Fins demà!
Fins demà!
Ara li farem una miqueta el perfil tarragoní i, en fi, amb una idea a la política social a tenir en compte.
El llibre l'assigna Ramon Gras a l'Homar, és el net de Josep Maria L'Homar. Ramon Gras, bon dia!
Doncs se'ns ha penjat, intentarem localitzar la trucada.
I el llibre el presenten a Jordi Piqué, cap del Servei d'Arxiu i Documentació Municipal,
i a la filòsof i assagista Elena Sanya, a qui també hem volgut convidar.
Elena Sanya, bon dia!
Bon dia!
Elena fa molts anys que viu a Alemanya.
Et sembla, però, si et parlo en català i tu contesta com vulguis?
Jo intentaré, el meu català està molt oxidat.
No, pots...
Jo vaig néixer a l'època que estava prohibit, no vam prendre l'escola, no vam aprendre l'idioma,
i l'idioma que jo utilitzo professionalment és sempre el català, el castellà.
No puc escriure en català, i el practico molt poc quan vinc aquí a veure les meves germanes i els meus germans.
Doncs, Elena, tu mateix, si vols contestar en castellà, com vulguis.
No, però si jo intentaré contestar en català, naturalment.
Tant de got poguéssim acabar d'entendre en alemanya, escolta, que seria un luxe.
Elena, has vingut expressament des d'Alemanya per fer la presentació d'aquest llibre.
Sí.
Què t'uneix amb Josep Maria Lomar?
Quin és el punt de connexió? Per què?
Sí, perquè hi ha unes, el que Goethe diria, les afinitats selectives.
M'impressiona, sobretot, a part de la ideologia, el que més m'impressiona d'aquest home és la seva qualitat humana i ètica.
Elena Sanya parla d'ideologia, i és que ell mateix, bé, ja hem dit que és filòsof, seria la base del seu coneixement,
la seva filosofia té molt a veure, o almenys els assajos que ha publicat i sobre el que ell escriu,
té molt a veure amb la part social, política, actualment també diria que econòmica.
Tens llibres o assajos, doncs, una mica analitzant el tema de la Unió Europea, no?, aquesta...
Bueno, jo, sincerament, si ja que toques aquest tema, jo he escrit molts llibres en alemany,
i un dels meus llibres en alemany és una anticipació de la crisi que hi ha ara,
que el títol és un títol molt brutal en alemany, i traduït al castellà es diu Europa és a mentira,
perquè jo sempre que soc mort europeu, o sigui, estic convençut de la possibilitat de conviure pacíficament,
però jo el que no crec que el model que va crear Alemanya secundada per França és el model ideal,
sobretot perquè crea un superestado, una superburocràcia,
jo conec, perquè he estat allà, doncs, moltes vegades a Brussel·les,
jo conec, tot això és una burocràcia parasitària,
tot això del impuesto del valor añadido,
tot això és mantindre la burocràcia, els privilegis que tenen salarials
i d'altres tipus, la gent que està allà,
jo crec que per conviure pacíficament, els pobles no necessiten un superestado,
una superburocràcia que en tots els efectes corregits i augmentats de l'estat nacional.
Clar, fèiem aquest apunt sobre la biografia d'Helena Ossanya i la seva obra,
perquè podríem parlar de moltes coses amb tu, Helena,
no en tenim prou amb aquesta entrevista.
Clar, però com ho has dit tu...
Sí, sí, sí, era per justificar una mica, home, que tu tens una entrevista.
De tota manera, ja que has tret el tema,
ara comentaves, ara parlarem de Josep Maria Lomar,
que és el cas que ens ocupa avui,
però ja que has tret el tema d'Europa,
no creus en tal com està muntada la Unió Europea,
amb la burocràcia, o ja no creus en la idea d'una Unió Monetària?
No crec en la idea, però la idea, això és molt complexa,
perquè jo he escrit molt sobre... jo heia escrit...
Mira, la idea, nena, o senyora...
Nena, nena!
Bueno, perdona, no estic acostumat a parlar amb el català,
però mira, jo tinc un altre llibre que es diu,
que és un llibre molt crític sobre Alemanya,
que es diu El quarto imperio.
Sí.
I el subtítol també és molt eloquent,
es diu La tardia victòria d'Alemanya.
I aquest llibre, la tesis que jo defenc,
és que Alemanya ha lograt,
va intentar dominar Europa per la força,
a través de les guerres.
Això va fracassar, i ara dominen Europa
de manera pacífica, a través de la Unió Europea.
O sigui, així de senzilla.
Quina és l'última publicació que tens, Helena?
Ho dic per si...
Bé, la última publicació que tinc
i no té res a fer amb aquest tema,
és un llibre que vaig publicar fa un any o desacció,
es diu La derrota de Dios.
Una mica parlant, pot ser que parli de la crisi també de valors?
Perquè t'hem llegit algun article també,
diguent això, no?,
que per sortir d'aquesta crisi
hi ha una crisi de valors al darrere i que bé...
És la base, la crisi.
La crisi acciològica, la de valors,
que es travessa no solament Espanya,
si no tot el món,
començant dins els Estats Units,
que ha perdut el sentit ètic de la vida,
doncs s'ha perdut molt
i no necessito explicar-te
la mentalitat que predomina avui en dia,
materialisme pur,
ambició, afanda d'èxit a tota costa,
sin principios.
Jo soc d'una altra generació,
estic educat d'una altra manera,
sempre he tingut un ideal,
un ideal de concòrdia,
de justesa social, etcètera,
i imagina't el fàstic que em fa,
no solament Espanya,
sinó de tot el món,
aquesta carencia,
aquesta falta de valors ètics d'humans.
Sí, ja per acabar de fer una mica
la teva biografia,
Leno,
de qui et consideres,
de quin filòsof o pensador
et consideres d'eixeble,
o de quina escola,
o de qui diries que estan a prop
les teves teories?
Jo soc molt independent,
bé,
la meva educació va ser llibertària,
o sigui,
el meu pare era un destacat membre de la CET,
no de la FAI,
era sindicalista,
va col·laborar,
ell era més jove,
però va col·laborar amb el noi del sucre,
que era el seu ídolo,
i he tingut aquesta influència,
però després,
naturalment,
la meva evolució,
sobretot a Alemanya,
he tingut una altra perspectiva,
i encara que comparteixo
pels molts ideals llibertaris,
doncs moltes coses no les comparto,
i tinc una visió, diguem,
més àmplia,
més general i més universal,
o sigui que sortir-se sobretot,
el que no m'agrada és quedar-se
tancat amb una ideologia,
amb tots els seus efectes
de limitació,
de dogmatisme, etcètera.
Així si et pregunto el teu filòsof de capçalera,
Qui?
El teu filòsof històric de capçalera.
Bueno, pues,
una de les persones,
una de les persones que me siento cerca de él,
per donar-te un nom,
n'hi ha pocs,
n'hi ha pocs,
perquè són molt crítics
amb la filosofia actual,
però una de les persones,
diguem,
és el Castoriadis,
el filòsof grec,
que va començar
amb aquell moviment
que es deia
socialisme o barbàrie,
ell va evolucionar,
i ell part del principi
que la història
la fa,
en últim termini,
l'home mateix,
i per això
empleava
sempre
el terme,
la paraula grega,
poiesis,
que nosaltres l'entenem
com que sigui
solament poesia,
no,
poiesis és creació
en tot el sentit
més ampli de la paraula,
i aquest home
és un defensor,
defendia sempre,
defendia sempre
l'autonomia de l'home,
la justícia social,
que és el que jo defenc,
o sigui que tot un sistema
que pugui donar a l'home
la major,
la major...
autonomia,
la libertat possible,
autonomia,
al mateix temps
que no confons
amb l'individualisme
egòlatra
egòlatra
que predomina avui,
que l'associat
burgèsa,
capitalista,
adonat,
sinó també
l'home
que tingui
la dimensió social
de l'home
és tan important
com la personal.
Cornelius Castoriadis,
ara li estem buscant
una miqueta
la fitxa,
filòsof grec,
bé,
almenys
ens consta
que és nascut
a Istambul,
a turc,
per tant no...
No t'entenc.
No,
és nascut a Istambul,
ens consta,
va morir a París,
per tant.
Sí,
ell va de jove,
va emigrar,
i ell escrivia
en francès
i...
Cornelius Castoriadis,
no sé,
Ramon Gras,
bon dia.
Bé,
com estem?
Molt bé,
perdona,
que no t'hem saludat fins ara,
és que clar,
amb l'Heleno
hi ha un munt de coses
de què parlar.
Normal,
normal.
No sé si el teu avi,
si Josep Maria Luma,
encaixaria una miqueta
amb tota aquesta filosofia
de l'autonomia política
o l'autonomia de l'home,
no?
En tota aquesta anàlisi filosòfic
i aquesta manera
d'entendre el món
que ara ens explicava
l'Heleno.
si et demano que em facis
una mica de biografia
arreu en dos minuts
del Josep Maria Luma.
Sí,
jo crec que íntegrament.
De fet,
és un dels motius,
és a dir,
quan vam finalitzar
fa tres anys
i vam publicar
la biografia
Una utopia d'una esperança
i la història
de Josep Luma
i el documental Luma
que l'acompanyava
també amb l'editorial
de la Roda d'editors,
jo coneixia diverses obres
de l'Heleno Senya
i vaig contactar
amb ell precisament
d'una banda
perquè admirava
la seva obra
i la seva trajectòria
i d'una altra
perquè pensava
que la vida
i la trajectòria
llegat del meu avi
i de Josep Maria Luma
encaixava molt bé
amb la seva manera
de pensar
i que
li podia interessar
i per aquest motiu
a través d'una noia
de Berlín
em vaig posar en contacte
amb la seva editorial
d'Alemanya
i molt amablement
em van donar
les seves senyes
i així vaig contactar
amb ell
i va ser
l'inici
d'una relació
primer epistolar
i després d'amistat
i finalment
li vaig demanar
si volia
prologar
aquest segon llibre
que és el recull
d'articles
de Josep Maria Luma
i molt generosament
així ho ha fet
i aquest és el motiu
que avui
ha tingut la generositat
de venir des d'Alemanya
per presentar
la idea negra sobre blanc
aquí a Tarragona
a la ciutat
de Josep Maria Luma
Josep Maria Luma
és un home
del Catllà
el seu pare
va morir
molt jove
degut a
les conseqüències
de la guerra de CUP
no havia estat destinat
com a soldat
i doncs
la família
va haver d'emigrar a Tarragona
van viure
una situació
complicada econòmicament
ell amb 9 anys
es va haver de posar a treballar
posteriorment
va estudiar
com a alumne lliure
a la carrera de mestre
era una persona
que bàsicament
es va autoformar
la seva formació
autodidascana
a les biblioteques
a tota mena
d'activitats culturals
i es va integrar
ràpidament
en el moviment anarquista
perquè tenia
un
era un moviment
que tenia
un concepte
integral de la persona
diferent
d'altres moviments
que reduïen
la persona
més elements
més economicistes
etcètera
el moviment anarquista
dels que tenia
un concepte
més integral
de la persona
i aquí
va tenir una trajectòria
militant
amb els seus germans
molt implicada
durant els anys
de la república
sent molt jove
quan arriba
l'inici
de la guerra civil
ell havia estat
durant la república
injustament
empresonat
en diverses ocasions
per haver defensat
els drets dels treballadors
per haver impulsat
iniciatives culturals
etcètera
i pel seu lideratge
quan arriba
la guerra civil
ell estava en contacte
amb tots els grups
d'esquerra
naturalment
amb Esquerra Republicana
amb els socialistes
i altres grups
i llavors
va ser cridat
a l'Ajuntament
de Tarragona
i anomenat
inicialment
vocal de cultura
el comitè antifascista
posteriorment
de l'Ajuntament
de Tarragona
i doncs
durant la guerra
va parlar
el prestigi que tenia
en els àmbits d'esquerres
i en els àmbits llibertaris
i en els àmbits
de la lluita
per l'emancipació
i per la justícia social
doncs
va ser designat
Consell de Cultura
i primer tenent d'alcalde
director
també del Diari de Tarragona
president
de l'Ateneu Llibertari
que ell també va ajudar
a fundar
i
i va ser
el delegat
a Tarragona
durant el primer any
i mig de guerra
del Consell
de l'Escola No Bonificada
que és l'organisme
revolucionari
inspirat especialment
pels anarquistes
com Joan Puigelías
que era el que presidia
des de Barcelona
que va impulsar
doncs
tot aquest moviment
pedagògic anarquista
l'últim any de guerra
el passa
destinat
al front de Baza Granada
ella es queda allà
té l'opció
de marxar
als Estats Units
amb un amic seu
que era el doctor
Fèlix Martí Banyet
un metge valencià
que havia viscut
molts anys
aquí a Barcelona
però
propria lleialtat
a la seva família
i als soldats
que depenien d'ell
perquè ella tenia
grans responsabilitats
en l'exercici de la república
decideix quedar-se
a Espanya
fins al final de la guerra
i finalment
doncs
és empresonat
passa per
un perible terrorífic
per tres camps
de concentració
al País Valencià
durant
tot l'any 39
i a finals
de l'any 39
després doncs
d'aquests camps
que són
los almendros
albatera
i Portatxelli
és traslladat
a Tarragona
on és condemnat
a mort
per rebel·lió militar
és a dir
simplement
per ser
un enemic polític
del règim
després doncs
de mesos
molt durs
i que el seu germà
el juny de l'any 40
és afuseat
pel mateix motiu
la meva avi
Ángeles Canelo
doncs
a través de les seves gestions
i de
va anar recopilant
tots els testimonis
de les persones
de dretes
al gas d'extrema dreta
falangistes
carlins
militars
etc
més o menys
compromesos
amb el cop d'estat
que el nou avi
els havia salvat la vida
la regla guarda
perquè com
persones destacades
enemigues
del règim republicà
la seva vida
corria perill
el nou avi
es va salvar la vida
i mercés
aquests testimonis
i altres contactes
que la meva avi
finalment
doncs
se li va poder
comutar la pena
i l'any 1943
doncs
després de 4 anys
de presó
va poder
sortir en llibertat
el que passa
és que
l'estat franquista
li va
confiscar
tots els béns
li va prohibir
d'exercir mai més
de mestre
com van inhabilitar
tants mestres
ja coneixeu
la història
de la depuració
del magisteri
i a més a més
el van condemnar
el van desterrar
de Catalunya
llavors va estar
25 anys
desterrat de Catalunya
i va
i doncs
per tot Espanya
de 8 anys
a Madrid
diversos localitats
d'Andalusia
també Aragó
i altres llocs d'Espanya
doncs treballant
i tirant endavant
la família
i finalment
doncs a finals dels anys 60
va retornar a Tarragona
es va reintegrar
en el moviment
i en el teixit
associatiu
i cultural
i en els últims anys
de lluita contra la dictadura
i va tornar
a col·laborar
doncs amb la premsa
i per això
en aquest llibre
la idea negra
és col·lanc
també hi ha alguns articles
dels anys 70
especialment
de solidaritat
d'Uro
Ramon
no t'he volgut interrompre
perquè t'agraeixo molt
aquest esforç
de compressió
que has fet
de la vida
ens has fet
una radiografia
molt acurada
si en voleu més detalls
que evidentment són necessaris
us remetem a aquest llibre
publicat
va ser fa dos anys
una utopia
una esperança
la biografia
la història de Josep Alomar
ara com és aquest
que presenteu
la idea
aquest negre sobre blanc
que és un recull d'articles?
exactament
sí
és una antologia d'articles
en diverses capçaleres
el primer article
és de l'any 1932
del Sobretari
que era l'òrgan
de la Sanitat de Catalunya
on ell col·laborava
habitualment
durant els anys
de la República
després una altra sèrie
de diaris
el diari de Tarragona
que ell va dirigir
durant els anys 36 i 37
i va col·laborar
fins a mitjans del 38
enviant els articles
des del front
el diari Llibertat
que era l'òrgan
que aglutinava
totes les forces
antifeixistes i republicanes
ell també hi va col·laborar
durant aquests anys
o després
un setmanari
que es veia Camí
que era l'òrgan
dels mestres anarquistes
de la Senat de Tarragona
que ell havia col·laborat
a Pundà
un mestre llibertari
que es veia Roc Llop
i altres pedagogs
també
el diari Sur
que és on ell col·labora
l'últim any de guerra
al front de Granada
on els articles
els hem aconseguit
Mercès
a Pablo Herrero
que és el net
de Luis Hernández Alfonso
que era el director
d'aquest diari
que era un intel·lectual
republicà molt destacat
guanyador del Premi Cervantes
l'any 30
que era proper
a l'anarquisme
havia col·laborat
amb la revista Estudios
en els anys 35 i 36
i era amic
de Josep Maria Lomar
allà en el front
de Granada
i el va invitar
com Josep Maria Lomar
era el cap de propaganda
de l'exèrcit
del sud de la república
el va invitar a col·laborar
amb articles
i així ho va fer
i Mercès Ale
a recerca d'aquest
d'aquest amic
del Pablo Herrero
hem pogut recopilar
també en els arxius
d'Àvila i de Salamanca
també havíem visitat
el de Salamanca
però no teníem encara
aquesta referència
hem pogut completar també
és a dir
són sis capçaleres
de Barcelona
de Tarragona
de Baza Granada
etc
que abarquen
des de l'inici
de la seva carrera
l'any 32
quan Josep Maria Lomar
té només 23 anys
i és una persona
que inicia
la seva lluita
per la justícia
i la llibertat
fins a l'any 79
que és quan ella
ha tornat a Tarragona
i continua
i d'altra banda
el llibre es complementa
a part del magnífic
pròleg que ha fet
l'Eno Sanya
que li estic molt agraït
es complementa
amb
amb un capítol
que són
la biografia
de 20 militants anarquistes
contents del meu avi
alguns dels quals
eren molt amics seus
amb fotografies
i un article
de tots ells
de totes les comarques
de Tarragona
les feres de l'Ebre
de Reus
de Valls
i un anex documental
amb fotografies
i documents històrics
que hem trobat
d'uns arxius
a Salamanca
a Madrid
a Barcelona
a Sant Cugat del Vallès
i a tots els arxius
i a Maroteques
que durant aquests 10 anys
de recerca
que hem fet
hem anat acumulant
perquè són molt il·lustratius
de la seva trajectòria
suposo que
i devíeu molts
d'aquests articles
o d'aquests materials
i això us devia sortir
ja quan estàveu fent
la biografia
exacte
exacte
sí
perquè això va començar
d'un treball
que vaig fer jo
quan feia batxerat
fa uns 10 o 12 anys
i doncs
des de llavors
que he anat
aglutinant material
de diversos arxius
i em va semblar
que seria molt
interessant
el primer llibre
Un atopi en esperança
en 3 mesos
va esgotar
la primera edició
va anar molt bé
i doncs
moltes persones
ens demanaven
que publiquessin
els articles
i em va semblar
que podia ser molt il·lustratiu
també
publicar alguns
d'aquests documents
perquè tenen
el seu preu enorm
inclús
hem publicat
una de les poesies
que Josep Maria Loma
escrivia a la presó
de Pilats
el que ara és
el Museu d'Història
de Tarragona
que com sabeu
fins als anys 50
va ser una presó
i que
doncs
hem publicat
una poesia
perquè
és una poesia
molt personal
però
que
d'alguna manera
mostra els seus anells
els seus anells
de llibertat
els seus anells
de justícia
i d'aconseguir
un canvi
integral
de la societat
i de les persones
basant-se
en la llibertat
i en la justícia
i que aquest canvi
sigui
no sigui
ni per medis
violents
i que a més a més
porti el bé comú
i com deia ja molt bé
abans
que no es basi
en un individualisme
obsè
com la societat
les últimes vegades
doncs mira Ramon
t'anàvem a demanar
que de tot aquest
recull
d'articles
o de materials
ens han d'estar
que sés un
doncs ja ens has destacat
aquesta poesia
que va escriure
Josep Maria Lomar
quan estava tancat
a la presó
aquí a Tarragona
anem tancant l'entrevista
ja que no tenim
massa més temps
Elena Sanya
encara hi ets?
eh?
què dius?
sí?
Elena
què destaques?
com a...
vaja
en quins termes parles
en el pròleg d'aquest llibre
i com serà també
la teva intervenció
aquesta tarda?
no t'entenc
no t'entenc
sí
com és el pròleg
del llibre
el pròleg de la idea
què destaques
d'aquest recull
d'articles
de la personalitat
de la personalitat
el que he dit al principi
és la personalitat
humana
i ètica
moral
d'aquest home
i també
una dimensió
metafísica
religiosa
amb un sentit
molt ampli
i no
no és
estricto
en el sentit
convencional
de la paraula
potser
en això
que dius
en aquest punt
descobrirem
una altra faceta
del Josep Maria Lómez
exactament
i això
demostra
l'expressió
d'aquesta faceta
que tenia
la seva bondat
personal
l'ajuda
que va prestar
a persones
amenaçades
de mort
o sigui
tot això
transcendeix
tenia un concepte
transcendent
de la realitat
otomana
que l'aproximava
d'una manera
no
dogmàtica
aquesta dimensió
religiosa
que forma part
de la seva vida
doncs
si en voleu
saber més
us convidem
a que aneu
a la presentació
aquesta tarda
a les 7
a la sala d'actes
de l'arxiu
municipal
això està
a l'espai
tabacalera
a l'amagatzem
número 2
allà a l'arxiu
doncs té una sala
habilitada
i a les 7
es fa la presentació
de la idea
negre sobre blanc
aquest recull
d'articles
de Josep Maria Lómez
Ramon Gras
ha estat l'encarregat
de donar forma
de recollir
de fi
que aquest llibre
arribi a publicar-se
Ramon
moltíssimes
gràcies
la pròleg
i també la presentació
anirà a càrrec
d'Heleno Sanya
filòsof, asagista
i en fi
una persona
doncs molt
preocupada
i amb un ull posat
en la realitat
social i actual
Heleno
moltíssimes gràcies
sisplau
quan tornis a Tarragona
perquè l'Heleno
està vivint a Alemanya
quan tornis a Tarragona
fes-nos una visita
home
que tenim pendent
una entrevista més llarga
bueno estupenda
jo vaig fer el servei
militar
a Figueres
al Castell
i a vegades
m'escapava
sí?
sí
conec Tarragona
doncs tenim moltes ganes
d'acordo
m'anegro de poder
fa molts anys
que no he estat allà
doncs mira
quedes convidat
per fer una entrevista
ja sobre qüestions
potser més
d'actualitat
social i política
bueno estupendo
moltes moltes gràcies
i perdona
el meu
el meu català
desestrós
però
que va
ens hem entès
perfectament
bueno
Heleno Ramon
moltes gràcies
i que vagi molt bé
aquesta tarda
moltes gràcies
gràcies