Salvador Dalí, Domènex, Felipe y Jacinto,
vuestro orgulloso y humilde servidor,
acaba de llegar del Elche
y visitando el sublime, misterioso y vertical drama
de Elche, Dalí ha encontrado nada menos
que su camino de Damasco.
Doncs sí, sí, això passava fa 40 anys a Tarragona,
un 17 d'agost de 1973.
Les nostres convidats l'han reconegut de seguida a la veu,
la Maria Roig.
Maria, molt bon dia.
Saps la memòria, no?, aquesta frase, no?
Sí, fa molts anys que hi treballa
amb aquest discurs.
Sí?
La Maria Roig és la directora o productora executiva
d'aquest documental sobre la visita de Salvador Dalí a Tarragona
ara fa, com deien, 40 anys.
També s'acompanya la Teresa León,
responsable també de producció i documentació.
Teresa, molt bon dia.
Bon dia.
Tu també tens la saps de memòria, el discurs?
També, també.
Sí, tal com ha dit la Maria, fa molts anys que hi treballem.
I, bueno, fa molts anys que hi treballeu
i podrem veure el fruit d'aquest treball
amb aquest documental,
de la productora Juan Desafinado,
també TV3 i l'Adoa Cinema de la URB,
a la tardor, si tot va bé,
podrem veure aquest documental
sobre aquesta visita de Salvador Dalí
aquí a la nostra ciutat.
Com ha anat el procés previ de treball
que ha estat, com ens comentau,
de fallar alguns anys, intents?
Es va fer una crida, no?, també ciutadana,
podrem veure imatges inèdites de l'època
que han aportat ciutadans anònims de la ciutat.
No, Teresa, neteixer?
Sí, sí.
Aquest projecte el vam començar cap allà el 2010,
potser una mica abans, no, Maria?
Que fa uns quants anys que hi som.
I llavors, doncs, van decidir
que el que volíem fer era, doncs,
una exposició,
un documental d'uns 50 minuts
i amb tot això també una sèrie d'activitats
que complementarien aquests dos projectes,
macroprojectes.
Finalment, van arribar a estrenar el 2012,
el febrer,
amb la col·laboració,
i amb la coproducció de la Fundació Caixa Tarragona,
van arribar a fer l'exposició
i després van fer un petit audiovisual
d'uns 20-25 minutets
amb el qual hi van participar,
va ser un projecte molt coral
perquè va participar molts ciutadans
aportant, doncs, això,
les imatges, les seves experiències.
Per això li van dir experiències en Dalí.
Però la idea que teníem des de bon començament
era poder arribar a fer un documental de 50 minuts
que pogués, doncs, això,
aprofundir més en aquesta dada de Dalí
que ens interessava, que després explicarem.
Llavors, concorda amb tot això,
doncs, vam fer la recuperació
o vam fer la crida des de la Casa Cefus,
gràcies a l'Ajuntament de Tarragona,
que hi va col·laborar,
d'imatges tant en format fotogràfic
com d'arxiu.
I la nostra sorpresa va ser
quan vam descobrir que n'hi havia moltíssimes
i que molta gent es va adreçar a la Casa Cefus
per deixar-nos o per comunicar això,
que teníem o bé fotografies
o que tenien imatges d'arxiu.
Aquestes imatges pertanyien a cineastres amateurs
de la ciutat
que, com qualsevol altra efemèride o d'altra destacada,
sortien al carrer i filmaven de manera domèstica,
en càmeres de buit o superbuit.
Llavors van tenir la sorpresa aquesta,
d'arribar a tenir una sèrie d'imatges
que eren totalment inèdites,
que les vam poder telecinar i recuperar i rescatar
i que després, amb aquell petit audiovisual
que es va fer a Es Princesa Andalí,
van poder mostrar una petita mostra
d'aquestes imatges, d'aquest tresor.
S'ha de dir que no és que ens fa,
si l'aconseguís aquestes imatges,
que tenen molt de mèrit
i per això TV3, al finalment,
ens va insistir i van arribar a la conclusió
que havíem de fer aquest documental de 50 minuts
amb aquestes imatges
i ara la meva companya explicarà el què.
Però estem molt contents per aquesta crida ciutadana.
Doncs, de tot, Maria,
explica'ns el què de tot plegat
i, de fet, també dels enregistraments
que porteu fent,
perquè hi haurà entrevistes a persones de l'època
de fa 40 anys,
alguns malauradament ja no hi són,
com és Salvador Imany,
amb qui vau poder parlar
perquè hi va fer la tartaleta
de la visita de Dalí, del pastís,
i que ja vau poder parlar amb ell.
Sí, de fet, com deia la Teresa,
aquest projecte pràcticament
el vam començar fa uns tres anys o més
i teníem clar que hi havia gent
que havia de sortir, sí o sí,
perquè a l'època van ser protagonistes importants.
Un d'ells era Salvador Dalí,
evidentment era Salvador Dalí,
però era Salvador Arimany.
De fet, hi ha una anècdota entre ells dos
que es diuen tocar-hi o quan parlen
i per això sempre entre Salvador Dalí
i Salvador Arimany a vegades en balla.
I teníem molt clar
que l'Arimany tenia que sortir,
perquè va ser un dels grans protagonistes,
que va crear aquesta tartaleta per ell,
dedicada, elaborada,
i va parlar.
I, de fet,
teníem presa a entrevistar-lo
perquè era una persona molt gran
i, de fet, vam fer molt bé
perquè vam compartir una estona molt bonica amb ell.
Ens va recrear una altra vegada les tartaletes,
de fet, ens en va regalar
i tot i les vam poder portar a casa.
I, a part d'ell,
teníem molt clar
que havien de sortir gent
del món també de la performance,
perquè aquest és el tema també
que tocarem de Dalí,
que ara és una de les vessants de Dalí
que més desconegudes
i que ara desperten més interès,
que és aquest art més efímer,
aquestes happenings o performances,
o com vulguem dir-li,
aquestes accions
que ell feia
i que, de fet,
també estan en aquestes grans exposicions
que hem vist al Pompidú
i que ara veiem a Reina Sofia de Dalí.
De fet, és aquesta la part més desconeguda
i més interessant.
I, de fet,
a Tarragona tenim la sort
que no només
ens visita,
sinó que, a més a més,
fa una acció pictòrica
al Camp de Mar
i, per tant,
tenim tota una sèrie d'elements
que fan que Tarragona
sigui una estranya visita
però molt especial.
Serà també un bon homenatge
al mestre pastisser Arimany
que ens deixava, recordem,
el gener d'enguany
als 82 anys.
El material que teniu,
que tens o que teniu sobre la taula,
suposo que és material antic,
ja deia l'altre,
has hagut de recuperar aquest material.
Ara,
afegir-ho tot a aquest documental
ha estat complex o no?
És a dir,
treballar en material antic,
material nou...
Treballar en material antic
per mi no és complex
perquè és la meva especialitat.
Jo recupero imatges antigues
des de fa molts anys
i les reutilitzo.
Llavors, per mi,
és una feina molt bonica
i que m'agrada molt
i no la considero difícil.
És difícil
quan tens un projecte coral
en el sentit
que hi participa molta gent
i el que és difícil
és crear un diàleg.
A nosaltres,
el que ens interessa
és crear un diàleg
entre la gent experta
que ens digui
què és el que va fer
el senyor de Bellí aquí
perquè l'art contemporani
no és fàcil
ni d'explicar
ni de digerir.
Llavors,
el que ens interessa
és dir
quina Tarragona era,
la Tarragona
de l'any 73
és una capital de província
sota un règim
amb una educació
com la que hi havia
i aquest senyor
fa unes accions
artístiques
que a París o a Nova York
s'aplaudeixen
i aquí
se li crida pel carrer
i se li diu
no tothom
perquè hi va haver reaccions
de tot tipus
i volem saber per què.
Aleshores,
hem agafat experts,
hem agafat artistes
com per exemple
el Marcel Iantunes
que també surt al documental
i hem agafat la gent del poble
i quina reacció va tindre
i crear un diàleg.
s'entenia,
no s'entenia,
se'l castigava,
Dalí
perquè se'l castigava
per les ideologies
o perquè rebutgem
tot allò que no coneixem
o tot allò que ens és desconegut.
I també ens agradava saber
què és el que va rebre el poble.
O sigui,
és tant protagonista Dalí
com el poble pràcticament.
Què va rebre?
Realment li va influir
en alguna cosa?
Ens va ajudar
en alguna cosa?
Quina és l'herència
que en queda de tot això?
O senzillament
va ser un dia surrealista
puntual
que va quedar
una mica amagat,
a més a més,
perquè tampoc no és una visita
que es recordi massa sovint.
Jo crec que l'han rescatat,
precisament.
Sí, clar,
crec que l'han rescatat
de l'oblit
i que no hem d'oblidar
i que això és una de les coses
que comentem molt sovint,
que just ara,
esperem aquest documental,
i hem de pensar això,
que coincidís just
als 40 anys
que es va fer,
aquesta acció,
com ha dit la Maria,
aquest happening,
aquesta acció artística
o aquesta performance,
i que nosaltres volem parlar
d'aquest episodi en concret,
perquè va ser a Tarragona,
hem de recordar
que va ser un episodi
molt rodó,
vull dir que no se'n troben
accions artístiques
o performance
de la mida de Tarragona,
vull dir,
també inclourem
altres ciutats a Catalunya,
que els últims anys de Dalí
també va fer coses semblants,
però en el cas de Tarragona,
a banda que l'hem recuperat,
és una acció molt bonica,
perquè realment ell va arribar,
va implicar moltíssima gent,
perquè havia de venir
d'una determinada manera
i finalment
doncs es va tenir
que improvisar,
la ciutat va treure
totes les seves millors gales
que era el seguissi
d'aquell moment,
el van rebre,
es va passejar per la ciutat,
va fer una oda al mar
perquè ell venia
a commemorar
els 2.000 anys
a l'estat d'agust
de l'emperador,
per tant ell venia
i s'havia preparat
aquella vinguda
i s'havia implicat
com bé has dit
el pastisser Salvador Arimany
perquè després
d'aquella rebuda
pel carrer o popular
se li va fer
la tartaleta
on se li va fer
una rebuda protocolària
a l'Ajuntament
i finalment
va fer aquella acció
artística,
aquella performance
en directe
davant de tots els espectadors
que es van a plegar
al camp de mar
i llavors encara
hi ha molta gent
que ho recorda
com una nit fantàstica
i apoteòsica
com l'Antoni Sanz
que és un dels personatges
que intervenen
que ens diuen
és que hi havia lluna plena
és que es va fer
un castell
i tot el seguís
estava allà
al davant
o sigui al darrere
de l'escenari
mentre ell pintava
en directe el quadre
és que després
es va fer un castell
de focs
amb la lluna plena
a les muralles
que avui sigui impensable
evidentment
tot això
estem parlant
d'un personatge
que avui en dia
com ha dit Maria
està implicant
a centenars
són 8.000 persones
les que passen diàriament
per l'exposició de Madrid
són milions
no milions
milers de persones
no sé si hi era un milió
o més
les que han passat
pel Pompidú
i és un personatge
que avui en dia
està vigent
que no caduca
llavors nosaltres
el que fem
és parlar
d'una episodió local
que el rescatent
que és molt complet
i que no existeix cap
com aquest
i al mateix temps
interessarà
a tot el món
perquè no oblidem
que Dalí
és un personatge
que podríem dir
mediàtic
que ja ho va ser
al seu temps
però que continua sent
o sigui que
fins i tot
la Montse Aguer
que és la co-comissària
de l'exposició
l'altre dia
la sentia
a Catalunya Ràdio
perquè se'n parla
moltíssim ara
està molt vigent
aquest episodi
o sigui
aquesta exposició
i de retruc
tot el que
se'n parla
de Dalí
la sentia a dir
que és que
per què
aquesta expectació
amb aquest personatge
amb aquest artista
i no
amb d'altres
genera tanta expectativa
i tant d'interès
Salvador Dalí
perquè era surrealista
perquè
perquè ell hi jugava
amb tot això
i perquè encara hi ha
facetes seves
que són desconegudes
i encara se'n parlen
i genera molta opinió
i això és el bo
que fins i tot
després de 40 anys
d'aquest episodi
doncs
no 40 anys
vull dir 40 anys
a Tarragona
però encara
rumen a la memòria col·lectiva
de les persones
que ho van viure
Per cert Maria
tant tu com
el Carles Pitar
l'altre codirector
d'aquest documental
anireu a buscar
localitzacions
més enllà de Tarragona
perquè també va fer
accions com aquesta
de la ciutat
a altres punts
de Catalunya
Sí, l'eix central
és Tarragona
hem intentat fer
totes les entrevistes
en llocs simbòlics
o bé
des d'on ho va veure
la gent
per exemple
o des d'on ho va viure
els experts
des del seu lloc de treball
però com deies
Tarragona va ser
un dels episodis
que és el nostre
eix central
del documental
no és la columna
portant
de tot el discurs
però sí que és veritat
que farem petites aportacions
perquè també va fer
els anys 70
va fer diverses visites
una va ser a Valls
també l'any 70
on va anar
amb la mandaliar
per exemple
allí no va fer cap acció
sinó que només
va anar a visitar
la ciutat
i a Granollers
per exemple
també l'any 71
si no m'equivoco
eren tots
a principis dels anys 70
que ell visita
totes aquestes ciutats
a Granollers
no es passeja
per la ciutat
sinó que allí
només fa una acció
que és l'action painting
aquest famos
és un de Granollers
on es llencen
litros i litros
de pintura
sobre una tela
etc.
Llavors per complementar
el discurs de Tarragona
el que si farem
és tocar puntualment
aquestes altres visites
perquè ens interessen
per complementar
el discurs
perquè són visites
que també es fan
a la mateixa època
sí que a Tarragona
tots els requisits
visita
acció
etc.
mentre que en els altres llocs
potser només es fa una cosa
o visita
o fa una petita obra
o el que sigui
però ens ajudaran
a entendre una mica més
què és el que feia
Dalient
que al principi
dels anys 70
promocionava
l'obertura imminent
del teatre museu
podria ser
a veure
el màrqueting
el portava pràcticament
a la sang
aquest home
el va prendre
als Estats Units
i no se'n va oblidar
mai més
res del que feia
és gratuït
perquè sí
tot tenia una intenció
molt clara
i jo suposo
que un dels motius
podia ser aquest
m'imagino
que la pinçallada
de Dalient
estarà present
amb el documental
a nivell de realització
Sí
de fet
el que volíem jugar
una mica
tant el Carles
com jo
era
no treballar
tant amb ordinador
i ja que estem parlant
d'un pintor
etcètera
i per aquí
a les nostres terres
hi ha molta gent
molt vàlida
per què no jugar
nosaltres també
amb la pintura
per què no fer una acció
nosaltres també
ja que estem fent
el documental
aleshores
tot el tema
de gràfics
i això
ens agradaria
que fos tractat
més d'aquesta manera
més orgànica
treballar realment
amb pintures
espringar-nos
no sé com acabar
la càmera
però realment
jugar una mica
amb això
un dels aspectes
que treballem més
és el tema
artístic
disseny
etcètera
i la música
que la fa el Javi
de la salut
que també és una
de les parts
que serà important
del documental
sempre ho són
però en aquest cas
crec que serà
una banda sonora
no important
Per què?
Quina idea
se proposa el Javi?
Bueno perquè
el Javi és una persona
que el coneix
molt entusiasta
i només jo
el primer dia
que vaig quedar amb ell
li vaig proposar
però li vaig dir
mira
pensa tu
però és que
mentre li deia
pensa tu
vale d'acord
i quan comencem?
i dius ostres
només tu estava proposant
si t'hi volies pensar
i si va llançar
de cap des del primer dia
i de com les prenen
les coses
i de com les viu
i el professional que és
i a mi
personalment
com a músic
m'agrada molt
crec que quedarà
estic segura
que farà unes peces
impressionants
i a més a més
m'agrada treballar
amb la gent de la ciutat
parlem de Tarragona
parlem de Dalí
aquí hi ha gent molt bona
doncs
quedem-nos amb gent d'aquí
jo crec que amb això
el que diu la Maria
el que preguntaves tu
respecte a això
jo crec que l'esperit
surrealista de Dalí
sempre hi és
ens ho estem trobant
en tot el rodatge
perquè ens posen coses
molt surrealistes
i nosaltres
ens ho estem prenent
d'aquesta manera
que no hem d'oblidar
que no hem d'oblidar això
que estem tocant
una cosa molt seriosa
perquè és una gran responsabilitat
portar a terme aquest projecte
però també li volem donar
aquest toc
que s'ha d'entendre
el surrealisme
s'ha d'entendre
que aquest histrionisme
aquest esperit
que en la seva època
ja era superrevolucionari
però que avui en dia
encara ho és
no ho ha deixat de ser
i llavors
amb aquest aspecte
jo crec que tots
els membres de l'equip
ens han imprenat una mica
d'aquests bigotis
com sortia aquella fotografia
d'aquell esperit surrealista
de Dalí
Era la platja llarga
la fotografia
que hem vist aquests dies
pel Facebook?
Sí, sí
és que nosaltres
vam proposar
diverses fotografies
però aquesta
curiosament m'agradar molt
suposo
perquè és una mica així
entre cometes
que xonda
però en realitat
s'ha vam celebrant
una mica
al final del rodatge
diguem més estrictament
d'entrevistes
al bloc
pesant
al bloc dur
i principal
de Tarragona
i jo vaig proposar
a la persona
que porta també
els temes d'art
aquest artista
que tenim per aquí
que és el Jordi Llort
li vaig proposar
que em fes uns bigotis
perquè així
tot l'equip tècnic
no li farem una foto
amb uns bigotis
i quedarà bé
quedarà seriós
i clar
m'arriba
també
és una persona
d'aquelles que s'ho pren
tot amb un entusiasme extrem
m'arriba amb uns bigotis
de 3 metres
dic
perfecte
no passa res
entrem sempre
en aquest surrealisme
i clar
al final
no eren uns bigotis
que podíeu portar
una persona
sinó que érem
7 persones
portant uns bigotis
i tot això
forma part del joc
aquest surrealista
el surrealisme
és fantàstic
perquè a més a més
és irònic
i és una arma
de doble tall
vull dir
a vegades
es jutja Dalí
jo crec massa
la lleugera
jo crec que el surrealisme
et permet
dir coses a la cara
sense que l'altre
ho entengui
i jo crec que
ni jo m'atreveixo
a jutjar-lo
tampoc
tot i que sóc història
de l'art
i porto un munt d'anys
amb el documental
del Dalí
però crec que s'ha de far
molt amb les pinces
i que el surrealisme
no és fàcil
i que t'hi has de capbussar
i deixar-te anar
a temps i temps i temps
La Fundació Galada
se pot al·larir
per cert
que aquí col·laboren
què hi diuen?
Com una acollida
el projecte?
Doncs la Fundació Galada
en primer de tot
hem de dir
que la Fundació Galada
és un gran que
que vulguin
donar suport
a aquest projecte
perquè com tothom sap
és Dalí
una de les coses
molt ben fetes
que ja va fer
va ser deixar
totalment lligat
tot el que era
el seu llegat
i qui realment
ho administra
és la Fundació Galada
el que passa
és que naltros
per sort
o per no sort
no sé com dir-ho
jo crec que per sort
aquest projecte
s'ha anat allargant
amb el temps
i just ara
és totalment d'actualitat
llavors jo crec
que ells van veure
també
que d'alguna manera
o una altra
encaixava
amb tot el que és
la mega exposició
aquesta
la gran exposició
que s'està fent
a Barcelona
i la qual
una de les impulsores
és la Fundació Galada
i també van veure
que el que naltros
realment volien treballar
d'aquest documental
era l'art efímer
l'art de les performance
que és un dels pocs temes
que no s'ha tocat
de Dalí
perquè fins
vol dir que
qualsevol persona
que investiga una mica
veurà que
de Dalí
se n'ha dit
moltíssim
s'han fet pel·lícules
s'han fet llibres
s'han fet documentals
no sé si n'ha parlat
moltíssim
i llavors
amb aquest aspecte
tot i que era molt difícil
van aconseguir
que això
potser està malament dir-ho
però tenint el mèrit
aquest d'haver pogut negociar
amb la Fundació
Salvador Galada
i tenir com a suport
a la Fundació
que ens dona suport
i que podem realment
portar a terme aquest projecte
gràcies a això
al seu suport
no només a les col·laboracions
a les altres administracions
de les quals
estem molt agraïts
però que si hi ha alguna
que es desperta
alguna empresa
que ens vulgui donar suport
doncs benvinguda sigui
perquè també s'ha de dir
que volíem fer
aquest documental
amb uns mínims
i ens han rebaixat molt
la conjuntura econòmica
és molt difícil
nosaltres fins i tot
va arribar un moment
que van dir
ho deixem estar
perquè és inassumible
no volem fer
una cosa mal feta
però va ser TV3
la que va insistir
en que això
no es podia deixar de fer
que això s'havia de fer
com fos
i llavors aquí estem
i bueno
s'ha de dir també
que doncs
amb uns mínims
i d'una manera
doncs que
molt surrealista
per continuar
amb el fil argumental
on es podrà veure
el documental
un cop estigui acabat
perquè jo poso
que si hi ha interessat
TV3
anirà per aquí la cosa
imagino
sí
evidentment
tenint un contracte
signat amb TV3
ells tenen exclusivitat
del que és l'estrena
sobretot
a televisió
després
dir que amb TV3
tenen una relació
fantàstica
i
com que una de les
productores
és a l'aula de cinema
sempre ens han dit
que no hi hauria cap problema
si volguéssim fer un passe
per exemple
per estrenar-ho a Tarragona
a la universitat
que és una de les productores
o per exemple
fins i tot l'altre dia
ens plantejàvem
que també hi ha aquest festival
a Reus
que és el Memory Image
que només tracta
pel·lícules
amb material d'arxiu
i aquest seria un dels casos
per tant
també potser seria
una oportunitat
per veure-la
però evidentment
abans de portar-la
al festival de Reus
i altres festivals
ens agradaria mostrar-la
a la nostra ciutat
però això són coses
que haurem de pactar
amb TV3
a veure com ho fem
per la feina
que queda per fer
que diríeu que
a la tardor
la tindrem
sí
és que per contracte
i tot això
sí o sí
el màster
s'ha d'entregar
a la tardor
o sigui que
vulguem o no vulguem
no sé si ens tocarà
massa el sol
aquest estiu
però
ha d'estar fet
perquè ho hem firmat així
i així ho farem
podem trigar
dues setmanes més
dues setmanes menys
però
com molt tard
a l'octubre
ja estarà acabat
la idea era aquesta
que si el poguéssim
tenir presentat
i la fantàstic
perquè estaria bé
poder-lo estrenar
a la ciutat
aquesta era una primera idea
per contracte
com ha dit la Maria
TV3 ens dona
molt de suport
i llavors
si s'allarga
dues setmanes
o tres
doncs
s'allargarà
però en tot cas
el contracte és aquest
i la idea és aquesta
poder-lo estrenar
durant la tardor
que abans de que s'acabi
el 2013
perquè són just els 40 anys
que he dit
de la històrica efèmèria
d'aquesta
i no només
perquè justament ahi
vaig publicar
el Facebook
que tenim del documental
que
aquí Dalí va vindre
per commemorar
el bimilenari
de la vinguda d'August
a la ciutat
aquest any
fa 40 anys d'això
però és que a més a més
aquest any
és el bimilenari
de la mort d'August
llavors en sé que hi ha
com una espècie
d'història entre August
i els emperadors
i Tarragona
que dic
doncs mira
jo crec que és l'any fantàstic
per presentar aquest documental
millor no podia anar
i vull dir una
una última cosa
si m'ho permets
que
digues
doncs que
si
com ja he dit
això va ser un projecte
molt coral
que hi va haver
moltíssima gent
que hi va participar
si algú té imatges
d'arxiu
amb materials domèstiques
amb les quals
hi surti Dalí
sisplau que les portin
o ens posin en contacte
a través del Facebook
amb nosaltres
o les portin
a la Caixa Cefos
de l'Ajuntament
d'acord?
doncs queda fet a la crida
Teresa León
a Maria Roiggràcies
en la bona resta de l'equip
la fotografia per ser al Twitter
la podeu veure
a Tarragona Ràdio
amb aquests grans bigotis
fins la propera
i molta sort
que vagi molt bé
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies