S'ha triplicat des de 2009 arran de la crisi.
Era un titular que coneixíem ara fa pocs dies i que avui hem volgut ampliar informació.
De fet, durant l'any passat, la Creu Roja va atendre, va assistir a més de 95.000 persones.
Estem parlant del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre.
95.000 persones, que ja t'està dit, però que són força més, per exemple, que l'any anterior.
A molt d'emparador, i per això hem convidat la coordinadora de Creu Roja a la nostra demarcació, que és l'Anna Sabaté.
Anna, molt bon dia i benvinguda.
Molt bon dia.
Unes dades que fèieu la memòria, presentàveu la memòria, ara fa pocs dies,
i que, home, el titular crida molt l'atenció, a triplicar, pràcticament, d'ençada de la crisi.
Són moltes persones, no?
Són moltes persones.
De fet, quan parlem de 95.000 persones a les que han matès o donat servei durant l'any 2012,
no estem parlant només de persones afectades per la crisi.
Aquí entren tots els projectes de Creu Roja, que com es coneix,
és una institució que té molts fronts i moltes línies d'activitat,
per exemple, els socors, l'activitat de platges.
Si se n'anéssim amb persones que estan en risc d'exclusió social,
estaríem parlant, en tota la demarcació de Terragona i Terres de l'Ebre,
d'unes 45.000, de les quals més de la meitat han rebut atenció en motiu de la crisi.
27.000 persones aproximadament, quan l'any 2009 aquests projectes,
bé, no se'n deia de crisi perquè era molt incipient el tema de crisi,
però sí d'ajudes bàsiques, arribaven a unes 8.000 persones,
és a dir, han més que triplicat el nombre de persones que matés des de l'inici de la crisi.
Què farien aquestes persones si no fos per aquesta ajuda de Creu Roja?
Per aquesta ajuda de Creu Roja i d'altres entitats,
perquè ens consta que nosaltres hem crescut molt en atenció,
però també altres entitats que es dediquen a l'ajud humanitari han crescut,
és a dir, no és que estan deixant d'anar en una entitat i venint a Creu Roja,
sinó que l'efecte multiplicador és per a totes les entitats.
Què farien aquestes persones? Doncs moltes persones no podrien menjar.
Així de clar, el projecte nostre d'aliments de la Unió Europea,
és un projecte que porta terme Creu Roja des de fa més de 15 anys,
sempre donava aliments a les persones més necessitades,
però era un complement i arribava en un número molt limitat de persones
perquè no hi havia tanta gent que ho necessités.
Ara aquest projecte i altres que m'han negat a partir del context de crisi
són l'únic sostén, per exemple alimentari, que tenen aquestes persones.
És a dir, una cosa que era complementària s'ha convertit en una ajuda
que si no es tingués, doncs s'hauria d'anar a buscar en un altre lloc.
La família també està fent molta contenció,
però clar, estem parlant d'una situació que ja porta 4 anys pràcticament
de manera continuada i que no millora i per tant,
clar, les famílies també estan en una situació d'exhauriment, de saturació.
D'aquestes 27.000 persones de l'any passat,
a quin percentatge quants són infants?
Nosaltres fem un càlcul aproximat, perquè no es pot fer exacte,
pensem que hi ha famílies receptores que tenen 5 nens i nenes
i altres que són matrimoni sense fills.
Estem fent un càlcul aproximat, de manera que una de cada 3 persones
que rep ajuda bàsica, Creu Roja és un infant, això és moltíssim.
La taxa de risc de pobresa infantil a Catalunya és molt alta,
una de cada 4 infants estan en risc de pobresa o exclusió social a Catalunya,
una taxa que d'altra banda és inferior a la major part de l'estat,
però a Catalunya seria d'això, un de cada 4 infants i a la Creu Roja
actualment una de cada 3 persones que reben directa o indirectament
una ajuda bàsica és un infant.
Tinc la impressió, no ho sé, potser si no corregeix-me,
però tinc la impressió que, excepte quan en parleu vosaltres o altres entitats,
no es dona prou visibilitat a aquest fet, a aquesta realitat,
que un de cada 4 infants, per exemple, estigui allò, llindar de la pobresa.
Què passa? Què està passant? És a dir, per què no es veu això en el dia a dia?
O per què no es veu prou en el dia a dia?
Bé, jo crec que per diversos motius.
Primer, perquè la infància és un col·lectiu molt protegit,
ho havia estat fins ara, i totes les situacions d'extrema vulnerabilitat
sembla que es puguin tractar a través d'altres mitjans.
No obstant, el tema d'infància i vulnerabilitat, jo crec que ara mateix està de plena actualitat,
i si no mirem totes les notícies que han aparegut entorn de l'alimentació infantil a l'estiu.
Nosaltres, com a Creu Roja, vam treure fa sis mesos un informe sobre els nostres usuaris
on se'ns deia que els nens i nenes que necessitaven fer ús del menjador escolar
de manera gratuïta o cofinançada i no podien, era molt elevat,
i sobretot que aquests nens i nenes que tenia Creu Roja
tampoc podien menjar adequadament a casa seva.
Per aquesta informació i la d'altres entitats que estan fent molta difusió
de la situació de pobresa infantil, s'han començat a moure iniciatives,
és conegut el que va passar amb l'Ajuntament de Barcelona,
el que està passant amb alguns ajuntaments de Tarragona,
de la demarcació de Tarragona i de Terres de l'Ebre,
que estan muntant menjadors socials, per exemple, durant l'estiu pels nens i nenes.
D'alguna manera, jo crec que la nostra funció, a part de donar la resposta i l'atenció adequada,
és fer el que en diem nosaltres diplomàcia humanitària,
és fer una mica d'advocació perquè tothom sigui conscient de la situació
en què es troben les famílies més vulnerables i, sobretot, els infants d'aquestes famílies.
Són famílies sense ingressos, entenem, no?
La majoria són famílies sense ingressos.
Això també hem vist l'evolució a través dels diferents estudis
que hem publicat des de Creu Roja a Catalunya.
Aproximadament un 8% no té ni un ingrés,
ni un ingrés fix a... ni ajudes de familiars ni d'amics,
i la majoria de persones, podríem dir que el 80% de persones està per sota els 400 euros d'ingrés.
Només pagant o intentant pagar un pis, o pensem, un pis de lloguer, evidentment,
estem parlant de lloguers, o els subministraments,
aquestes famílies no poden comptar amb això.
De fet, ara estem treballant en un projecte per intentar també millorar les condicions de la vivenda.
Tenen molts deutes acumulats per tema de vivenda,
molts han patit ja talls de subministraments.
Pensem a tothom quan ens arriba la factura, el rebut de la llum o del gas,
que és un pel fort, doncs imaginem-se per aquestes famílies
que han de subsistir un 400 euros al mes de mitja.
Continuen trucant a la porta de Creu Roja noves famílies en aquesta situació?
És a dir, s'ha estabilitzat la situació en aquest 2013 o continuen trucant?
Bé, de fet, continuem trucant perquè, si veiem respecte del 2011,
l'increment de famílies ateses o de persones ateses ha estat d'un 10%
respecte a l'any anterior, el 2011.
Això no és el creixement tan accelerat que teníem en els primers anys de la crisi,
però, en canvi, és encara un creixement.
I, a més a més, les intervencions que fem amb aquestes famílies són múltiples.
És a dir, no és només una entrega de menjar,
sinó, segurament, en aquesta família que li fem una entrega de menjar,
també ajudem a que el seu nen o nena pugui anar al menjador escolar
fent un copagament de la beca menjador que puguin tenir,
o els ajudem a comprar els llibres, o els ajudem a que puguin tenir bambes, etcètera.
És a dir, no només hi ha una intervenció per a la família,
sinó, podríem dir, han incrementat i han incrementat molt també
el tipus d'intervencions que fem.
Una intervenció, com deies, integral, no?
És a dir, que no és només el menjar, sinó que d'aquí despunten altres realitats,
no?, de cada família, no?, que també intenteu pal·liar.
Intentem pal·liar i, sobretot, clar, la nostra voluntat
i el que ens demana a tothom és una feina, no?,
la manera de sortir d'aquesta situació d'absoluta,
podríem dir-ho sense embuts, no?,
pobresa, d'absoluta pobresa,
és trobant una feina.
Això, actualment, tothom sabeu que és molt difícil,
no obstant, a través dels nostres projectes d'ocupació de Creu Roja,
que han passat aproximadament 2.000 persones,
en els projectes tutelats pel personal tècnic i pel voluntariat especialitzat,
hem aconseguit insercions del 33%,
el que, tenint en compte el col·lectiu i com està el mercat actualment,
és una xifra que jo crec que s'ha de dir.
Ara, de cara a l'estiu, perquè abans parlàvem de l'àmbit escolar,
aquelles persones o aquests infants que si prestàveu ajuda,
per exemple, perquè poguessin tenir un àpat al dia,
esmorzar a l'escola o el tema del material,
a l'estiu què passarà amb aquests infants?
O amb els casos més vulnerables?
Bé, de fet, nosaltres hem endegat ja,
a partir que va acabar l'escola,
a tots aquests nens i nenes en què podíem ajudar
a fer un copagament de la seva beca menjador,
perquè hi ha molt pocs casos en què el pagament
estigui finançat al 100% per alguna administració
i moltes famílies no poden fer front al copagament,
aquest 50%, aleshores nosaltres estem ajudant
en aquestes famílies a que els seus nens i nenes
es puguin quedar al menjador amb normalitat
i el que preteníem era donar continuïtat
a aquest projecte d'alimentació infantil,
també donant sensació de normalitat,
és a dir, no volem que vinguin nens i nenes
a fer cua, a buscar menjar, el que estem fent és repartir
en unes targes d'un establiment
que té productes frescos i no frescos
i amb aquestes targes garantim
aproximadament el 70% del cos
de l'alimentació infantil
durant els mesos d'estiu.
Aquestes targes es reparteixen a les famílies
i l'establiment ni sap
quin tipus de famílies són, és a dir,
nosaltres vellem molt també
perquè tot el tema de l'ajut es pugui fer
amb la màxima dignitat.
Hi ha moltes altres iniciatives molt respectables,
parlem abans dels menjadors socials,
de portar els nens que no tenen mitjans en un menjador,
nosaltres en la mesura del possible
volem posar sobre la taula
un altre tipus de model que sigui més integrador,
encara que també és un model car seguir-lo així.
Malgrat tot el que estem dient,
heu notat i també ho deieu l'altre dia,
el balanç que hi ha hagut,
no sé si en un moment,
o nous socis a l'entitat,
és a dir, noves aportacions de socis a l'entitat.
Hi ha més sensibilitat?
Hi ha molta més sensibilitat,
de fet, en números nets
hem crescut 2.000 socis
durant l'any 2012,
això vol dir que, clar,
molta gent donada a la seva situació
no té més reme que donar-se de baixa
i ens truquen
i realment són baixes molt sentides,
és a dir, és que ara mateix no puc,
sisplau,
tant aviat com pugui,
continuaré col·laborant amb Creu Roixa,
però hi ha l'altre efecte,
que és que la gent que pot
i que en aquest moment
on veu que segurament al seu entorn
hi ha moltes necessitats,
ho veu molt de prop,
aquesta necessitat que hi ha,
es fa sòcia
i amb una quota, si pot,
més gran de la mitja.
Per tant,
no només hem crescut
amb ingressos total,
amb finançament de socis,
sinó també amb número de persones,
tenint en compte les baixes i les altres,
2.000 persones més
durant l'any 2012.
Una de les novetats d'aquest any
ha sigut una unitat mòbil
que ha anat a atendre
les persones sense sostre,
que això és una iniciativa
que impulseu aquest any com a novetat.
Sí,
durant el 2012
hem posat en funcionament aquest projecte
que és una mica diferent
del que es venia fent fins ara
en altres entitats també.
Nosaltres sí que com a Creu Roixa
cada cop que hi havia una onada de fred
sortíem a donar atenció
a les persones sense sostre,
les persones que trobàvem en caissers,
els donàvem manta, caldo, etcètera.
Això amb l'Ajuntament de Tarragona
ho han vingut fent
durant els darrers anys,
però volíem anar més enllà
i no atendre només
a les persones sense sostre,
sinó a les persones
que estan en infravivendes.
És a dir,
tenim a la ciutat de Tarragona,
ara sí que parlem de ciutat de Tarragona,
persones que viuen
en infrahabitatges,
xaboles,
sense llum,
sense aigua,
i d'alguna manera
han volgut donar resposta
a les necessitats més bàsiques
d'aquesta persona
que deriven
d'un tema
de falta de vivenda.
El sense sostre
o la persona sense sostre
més crònica
és una persona
que segurament
al carrer
ja és al seu entorn
i ja viu al carrer
i que
moltes vegades
se li oferís
la possibilitat
de posar en una pensió,
però, bueno,
està acostumada.
Ara trobem
un altre perfil,
primer persones
que fins ara
havien viscut
en una casa
i ara estan al carrer,
però sobretot
famílies,
fins i tot,
ja no parlem de persones
sinó famílies
que estan vivint
en situacions
d'infravivendes
i també les atenem
a través d'aquesta unitat
107 persones
durant l'any 2012
ateses
a la ciutat de Tarragona,
que és un número
per a una ciutat
com Tarragona
però gran.
Són persones
que han parlat
de l'habitatge
d'esnonades o...?
Ja de tot,
bàsicament
parlem de desnonaments
però de lloguers,
aquí no parlem
molt d'hipoteques
perquè realment
el nostre perfil
d'usuaris ja
en el seu moment
no tenia la possibilitat
de comprar-se un pis,
n'hi havia alguns
però sobretot
són desnonaments
produïts per això,
per lloguers,
per impagaments
dels lloguers,
etcètera,
i famílies
que han hagut
d'anar a viure
en caravanes,
estan ocupant
habitatges,
no tenen
subministraments,
etcètera.
Això és el que hem detectat
però segurament
n'hi ha força més.
Imagino,
Anna,
que hi ha persones
que per la raó que sigui,
si fa vergonya
anar a demanar ajuda
a Creu Roja
on sigui,
no que sigui Creu Roja
no per l'entorn,
perquè no,
però ho han aparentat
una normalitat
que no hi és,
que ho han perdut
ingressos,
que els hi costa
anar a trucar a la porta,
però que...
Sí, de fet...
Saps per on vaig,
no per això?
De fet,
quan parlàvem
amb un voluntari
del projecte
d'atenció a persones
sense sostre,
un infrahabitatge,
em deia que el que més
valoraven
era el suport emocional
que se'ls hi podia fer,
és a dir,
els hi portem aigua potable,
els hi portem mantes,
els hi portem,
els hi podem donar
d'altes subministraments,
etcètera,
però el tema
del suport emocional
és molt important.
Això passa igualment
amb les persones
que venen
per primer cop
a travessar
la porta de Creu Roja.
És molt difícil
donar aquest pas
i reconèixer de cop
que estàs en una situació
límit,
que no t'hi havies trobat mai
i, bueno,
realment són persones
que poden ser
els nostres veïns
o els nostres familiars
i que donar aquest pas
i seure
en una taula
on li donem
total
el calor humà
que podem
i reconèixer
que estàs en una situació
límit
és molt,
molt dolorós.
I això
és una part
molt important
de la nostra feina
que no surt a les xifres
ni hi ha valor econòmic
d'això,
però jo penso que
cal posar un valor
en un moment
en què
l'entorn
escoltem poc,
trobar un lloc
on te puguis seure
i sabem,
bueno,
comptant
en quina situació
estàs
i si cal
expressar allí
totes les emocions
que moltes vegades
fins i tot
a la família
més propera
no li has dit
perquè no t'hi has trobat mai
i perquè tens vergonya
jo penso que
és una de les funcions
més importants
que està fent
la Creu Roja
en aquests moments.
L'altre dia
també feia en balança
de les persones
que teniu
gent gran,
persones de la ciutat,
fins i tot,
no fins i tot
de la ciutat,
part alta
i també altres zones
de barris,
que també agraïm molt
aquest contacte diari,
no?
El poder parlar
amb algú
a banda que els portés
a l'àpat
o en fi
altres a la més,
no?
però també poder tenir
un contacte diari
amb una persona
que ho sigui de la seva.
Sí, pensem que són persones
que a part d'estar
en una situació
de vulnerabilitat
tenen una mancança
de xarxa familiar
moltes vegades
i no,
possiblement,
no es trobarien
en aquesta situació.
El fet
que el nostre voluntariat
dos cops per setmana
entri a la seva casa,
l'acompanyi
i detecti també
altres necessitats,
pensem que ells
i dóna
en aquesta gent gran
doncs
molta confiança
que hi ha algú
que vei
a parelles,
no?
De fet,
els primers indicis
que estava passant
alguna cosa
abans que es parlés
de crisi
el teníem
en aquest col·lectiu
quan veiem
que molts avis
els que portem menys
ja està
i que parlem d'avis
en una situació
de vulnerabilitat
molt alta
doncs tenien ja
els seus nets a casa,
els estaven acollint
perquè els fills
s'havien quedat sense feina
i a partir d'aquí
hem anat incrementant
el que et deia
de dir
no només portem el menjar
sinó que els hi portem
una manta,
els hi portem una estufa,
els hi fem acompanyament
al metge
i també
si ens ho demanen
i si així
es fa de manera continuada
els hi portem menjar
pels nets i netes
que tenen a casa seva
és a dir,
fins i tot
en les situacions
més vulnerables
que ens trobem
molts avis
estan acollint
a casa seva
als seus nets.
Hi ha perspectiva
de millora
o com ho veieu?
Bé, nosaltres
d'entrada
no veiem
massa perspectiva
de millora
d'alguna manera
les entitats
estem cobrint
el que podem
amb el suport
de les persones sòcies
amb l'ajuda
dels voluntaris
del voluntariat
aquests projectes
si s'haguessin
de fer
amb personal laboral
no es podrien pagar
perquè és tot el dia
estar donant ajuda
repartint menjar
repartint
vals
això
volem que vagi
al destinatari final
i per tant
ho estem movent
amb voluntariat
format
adequadament
però
jo crec que
l'única manera
que es pugui moure
alguna cosa
també depèn
de la força
que puguin fer
les entitats
en donar a conèixer
aquesta situació
amb això
també els mitjans
de comunicació
en sou claus
és un tema
preocupant
és un tema
que entenc
que des dels administracions
en alguna part
es pot resoldre
i després
un tema
de mercat
i que segurament
ja no està
ni en mans
de l'administració
ni estatal
però sí que hi ha
una part
que pensem
que
s'ha de vetllar
perquè
totes les persones
tinguin
les prestacions
que necessitin
tenint en compte
i ho sabem
i ho assumim
que hi ha menys diners
i que hi ha retallades
però d'alguna manera
hem de fer força
entre tots plegats
Ja per acabar
si algú vol contactar
amb vosaltres
amb Creu Roja
dones un telèfon
o una manera
de contactar-hi
perquè si algú
ha renal de la conversa
es vol fer soci
vol acostar-se
vol fer de voluntari
on s'ha d'adreçar?
Doncs mira
ho pot fer
a través
de la nostra pàgina web
www.creuroja.org
o si no
ens pot trucar directament
al nostre telèfon
de les oficines
de Creu Roja de Tarragona
on donem atenció
també a totes les dues demarcacions
el 977
24 47 69
tant si algú
es vol fer soci
vol col·laborar
amb diners
amb aquest projecte
de Creu Roja
que té ara mateix
com a eix
estratègic fonamental
la lluita
contra la pobresa
o si té temps
disposa de temps
i vol ajudar
sempre ens falten mans
977 24
47 69
és el telèfon
de Creu Roja
gràcies per acompanyar-nos
i
no anava
esperant que millori
però
malauradament
la situació és la que és
sembla que no
vosaltres també
imagino que ho veieu
també a través de les notícies
com està tot
però
en tot cas
encara
pensem que
s'està fent
molta contenció
i que la gent
dintre de tot
doncs
és molt digna
en les seves recepcions
d'ajut
i en la seva manera
de demanar ajut
gràcies
i fins la propera
gràcies