Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ni tart!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Escolliu una agència i aquesta agència presenta diferents perfils de diferents mares
que creuen que poden lligar amb tu.
A tu et fan una entrevista, et fan un perfil psicològic
i llavors ells sobre el teu perfil psicològic et passen uns quants perfils de noies
que creuen que poden lligar amb tu, amb el teu perfil.
Llavors nosaltres vam escollir la Irene, que és la noia que va portar la nostra filla 9 mesos a la Panxa
i vam tenir feeling des del primer moment.
No la vam poder conèixer perquè només vam poder viatjar una vegada,
només vam poder viatjar una vegada allà i la segona vegada va ser per anar a buscar la criatura, l'Estel,
però ens vam conèixer per telèfon, vam parlar molt per mail
i ja d'entrada ja vam veure que teníem molt feeling, és una noia molt maca,
és una persona molt honesta, molt altruista i això ho vam veure des del primer moment
i ara som amics, som amics ja, hem quedat una bona amistat.
Vau explorar altres mètodes abans d'arribar a aquest extrem,
perquè a més hi ha un capítol que diu intents de fecundació in vitro, il·lusió i fracàs.
Exacte, sí, sí. Jo no podia ser mare, clar, el primer que intentes és ser mare biològica, genètica tu,
que la criatura pugui ser un fill genètic i vaig provar una fecundació in vitro que va fallar
i els doctors em van aconsellar que no em fes cap més perquè corria risc la salut
i em van aconsellar que no em fes cap més i llavors vaig haver-ho de deixar.
Vam començar l'adopció, però l'adopció ara actualment és un procés molt llarg,
abans era, amb dos, tres anys es podia adoptar una criatura i actualment és un procés molt llarg de set, vuit anys
i ens vam desanimar molt, quan vam iniciar el procés ens vam desanimar molt
i vam sentir parlar de la maternitat de lloguer i va ser quan ens vam llençar.
Com coneixeu aquesta possibilitat? Qui us la fa saber? Com arribeu a aquest món?
Això és curiós perquè sempre ho explico, però és així.
El meu home un dia mirant les notícies del Teletex, que gairebé ningú...
El Xavi, el Xavi, que un dia érem a casa i mirava les notícies del Teletex,
que gairebé ningú mira el Teletex, ja no, això és el que em diuen,
i va veure una notícia que deia que havia sortit una llei a Espanya
que permetia inscriure les criatures nascudes d'un metre de lloguer
en països on fos legal, inscriure-les aquí a Espanya.
I em va dir, ostres, mira això, no, Iolanda, mira la tele.
Jo estava llegint, vaig mirar sense allò massa interès, i jo dius, carai, això...
I en un moment ens vam posar a internet a buscar informació.
Va ser cinc minuts després ja estàvem a internet buscant informació
i realment vam trobar informació, vam trobar gent que ja ho havia fet,
de Catalunya, famílies catalanes que ja eren pares gràcies a la subrogació,
com es diu a Califòrnia, i vam poder parlar amb ells
i això ens va anir a molt per tirar endavant.
Com va aquest Sant Jordi? Perquè la teva primera viada de Sant Jordi
amb llibre publicat, editat, com estàs viscant?
Home, molt bonic, no? És una experiència maca.
Primer perquè abans de fer el llibre, abans d'escriure'l,
em feia una mica de por, una mica de respecte que la gent,
que la societat en general aquest tema li fes una mica de respecte.
o com d'angúnia, no?
És un tema que no, o que tinguessin una opinió una mica negativa
pel simple efecte del desconeixement que comporta aquest tema.
I en canvi estic quedant parada perquè sorpresa,
perquè la gent que l'ha llegit, tothom em felicita
i m'animen a seguir endavant i amb la criatura,
i que molt bé ens feliciten a mi i al Xavi, com a família,
pel que hem fet, i estic trobant opinions positives totalment,
cosa que m'ha sorprès bastant.
És la Giovanna Anglès, que treu aquest llibre per Sant Jordi,
Mare de Lloguer, un estel d'esperança.
Un llibre que, a més a més, veuran a la portada que surt, doncs,
aquesta Mare de Lloguer, no?
Però suposo que hi ha alguna cosa més que un, diguem, un tràmit, no?
I tant.
És una història molt humana, eh?
No és només un tràmit econòmic, com que es diu, com que diu,
sinó que és una història, realment, el que llegeixi el llibre ho veurà,
que la gent que l'ha llegit m'ho diu, no?
I és que, ostres, ens quedem parats perquè realment és una història molt humana,
tot i que hi hagi un intercanvi econòmic, que és evident,
una persona que porta la teva criatura, bé, li has de pagar alguna cosa, no?
Vull dir, no la portarà perquè sí, no?
Però realment és una història molt humana
i que és una persona que, per molt que li paguis,
li pagues uns 10.000 dòlars, és molt poquet,
o sigui, jo penso que és molt poc,
perquè porti la teva filla en el mesos, no?,
i pareixi, i que és una cosa que pot haver complicacions.
Penso que fins i tot és poc el que se'ls paga
i que hi ha d'haver una part altruista que aquesta noia, per suposat,
hi va posar i li agrairem tota la vida, no?, tota la vida.
Home, de fet ja li has agraït perquè ell és la protagonista del llibre, no?
Exacte.
En certa manera, a part de l'Estel, eh?, naturalment.
Sí, sí, nosaltres l'hem posat com a protagonista
perquè, de fet, si no hagués estat gràcies a la Irene,
no hauríem pogut ser pares
i vam voler no ser els protagonistes ni jo ni el meu home,
sinó que la protagonista era ella,
que és la que realment ha passat tot el que ha passat,
perquè no és fàcil, no és fàcil tirar un abraç endavant
d'una, portar una criatura que no és teva,
però allò ho ha portat molt bé
i no hem tingut absolutament cap problema,
que molta gent ens ho diu, no?,
escolta, però aquesta noia no ha volgut mai quedar-se la criatura, no?
D'entrada hi ha un contracte que això és impossible que passi,
que no es pot trencar,
però és que en cap moment,
ella en tot moment ens va animar
que serien molt bons pares,
en cap moment vam tenir cap intuïció
que ella volgués ni quedar-se la criatura
ni que li passés en cap moment pel camp, no?
Clar, perquè vosaltres aneu al començament a Califòrnia,
al començament del procés, no?,
i ja no torneu fins al moment de recollir l'Estel, no?
Exacte.
O sigui, durant tot l'embares no...
No, no, no, un embràs a distància.
Us arriba informació, però us arriba informació...
Sí, de tant.
Sobretot, la Irene ens va donar informació gairebé cada dia.
Si nosaltres no la trucavem,
ens trucava ella
o ens enviava un correu electrònic.
O sigui, si no érem nosaltres,
era ella perquè ella sabia
que nosaltres tèiem la necessitat de saber, no?,
perquè passes una mica d'angoixa
del fet d'estar tan lluny,
et crea una miqueta d'ansietat
perquè voldries estar amb ella,
el simple fet d'estar al seu costat, no?
I si no la trucavem nosaltres
perquè no la volíem atabalar massa,
tampoc va dir allò,
que dius, ostres, no l'agubiem tant, no?,
cada dia.
I si no ho fèiem nosaltres,
era ella,
que si no ens trucava per correu electrònic
ens enviava un resultat d'una analítica
que li havíem fet
o ens explicava que la nena
estava donant-li patades a la panxa
i que l'anotava
i gràcies a que ella va permetre
aquesta comunicació constant
ho vam viure bastant plenament, no?
Ens enviava fotografies de les ecografies,
tot, tot, qualsevol cosa,
qualsevol moviment de la nena,
qualsevol cosa,
ens explicava, fins i tot si es marejava
perquè li havia sentat malament el menjar,
que sí, també ens trucava i ens explicava, no?
Quan va ser veure el Jordi Ferrer
de l'editorial i proposes el tema,
el sorprèn d'entrada,
et queda sorprès?
Sí, clar, bastant, no?
Sí, sí, a veure,
és un tema desconegut,
pel simple fet de ser desconegut
ja dóna peu a explicar-lo, no?
I a que se'm faci una novel·la,
que és el que jo li vaig proposar.
Que passa, clar,
també em vaig dir
perquè no hi ha algú que m'ho escriu, no?
Jo he estudiat narrativa,
m'agrada molt escriure,
però jo mai m'he posat a escriure el llibre de dalt a baix, no?
És a dir, potser que l'escriu algú
i jo us explico la meva història
i algú que l'escriu.
I m'agrada, no, tu escriu,
tu escriu un capítol,
me'l portes,
escrius l'índex,
escrius un capítol i me'l portes
i a veure què, no?
I realment em va sortir molt fàcil,
potser perquè és un tema que, clar,
el tens molt recent,
li vaig portar i em va dir endavant,
ja pots escriure tot el llibre, no?
De tota la vera,
quan li vas dir que aneu a Barcelona,
es crec que va canviar la cosa, no?
Des que vaig estudiar a la Tareu
he pogut escriure el llibre
perquè he aplicat moltes coses
que em van explicar allà, no?
I que per molt que t'agradi escriure,
una miqueta de tècnica,
una mica de saber com començar
i com acabar,
és important, no?
I em va anar molt bé.
I realment és una garantia
cada cop que dius, no,
he estudiat allà,
ostres, doncs escriu una altra novel·la, no?
I escrius molt bé, m'ho han dit, no?
I això m'anima perquè et diu,
ostres, a part del tema,
que és interessant,
està ben escrit.
Dies, i per què no escrius alguna altra cosa?
L'editorial m'està intentant animar
perquè m'hi vols,
i el que passa és que, clar,
quan tens una criatura
el temps és molt limitat.
El temps és curts, eh?
Doncs és el primer,
però no serà l'últim, ja ho veuen.
És el primer llibre de Joana Anglès,
no serà l'últim perquè en té ganes.
A més, a més, en aquest llibre
també hi veurà alguna pincellada
del món de la psicologia,
que també t'interessa molt, no?
Sí, he estudiat,
vaig fer un màster de psicologia,
sempre m'ha agradat molt
i suposo que això ajuda
a l'hora de temes així tan humans, no?
A tenir empatia pel que vius
captar els sentiments dels altres
i expressar-los millor, no?
Una mica, si tens psicologia,
s'expresses una miqueta.
I em sembla que a l'hora d'escriure,
doncs, s'intueix, això, no?
Estic pensant que quan l'Estele
es faci gran i ensenyeu el llibre, no?
I tant.
Mi farà molta il·lusió, eh?
Sí, sí, espero que llegeixi
i li incidarem que llegeixi, i tant.
Doncs Joana Anglès,
una forta abraçada,
la marabona per aquest llibre
i per la teva primera incursió
en el món del llibre, eh?
En el món de Sant Jordi.
Moltes gràcies.
I que en vinguin molts més.
Moltes gràcies.
Molt bé.
Doncs tanquem aquesta entrevista
amb Joana Anglès,
amb la mare de Lluís,
amb Estel d'Esperança,
aquest llibre, doncs,
que ella debuta en aquest Sant Jordi.
Ara fem una petita pausa
i de seguida parlem d'altres autors.