This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
veu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Questa té la Palmera quan atacar el Morrut
Totось per això es veu no?
es pot veure visualment
on pot saber-ho no?
Sí
e
ets difícil al començament
o en el seu inici
detectar si una Palmera està atacada
pel Morrut
però si algun té dubte
i nosaltres oferim
el servei
del servei de protecció vegetal
les diferents demarcacions
que té el departament
a Catalunya
I també
podeu treureixes
dir moment
al ragende
al tandat
perquè des del principi
Al principi hi ha hagut una gran complicitat
entre ajuntaments i Generalitat.
El problema un cop el morrut ja ha acabat en la palmera?
Aquí hi ha un problema, no?
Diríem que quan el morrut,
les diferents larves que arribem a tindre
a la copa de la palmera,
ha destruït la copa,
veiem que totes les fulles estan seques,
veiem una palmera, diríem,
trista i desanimada, per dir-ho així gràficament.
Vull dir, el que hem de fer és trucar
a una persona que ens talli la copa
i que ens la porti a les diferents deixalleries
que té el departament conscienciades
per destruir aquest tipus de resta vegetal.
Perquè allà pot haver-hi larves del morrut o no?
Sí, pot haver-hi larves del morrut.
Tantos ara estem en una època
que estem dient a la gent
que abans la gent podia esporgar la palmera
durant tot l'any.
Ara estem demanant que esporguin sol
des de desembre, gener i febrer.
Per què? Perquè és quan no vol.
No vola, diríem, l'adult,
que és el que ens farà l'aposta,
que és el que a primavera
naixeran les larves
i començaran a fer mal a la copa de la palmera.
Per què es propaga tan fàcilment?
que no té de perdedors tan naturals?
És fort, és resistent?
No, tantos diríem,
al principi us ho he explicat bé,
la palmera inicial que ens porta el morrut
de la zona d'Egipte
és la palmera d'Atilera.
Però troba en la palmera canariensis
un hàbit molt més
millor per ella.
Aleshores, amb aquesta palmera
actualment, diríem,
té el 98% de les palmeres que tenim a Catalunya
afectes principalment a la canariensis
i no a la que ens porta, diríem, la plaga.
No he trobat, ara per ara, diríem,
cap depredor natural.
Això ens passa sempre.
Totes les plagues que ens arriben
hi ha una pujada brutal
de la seva implantació al territori,
però després, diríem,
a poc a poc va, diríem,
disminuir la seva incidència.
Per què?
Perquè, una,
perquè hem trobat un mètode de lluita eficaç
o bé, com has comentat tu,
perquè ha trobat, diríem,
un enemic natural.
Aquest en concret, el morrut,
que ve d'Egipte, no?
Hi ha també el tema de la vespa,
la vespa aquesta gran, asiàtica, es diu, no?
La vespa, com es diu, asiàtica?
La vespa velutina.
Això, perquè és molt gran.
Sí.
Que l'altre dia vaig veure,
bé, de fet, no fa gaires dies,
que van venir un equip de tècnics
des del País Basc
per destruir un rutll...
Que s'havia trobat a la sala de Girona.
Això mateix.
És tan complicat, també, això,
de lluitar contra aquesta vespa.
Vull dir,
jo no sé si la vespa es...
la vespa velutina serà complicada,
però estem per davant d'ella,
perquè la zona d'afectació, diríem,
ara per ara, diríem,
és al voltant de Girona.
No ens afecta greument
a la zona del Camp de Tarragona
o a les Teves de l'Ebre.
Vull dir,
en qualsevol explosió d'una plaga nova,
jo no sé si...
Vull dir,
podem referir-nos, per exemple,
al principi...
Fa 10 o 15 anys
va aparèixer un barrinador,
els geranis.
Els geranis van caient poquet a poquet,
però ara tornem a tindre els geranis
a totes les terrasses o a tots els parcs.
Vull dir,
hi ha una pujada
i després hi ha una baixada
i un equilibri.
Amb el mosquit tigre, també?
Jo ara vaig pensant, eh?
Sí, però el mosquit tigre,
jo he de ser sincer,
ho desconec bastant
perquè, diríem,
és una plaga
que a Nantros
ens apareix aquí al Camp de Tarragona,
sobretot al voltant de la vinya.
Però no és una plaga, diríem,
que afecti a Conreu,
sinó és una plaga
que afecta a persones.
Això depèn més aviat
del Departament de Salut.
Doncs tornem al Morrut,
que és el que ens ocupa,
perquè hi ha aquesta campanya
de conscienciació
perquè quan algú detecti
que pot tenir un morrut,
pugui actuar d'alguna manera determinada
per evitar que es propagui.
Nantros,
recobrem sempre
la vigilància,
vull dir,
el seguiment de la palmera,
sigui al teu jardí,
sigui al teu passeig
o sigui a la rotonda.
Vull dir,
quan tinguem dubtes,
vull dir,
truqueu al Servei de Sanitat Vegetal,
aquí a Tarragona
tenim el telèfon
977-250-421
o altres telèfonos
que tenim
a nivell de territori
a nivell de Catalunya
i sobretot a l'Ajuntament.
L'Ajuntament, diríem,
sigut els grans col·laboradors
per tal de disminuir la presència.
Mira,
la reflexió és la següent.
Nantros tenim,
pelmenes actualment,
que tenen entre 100
i 80 anys.
Moltes pelmenes
que veiem als passejos
nantros,
vull dir,
apareixen a principis
del segle XX.
Amb els indians,
amb els indians
es porten les pelmenes
i amb això, diríem,
anem guarnint
tot el territori
de pelmenes al costat d'un mar,
de pelmenes al llarg
dels passejos que tenim,
el de Salou,
el de Cambrils,
vull dir,
molts passejos que tenim
o inclús aquí a Tarragona
també tenim algun altre passeig.
Vull dir,
és un patrimoni
que tenim
de fa molts anys.
A més,
inclús,
pelmenes que tenim
de 100 anys.
I ahir,
en la presentació del vídeo,
per part del director general
d'agricultura i ramaderia,
vam fer,
li vam fer
a un tècnic
que ens ha ajudat
a fer el vídeo,
vull dir una pregunta.
Quin és el cost?
El cost del tractament?
El cost del tractament,
vull dir,
depèn si ho fas tu
o dediques a una empresa.
actualment els ajuntaments
que han fet,
els ajuntaments,
han fet una cosa
molt senzilla,
amb el paquet
de manteniment
de la zona de jardineria
han inclòs
el manteniment
de la palmera
i amb un paquet
tenen el cost.
Un particular,
un particular
que ha de fer
5 tractaments
al llarg de l'any,
vull dir,
com a mínim 3,
però el reconable
són 5,
podríem parlar
de 10 euros
cada tractament.
Està molt bé.
És molt barat,
no?
Bueno,
és barat,
sí,
però clar,
són 10 per 5
pels anys
que té la palmera.
De tota manera,
això vol dir
que es poden salvar.
Mira,
en el vídeo
es veu clarament
una palmera afectada
que quasi no tenia ull
que a poc a poc
va recuperant
la forma simètrica
que té les palmeres.
Perquè aquí,
ara és que estem veient imatges,
insisteixo,
si poden mirar el vídeo,
van a l'apartament
d'agricultura,
armadí i pesca
i podran veure el link
d'aquest vídeo.
Ja el penjarem també
a la nostra pàgina web,
però veig ara,
per exemple,
una imatge,
Anton,
que és una palmera
que es veu com a mercida,
no?
Sí.
Que veu com a mercida
i en canvi l'ull de dalt
es veu.
Doncs aquest és la palmera
que la gent veurà al vídeo
on diríem,
primer,
ara estem veient 3 fulles
o 4
i després una veurà 8
i després veurà 12
i aquesta palmera
recupera la seva simmetria
de fulles.
És a dir,
es tracta d'aplicar-hi
aquest tractament,
aquest tractament que fa
mata o foragita?
No, diríem,
són tractaments,
diríem,
insecticides
a la copa,
a l'ull de la palmera
que hem de procurar
que la regalimi
que veiem plorar
líquid,
l'aigua i allò
i aleshores
són,
ara,
segons nostre,
tenim tractaments
eficaços
i efectius,
vol dir,
hem trobat
la idoneitat,
hem trobat els productes
i hem trobat
l'època de tractament.
És important
a les èpoques
del tractament
i és important
els productes
que fa servir.
És molt resistent,
no?
Molt rot
i es reprodueix
amb molta facilitat,
o no?
Bé,
segons dades
que tenim
de la gent
que ho ha estudiat
podem fer apostes
de 300 i 400 ous
cada vegada
que fa la posta.
L'adult arriba
o volant
o green pan
a través del tronc.
però jo voldria
fer un missatge
de,
diríem,
dir-hi,
que una palmera
afectada
actualment
es pot recuperar,
que tenim
un patrimoni
que cal conservar,
unes palmeres
que tenen
80,
90
o 100 anys,
els passejos
rotondes
o
cases particulars
i que,
vull dir,
tenen un valor
incalculable
a casa seva
i a les nostres localitats.
Som a Tarragona,
la ciutat,
n'en tenim gaires
d'afectades
per la informació
que tenim aquí?
Jo diria que
l'Ajuntament de Tarragona
ha sigut un ajuntament
lluitador
contra aquest problema,
vull dir
que no ha de baixar
la guàrdia,
amb alguns ajuntaments
que han baixat la guàrdia
tenien més problemes
que amb palmeres
afectades.
La distància
entre una palmera
i l'altra
perquè es pugui propagar
el morrot?
No,
mira...
Volen aquests escarabats,
Sí,
però a vegades
pot ser d'una palmera
afectada
i en tinc dos al costat
que no li passa res.
Vull dir,
és molt capritxós
a l'hora de fer l'aposta.
No sabem per què
tria una palmera
o tria una altra.
Si nantos venem,
si venim del Nàstic
i anessin cap a les Gavarres
o cap a Reus,
a l'alçada,
diríem,
d'un monument
que entres a Tarragona,
hi ha una sèrie de palmeres
al Parterre
que estan una miqueta
ajegudes
i aquí les palmeres
que ningú tracta
estan bé.
Això és la zona
de les quatre Garrufers,
no?
Sí,
molt bé.
L'estatua que ja metàl·lica
de l'anar.
Doncs allí veuràs
un munt de palmeres
ajegudes
perquè, clar,
no poden tirar cap amunt
i aquestes palmeres
ningú les tracta
i estan en perfecte estat.
És a dir,
que si en algun cas
veu que n'hi ha una
que està marcida
i en té d'altres,
no necessàriament
té que anar a propagar-se.
El que sí que recomanem
i és molt visual
entre els nostres jardins
que veus una palmera
i al costat veus
un tubo negre
que puja, puja, puja, puja
fins a la copa.
Vull dir,
abans tenies que fer
el tractament
enfilat en una grua
però ara actualment
diríem
que quasi tots els jardiners
i totes les espècies
especialitzades
fiquen una goma
que fiquen
un petit compressó
o una petita màquina
d'ensofatar
i tracten des de baix
fins a dalt de la copa.
La tècnica també
doncs ha arribat.
Aquell que té cura
de fer els tractaments
els 5 o 3 tractaments
al llarg de l'any
preserva la palmera
tant sigui un municipi
una palmera
que depèn
d'un ajuntament
o una palmera
que depèn
d'un particular.
Doncs recordin,
aquest telèfon
al 977
al 25
0421
977
25
0421
el telèfon verd
del departament
i si no
també la pàgina web
si volem consultar
per internet
mirin el vídeo
de la campanya
perquè el vídeo
és molt clarificador
i a més es veu
els diferents punts
d'afectació
el progrés
l'evolució
de l'afectació
per part del Morrut
i també veurà
que bé
que hi ha solució
que és salvable
és a dir que
si s'arriba
en un estadi
determinat
doncs es pot salvar
aquesta palmera
que pot arribar a ser
com deia
l'Anton Vallbé
una palmera
centenària
en tenim forces
d'un valor incalculable
d'un valor incalculable
no viu tant com una olivera
no?
Sí, sí
pot viure més
jo recordo que
l'àvia em deia
he plantat
les palmeres de Salou
i l'àvia ja és morta
i vull dir
i aquestes palmeres
segurament
tenen més de 80 anys
però viu
perquè una olivera
pot arribar a viure 500
també
també
però la palmera
si no hagués arribat
d'aquest tipus
de plaga
plaga forània
sempre que són molt agressives
tindríem palmeres
vol dir
al llarg del territori
que hagués arribat
molts anys
per cert
també li volia preguntar
l'Anton
com està el tema
del conill
i del sanglar
perquè ja sobrepoblació
això sabem
no es qualifica
de moment com a plaga
però sobrepoblació
sí que en tenim
no, no
vol dir
qualsevol
diríem
animal
que pot entrar
dintre d'una cadena
tròfica
d'alimentació
d'altres espècies
no es pot considerar
plaga
es pot considerar
superpoblació
tenim problemes
de
conills
diríem
l'Alcamp
tenim problemes
de superpoblació
de conills
a la vora
del Mediterrà
sobretot
en conreus
d'Horta
i l'Alcamp
i l'Alcamp
tenim
vinya
Olivera
i altres
conreus
de no tanta
extensió
i hi ha la complicitat
té bé la complicitat
per solucionar
aquest problema
des dels caçadors
les bones pràctiques
dels pagesos
i les administracions
que comporten
les infraestructures
que fan
des d'una carretera
d'una estupista
des del tren
des del barranc
la solució
per tal
de disminuir
la incidència
en els conreus
i en les collites
es resoldrà
i es resolt
diríem
i ho estem veient
diríem
amb la complicitat
d'aquests tres actors
el conill
per què
per què
es propaga tant
per què hi ha
aquesta superpoblació
no perquè
vull dir
ningú
ara tenim problemes
de conills
però sempre hem tingut
de problemes
de conills
fa 50 anys
fa 100 anys
teníem problemes
de conills
tenim d'en compte
dues coses
o tres potser
primera
és que
el pagès
era caçador
amb el pagès
no hi ha tants pagesos
i no hi ha tants caçadors
vull dir
la fisonomia
del territori
era diríem
molt agrícola
i no hi havia
tant
diríem
tant zona forestal
tanta zona
diríem
no conreada
i després
diríem
que el caçador
i el pagès
el caçador
la caça
és un esport
i ara
li estem demanant
un esforç
que
és ben cert
que diríem
tots els caçadors
del territori
fan
o procuren
arribar a fer
aquest esforç
també hi ha
aquella malaltia
del capgros
que abans
sí
no
aquesta malaltia
igual que la sarna
també ens arriba
vull dir
a les poblacions
que tenim actualment
aquest mes de desembre
al camp de Tarragona
o en altres endres de Catalunya
l'esminació
de conills
està
molt baixa
és molt baixa
perquè a l'hivern
pel capgros
la mixomatosi
que diríem
o la
la sarna
desmoneix la seva població
i una altra cosa
també és molt evident
diríem
que l'activitat
del conill
en èpoques de fred
també dismoneix molt
el senglar
el senglar
també el tenim
el senglar
el tenim
a tota Catalunya
principalment
diríem
a la zona
de Girona
però
comencem a tindre
ja problemes
greus
i importants
localitzats
al camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
quina és
la problemàtica
del senglar
perquè a vegades
els caçadors
ens expliquen
que s'acosten cada cop més
a zones que són habitades
el senglar
ha sortit
del bosc
i s'ha indinsat
en zones
vull dir
cada any
no sé si és una postada
de Nadal
a Barcelona
surt
els port senglars
de Calcerola
doncs
nantos tenim
port senglars
a peu de platja
o tenim
port senglars
en Rieres
o tenim
port senglars
vull dir
des de
totes les immigracions
de totes
de totes
dels pobles
de Catalunya
i
per exemple
nantos hem tingut
una reunió
amb la problemàtica
del port senglar
a Falset
doncs han creat
una comissió
una comissió de seguiment
del port senglar
a la zona del Priorat
on
qui som?
doncs som l'administració
som els caçadors
i hi ha els pagesos
o viticultors
vull dir
ells
organitzen una taula
de partir del gener
cada 15
o cada 3 setmanes
intentaran
dibuixar un mapa
d'incidència
del port senglar
de la comarca
per tal
de veure
on tindrem
a incidir
una setmana
un lloc
o una setmana
un altre
vull dir
la solució
sempre és
una solució
que té
a fer sinergies
entre
els diferents actors
que poden
solucionar el problema
es pot caçar
durant tot l'any
o?
perquè
nantos
nantos
amb alguns termes
per raons
diríem
d'anys
en Conreu
donem permís
per caçar
durant tot l'any
sigui
port senglar
sigui
conill
o sigui
alguns llocs
cabirol
el cabirol
però més de cara
a suposo terres de l'Ebre
o conca
fins i tot
no
el cabirol
ho tenim al priorat
el priorat
principalment el priorat
aquí baix
al camp
a la zona plana
que podríem dir
no ens ha arribat
el cabirol
no ho hauria dit mai
eh?
vull dir que sembla estrany
no haguessi cabirols
aquí tocar
perquè han saltat
d'un dels ports
cap a la zona
diríem altes
del priorat
i també reprodueixen
amb facilitat
els cabirols
sí
però no és
diríem
no seria
la supervolació
més important
que tenim
el problema
més important
que tenim
serien
per exemple
en ciutats
tenim
els tudons
els palomos
i a fora vila
tenim
ports sanclars
i conills
doncs hem aprofitat
ja que tenim
un tomell bé
per parlar
per fer una mica repàs
de tot
insistim en aquest telèfon
tornant al tema
del Morrut
i les palmeres
el 97725
0421
si volem més informació
doncs
perquè en tenen alguna
o perquè en saben d'alguna
que malgrat que estigui
en un espai públic
veuen que està degradada
o que està malmessa
per aquest escarabat
provinent d'Egipte
el telèfon aquest
o la pàgina web
també del departament
jo agraeixo
a la ràdio
vull dir
que hagi facilitat
diríem
aquesta notícia
per sensibilitzar
la gent
diríem
que cal preservar
les palmeres
del territori
que la seva lluita
és eficaç
i que inclús
amb palmeres molt afectades
podem recuperar-les
i per últim
vull dir
el telèfon
del departament
de cultura
dels seus tècnics
vull dir
estar a disposició
de qualsevol
que es pugui trucar
el repetirem el telèfon
perquè a la ràdio
l'hem de repetir
diverses vegades
per tothom digui
que hem d'anar a buscar
el boli o el llapis
i apuntar-lo
el de Tarragona
és el 977
25
0
4
21
si ens escolteu
de Terres de l'Ebre
el 977
50
0
1
7
4
repeteixo
Tarragona
el 977
25
0
4
21
Terres de l'Ebre
977
50
0
1
7
4
ara segur que tothom
l'ha pogut
apuntar
com cal
Anton Bellbé
moltes gràcies
i que vagi bé
bona entrada
moltes gràcies
i bones fes
a tothom
gràcies