donin suport
ara mateix
però la Terra
més o menys
podria comportar-se
d'aquesta manera
volem saber
si la Terra
és dura
o tova
aleshores
tenim un sistema
per mesurar
si la Terra
és dura
o tova
que es basa
en sacsejar
la Terra
però jo no tinc força
jo em poso
terra
o per fer-te
6 milions
de catalans
es posen a saltar
al mateix moment
i no la fan
tremolar gens
m'entens
el que hem aconseguit
és pensar
mira
cada dia
la Lluna
passa
per aquí dalt
i el Sol
també
i creen
les marees
al mar
doncs
les marees
del mar
també existeixen
a la Terra
igual com
el mar
puja i baixa
alguns metres
cada dia
en algunes parts
del món
a la Terra
també puja
molt poquet
però hem fet
l'instrument
de fet és un instrument
que ja existia
però hem fet
el tractament
matemàtic
per afinar
aquest instrument
que ens permet
veure
com passa
el Sol
i la Lluna
cada dia
i els veiem
mira
ha passat el Sol
la força
de la Lluna
és capaç
de sacsejar
la Terra
aquesta miqueta
nosaltres som
capaços
de veure-ho
i ara
cada dia
veiem si la Terra
és més pa
bimbo
o més galeta
fixa't
abans
el terratremol
quan passava
passava
ara
cada dia
podem donar
un número
no
desconec
avui
si aquest número
ens salvarà
moltes vides
o no
hem de fer
molts més
experiments
però com a mínim
tenim una direcció
en què cada dia
tenim un número
és com la borsa
la prima de risc
cada dia té un número
i tots ens posem nerviosos
perquè puja ràpid
baixa ràpid
en el cas dels terratremols
no tenies aquesta eina
l'angoixa era encara més gran
perquè
arriba
pum
en canvi ara
esperem
poder relacionar
alguns canvis
que veiem
amb aquest instrument
que mesura
com passa el Sol
i la Lluna
fent aquest mínim estirament
però aquest mínim estirament
com que el Sol
i la Lluna
són molt grans
és apreciable
amb aquest instrument
que hem afinat
doncs aquí estem
veient cada dia
aquest numeret
i pensant
si aquest numeret
tindrà relació o no
amb els terratremols
que estan passant
de veritat
doncs
el Departament
de la República Txec
el que està fent
és senzillament
correlacionar
aquestes dades
jo vaig col·laborar
senzillament
en crear una interfície
de software
ajudat per aquest
matemàtic
i físic
Txec
ens va fer uns càlculs
per afinar
apassionant
és el que estàs explicant
Xavi
a més ho estem veient
molt gràficament
es nota
aquest també
bastant teva
de comunicador
que expliques molt bé
allò que feu
amb la recerca
del vostre dia a dia
ho veiem
ho acabem visualitzant
per cert
tu has tocat mai
la branca
de la física quàntica
has anat mai
per aquest terreny
o no?
Mira
jo no he tocat mai
directament
la branca
de la física quàntica
però jo
vaig tenir un fill
ara fa poc
aquí a Berkeley
fixeu-vos la història
com va
l'enhorabona
que l'està
amb els ulls oberts
gràcies
al Tomàs
i
ens van ajudar molt
una parella
d'aragonesos
l'Alberto
que és matemàtic
i ha tingut una idea
per fer un computador
bueno
uns càlculs quàntics
i els materials
possiblement els hi prepari jo
per fer el seu experiment
fixa't
un altre exemple
d'un matemàtic
que necessitaria
una cosa
que no té habitualment
però si no parlem
entre nosaltres
si el matemàtic
no parla
amb el que fa materials
que soc jo
o si el geòleg
no parla
amb el matemàtic
i amb el del software
o si el que fa magnetisme
no parla
amb
el que fa les carreteres
si no ens arrisquem
a creuar camps
que és un terreny
desconegut
jo crec que ens estem
perdent gran part
de la diversió
d'aquesta vida
i estem perdent
molt dels passos
jo crec que
els progressos
succe
ocorren
quan podem
parlar
a través dels diferents camps
també és important
que cada camp evolucioni
a mi m'agrada molt
doncs
jugar
de xavi
de repartir el joc
m'agrada molt
poder afegir
la meva part
però tornant a la teva pregunta inicial
no he treballat
fins ara
a la quàntica
però és un dels temes
també
que sigui així
ha sentit de parlar
dels futurs ordinadors
quàntics
i d'aquests missatges
que en teoria
no deixen rastre
en els quals treballen
des de l'Institut Mas Plany
crec que és d'Alemanya
si no m'equivoco
que dirigeix
el Juan Ignacio Cirac
un home de més
un català
d'aquí de Catalunya
t'ho dit perquè ell
va vindre ara fa uns anys
recordo aquí a Tarragona
vam poder entrevistar
quan va vindre
aquí a la ciutat
i si et sembla
mira escoltem
un fragment
del que ens va dir
i ho comentem
et sembla?
Endavant
Sí, sí
Sí, estamos utilizando
la física quántica
que es una teoría
que describe
el mundo microscópico
para construir ordenadores
mucho más potentes
de los que existen hoy en día
lo que pasa
que todavía no tenemos
ningún
es un proyecto
a muy largo plazo
bueno
serían muchísimo más rápido
infinitamente más rápido
o sea, cálculos que nunca
podríamos hacer
cálculos
pues que sean de simulaciones
sobre todo cálculos científicos
que necesitan los científicos
o para desarrollar
nuevas tecnologías
pues se podrían hacer
muchísimo más rápido
y de hecho
se podrían hacer
algunos cálculos
que de otra forma
no se podrán hacer nunca
lo que hacen es blindar
un poco las comunicaciones
para que no pueda intervenir
nadie entre emisor y receptor
la física cuántica dice
que si hay alguien
que intenta leer un mensaje
simplemente por intentarlo
ya deja una señal
que se puede identificar
así que se puede detectar
si alguien intenta leer un mensaje
entonces las palabras de Juan Ignacio Cirac
¿qué en piensas, Xavi?
home, siempre
cualsevol cosa
que tenga connotaciones
en el mundo de la seguridad
y me atrevería a decir
incluso aplicaciones militares
pues atrauran
mucho de capital
para la fabricación
mira, una de las cosas
de la física cuántica
una de las cosas
que me agrada
que me atrevo
es que es un cambio
es un cambio
que ya toca
porque desde los años 50
que estamos trabajando
en la misma manera
de hacer los ordenadores
entonces
muchas veces
hemos cambiado de coche
muchos nosotros
mucho más habitual
que en los últimos 50 años
pero el coche
sigue siendo cuatro rojas
¿no?
por ejemplo
yo creo que es muy importante
que es faci recerca
y bienvenida
pues siga
la contribución
de las empresas
de seguridad
o incluso
de las instituciones
militares
que puedan estar
interesadas
para poder avanzar
en el conocimiento
de esta tecnología
cualsevol cosa
que nos permiti
hacer cálculos
más de presa
segur que permitirá
hacer diagnoses
médicas
más acuradas
más de presa
o hacer nada
más
para cobrir
más gente
yo creo que
es una de las
branques de la física
que hemos de seguir
de prop
y
y fíjate
en esta misma
branca
m'imagino
que los físicos
que están al laboratorio
¿no?
a la pissarra
como el Alberto
que conec
aquí a Berkeley
o
o
o
aquel chico
del Max Plan
han de tener
las herramientas
para materializar
¿no?
estas fórmulas
y
precisamente
es una de las cosas
que
en la vida
m'agrada hacer
es decir
agafar estas
fórmulas
de l'Alberto
i portar-les
si
si
pogués
a un dispositiu
i acabar-ho
es decir
no només
tenir les fórmules
sinó
tenir el dispositiu
empaquetar-lo
el manual
fer la patent
i poder-lo oferir
la funcionalitat
al públic
aquesta és la
la meva manera
de veure la ciència
calen tots els
tots els passos
tots són molt importants
però també cal
filar
també cal
cosir
totes aquestes
diferents etapes
que a vegades
costa molt
costa molt
però bé
jo crec que
la gent del Max Plan
segur que no tenen aquest problema
hem de tenir un suport
i més en aquest camp
escoltant Xavi
ens has obert molt la ment avui
eh
bueno
ho sento
em sap greu
he intentat ser molt clar
però a mi m'agrada molt
parlar
de física
m'agrada molt
parlar
d'això
els que em coneixen
ja ho saben
però
jo disfruto molt
quan vaig per exemple
tinc el veí de sota
aquí a Berkeley
és biòleg
i ja li estem donant voltes
ja li estem donant voltes
què podrem fer
amb el que ell sap fer
i la seva dona
astrofísica
imagina't
ens fotem unes copes de vi
i al final
a veure com acabarà això
però és que si no ho fem
estarem sempre parlant
els físics de magnetisme
o els físics de magnetisme
i parlant i competint
entre nosaltres
jo crec que
a mi m'agrada molt
vull dir
no
no és l'única manera
d'enfocar la vida científica
però
sens dubte és la meva
és la meva
cal connectar l'acadèmia
amb la vida real
tant com sigui possible
i qualsevol esforç
comunicatiu
o de fabricació
és benvingut
ens quedem amb aquesta lectura
Xavi Martí
des de Berkeley
a Califòrnia
avui
doncs hem après moltes coses
en aquesta poca estona
que hem estat parlant amb ell
i recordi
els tarragonins
quan vegin
que poden conduir
de forma més fluida
per la ciutat
doncs
el Xavi tindrà una mica
una part de culpa
Xavi una forta abraçada
quan tornes per cert
a Tarragona
jo espero
poder tornar
el juny del 2014
per
col·laborar activament
amb aquesta empresa local
tot el que hauré après
per les meves estades
a portar-ho
a la meva ciutat
doncs ens ho apuntem
a l'agenda
i quan tornis
escolta'm
si ens vens a veure
així
podem parlar
amb més tranquil·litat
d'acord?
molt bé
moltes gràcies Josep
una forta abraçada
Xavi
gràcies
una abraçada
adeu